COLECCIÓN
DE
DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU CRONISTA,
D. Próspero de Bofarull y Mascaró.
TOMO XII.
CENSO
DE CATALUÑA,
ORDENADO
EN TIEMPO DEL REY DON PEDRO EL CEREMONIOSO,
CUSTODIADO EN EL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN
Y PUBLICADO DE REAL ORDEN
POR SU CRONISTA;
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ.
BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
1856.
/ Edición de Ramon Guimerá Lorente. Se actualiza en parte la ortografía en los textos de Bofarull /.
NOMBREMENT DELS FOCHS DE CATHALUNYA SEGONS LES CORTS
DE CERVERA, LES QUALS SE CELEBRAREN EN LANY MCCCLIX
PER LO S. REY EN PERE TERÇ (1).
(1) Este censo forma el registro 1548 de los de este archivo, y hemos creído que no sería fuera del caso el darle a luz, después de publicados los repartimientos de Mallorca, Valencia y Cerdeña, por las curiosas e importantes noticias que suministra acerca de la población de casi toda Cataluña, a mediados del siglo XIV.
COMISSIO DE BARCHELONA.
FOCHS REYALS.
Fochs.
Primo ciutat de Barchelona. 7651.
Vila de Sabadel et castell de Rahona 162.
Vila e terme de Terraça 228.
Vila Major. 44.
Tagamanent. 12.
Corro jusa. 20.
Fochs de perrochia de Martoreyes qui contribuexen ab los demunt dits de Corro jusa. 5.
Maherata. 8.
Corro subira. 14.
Cardedeu. 36.
Berenguer Armengol de perrochia de Sent Marti de Prohensals. 4.
Castell de Muncada: del senyor Rey. 56.
En Payos de parrochia de Santa Eulalia de Prohensana del terme de Munbuy. 1.
Sent Julia de Lissa sobira: reyals del dit terme. 2.
Sent Julia de Polou: reyals. 2.
Perroquiade Parets. 2.
Santa Maria de Galechs. 2.
Tiana: reyals. 7.
Santa Coloma de Gramenet: reyal. 1.
Alella: reyals. 4.
FOCHS ALOERS.
Primo Castell de Sant Marçal. 5.
Sent Genis de Gudells. 8.
Badalona: aloers. 6.
Premia: aloers. 4.
Sent Marti de Prohençals: alou. 1.
Sent Andreu de Palomar. 7.
P. Verdaguer: qui es les dues parts alou e la terça desgleya. 2 terç.
Santa Perpetua de Mogoda: aloers. 2.
Serria: aloers. 39.
Bandada del Espital de Prohensana. 4.
Bandada des Banyoles: aloers. 4.
Santa Creu de Lorda: aloers. 4.
Sent Jarvari: aloers. 5.
Perroquia de Sent Barthomeu des Sans e Sent Feliu de Lobregat. 11.
Sent Just des Vers: franquers e aloers. 18.
Cornella: aloers. 5 mig.
Bandada de la Muntanya de Sent Boy. 2.
Bandada del Prat de Sent Boy. 9.
Molet: aloers. 4.
Canovelles: aloers. 3.
Taya: aloer. 1.
Palau Solata: aloers. 2.
Santa Agnes de Malenya: aloer. 1.
Mertoreyes: aloers. 2.
Sent Esteve de Ripollet: aloer. 1.
FOCHS DE CIUTADANS.
Primo Santa Eulalia de Corro Jusa. 3.
Bernat Canyes de perroquia de Cardedeu: de ciutada. 1.
Sent Genis de Gudells: de ciutada. 28.
Perroquia de Badalona: de ciutada. ço.
Premia: qui son de ciutada. 13.
Sent Andreu de Palomar: de ciutada. 30.
Sent Marti de Prohensals: de ciutada. 3.
Bandada del Spital de Prohensana: de ciutada. 18 mig.
Corro jussa: de ciutada. 3.
Bandada Prat de Prohensana daça. 5.
Bandada des Banyols: de ciutadans. 5.
Santa Creu de Lorda: qui son den P. Ferriol ciutada de Barchelona. 7.
Castell de Lorda: qm son den Berenguer de Relat. 19.
Perroquia de Sent Barthomeu des Sans: de ciutada. 14
Cornella: qui son de ciutada. 15 mig.
Bandada de Sent Boy: qui son den Francesch Sa Bastida ciutada. 55.
Bandada de Fonollar: qui son den P. de Gualbes. 8.
Bandada des Prat de Sent Boy: de ciutadans. 28.
Sent Just des Vers e Sent Feliu de Lobregat. 36 mig.
La Rocha: den P. March ciutada. 23.
Castell de Fells: den Berenguer de Reelat. 31.
Vila de Cans: den Francesco Burgues. 43.
Torra Burguesa. 2.
Picalquers: den Franson Terre ciutada. 7.
Quadre de Vallirana: den Ombert de Vilafrancha. 14.
Gava e la Pobla den Orta: qui son den Franson Terre. 37.
Sent Johan desPi: de ciutada. 24.
Valvidrera: de ciutada. 3.
Quadra de Vilanova: de micer Guerau de Palou. 9.
Mertoreyes: de ciutadans. 2.
Santa Perpetua de Mogoda: de ciutada. 2.
Sent Esteve de Ripollet: de ciutada. 1.
Castell de Matero: dels hereus de P. de Marques. 173.
Vila de Molin de Reig e castell de Ciuro. 89.
Castell de Ça Rocha: de P. A. Marques ciutada. 147.
FOCHS DESGLEYA E DE CAVALLERS.
Primo Granoylers. 129.
Quadra de Taudell: de cavaller. 4.
Jacme Pereut hom espars de perroquia de Caudell: desgleya. 1.
Quadra del Monastir de Cartuxa. 4.
Fochs de cavaller de perroquia de Sent Julia Daltura Ço Ramon Sellent hom den Johan de Togores. 1.
Vila Major: desgleya. 40.
Tagamenent: desgleya e de cavallers. 16.
Fochs desgleya e cavaller del terme de la vila de Sabadell e del castelde Rahona.
Corro jusa e sobira (jussà i sobirà): desgleya ab IIII que nia de cavaler ab IX fochs desgleya e de cavallers de Maherata. 26.
Cardedeu: desgleya ab I que nia de cavaller. 24.
Vila de Caules de Muntbuy (Caldes de Montbui): del infant En Marti. 123.
Sent Genis de Gudells: desgleya ab I de cavaller. 19.
Perroquia de Badalona: desgleya. 40.
Premia: qui son desgleya ab X e migque nia de cavaller. 32 mig.
Sent Andreu de Palomar: desgleya e ab II de cavaller. 71 e terç.
Sent Marti de Prohensals: desgleya. 12.
Sarria: qui son de cavaler lo qual ha nom Berenguer Mertorell. 1.
Sarria: qui son del monastir de Padralbes. 67.
Sarria: qui son de diverses senyories desgleya. 14.
Bandada del Spital de Prohensana: qui son desgleya. 28 mig.
Bandada del Prat de Prohensana de Ça-laygua: desgleya. 13.
Bandada des Banyols: qui son desgleya. 16.
Santa Creu de Lorda: qui son desgleya. 8.
Perroquia de Sent Berthomeu de Sans: qui son desgleya a I foch de cavaler. 13.
Sent Just des Vers de Sent Feliu de Lobregat: qui son desgleya. 54 mig.
Cornella: qui son desgleya. 24.
Vila de Sent Boy: den Galceran de Rosanes. 72.
Bandada de Sent Boy: qui es de la Almoyna de Barchelona. 16.
Vila de Sent Boy: qui son desgleya. 71.
Bernat Peraylada hom esparçdel terme del castell de Benviure. 1.
Molet (Mollet del Vallés): qui son desgleya. 30.
Castell de Canoves: de cavaller ab IIII que nia desgleya. 30.
Sent Feliu de Canoulles: desgleya e de cavaller. 12.
Palau daries del terme del castell de Monboy: desgleya. 13.
Sent Feliu de Codines: desgleya del terme de Muntbuy. 35.
Sent P. de Bigues: desgleya e de cavalers del dit terme. 31.
Santa Eulalia de Vohensana: desgleya e de cavallers del dit terme. 38.
Sent Julia de Liçasobira del terme: desgleya e de cavallers. 38.
Sent Genis de Samenla e de Sent Berthomeu de Muncas: qui son desgleya e del dit terme. 27.
Sent Sabastia de Munmajor: desgleya del dit terme. 5.
Sent Julia de Palou: desgleya e de cavaller. 37.
Perroquia de Porets: desgleya. 24.
Cerdanyola: de cavaller. 24.
Santa Maria de Galechs: desgleya. 4.
Castell Ça Pera: desgleya e de cavallers. 37.
Taya: desgleya e de cavallers. 55.
Tiana: desgleya e de cavallers. 41.
Santa Coloma de Gramanet: desgleya. 29.
Alella: desgleya e de cavallers. 52.
Castell de la Prunya: de mossen Jacme March ab IIII fochs desgleya. 32.
Quadra de la Sentiu: den Berenguer de Conitdonzell. 14.
Quadra de Torra Badal: de perroquia de Santa Creu de Lorda. 6.
Quadra de Vallirana: del Prior de Sent Cugat de Vallés. 6.
Quadre de Sent Ponç: desgleya. 6.
Sent Christofol de Begues: de mossen Jacme March ab III fochs desgleya. 34.
Sent Johan des Pi (Sant Joan Despí): desgleya. 27.
Ramon Hom de Deu: de Sent Johan des Pi. 1.
Sent Climent: qui es de mossen Jacme March. 32.
Sent Climent: desgleya. 20.
Val Vidrera: desgleya e de cavallers. 18.
Vila de Sent Cugat de Velles. 169.
Castell de Cabanes: de la Almoyna de Barchelona. 11.
Sent Julia des Feu: desgleya e de cavaller. 8.
Sent Salvador de Pulinya. 19.
Palau solata: desgleya. 16.
Munt Molo: desgleya. 19.
Quadra de Sentiga: desgleya. 8.
Quadra de Setiga: de cavallers. 8.
Castell de Derrius: desgleya e de cavallers. 42.
Castell de Belloch: den P. de Belloch. 24.
Santa Agnes de Mal Anya: desgleya e de cavaller. 7.
Sent Genis de Plegamans: de cavaller e desgleya. 22.
Castell de Muntornes: de cavaller e desgleya. 65.
Vall Comdal: desgleya e de cavaller. 17.
Castell de Set Manat: de cavaller ab XI fochs desgleya e I foch de ciutada. 32.
Sent Stheve de la Garriga: desgleya e de cavaller. 30.
Sent Fost: desgleya e de cavaller. 12.
Mertoreyes: desgleya. 25.
Quadra de Samalus: desgleya. 8.
Castell de Muntmany: ab III fochs desgleya. 21.
Santa Perpetua de Mogoda: desgleya. 34.
Sen Stheve de Ripollet: desgleya. 19.
Castell desFar den Bernat de Corbera. 78.
Liça jusa: desgleya e de cavallers. 27.
Cavall jusa e sobira: desgleya e de cavallers. 12.
Castell de Galifa: desgleya e de cavaller ab I foch de ciutada. 17.
Santa Maria de Huyastrell: desgleya. 14.
Matha de Pera: desgleya. 29.
Caules des Tarach: desgleya. 4. (Caldes)
Sent Adria: desgleya. 11.
Hospital de Cervelo: desgleya. 45.
Quadra de Canals: desgleya. 16.
Castell de Corbera: de cavaller. 30.
Vila Daulesa: desgleya. 110.
Castell de Rubi: de cavaller. 40.
P. de Roques: de la perroquia de Rubi hom sparc. 1.
Castell des Papiol: de cavaller. 32.
Mas Roquer: hom esparç del terme del dit castell. 1.
Santa Magdelena de Splugues: desgleya. 18.
Castell de Cervello: qui es del infant En Mertiad X desgleya. 96.
Quadre de Torreyes: de cavaler ab I foch desgleya del terme del dit castell. 28.
Quadre des Soler: den P. March ciutada del dit terme. 24.
Quadre de la Palma: desgleya del dit terme. 13.
Quadre de Palaya: de ciutada e de cavaller del dit terme. 33.
Quadra de la Cort: desgleya e de cavaler del dit terme. 12.
Vila de Sent Celoni del Spital. 119.
Sent Vicenç de Gualba: desgleya. 44.
Castell de Mutnegre: desgleya e cavaller. 30.
Barbara: desgleya e de cavaller. 27.
Agualada. 179. (Igualada)
Sant Faliude Cabrera. 59.
Castell de Canoves: qui son de ciutada. 2.
Perrochia de Caules: qui son den Turrich. 5.
Sant Julia de Palou: de ciutada. 10.
Perrochia de Parets: de ciutada. 3.
Castell de Sant Marçal: de ciutada. 63.
Castell de Castellar: de ciutada. 48.
Castell de Sant Viçents Dargentona ab V fochs Dorrius: del prior de Clara. 81.
Vilaçar: den P. des Bosch. 77.
Tiana: de ciutada. 16.
Santa Coloma de Gramanet: de ciutada. 1.
Sant Jarvari: de ciutada. 2.
La vila de Moya. 50.
Castell de Vilardell. 8.
En Manent e En Cayemas de Sant Vicent de Jonqueres. 2.
Antich Febrer e I altre de Sant Pau de Risech. 2.
Suma de tots losfochs de la Vagueria de Barchelona. 13227.
Mostrando entradas con la etiqueta reyal. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta reyal. Mostrar todas las entradas
domingo, 26 de julio de 2020
Tomo XII, censo de CATALUÑA, REY DON PEDRO EL CEREMONIOSO
viernes, 3 de enero de 2020
escut, Generalitat, Felipe V
Estupefacció nacionalista
descubren que el escudo de la Gene fue otorgado por Felipe V
descubren que el escudo de la Gene fue otorgado por Felipe V
https://www.dolcacatalunya.com/2015/05/estupefaccio-nacionalista-descubren-que-el-escudo-de-la-gene-fue-otorgado-por-felipe-v/
Contábamos hace unos días cómo la Generalitat tapó el escudo de Felipe V con su emblema. Pero ahora resulta que el escudo de la Generalitat fue otorgado nada menos que… ¡por Felipe V! Lean, lean:
El “senyal del rey d’Aragó” eran las armas de dignidad real. Con el paso del tiempo su uso se fue territorializando por medio de concesiones reales. El primer municipio que luce las barras es el municipio de Milhau (Francia), por concesión de Alfonso II (1187).
¿Cuándo pasa el “senyal del rei d’Aragó”, a representar las instituciones catalanas? Desde siempre, el emblema había sido San Jorge. La documentación nos dice que en 1417 la Diputación encarga “que sien fets y renovats los segells de la scrivania de la diputació del general… ab lo qual se puxa empremtar e figurar la imatge de san Jordi a cavall qui mata lo drach… e aquest segell servesca a seguellar totes letres patents qui´s dressen a qualsevol persones… a papa e cardenals e al senyor rey…e altres persones reyals…”. Es evidente que las barras no eran el escudo oficial. Como tampoco lo era de las Cortes que -reunidas en Tortosa en 1430- ordenan pagar 65 florines de oro de Aragón al platero Pere Torralba por la ejecución de dos sellos “a on son esculpides les armes del dit general de Cathalunya, ço es sent Jordi a cavall qui mata o onciu lo drach…”.
300 años más tarde, iniciadas las cortes catalanas de 1701, no aparecía el sello por ningún lado. Parece que nadie lo recordaba, ”ni saverse qual se usave en les corts antecedents encara que aparexia poderse esculpir… la imatge del glorios Sant Jordi portant lo escut amb la creu…”. Tras acalorados debates, el 19 de octubre de 1701 se adopta el acuerdo de grabar uno nuevo con el “Escut de ditas quatre barras y corona real”, para solicitar la venia real de uso.
Detrás de ese extraño olvido hay que situar las convulsiones antiseñoriales como la “revolta dels barretines o de la terra”, el “avalot de les faves” o los asedios campesinos de Barcelona en 1688 y 1689. Quizás interesaba un cambio de imagen que acercara la institución al pueblo más identificado con la realeza. Y nada más apropiado para conseguir la concesión real que el marco de las cortes catalanas, que juraron con vivas demostraciones de afecto y júbilo al nuevo rey Felipe V de Borbón, el 12 de octubre de 1701. Cortes que duraron hasta el 12 de Enero, y en las que se acordó además del uso del “escut de ditas quatre barras y corona real”, un donativo real de 12 millones pagaderos en 14 años, nombramiento de 14 títulos de marqueses y condes, 20 privilegios de nobleza, 20 de caballeros, y otros 20 de ciudadanos; todo ello entre grandes fiestas y regocijos populares, de manera que -como dice Macanaz- “no quedó a los catalanes nada que pedir, ni al rey cosa especial de concederles”.
Así que la Generalitat no lo sabe, pero al ocultar el escudo de Felipe V tapándolo con el de la Generalitat, en realidad le están haciendo el último homenaje al rey que concedió a la Generalitat el uso de su “senyal” como rey de Aragón. Si la Generalitat fuera consecuente, el Parlament debería rechazar el uso de las barras de Felipe V, las barras felipistas, por haber suprimido las instituciones tradicionales catalanas. Las cuales, por cierto, ahora ningún nacionalista querría, pues les parecen “medievales”; y las cuales son ridículas comparadas con el actual poder omnímodo de la Generalitat.
Aunque ya sabemos que el nacionalismo no va de coherencia, sino de ideología y fantasmagoría histórica.
Dolça i ocultada Catalunya…
//
Dels frens e altres apparellaments de cavals.
//
Dels frens e altres apparellaments de cavals.
Per tal con aquelles coses les quals per los princeps se fan pus leugerament per los sotsmeses son tretes en exemple: esguardador esser jutgam que en tots los nostres fets axi com real altea no poch ho requer honestament e temprada nos hajam axi que los savis en ben sien conformats e els no savis e avanitats entenens en temprança sien provocats. Hon sobrefluitats esquivants majorment en aquestes coses les quals ordinariament san a fer: volem que ordinariament si donchs per altra causa en altra manera fer no ho manavem quatre selles palafrenals ab lurs frens de les quals les dues ab nostre senyal real e les altres dues la una ab senyal de sent Georgi e laltra ab senyal antich de rey Darago sien a servey de nostra persona apparellades Ies dues de les quals hagen cuyrs cuberts de velluts daur e de seda comunits e les altres dues romanents hagen cuyrs no cuberts de velluts segons manera apparellada accedent a nostre desijament: de les dites empero dues selles havents cuyrs cuberts de vellut cascun any la una prop la festa de la Nativitat del glorios Salvador del humanal linatge sia feta e altra prop abans de la festa de Pentacosta aximateix sia feta e les romanents dues selles havents cuyrs no cuberts de vellut cascun any prop ans de la festa de la resurreccio de nostre Senyor la una esser feta ab aquest edicte laudable manam e laltra prop de la festa de Omnium Sanctorum volem esser complida: e apres sis almenys selles darmes destinades per servey de nostra persona hajam de les quals dues sien de nostre senyal real de tot en tot decorades e les altres a senyal de sent Jordi e les dues altres romanents al dit senyal antich de rey Darago. Manam encara que quatre mantes almenys continuament sien appareylades a cobrir les dites selles a servey de nostra persona destinades les dues de les quales sien a nostre senyal real en totes les lurs parts e les altres la una a senyal de sent Jordi e laltra al senyal antich Darago. En apres subjungim a les coses damunt dites que continuament hi sia copia de mantes e daltres coses necessaries a cavals e a les altres besties damunt dites.
escut, Generalitat, Felipe V
Estupefacció nacionalista
descubren que el escudo de la Gene fue otorgado por Felipe V
descubren que el escudo de la Gene fue otorgado por Felipe V
https://www.dolcacatalunya.com/2015/05/estupefaccio-nacionalista-descubren-que-el-escudo-de-la-gene-fue-otorgado-por-felipe-v/
Contábamos hace unos días cómo la Generalitat tapó el escudo de Felipe V con su emblema. Pero ahora resulta que el escudo de la Generalitat fue otorgado nada menos que… ¡por Felipe V! Lean, lean:
El “senyal del rey d’Aragó” eran las armas de dignidad real. Con el paso del tiempo su uso se fue territorializando por medio de concesiones reales. El primer municipio que luce las barras es el municipio de Milhau (Francia), por concesión de Alfonso II (1187).
¿Cuándo pasa el “senyal del rei d’Aragó”, a representar las instituciones catalanas? Desde siempre, el emblema había sido San Jorge. La documentación nos dice que en 1417 la Diputación encarga “que sien fets y renovats los segells de la scrivania de la diputació del general… ab lo qual se puxa empremtar e figurar la imatge de san Jordi a cavall qui mata lo drach… e aquest segell servesca a seguellar totes letres patents qui´s dressen a qualsevol persones… a papa e cardenals e al senyor rey…e altres persones reyals…”. Es evidente que las barras no eran el escudo oficial. Como tampoco lo era de las Cortes que -reunidas en Tortosa en 1430- ordenan pagar 65 florines de oro de Aragón al platero Pere Torralba por la ejecución de dos sellos “a on son esculpides les armes del dit general de Cathalunya, ço es sent Jordi a cavall qui mata o onciu lo drach…”.
300 años más tarde, iniciadas las cortes catalanas de 1701, no aparecía el sello por ningún lado. Parece que nadie lo recordaba, ”ni saverse qual se usave en les corts antecedents encara que aparexia poderse esculpir… la imatge del glorios Sant Jordi portant lo escut amb la creu…”. Tras acalorados debates, el 19 de octubre de 1701 se adopta el acuerdo de grabar uno nuevo con el “Escut de ditas quatre barras y corona real”, para solicitar la venia real de uso.
Detrás de ese extraño olvido hay que situar las convulsiones antiseñoriales como la “revolta dels barretines o de la terra”, el “avalot de les faves” o los asedios campesinos de Barcelona en 1688 y 1689. Quizás interesaba un cambio de imagen que acercara la institución al pueblo más identificado con la realeza. Y nada más apropiado para conseguir la concesión real que el marco de las cortes catalanas, que juraron con vivas demostraciones de afecto y júbilo al nuevo rey Felipe V de Borbón, el 12 de octubre de 1701. Cortes que duraron hasta el 12 de Enero, y en las que se acordó además del uso del “escut de ditas quatre barras y corona real”, un donativo real de 12 millones pagaderos en 14 años, nombramiento de 14 títulos de marqueses y condes, 20 privilegios de nobleza, 20 de caballeros, y otros 20 de ciudadanos; todo ello entre grandes fiestas y regocijos populares, de manera que -como dice Macanaz- “no quedó a los catalanes nada que pedir, ni al rey cosa especial de concederles”.
Así que la Generalitat no lo sabe, pero al ocultar el escudo de Felipe V tapándolo con el de la Generalitat, en realidad le están haciendo el último homenaje al rey que concedió a la Generalitat el uso de su “senyal” como rey de Aragón. Si la Generalitat fuera consecuente, el Parlament debería rechazar el uso de las barras de Felipe V, las barras felipistas, por haber suprimido las instituciones tradicionales catalanas. Las cuales, por cierto, ahora ningún nacionalista querría, pues les parecen “medievales”; y las cuales son ridículas comparadas con el actual poder omnímodo de la Generalitat.
Aunque ya sabemos que el nacionalismo no va de coherencia, sino de ideología y fantasmagoría histórica.
Dolça i ocultada Catalunya…
//
Dels frens e altres apparellaments de cavals.
//
Dels frens e altres apparellaments de cavals.
Per tal con aquelles coses les quals per los princeps se fan pus leugerament per los sotsmeses son tretes en exemple: esguardador esser jutgam que en tots los nostres fets axi com real altea no poch ho requer honestament e temprada nos hajam axi que los savis en ben sien conformats e els no savis e avanitats entenens en temprança sien provocats. Hon sobrefluitats esquivants majorment en aquestes coses les quals ordinariament san a fer: volem que ordinariament si donchs per altra causa en altra manera fer no ho manavem quatre selles palafrenals ab lurs frens de les quals les dues ab nostre senyal real e les altres dues la una ab senyal de sent Georgi e laltra ab senyal antich de rey Darago sien a servey de nostra persona apparellades Ies dues de les quals hagen cuyrs cuberts de velluts daur e de seda comunits e les altres dues romanents hagen cuyrs no cuberts de velluts segons manera apparellada accedent a nostre desijament: de les dites empero dues selles havents cuyrs cuberts de vellut cascun any la una prop la festa de la Nativitat del glorios Salvador del humanal linatge sia feta e altra prop abans de la festa de Pentacosta aximateix sia feta e les romanents dues selles havents cuyrs no cuberts de vellut cascun any prop ans de la festa de la resurreccio de nostre Senyor la una esser feta ab aquest edicte laudable manam e laltra prop de la festa de Omnium Sanctorum volem esser complida: e apres sis almenys selles darmes destinades per servey de nostra persona hajam de les quals dues sien de nostre senyal real de tot en tot decorades e les altres a senyal de sent Jordi e les dues altres romanents al dit senyal antich de rey Darago. Manam encara que quatre mantes almenys continuament sien appareylades a cobrir les dites selles a servey de nostra persona destinades les dues de les quales sien a nostre senyal real en totes les lurs parts e les altres la una a senyal de sent Jordi e laltra al senyal antich Darago. En apres subjungim a les coses damunt dites que continuament hi sia copia de mantes e daltres coses necessaries a cavals e a les altres besties damunt dites.
escut, Generalitat, Felipe V
Estupefacció nacionalista
descubren que el escudo de la Gene fue otorgado por Felipe V
descubren que el escudo de la Gene fue otorgado por Felipe V
https://www.dolcacatalunya.com/2015/05/estupefaccio-nacionalista-descubren-que-el-escudo-de-la-gene-fue-otorgado-por-felipe-v/
Contábamos hace unos días cómo la Generalitat tapó el escudo de Felipe V con su emblema. Pero ahora resulta que el escudo de la Generalitat fue otorgado nada menos que… ¡por Felipe V! Lean, lean:
El “senyal del rey d’Aragó” eran las armas de dignidad real. Con el paso del tiempo su uso se fue territorializando por medio de concesiones reales. El primer municipio que luce las barras es el municipio de Milhau (Francia), por concesión de Alfonso II (1187).
¿Cuándo pasa el “senyal del rei d’Aragó”, a representar las instituciones catalanas? Desde siempre, el emblema había sido San Jorge. La documentación nos dice que en 1417 la Diputación encarga “que sien fets y renovats los segells de la scrivania de la diputació del general… ab lo qual se puxa empremtar e figurar la imatge de san Jordi a cavall qui mata lo drach… e aquest segell servesca a seguellar totes letres patents qui´s dressen a qualsevol persones… a papa e cardenals e al senyor rey…e altres persones reyals…”. Es evidente que las barras no eran el escudo oficial. Como tampoco lo era de las Cortes que -reunidas en Tortosa en 1430- ordenan pagar 65 florines de oro de Aragón al platero Pere Torralba por la ejecución de dos sellos “a on son esculpides les armes del dit general de Cathalunya, ço es sent Jordi a cavall qui mata o onciu lo drach…”.
300 años más tarde, iniciadas las cortes catalanas de 1701, no aparecía el sello por ningún lado. Parece que nadie lo recordaba, ”ni saverse qual se usave en les corts antecedents encara que aparexia poderse esculpir… la imatge del glorios Sant Jordi portant lo escut amb la creu…”. Tras acalorados debates, el 19 de octubre de 1701 se adopta el acuerdo de grabar uno nuevo con el “Escut de ditas quatre barras y corona real”, para solicitar la venia real de uso.
Detrás de ese extraño olvido hay que situar las convulsiones antiseñoriales como la “revolta dels barretines o de la terra”, el “avalot de les faves” o los asedios campesinos de Barcelona en 1688 y 1689. Quizás interesaba un cambio de imagen que acercara la institución al pueblo más identificado con la realeza. Y nada más apropiado para conseguir la concesión real que el marco de las cortes catalanas, que juraron con vivas demostraciones de afecto y júbilo al nuevo rey Felipe V de Borbón, el 12 de octubre de 1701. Cortes que duraron hasta el 12 de Enero, y en las que se acordó además del uso del “escut de ditas quatre barras y corona real”, un donativo real de 12 millones pagaderos en 14 años, nombramiento de 14 títulos de marqueses y condes, 20 privilegios de nobleza, 20 de caballeros, y otros 20 de ciudadanos; todo ello entre grandes fiestas y regocijos populares, de manera que -como dice Macanaz- “no quedó a los catalanes nada que pedir, ni al rey cosa especial de concederles”.
Así que la Generalitat no lo sabe, pero al ocultar el escudo de Felipe V tapándolo con el de la Generalitat, en realidad le están haciendo el último homenaje al rey que concedió a la Generalitat el uso de su “senyal” como rey de Aragón. Si la Generalitat fuera consecuente, el Parlament debería rechazar el uso de las barras de Felipe V, las barras felipistas, por haber suprimido las instituciones tradicionales catalanas. Las cuales, por cierto, ahora ningún nacionalista querría, pues les parecen “medievales”; y las cuales son ridículas comparadas con el actual poder omnímodo de la Generalitat.
Aunque ya sabemos que el nacionalismo no va de coherencia, sino de ideología y fantasmagoría histórica.
Dolça i ocultada Catalunya…
//
Dels frens e altres apparellaments de cavals.
//
Dels frens e altres apparellaments de cavals.
Per tal con aquelles coses les quals per los princeps se fan pus leugerament per los sotsmeses son tretes en exemple: esguardador esser jutgam que en tots los nostres fets axi com real altea no poch ho requer honestament e temprada nos hajam axi que los savis en ben sien conformats e els no savis e avanitats entenens en temprança sien provocats. Hon sobrefluitats esquivants majorment en aquestes coses les quals ordinariament san a fer: volem que ordinariament si donchs per altra causa en altra manera fer no ho manavem quatre selles palafrenals ab lurs frens de les quals les dues ab nostre senyal real e les altres dues la una ab senyal de sent Georgi e laltra ab senyal antich de rey Darago sien a servey de nostra persona apparellades Ies dues de les quals hagen cuyrs cuberts de velluts daur e de seda comunits e les altres dues romanents hagen cuyrs no cuberts de velluts segons manera apparellada accedent a nostre desijament: de les dites empero dues selles havents cuyrs cuberts de vellut cascun any la una prop la festa de la Nativitat del glorios Salvador del humanal linatge sia feta e altra prop abans de la festa de Pentacosta aximateix sia feta e les romanents dues selles havents cuyrs no cuberts de vellut cascun any prop ans de la festa de la resurreccio de nostre Senyor la una esser feta ab aquest edicte laudable manam e laltra prop de la festa de Omnium Sanctorum volem esser complida: e apres sis almenys selles darmes destinades per servey de nostra persona hajam de les quals dues sien de nostre senyal real de tot en tot decorades e les altres a senyal de sent Jordi e les dues altres romanents al dit senyal antich de rey Darago. Manam encara que quatre mantes almenys continuament sien appareylades a cobrir les dites selles a servey de nostra persona destinades les dues de les quales sien a nostre senyal real en totes les lurs parts e les altres la una a senyal de sent Jordi e laltra al senyal antich Darago. En apres subjungim a les coses damunt dites que continuament hi sia copia de mantes e daltres coses necessaries a cavals e a les altres besties damunt dites.
miércoles, 10 de julio de 2019
de hoc o de no
Sesión del día 12.
Dióse en primer lugar audiencia a Ramon Batlle, enviado por los diputados del General para ciertos asuntos que no espresa el acta; y luego se leyó el siguiente escrito, acordado por el parlamento.
Dióse en primer lugar audiencia a Ramon Batlle, enviado por los diputados del General para ciertos asuntos que no espresa el acta; y luego se leyó el siguiente escrito, acordado por el parlamento.
Núm. 217. Tom. 17. fol. 1030.
Lo parlament general del principat de Cathalunya vista la cedula offerta per los molt honorables e savis senyors micer Jacme Pelegri doctor en leys e en Ferrando de Sent Ramon missatgers per lo molt reverend molt noble e molt honorable e savi parlament del regne de Valencia aquest parlament tremesos et totes e sengles coses en aquella contengudes diu e respon a aquelles que jatsia ab gran fraternal e cordial amor aquest parlament cobeig de complaure bonament tot voler e desig del dit parlament del dit regne de Valencia empero a present per algunes justes rahons aquest parlament sobre la entrada del dit parlament de regne de Valencia en aquesta ciutat per sos missatgers instada e la ferma dels capitols a Calatiu per via de parer segons se diu concordats no ha desliberada certa resposta ans per les dites coses et altres toquants proffit e utilitat del regne o comu be del dit molt reverend molt honorable et savi parlament et los molt nobles e molt honorables senyors quis dihen forans lo dit regne ha elegida solempne missatgeria la qual ab la gracia de Deu enten a trametre en lo dit regne de Valencia: e spera aquest parlament que dins fort breu temps migançant lo adjutori divinal sera cosa molt fructuosa: pregants los dits molt honorables e savis missatgers la dita cedula offerints que vullen graciosament tollerar si sobre les dites entrada e ferma no han de present clara resposta de hoc o de no e de la dita missatgeria voler lurs principals avisar. E com sia nothori que lo present parlament de la mort del senyor rey a ença ha continuament treballat en tot bon espatxament dels affers toquant la successio e que per ell no sia perduda una hora en pacifficar et unir les grans discordies suscitades entre los regnicoles dels regnes a la corona reyal pertanyents e specialment en lo dit regne de Valencia sofferint per esguard de bona fraternitat e per ço que tot mija turbatiu de veure continuament en los dits regnes e altres terres de la dita corona grans treballs e despeses: per ço lo present parlament denegades les protestacions en la dita cedula mencionades tant com sien vistes fer contra aquest parlament e los residents en aquell se offer et es prest segons fins aci ha offert e tots temps sera prest de entrar et treballar tant com a ell se pertanga ensemps ab los altres regnes e terres a la corona reyal pertanyents et dins lo pus breu temps que sia possible a veure manejar e discutir e desliberar qual es son ver rey princep e senyor justicia migançant e protesta que no ha stat sta ni stara per ell que los dits affers no sien per tot son poder abreviats: la qual resposta requer lo present parlament a cascun singular de aquell per vos notari esser continuada a la fi de la dita cedula et presa a ells e a cascun dells liurets carta publica com lan volran.
Mes a parlamén de Tortosa agost 1411
Lo parlament general del principat de Cathalunya vista la cedula offerta per los molt honorables e savis senyors micer Jacme Pelegri doctor en leys e en Ferrando de Sent Ramon missatgers per lo molt reverend molt noble e molt honorable e savi parlament del regne de Valencia aquest parlament tremesos et totes e sengles coses en aquella contengudes diu e respon a aquelles que jatsia ab gran fraternal e cordial amor aquest parlament cobeig de complaure bonament tot voler e desig del dit parlament del dit regne de Valencia empero a present per algunes justes rahons aquest parlament sobre la entrada del dit parlament de regne de Valencia en aquesta ciutat per sos missatgers instada e la ferma dels capitols a Calatiu per via de parer segons se diu concordats no ha desliberada certa resposta ans per les dites coses et altres toquants proffit e utilitat del regne o comu be del dit molt reverend molt honorable et savi parlament et los molt nobles e molt honorables senyors quis dihen forans lo dit regne ha elegida solempne missatgeria la qual ab la gracia de Deu enten a trametre en lo dit regne de Valencia: e spera aquest parlament que dins fort breu temps migançant lo adjutori divinal sera cosa molt fructuosa: pregants los dits molt honorables e savis missatgers la dita cedula offerints que vullen graciosament tollerar si sobre les dites entrada e ferma no han de present clara resposta de hoc o de no e de la dita missatgeria voler lurs principals avisar. E com sia nothori que lo present parlament de la mort del senyor rey a ença ha continuament treballat en tot bon espatxament dels affers toquant la successio e que per ell no sia perduda una hora en pacifficar et unir les grans discordies suscitades entre los regnicoles dels regnes a la corona reyal pertanyents e specialment en lo dit regne de Valencia sofferint per esguard de bona fraternitat e per ço que tot mija turbatiu de veure continuament en los dits regnes e altres terres de la dita corona grans treballs e despeses: per ço lo present parlament denegades les protestacions en la dita cedula mencionades tant com sien vistes fer contra aquest parlament e los residents en aquell se offer et es prest segons fins aci ha offert e tots temps sera prest de entrar et treballar tant com a ell se pertanga ensemps ab los altres regnes e terres a la corona reyal pertanyents et dins lo pus breu temps que sia possible a veure manejar e discutir e desliberar qual es son ver rey princep e senyor justicia migançant e protesta que no ha stat sta ni stara per ell que los dits affers no sien per tot son poder abreviats: la qual resposta requer lo present parlament a cascun singular de aquell per vos notari esser continuada a la fi de la dita cedula et presa a ells e a cascun dells liurets carta publica com lan volran.
Mes a parlamén de Tortosa agost 1411
de hoc o de no
Sesión del día 12.
Dióse en primer lugar audiencia a Ramon Batlle, enviado por los diputados del General para ciertos asuntos que no espresa el acta; y luego se leyó el siguiente escrito, acordado por el parlamento.
Dióse en primer lugar audiencia a Ramon Batlle, enviado por los diputados del General para ciertos asuntos que no espresa el acta; y luego se leyó el siguiente escrito, acordado por el parlamento.
Núm. 217. Tom. 17. fol. 1030.
Loparlament general del principat de Cathalunya vista la cedula offertaper los molt honorables e savis senyors micer Jacme Pelegridoctor en leys e en Ferrando de Sent Ramon missatgers per lo molt reverend molt noble e molt honorable e savi parlament del regne de Valencia aquest parlament tremesos et totes e senglescoses en aquella contengudes diu e respon a aquelles que jatsia ab gran fraternal e cordial amor aquest parlament cobeig de complaure bonament tot voler e desigdel dit parlament del dit regne de Valencia empero a present per algunes justes rahons aquest parlament sobre la entrada del dit parlament de regne de Valencia en aquesta ciutat per sosmissatgers instada e la ferma dels capitols a Calatiuper via de parer segons se diu concordats no ha desliberadacerta resposta ans per les dites coses et altres toquants proffit e utilitat del regne o comu be del dit molt reverend molt honorable et savi parlament et los molt nobles e molt honorables senyors quis dihen forans lo dit regne ha elegida solempne missatgeria la qual ab la gracia de Deu enten a trametre en lo dit regne de Valencia: e spera aquest parlament que dins fort breu temps migançant lo adjutori divinal sera cosa molt fructuosa: pregants los dits molt honorables e savis missatgers la dita cedula offerints que vullen graciosament tollerar si sobre les dites entrada e ferma no han de present clara resposta de hoc o de noe de la dita missatgeria voler lurs principals avisar. E com sianothori que lo present parlament de la mort del senyor reya ença ha continuament treballat en tot bon espatxamentdels affers toquant la successio e que per ell no sia perduda una hora en pacifficar et unir les grans discordies suscitades entre los regnicoles dels regnes a la corona reyalpertanyents e specialment en lo dit regne de Valencia sofferintper esguard de bona fraternitat e per ço que tot mijaturbatiu de veure continuament en los dits regnes e altres terres de la dita corona grans treballs e despeses: per ço lo present parlament denegades les protestacions en la dita cedula mencionades tant com sien vistes fer contra aquest parlament e los residents en aquell se offer et es prest segons fins aci ha offert e tots temps sera prest de entrar et treballar tant com a ell se pertanga ensemps ab los altres regnes e terres a la corona reyal pertanyents et dins lo pusbreu temps que sia possible a veure manejar e discutir e desliberar qual es son ver rey princep e senyor justicia migançant e protesta que no ha stat sta ni stara per ell que los dits affers no sien per tot son poder abreviats: la qual resposta requer lo present parlament a cascunsingular de aquell per vos notari esser continuada a la fi de la dita cedula et presa a ells e a cascun dells liurets carta publica com lan volran.
Mes a parlamén de Tortosa agost 1411
Loparlament general del principat de Cathalunya vista la cedula offertaper los molt honorables e savis senyors micer Jacme Pelegridoctor en leys e en Ferrando de Sent Ramon missatgers per lo molt reverend molt noble e molt honorable e savi parlament del regne de Valencia aquest parlament tremesos et totes e senglescoses en aquella contengudes diu e respon a aquelles que jatsia ab gran fraternal e cordial amor aquest parlament cobeig de complaure bonament tot voler e desigdel dit parlament del dit regne de Valencia empero a present per algunes justes rahons aquest parlament sobre la entrada del dit parlament de regne de Valencia en aquesta ciutat per sosmissatgers instada e la ferma dels capitols a Calatiuper via de parer segons se diu concordats no ha desliberadacerta resposta ans per les dites coses et altres toquants proffit e utilitat del regne o comu be del dit molt reverend molt honorable et savi parlament et los molt nobles e molt honorables senyors quis dihen forans lo dit regne ha elegida solempne missatgeria la qual ab la gracia de Deu enten a trametre en lo dit regne de Valencia: e spera aquest parlament que dins fort breu temps migançant lo adjutori divinal sera cosa molt fructuosa: pregants los dits molt honorables e savis missatgers la dita cedula offerints que vullen graciosament tollerar si sobre les dites entrada e ferma no han de present clara resposta de hoc o de noe de la dita missatgeria voler lurs principals avisar. E com sianothori que lo present parlament de la mort del senyor reya ença ha continuament treballat en tot bon espatxamentdels affers toquant la successio e que per ell no sia perduda una hora en pacifficar et unir les grans discordies suscitades entre los regnicoles dels regnes a la corona reyalpertanyents e specialment en lo dit regne de Valencia sofferintper esguard de bona fraternitat e per ço que tot mijaturbatiu de veure continuament en los dits regnes e altres terres de la dita corona grans treballs e despeses: per ço lo present parlament denegades les protestacions en la dita cedula mencionades tant com sien vistes fer contra aquest parlament e los residents en aquell se offer et es prest segons fins aci ha offert e tots temps sera prest de entrar et treballar tant com a ell se pertanga ensemps ab los altres regnes e terres a la corona reyal pertanyents et dins lo pusbreu temps que sia possible a veure manejar e discutir e desliberar qual es son ver rey princep e senyor justicia migançant e protesta que no ha stat sta ni stara per ell que los dits affers no sien per tot son poder abreviats: la qual resposta requer lo present parlament a cascunsingular de aquell per vos notari esser continuada a la fi de la dita cedula et presa a ells e a cascun dells liurets carta publica com lan volran.
Mes a parlamén de Tortosa agost 1411
Suscribirse a:
Entradas (Atom)