Capitol. XIII. Com lo venerable pare Adam trames de part sua mia (i en rayeta damún: misericordia) e pietat per raonar la sua causa ensemps ab lo princep Miquel.
Respos
Adam miquel senyor y a qui puch yo trametre dauant tanta magestat:
car so cert que offenent lo meu senyor e creador he offeses totes les
creatures sues e les he constituydes enemigues mies: e so cert que
totes demanen venjança de mi e punicio del meu peccat. Veritat es
Miquel que en totes les dolors e perdues mies dos donzelles man molt
aconsolat e aiudat e nunca
son de mi partides en totes les angusties mies: e man offert de james
desemparar
me (no está cla si
me va separat o jun)
fins sia reconsiliat
ab aquell qui ma creat. Si aquestes senyores volran anar a rahonar la
causa mia molt sere yo content: car fie molt delles e tot me pose en
los seus braços. E dix sent Miquel: O adam y qui son les donzelles
de qui tanta fe teniu. ¶
E respos adam la vna es misericordia e laltra pietat: e ab aquestes
es tot lo meu descanç
espay
e deport:
car sens elles fora yo perit: quant me
viu
lançat
(me vaig vore
llançat)
ab tanta furia de parahis
terrenal per lo meu peccat. E sent miquel hoynt lo nom de aquestes
donzelles alegras molt e dix. O patriarcha glorios quant haueu ben
delliberat en
comanar
la fahena
vostra a aquestes virtuoses donzelles. Car siau cert son tant
fauorides
en la cort del meu senyor que tot lo que demanen a la magestat sua
impetren complidament. Axi desempachau suplicau les nous
falguen
(no os fallen)
en esta jornada. E adam anant cuytadament a les amades consoladores
sues (pareix una ,)
dix los. O senyores mies venguda es la hora que vosaltres me
podeu
molt ajudar. Car lo senyor e creador meu hoit lo doloros crit meu ha
trames lo
gran princep Miquel
a veure e sentir les dolors e miseries mies e dels fills meus que en
lo mon son: ha les vistes e mogut de compassio ham
offert
de treballar ensemps ab tots los altres angels en la delliuracio mia:
E te per bo vaja ab ell alguna persona de part mia qui porte procura
bastant de tota natura humana perque si algunes questions se
mouen
contra mi e los fills meus nos puga rahonar. E com yo no tinga de qui
fiarme puga sino de vosaltres amigues mies deman vos de merçe vullau
empendre aquesta empresa. E misericordia ab cara molt affable abraça
Adam: e dix li. O patriarcha no temau que yo ni la companyona mia no
podem fallir als atribulats. E com vos siau posat en tanta dolor e
angustia nous fallirem james. Digau adam. ¶
Nunqd
obliuisci potest mulier infantem suum: vt non misereatur filio vteri
sui: et si illa oblita fuerit ego tamen non obliuiscar tui. Volent
dir no es cosa crehedora
que la dona qui tan amable e piadosa es per natura puga oblidar lo
fill seu: e que no vse de molta misericordia ab aquell qui del seu
ventre es exit:
e si ella reuessant
sa natura se oblida la amor de mare ja yo nom oblidare de vos Adam:
que pus
car
me
sou
que fill: e hon volreu que vaja ire: car aparellada so de pujar al
cel: e deuallar en la terra infinides vegades per amor vostra. E adam
molt alegre e content de la resposta de misericordia feu li infinides
gracies. E apres leuas pietat e prengue lo dit Adam per la ma: e dix.
¶
*Noli timere: confortare et esto robustus ego aút
(rayeta a la u)
protector tuus sum. Volent dir no temau adam siau confortat e molt
esforçat: que yous
do
la fe d´esser vos protectora e aiudadora tostemps quem hajau mester.
E adam regraciant a les donzelles animoses a cascuna per si e abduy
ensemps
la valença
que offerta li hauien suplicant les desempachasen de metres apunt
(apút, u nassal; àpunt, com la tv catalanista)
per que prestament partissen. E retornant a sent miquel dix li com
les donzelles aduocades sues eren prestes de partir tota hora que a
ell plagues. E dient aço foren aqui junctes
ab ells les dites virtuts. E misericordia se era vestida de brocat
carmesi
per mostrar la gran feruor de amor que portaua. E pietat portaua la
roba sua de brocat vert
per mostrar la gran sperança
ab que anaua de obtenir la sua demanda. (vert,
sperança)
E vehent les sent Miquel saluda les ab molta alegria: e elles feren
li gran reuerencia dient volien anar en companyia sua per treballar
que fos feta pau entre la magestat de nostre senyor deu e natura
humana. ¶
E ell respos que era molt content de la anada de elles: car sabia que
eren tant animoses que la fahena que elles emprenien la portauen a
deguda fi.
