Capitol XIII, Adam, misericordia, pietat

Capitol. XIII. Com lo venerable pare Adam trames de part sua mia (i en rayeta damún: misericordia) e pietat per raonar la sua causa ensemps ab lo princep Miquel.

Respos Adam miquel senyor y a qui puch yo trametre dauant tanta magestat: car so cert que offenent lo meu senyor e creador he offeses totes les creatures sues e les he constituydes enemigues mies: e so cert que totes demanen venjança de mi e punicio del meu peccat. Veritat es Miquel que en totes les dolors e perdues mies dos donzelles man molt aconsolat e aiudat e nunca son de mi partides en totes les angusties mies: e man offert de james desemparar me (no está cla si me va separat o jun) fins sia reconsiliat ab aquell qui ma creat. Si aquestes senyores volran anar a rahonar la causa mia molt sere yo content: car fie molt delles e tot me pose en los seus braços. E dix sent Miquel: O adam y qui son les donzelles de qui tanta fe teniu. ¶ E respos adam la vna es misericordia e laltra pietat: e ab aquestes es tot lo meu descanç espay e deport: car sens elles fora yo perit: quant me viu lançat (me vaig vore llançat) ab tanta furia de parahis terrenal per lo meu peccat. E sent miquel hoynt lo nom de aquestes donzelles alegras molt e dix. O patriarcha glorios quant haueu ben delliberat en comanar la fahena vostra a aquestes virtuoses donzelles. Car siau cert son tant fauorides en la cort del meu senyor que tot lo que demanen a la magestat sua impetren complidament. Axi desempachau suplicau les nous falguen (no os fallen) en esta jornada. E adam anant cuytadament a les amades consoladores sues (pareix una ,) dix los. O senyores mies venguda es la hora que vosaltres me podeu molt ajudar. Car lo senyor e creador meu hoit lo doloros crit meu ha trames lo gran princep Miquel a veure e sentir les dolors e miseries mies e dels fills meus que en lo mon son: ha les vistes e mogut de compassio ham offert de treballar ensemps ab tots los altres angels en la delliuracio mia: E te per bo vaja ab ell alguna persona de part mia qui porte procura bastant de tota natura humana perque si algunes questions se mouen contra mi e los fills meus nos puga rahonar. E com yo no tinga de qui fiarme puga sino de vosaltres amigues mies deman vos de merçe vullau empendre aquesta empresa. E misericordia ab cara molt affable abraça Adam: e dix li. O patriarcha no temau que yo ni la companyona mia no podem fallir als atribulats. E com vos siau posat en tanta dolor e angustia nous fallirem james. Digau adam. ¶ Nunqd obliuisci potest mulier infantem suum: vt non misereatur filio vteri sui: et si illa oblita fuerit ego tamen non obliuiscar tui. Volent dir no es cosa crehedora que la dona qui tan amable e piadosa es per natura puga oblidar lo fill seu: e que no vse de molta misericordia ab aquell qui del seu ventre es exit: e si ella reuessant sa natura se oblida la amor de mare ja yo nom oblidare de vos Adam: que pus car me sou que fill: e hon volreu que vaja ire: car aparellada so de pujar al cel: e deuallar en la terra infinides vegades per amor vostra. E adam molt alegre e content de la resposta de misericordia feu li infinides gracies. E apres leuas pietat e prengue lo dit Adam per la ma: e dix. ¶ *Noli timere: confortare et esto robustus ego aút (rayeta a la u) protector tuus sum. Volent dir no temau adam siau confortat e molt esforçat: que yous do la fe d´esser vos protectora e aiudadora tostemps quem hajau mester. E adam regraciant a les donzelles animoses a cascuna per si e abduy ensemps la valença que offerta li hauien suplicant les desempachasen de metres apunt (apút, u nassal; àpunt, com la tv catalanista) per que prestament partissen. E retornant a sent miquel dix li com les donzelles aduocades sues eren prestes de partir tota hora que a ell plagues. E dient aço foren aqui junctes ab ells les dites virtuts. E misericordia se era vestida de brocat carmesi per mostrar la gran feruor de amor que portaua. E pietat portaua la roba sua de brocat vert per mostrar la gran sperança ab que anaua de obtenir la sua demanda. (vert, sperança) E vehent les sent Miquel saluda les ab molta alegria: e elles feren li gran reuerencia dient volien anar en companyia sua per treballar que fos feta pau entre la magestat de nostre senyor deu e natura humana. ¶ E ell respos que era molt content de la anada de elles: car sabia que eren tant animoses que la fahena que elles emprenien la portauen a deguda fi.

Capitol. XII. Com nostre Senyor hoynt los crits dels pares tramete sanct Miquel

Capitol. XII. Com nostre Senyor hoynt los crits dels pares tramete sanct Miquel (Miql) en la terra: lo qual deuallant als lims denuncia a Adam les grans miseries dels habitants en lo mon. E les moltes excellencies de la verge Maria: per la qual obtendrien la redempcio que demanauen.

(e: miniatura) Lauors sa magestat mana cridar lo seu lochtinent general lo princep sent miquel. Lo qual venint fica lo genoll dauant sa clemencia stant prest de obeyr lo que manat li seria. E lo senyor li dix. ¶ Clamor filiorum adevenit ad me: vidiq3 (vidiquem) afflictionem eorum: sed veni mittam te ad eos. Volent dir: O miquel la dolorosa clamor dels fills de adam es venguda en la presencia mia: he vist la gran afflictio que passen: so mogut hauer pietat d´ells. Perque he delliberat de trametre vos a ells: per que vejau que fan: ne que han mester. E sent miquel molt content de la comissio que donada li era per la magestat diuina: parti molt prest per executar lo que manat li era: car era molt affectat a natura humana: e desijaua la reparacio d´aquella. E deuallant lo glorios princep miquel mira e regonegue tota la terra. E apres vingue als lims hon era lo antich e venerable pare. E dix a ell: O Adam. ¶ Gaudium tibi semper (semp) sit lo qual hoynt lo princep sant Miquel lança vn gran sospir e dix. ¶ O domine quale michi gaudium erit: q3 (quam)in tenebris sedeo: et lumen celi non video. ¶ Volent dir: o senyor Miquel y quin goig pot esser a mi: ne quina alegria pora pendre loch en mi: car en tenebres stich e la lum del cel no veig. ¶ E respos sent miquel: O Adam no sia desmayar. ¶ Constantes stote: videbitis auxilium domini super vos. ¶ Car la magestat diuina me tramet per sentir les dolors vostres e veure de queus clamau: ne que demanau. E yo deuallant del cel ans sia vengut a vos he regonegut la terra e los fills vostres habitadors de aquella: He la vista tota corrumpuda plena de iniquitats tots dies pijora noy ha ley ni veritat. ¶ Et cuncta cogitacio cordis humani intenta est ad malum omni tempore. ¶ Car les cogitacions e pensaments dels fills vostres que en lo mon viuen totes son girades a mal. Nengu no ama son prohisme de verdader cor. Les coses males e noibles desigen: e les bones auorreixen. No es marauella Adam sius es doloros veure vostres fills en tanta miseria: car dich vos que en la terra noy ha loch que no sia ple de infinits perills. ¶ Be la hauia deuisada aquell excellent home: qui hauia lo saber angelich lo qual dix. ¶ Pericul´fluminum: periculis latronum: periculis ex genere: periculis ex gentibus: periculis in ciuitate: periculis in solitudine: periculis in mari: periculis in falsis fratribus: in labore et erumpna: in vigilijs multis: in fame et siti: in ieiunijs multis: in frigore et nuditate. ¶ E hoynt aço Adam dix: O princep miquel tots aquests dans ha encorregut lo mon per la desobediencia mia: placiaus espondrem al spiritual com sentenen aquests tants perills ne que signifiquen. ¶ E sent miquel respos. Adam so molt content de dir vos lo que demanau. ¶ En los perills (pills) dels flums (rius; flumen, fluminum) son aquells qui en la present vida son en grans e continues occupacions sens james hauer repos: e nenguna bona inspiracio en ells no pot aturar: ans corren tostemps sens may reposar: e axi venen a la mort no sabent donar nenguna raho de la vida sua. ¶ Los qui son en perills de ladres son los qui viuen negligentment en la present vida: car per sa fluxea e poca virtut donen atreuiment de furtar aqui robar los vulla. E lo diable sen porta los bons preposits y desigs virtuosos: no leixant los james posar res en obra: Lo cors propri li furta les consolacions spirituals volent entendre tostemps en sos plaers. Lo dormir e reposar li furta lo temps e axi robat per aquestos ladres ve nuu e despullat a la mort. ¶ Los q son en los perills de la generacio sua son aquells q segueixen los apetits sensuals e volen posar per obra tots los mals desigs e apetits a que natura los inclina no hauent nengun fre en la sensualitat sua ¶ Los qui son en los perills de multitut de gents son los presumptuosos que crehen (creuen) esser sufficients a totes coses e continuament jutgen e roseguen les obres dels altres cor de aquests axi presumptuos sta continuament ple de pensaments infructuosos e de diuerses maneres axi com lo mercat sta ple de diuersitat de gents. Los qui son en los perills de la ciutat son aquells qui tenen la sua anima desordenada: car aquesta ciutat ha fundat nostre senyor deu per posada sua: e los ciutadans de aquesta ciutat son enteniment memoria e voluntat. E lo gouernador de ella es la raho: e si aquests nos regeixen segons la voluntat del senyor seruant les sues leys e manaments e entre si son discordants e breguegen (brega) tots dies dich vos que esta ciutat es en gran perill. ¶ Los qui cahen (cauen) en los perills de solitut son los superbiosos quels par sols esser en lo mon en saber e poder: e que nengu nos deu egualar ab ells: ne poden regoneixer majoritat ni senyoria a nengu: la sola voluntat sua han per ley. No amen res sino la honor propria: car lo qui verdaderament ama tem lo amat: e desijali comunicar tot lo be que posseix. E lo superbios no ha temor a deu ne a les creatures sues: los bens de les quals se volria apropriar (appriar): e pço en tales persones nengu no pot conseruar vera amicicia (amistat; amistad). ¶ Los qui son en los perills de mar son aquells ques troben en les honors e fauors mundanes: e van sobre les ones del vent de la vanitat axi alegres e segurs com si fos cosa ferma: e sobtosament prenen de grans mutacions e perilloses caygudes. ¶ Los que son en los perills dels falsos germans (falsis fratribus; frare, flare, frère, fra, fray; germà; hermano) son aquells qui han a contribuir ab persones enuejoses que sots color d´amicicia volrien a sos germans robar la fama e la vida: E tot lo be e prosperitat de sos prohismes los es turment e pena: e no perdonen a nengu per acostat sia en deute: ne regonexen nengun benefactor. ¶ En los perills dels molt treballants son los auariciosos: que no han vn dia de repos en la present vida: car ab pena e infinits treballs adquirixen les riquees: e ab molta dolor les conseruen: no guosen pendre vn sols plaer per profitos quels sia si diners te a costar (acostar): La vida e la anima abandonen per no perdre la roba axi viuen en treball sens remey: e moren ab dolor inestimable. ¶ Lo perill que es en les grans vigilies es entes per les persones que son massa sollicites en veure e saber los mals e peccats de sos prohismes e jutjar aquells: aquests son molt vigils en la nit: car no vehen (veuen) ni senten sino mal: e dormen de dia car les virtuts de sos prohismes no conexen ne estimen. ¶ Los perills altres ques seguexen que son de fam (fame; hambre) e set (siti; sed) e molta abstinencia e fret e nuditat (se llich muditat; frigore et nuditate) son tots en los ipocrits (jpocrits; la i es mes llarga de lo normal) los quals son martirs del diable: que fan desmesurades penitencies per sola lahor humana. E tostemps tenen la anima freda y nua (ynua) james la calor de vera caritat: ni deuocio sancera en ells nuncha es trobada. ¶ E adam hoyda la exposicio de aquests perills dix: O Miquel glorios e que faran los meus fills posats en tantes maneres de perills (pills) si per lo meu senyor no son aiudats. aço es lo que yo cride: aço es lo que reclame: o princep miquel siau vos aduocat meu recaptau me misericordia ab lo senyor e creador meu. Consellau me que fare per placcar la pietat diuina: puix sou trames per sa clemencia a veure la miseria mia. E sent Miquel mirant adam e hoynt les sues doloroses rahons fon mogut a molta compassio e dix li. O patriarcha venerable siau cert que yo fare per vos tot lo quem sia possible en suplicar la clemencia diuina vulla remediar en les dolors vostres. E prench ab gran plaer la aduocacio vostra: e rahonare la vostra causa dauant sa magestat ab molta affectio. Lo que a mi par vos deueu fer: es humiliar vos tostemps e cridar misericordia dauant la clemencia sua. Car sa excellencia ha dit. ¶ Qui venit ad me non eiciam (eici3; eixir) foras. Volent dir que qui vendra e recorrera a la dolçor sua nol lançara fora: ans lo acullira dins les entramenes de la pietat sua. E sa magestat diu ¶ Qui se humiliat exaltabit. Fent vos molt cert que sius humiliau sereu exalçat. ¶ E perço adam entrau dins la profunditat de la vostra miseria e regonexeu de hon sou caygut: Car de la altea de gracia sou deuallat a la captiuitat del peccat. De la qual sola la bonea de nostre senyor deu vos pot delliurar: aquesta reclamau e sereu exaudit: E si teniu cosa alguna que digna fos per a offerir dauant la magestat sua: que li fesseu vn present trametent alguna persona de part vostra en companyia mia. Car de sa clemencia es dit. ¶ Ut desideratam nobis tue propiciationis habundantiam multiplicatis intercessoribus largiaris. ¶ E respos Adam e dix: ¶ O Miquel que puch yo offerir al creador meu: car perdent la sua gracia fuy despullat de tot be. No trobe en mi sino pecat: e infinides miseries: los fills meus tots son nats en lo temps de la captiuitat mia no puch fer de ells offerta: Veritat es que la bonea diuina ma donat vna filla de tanta singularitat: que ja en la sua concepcio li ha mostrat nostre senyor deu tanta fauor e amor que es stada apartada e separada de tota la culpa mia: e de ella sola es cantat. ¶ Pulcra es amica mea: et macula non est in te. Aquesta senyora e filla mia lo temps de la edat sua son tretze anys poch mes. ¶ Puella decora nimis virgo pulcherrima et incognita viro. Si aquestaus par miquel glorios que per mi dega esser offerta dauant la magestat diuina com a filla mia e de la propria natura e carn mia. O lo princep miquel alegrant se molt dix: O adam de quim parlau de la senyora Maria de natzaret: si sabieu quant li so seruidor: no cregau que la excellencia e virtuts de aquesta senyora puga esser coneguda sino sols per aquell que tan singular la ha creada. Yo deualle moltes vegades del cel per visitar sa senyoria: car so cert nostre senyor deu la ama tant: que lo seruir a ella fet la magestat sua ho estima molt. ¶ E perço dich yo a la dita senyora cascuna vegada que faç reuerencia a sa altesa. ¶ Pax multa diligentibus te domina anima eorum non videbit mortem in eternum. ¶ Car siau cert adam que los seruidors e leals amadors d´aquesta senyora no poden perir eternalment. Congoxos e dolors poden passar per algun temps: empero a la final los sera feta misericordia per intercessio sua. ¶ E perçom vos adam haueu molt bon acort de presentar aquesta senyora filla vostra a la magestat diuina: e ser scut de ella acobrir e reparar les errades vostres. Car de sa senyoria es entesa aquella visio profetica (pfetica) que veu lo vostre animos fill Daniel profeta (pfeta): com li fon mostrat aquell arbre tan excellent: que en bellea e granea no hauia a ell semblant: la sumitat sua tocaua en lo cel: la amplea sua cobria la terra. ¶ Subter eam habitabant animalia et bestie et in ramis eius conuersabantur volucres celi: et ex ea vescebatur omnis caro. O adam e tan gran e tan bell pujador teniu vos per aquest arbre que figura a la senyora filla vostra. Car anant per les rames sues peruendreu (pervindreu) a la altea del cel. Sots la ombra de aquest glorios arbre habiten e stan los animals: ço es los peccadors dels quals diu dauid. ¶ Comparatus é iumentis insipientibus: et similis factus est illis. O adam y que faria lo miserable peccador ql terra lo sostendria si la ombra desta senyora nol cobris. Siau cert tots los elements lo perseguirien (pseguirien) e no li darien vida ni repos: si sa senyoria nol fauorejaua. Car de sa merçe pot esser dit. ¶ Et lux in tenebris lucet. Car entre les tenebres dels peccadors la sua lum resplandira tirant a ells a venia: e recaptant los misericordia e perdo (pdo). Entre los rams de aquest precios arbre: ço es les virtuts de aquesta senyora se3 nodriran e habitaran los ocells del cel qui seran les animes virtuoses. Les quals coneguda la vanitat mundana menysprearan aquella: e oblidant les coses terrenals volaran: e la sua pensa posaran en les altees celestials amant e desijant aquelles seguint la olor de aquest precios arbre que tirara axi les animes per la dolçor e suauitat sua: que diran los seruidors de aquesta senyora. ¶ In odorem curremus vnguentorum tuorum. Car la olor e flagrancia de les virtuoses obres sues (pareix sucs) se stendra per lo vniuersal mon. E del fruyt de ella menjara tota la generacio humana. car per lo mija de sa senyoria vos Adam e la generacio vostra atenyereu aquell fruyt tan desijat de la gracia e amor diuina: e poreu dir glorificant aquesta senyora. ¶ Benedicta filia tua domino quia per te fructum vite comunicauimus. Axi adam desempachau faças aquesta offerta. E yo retornare al senyor quem (qm; que me; que m´) ha trames e recomptar li he totes les miseries vostres: e quant sou desijos de recobrar la amistat e gracia de sa magestat: vejau qui ordenau que vaja ab mi de part vostra per menejar aquesta fahena.

Capitol XI, Adam, muller, Eva, delliuracio, lim

Capitol. XI. Com lo pare adam e la sua muller eua inspirats per la diuinal clemencia. Suplicaren en aquella per lur delliuracio ensemps ab tots los pares del lim.

(Falte la E mayúscula) Essent ja la senyora excellent de la edat disposta per al misteri que la sauiesa diuina la hauia creada: magestat volgue entendre e mirar sobre la miseria e captiuitat de Adam: e de la generacio (gereracio) sua: De que li deuem fer infinides gracies segons diu Dauid. ¶ Beatus qui intelligit sup (sup, la p en una rayeta a baix, pot sé super o be supegenum una paraula) egenum et pauperem. Car aquell que es beatitut etna (la t porte un ganchet a dal: eterna) deu esser lohat e magnificat e infinidament regraciat: perque li ha plagut entendre ab efficacia sobre la la pobrea extrema e captiuitat dolorosa del home per ell creat. E volent lo retornar assi inspira sa clemencia lo pare Adam que regonegues agudament quants dans hauia encorreguts per lo seu peccat. E sentint se axi tocat lo venerable pare Adam: recordas que ja passats cinch milia anys de la sua creacio: e que per sa propria culpa ell e los fills seus stauen de aquell temps ença en tan dura captiuitat: acompanyats de tantes dolors e miseries: e que tan larch temps hauia que duraua la dita pena: a ell iustament donada: per la desobediencia sua. Perque Adam e los que ab ell eren tingueren consell (c al revés+sell) dins los lims hon se trobauen. E dix lo pare Adam (Adá, a nassal, en este cas se podríe escriure n Adan, Adán, o m Adam) als fills seus. ¶ Filij mei qd faciemus qa conturbant me cogitationes mee: et non est hic locus quietus. Volent dir O fills meus molt amats y que farem: car les cogitacions e pensaments meus: me donen molta dolor e turbacio. Com me recort hauer perduda la heretat de parays per lo peccat meu: em veig (me recort + em veig. Igual que passe en lo + el, ña, hi ha una y, et, e, elíptica, me recort y me veig, que passe a em veig) exellat ensemps ab vosaltres en aquest loch de tenebres: hon noy ha consolacio nenguna ne repos. ¶ E hoyda la raho de Adam per los fills seus trauessats de molta dolor per la gran desauentura e perdua sua com tan poch los hauia durat lo stat tan preminent de innocencia: en que nostre senyor deu los hauia creat: no pogueren respondre al pare seu sino que romperen en gran e doloros plor. E la mare Eua que veu lo seu marit e fills en tanta dolor e pena atendrien se les entramenes d´aquella com a mare piadosa: e dix. O Adam senyor aquesta dolor mia es principalment: car yo he lançat a vos y als fills meus en tanta dolor e pena: e en cascu de vosaltres yo so turmentada: si a nostre senyor plahia yo volria passar la pena per tots: puix so causa del peccat: e vos senyor Adam e los fills meus fosseu deliures de captiuitat e cobrasseu la heretat vostra: qui per la errada mia haueu perduda Lo senyor ma creada pus amable per natura e molt pus piadosa que al home: perque yo pus viuament senta la dolor dels fills meus: E perço Adam senyor puix vos per lo mal consell meu fes aquella tan gran erra (errada, error) de desobeyr nostre senyor deu: e trencar lo manament seu: placiaus ara per merce escoltar la dolorosa paraula mia qui continuament pense e fabrique en la reparacio vostra e mia e dels fills meus. ¶ Et audi consilium meum et recuperabis sanitates. Car si a la senyoria vostra plaura hoyr lo consell meu: yo he ferma fe vos recobrareu salut a tota la natura vostra. E Adam sabent que era scrit. ¶ Vt vnde mors oriebatur: inde vita resurgeret. No volgue desestimar lo consell de sa virtuosa muller: ans li dix digau Eua lo queus parra bo: car tota cosa fare per recobrar la amistat e gracia del meu creador: lo qual ma auorrit: e lançat per la desobediencia mia. E lauors Eua ab molta amor dix. ¶ Ignoras (esta I mayúscula que pareix J!) quoniam benignitas dei ad penitentiam te adducit. Volent dir: senyor meu Adam ignora la discrecio vostra com apres lo vostre peccat la benignitat del senyor creador nostre vos tira a penitencia. ¶ E com sab la merce vostra penitencia vera deu esser acompanyada ab sperança de venia. Donchs senyor puix la penitencia haueu feta tan largament: confiar deueu la misericordia diuina nous sera negada. ¶ Acordaus senyor de aquell dormir tan dolç que vos senyor fes stant en lo stat de ignocencia: en lo qual segons la merçe vostra moltes vegades ma recitat: vos fon reuelat que nostre senyor deu vostra carn pendria: e ques faria home E siau cert que ab tot per lo nostre peccat aço sia differir: la clemencia sua fara lo que promes (pmes) vos hauia: car sa magestat ha dit. ¶ Celum et terra transibunt: verba autem mea non preteribunt. ¶ Car lo cel e la terra pssaran: e la sua paraula restara ferma: E per la iniquitat nostra no cessara la misericordia sua de manifestar se als homens. ¶ E a mi senyor acorda que aquell dia doloros que fom lançats de la heretat nostra quis deya parays terrenal: nostre senyor deu irat (jrat) contra la serpent: qui a mi hauia decebut: dix a ella. ¶ Ipsa conteret caput tuum. Volent dir: al diable qui prenint forma de serpent me hauia enganat: que per dona li seria trencat lo cap. ¶ Aço no ignore yo que de mi nos pot entendre. Car yo per ma desauentura no he trencat lo cap al diable: ans ell ha vençut a mi: e lançat tota la generacio mia en la captiuitat dolorosa que ara som. ¶ E perço hauem a creure que altra dona te a venir que sera causa e principi de la reparacio nostra: e trencara lo cap al diable leuant li la tirannica potestat e senyoria que te sobre nosaltres. ¶ E de aquesta senyora e filla nostra foren a mi reuelades grans coses en lo començ de les mies dolors: e tota la mia vida la he reclamada e desijada: e no la he mereixcuda veure en los dies meus. ¶ E ara so certa segons la relacio que a vos senyor e a mi es stada feta que en la terra de judea es nada vna donzella de tanta excellencia: que jas canta publicament de ella. ¶ Nec primam similem visa est nec habere sequentem. E aço es cosa molt certa: que desque lo mon es creat: ab tot que en la generacio nostra haja agut moltes virtuoses dones: noy ha agut james semblant a aquesta en excellencia e virtuts. La qual so molt certa: es stada preseruada per la potencia diuina d´aquella ley comuna que fon imposada per lo nostre peccat. De qua cantat gemens Dauid. ¶ Ego in iniquitatibus conceptus sum: et in peccatis mater mea in vtero me aluit. Car totes les gracies e prerogatiues que son stades partides en totes les creatures angeliques e humanes: en ella sola son trobades iustades. E si yo en la mia creacio fuy neta de tacha original: quant mes deueu creure senyor Adam que es stada neta en pus singular grau aquesta filla e senyora nostra: de la qual diu Dauid. ¶ Non fecit taliter omni nationi. ¶ Volent dir que no ha fet nostre senyor deu tanta singularitat de gracies a nenguna nacio passada present ni esdeuenidora com a aquesta sola senyora. E perço en la natiuitat sua han cantat los angels en presencia sua. ¶ Natiuitas tua gaudium annunciauit vniuerso mundo. ¶ Car per la presencia sua tot lo mon sera alegrat. E dien que la dita senyora se es criada en lo temple de deu: e es stada tant amada y reuerida per los habitadors del dit temple que tots vna voce dicentes dien de sa excellent senyoria. ¶ Non est talis mulier super terram. Volent dir que tal dona com aquesta james naixque sobre la terra. ¶ E ja senyor Adam es aquesta donzella de edat de matremoni: car segons lo compte que yo tinch ja passa los dotze anys. Aram (ara me, ara em) par (pareix) a mi que es hora de cridar e demanar al nostre creador e senyor misericordia e perdo. Car si a sa magestat plaura hauer nos merce: e humiliarse tant ques vulla vnir ab la natura nostra: offerir liem (li ham, havem, de oferir) aquesta excellent senyora e filla nostra. Si plaura a sa clemencia pendre la per sposa puix sa magestat la ha tant dignificada e de singulars dons dotada: que dona atreuiment a nosaltres de pensar en aquest matremoni: ab tot no haja nenguna comparacio del creador a la creatura: sa clemencia egualara aquests estrems: per mija de aquesta senyora: En tant que lome peccador gosara acostar se a la magestat del seu creador. ¶ E Adam hauent be atentament escoltat tot lo rahonament de sa discreta muller fon tan alegre que dix. O eua hoyt lo que dit maueu de aquesta senyora. ¶ Factum est cor meum tanquam cera liquescens in medio ventris mei. ¶ Volent dir: Lo cor meu per extrem goig es axi regalat com cera calenta (liquescens: licuada, que se fon) dins les entramenes mies. Car crech certament ara es vengut lo temps: en lo qual la clemencia diuina remediara les dolors mies per mija de aquesta senyora sanctissima filla nostra. ¶ E agenollant se lo pare Adam en terra ab grandissima feruor e deuocio comença a reclamar la clemencia diuina dient. ¶ O rex gentium et desideratus earum: veni salua hominem quem de limo formasti. ¶ Volent dir: O rey e princep de tota creatura en vostra sola clemencia es lo desig esperanca mia e de tots los fills meus. A vos senyor demanam queus placia deuallar e saluar lo miserable home que d´l lim de la terra haueu format. Vos senyor sabeu quanta es la miseria humana: hajau pietat de la errada mia. car sens vos ajudador meu nom puch leuar. ¶ Adiuua me domine quia in te confidit anima mea. E la venerable mare Eua que la dolor de tots los seus fills molt tendrament sentia ab feruor no recomptable comenca a cridar vn crit molt piados dient. ¶ Domine si vis potes me mundadare. Volent dir: O senyor y vida mia la dolor e dan dels fills meus propria pena mia es. E prostrant se en terra deya. Domine salua nos quia perimus. Volent dir: O senyor qui sou pietat immensa saluau nos que del tot perim sens lo auxili e multissima clemencia e adiutori vostre. E apres deya ¶ O domine clementissime veni et noli tardare relaxa façinora plebi tue. Volent dir o clemencia infinida cuytau la venguda vostra car ja defallen los fills meus per longa sperança. ¶ Miserere nostri deus omnium: et respice nos: et ostende nobis lucem miserationum tuarum: O senyor y hajau merçe de la longa dolor mia: delliuré (delliurem, delliuren) la vostra clemencia aquests fills de tan dura captiuitat: mirau senyor sobre nosaltres: e mostrau nos la lum (lu3, que pareix luz) resplandent de les infinides misericordies vostres. ¶ E leuant se la amable mare giras als fills seus dient los: O fills cridau e no cesseu: nomenau vos fills meus: perque la piadosa dolor de la mare vostra pus facilment moga la clemencia diuina a hauer merçe de vosaltres. ¶ Yo trista mare quius deuia guardar per tendrea de amor de tot dan e perill vos he lançats en tanta dolor e miseries: yo quius deuia conseruar la heretat vostra: vos he procurat (pcurat) captiuitat trista e penosa: e ara fills ajudar nous puch recorreu ab gran fiança a aquell qui ajudar vos pot: Lo qual ha dit. ¶ Sine me nichil potestis facere. E los atribulats fills hoyda la amonestacio de la senyora mare sua començaren a reclamar e cridar la misericordia diuina dient. O clement e piados senyor veus açi los exellats fills de Eua que per manament de vostra magestat son stats bandejats del regne vostre per lo peccat dels primers parents: quantes penes e angusties hauem soffert en la dolorosa peregrinacio nostra: no basta lengua humana a esplicar la menor part: ara ab dolor e gemechs suplicam la merçe vostra vulla donar fi al exili nostre. ¶ O domine aspice de sede sancta tua: et cogita de nobis: inclina deus meus aurem tuam et audi. Aperi occulos tuos et vide tribulationem nostram. O senyor rompeu los cels e deuallau: car sens vos perim ajudau nos creador nostre: Car de vostra magestat es dit. ¶ Nichil odisti eorum q fecisti. Volent dir que no auorriu (avorriu; aborrezcáis; odisti : odio, odi) les coses que fetes haueu: E perço senyor no pereixca la obra de les vostres mans per la iniquitat nostra: treballats som sens repos: e podem dir. ¶ Lassati sumus in via iniquitatis et perditionis: et ambulauimus vias difficiles: viam autem domini ignoramus. O senyor tan cansats e lassats som en la via miserable d´aquest mon. hon y ha infinits laços de perdicio: anam per vies difficils: la via vostra senyor ignoram E perço suplicam la pietat vostra dient cascu per si ¶ Vias tuas domine demonstra michi et semitas tuas edoce me. Volent dir: O senyor illuminau nos que vejam e conegam lo cami dels vostres manaments. E les estretes vies de perfectio perque prestament pugam venir a vos y atenyer la gracia vostra tan desijada. ¶ E aquests miserables fills de Adam vehent se en tanta necessitat començaren a reclamar en ajuda sua los ciutadans de parays qui son los sancts angels dient a ells ¶ O gloriosi principes qui statis in domo domini in atrijs domus dei nostri ¶ Suplicau la clemencia diuina que li placia hauer pietat de nosaltres: E que done fi al exili nostre: e pugam peruenir al loch hon vosaltres sou: Car le animes nostres han fet insaciable de veure lo nostre creador qui es vida y amor nostra. ¶ E continuant aquestos crits. ¶ Resonabat terra in voces eorum. E entra aquell crit tan piados per la ciutat de parays: e los ciutadans de aquella moguts de gran caritat desijosos de la reparacio humana: leuaren se de les cadires: e vingueren tots justats dauant lo tro de la alta magestat diuina. ¶ Et ceciderunt in conspectu throni in facies suas et benedixerunt viuentem in secula seculorum. ¶ E dreçant se ab gran reuerencia digueren. O potencia infinida ¶ Dimitte eos quia clamant post nos. Volent dir sia de vostra diuina clemencia atorgar a aquests miserables fills de Adam la peticio sua: e que ixquen de aquella dura captiuitat: e vinguen a lohar la magestat vostra: e a possehir estes cadires qui stan buydes per lo cayment de aquells superbos angels: qui a la justa ordinacio de vostra clemencia no sotsmeteren la voluntat sua E lo misericordios senyor responent als angels dix que acceptaua la peticio sua e que prestament ell trametria vn princep en la terra d´aquests catius per veure de ques clamen: ne que demanen: si tenen res per a pagar lo rescat.