LXXVII. Unio ecclesiae de Benavarre ad ecclesiam Rotensem, an. MCXXXVI. (1136)

LXXVII.

Unio ecclesiae de Benavarre ad ecclesiam Rotensem, an. MCXXXVI. (1136) (Vid. pág. 204.)

Ex archiv. ecclesiae Rotensis. 

In nomine Domini nostri Jhesu Christi ego Ranimirus Dei providencia Aragonensium Rex facio hanc cartam donacionis et auctoritatis Domino Deo et Sancto Vincentio, et Beato Raimundo et vobis Don Ramon Martin. Placuit mihi libenti animo et spontanea voluntate, et propter amorem Dei et de illo Episcopo Domno Gauzfredo, et de Ramon Oriol suo Archidiachono qui mihi inde rogavit. Ideo dono et concedo ad praedicto Sancto Vincentio, et Beato Raimundo illam ecclesiam de Banavar soluta mente tota ab integro, et concedo et affirmo ad praedicto Ramon Martin ut teneat ipsa abacia omnibus diebus vitae suae, et post obitum suum ille de suis consanguineis cui eam ipse dimiserit cum consilio et laudamento de illo Episcopo et Archidiachono, et de suis vicinis. Et hoc donativum et auctoritatem laudo et affirmo et non sit magis demandata per capella in secula seculorum. = Signum + Regis Ranimiri.

Facta carta era M.C.LXXIIII in mense maio in Sancto Vincentio ante capella regnante me Dei gratia Rex simul cum coniuge mea Regina Agnes in Aragono et in Superarbi atque in Ripacurcia, Episcopus Dodo in Oscha, praedictus Domnus Gauzfredus in Rota, Comite de Paliares in Fonte tova et in Lozars, Pere Mir in Via campo et in praedicta Benavarr, Pere Ramon in Capella, Pere Gozpert in Sancto Stephano, Gombald in Sadarrue (Sadarrué). = Ego Ximinus scriptor Regis hanc cartam scripsi, et de manu mea hoc signum feci.

Ababol, ruella, roella, amapola

Ababol = Amapola 

ruella, roella, 

ABABOL m. 

|| 1. La flor de la rosella (València, Fraga); Papaver Rhoeas L.; cast. amapola.—V. rosella. 

|| 2. Ababol bord: nom valencià del cascall cornut: Glaucium corniculatum Curt. (Teixidor Flora 1086).
    Fon.: abaβɔ́l (Benavarre, Fraga, Crevillent).
    Etim.: de l'àrab ḥababawrah (Eguílaz Glos. 4), que és una forma arabitzada del llatí papaver.

http://www.cancioneros.com/nd/1727/0/una-roella-al-cor-homenatge-a-desideri-lombarte-obra-collectiva

https://anydesiderilombarte.wordpress.com/2014/02/17/una-roella-al-cor-flor-roja-com-la-sang/

https://anydesiderilombarte.wordpress.com/2014/02/10/temps-al-temps-primera-actuacio-de-lany-desideri/

ROSELLA (i dial. roella). f. 
|| 1. ant. Roseta, rosa petita; cast. rosita. Ha en la dita corona, entre flor e flor, X roselles, les V ab sengles robicets, doc. a. 1356 (Rubió Docs. cult. i,173).
|| 2.  Flor de la planta papaveràcia Papaver rhoeas, i la mateixa planta, que es cria abundant dins els camps de cereals; la flor és de color vermell viu; cast. amapola. Rumbejen molt vistoses en los camps les roselles, Llorente Versos 27. Amb espigues y roelles esclaten es sementers,Roq. 15. Les roselles d'una encesor frenètica, Alomar Columna 190. Dijous sant..., el sopar ritual d'aquesta diada, de tota la gent devota, consta solament de sopes i ruelles amanides, Violant SS 49. a) Rosella de corns: planta de l'espècie Papaver cornutum (Teixidor Flora 1086). 
|| 3. a) Rosella borda o de bosc: planta ranunculàcia de l'espècie Anemone nemorosa, de rizoma prim i carnós, fulles en segments peciolats, i flors blanques, rosades o morades; cast. anémona de los bosques.—b) Rosella marina: planta papaveràcia de l'espècie Glaucium luteum, de tronc robust, fulles gruixudes pinnatipartides, flors grogues i càpsula molt llarga; cast. adormidera amarilla.—c) Rosella d'or: planta de l'espècie Drosera rotundifolia (V. rosada, art. 2, || 3).—d) Rosella morada: papaveràcia de l'espècie Roemeria violacea, de flors color violat fosc; cast. amapola morada.
    Loc.
—Com una rosella: comparança aplicada a una cosa molt vermella. De llabis del color de la rosella, Cases A., Poes. 212. S'enrogí com una rosella,Pons Auca 322. Les galtes com la roella, Salvà Poes. 82. La jove... encesa com una roella, Pons Llar 30.
    Fon.: ruzéʎə (Capcir, Cerdanya, Conflent, Garrotxa, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Men., Eiv.); rozéʎɛ (Ll.); rozéʎa (Aiguaviva d'Aragó, Maestrat, Morella, Cast., Aín, Moixent, Llanera de Ranes, Vall de Gallinera, Benilloba, Biar, Calp, Guardamar); roséʎa (Val., Torís, Polinyà, Massalavés); rozέʎɛ (Maella); rozéʎə (Porreres); ruéʎə (Ross., Conflent, Empordà, Solsona, Camp de Tarr., Sóller); ruéʎa (Mequinensa, Tortosa, Amposta, Valljunquera, Pobla de Benifassà); ruéʎɛ (Tremp, Urgellet, Balaguer, Pla d'Urgell, Ll., Cala de l'Ametlla); roéʎə (Mall.); ruβéʎə (Sta. Col. de Q.); ruvéʎə (Maspujols, Montbrió del Camp); rovéʎa (Alcalà de X.); rovéʎə (Mall.); ruɣéʎa (Tamarit de la L.); rozɣéʎa (Vistabella del M.).
    Sinòn.: || 2, ababol, capellà, gall, gallaret, gallet, gallgallaret, paramà, quicaraquic.
    Etim.: del llatí rŏsĕlla, ‘roseta’.

Ababol, ruella, roella, amapola

Ababol = Amapola 

ruella, roella, 

ABABOL m. 

|| 1. La flor de la rosella (València, Fraga); Papaver Rhoeas L.; cast. amapola.—V. rosella. 

|| 2. Ababol bord: nom valencià del cascall cornut: Glaucium corniculatum Curt. (Teixidor Flora 1086).
    Fon.: abaβɔ́l (Benavarre, Fraga, Crevillent).
    Etim.: de l'àrab ḥababawrah (Eguílaz Glos. 4), que és una forma arabitzada del llatí papaver.

http://www.cancioneros.com/nd/1727/0/una-roella-al-cor-homenatge-a-desideri-lombarte-obra-collectiva

https://anydesiderilombarte.wordpress.com/2014/02/17/una-roella-al-cor-flor-roja-com-la-sang/

https://anydesiderilombarte.wordpress.com/2014/02/10/temps-al-temps-primera-actuacio-de-lany-desideri/

ROSELLA (i dial. roella). f. 
|| 1. ant. Roseta, rosa petita; cast. rosita. Ha en la dita corona, entre flor e flor, X roselles, les V ab sengles robicets, doc. a. 1356 (Rubió Docs. cult. i,173).
|| 2.  Flor de la planta papaveràcia Papaver rhoeas, i la mateixa planta, que es cria abundant dins els camps de cereals; la flor és de color vermell viu; cast. amapola. Rumbejen molt vistoses en los camps les roselles, Llorente Versos 27. Amb espigues y roelles esclaten es sementers,Roq. 15. Les roselles d'una encesor frenètica, Alomar Columna 190. Dijous sant..., el sopar ritual d'aquesta diada, de tota la gent devota, consta solament de sopes i ruelles amanides, Violant SS 49. a) Rosella de corns: planta de l'espècie Papaver cornutum (Teixidor Flora 1086). 
|| 3. a) Rosella borda o de bosc: planta ranunculàcia de l'espècie Anemone nemorosa, de rizoma prim i carnós, fulles en segments peciolats, i flors blanques, rosades o morades; cast. anémona de los bosques.—b) Rosella marina: planta papaveràcia de l'espècie Glaucium luteum, de tronc robust, fulles gruixudes pinnatipartides, flors grogues i càpsula molt llarga; cast. adormidera amarilla.—c) Rosella d'or: planta de l'espècie Drosera rotundifolia (V. rosada, art. 2, || 3).—d) Rosella morada: papaveràcia de l'espècie Roemeria violacea, de flors color violat fosc; cast. amapola morada.
    Loc.
—Com una rosella: comparança aplicada a una cosa molt vermella. De llabis del color de la rosella, Cases A., Poes. 212. S'enrogí com una rosella,Pons Auca 322. Les galtes com la roella, Salvà Poes. 82. La jove... encesa com una roella, Pons Llar 30.
    Fon.: ruzéʎə (Capcir, Cerdanya, Conflent, Garrotxa, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Men., Eiv.); rozéʎɛ (Ll.); rozéʎa (Aiguaviva d'Aragó, Maestrat, Morella, Cast., Aín, Moixent, Llanera de Ranes, Vall de Gallinera, Benilloba, Biar, Calp, Guardamar); roséʎa (Val., Torís, Polinyà, Massalavés); rozέʎɛ (Maella); rozéʎə (Porreres); ruéʎə (Ross., Conflent, Empordà, Solsona, Camp de Tarr., Sóller); ruéʎa (Mequinensa, Tortosa, Amposta, Valljunquera, Pobla de Benifassà); ruéʎɛ (Tremp, Urgellet, Balaguer, Pla d'Urgell, Ll., Cala de l'Ametlla); roéʎə (Mall.); ruβéʎə (Sta. Col. de Q.); ruvéʎə (Maspujols, Montbrió del Camp); rovéʎa (Alcalà de X.); rovéʎə (Mall.); ruɣéʎa (Tamarit de la L.); rozɣéʎa (Vistabella del M.).
    Sinòn.: || 2, ababol, capellà, gall, gallaret, gallet, gallgallaret, paramà, quicaraquic.
    Etim.: del llatí rŏsĕlla, ‘roseta’.

Ababol, ruella, roella, amapola

Ababol = Amapola 

ruella, roella, 

ABABOL m. 

|| 1. La flor de la rosella (València, Fraga); Papaver Rhoeas L.; cast. amapola.—V. rosella. 

|| 2. Ababol bord: nom valencià del cascall cornut: Glaucium corniculatum Curt. (Teixidor Flora 1086).
    Fon.: abaβɔ́l (Benavarre, Fraga, Crevillent).
    Etim.: de l'àrab ḥababawrah (Eguílaz Glos. 4), que és una forma arabitzada del llatí papaver.

http://www.cancioneros.com/nd/1727/0/una-roella-al-cor-homenatge-a-desideri-lombarte-obra-collectiva

https://anydesiderilombarte.wordpress.com/2014/02/17/una-roella-al-cor-flor-roja-com-la-sang/

https://anydesiderilombarte.wordpress.com/2014/02/10/temps-al-temps-primera-actuacio-de-lany-desideri/

ROSELLA (i dial. roella). f. 
|| 1. ant. Roseta, rosa petita; cast. rosita. Ha en la dita corona, entre flor e flor, X roselles, les V ab sengles robicets, doc. a. 1356 (Rubió Docs. cult. i,173).
|| 2.  Flor de la planta papaveràcia Papaver rhoeas, i la mateixa planta, que es cria abundant dins els camps de cereals; la flor és de color vermell viu; cast. amapola. Rumbejen molt vistoses en los camps les roselles, Llorente Versos 27. Amb espigues y roelles esclaten es sementers,Roq. 15. Les roselles d'una encesor frenètica, Alomar Columna 190. Dijous sant..., el sopar ritual d'aquesta diada, de tota la gent devota, consta solament de sopes i ruelles amanides, Violant SS 49. a) Rosella de corns: planta de l'espècie Papaver cornutum (Teixidor Flora 1086). 
|| 3. a) Rosella borda o de bosc: planta ranunculàcia de l'espècie Anemone nemorosa, de rizoma prim i carnós, fulles en segments peciolats, i flors blanques, rosades o morades; cast. anémona de los bosques.—b) Rosella marina: planta papaveràcia de l'espècie Glaucium luteum, de tronc robust, fulles gruixudes pinnatipartides, flors grogues i càpsula molt llarga; cast. adormidera amarilla.—c) Rosella d'or: planta de l'espècie Drosera rotundifolia (V. rosada, art. 2, || 3).—d) Rosella morada: papaveràcia de l'espècie Roemeria violacea, de flors color violat fosc; cast. amapola morada.
    Loc.
—Com una rosella: comparança aplicada a una cosa molt vermella. De llabis del color de la rosella, Cases A., Poes. 212. S'enrogí com una rosella,Pons Auca 322. Les galtes com la roella, Salvà Poes. 82. La jove... encesa com una roella, Pons Llar 30.
    Fon.: ruzéʎə (Capcir, Cerdanya, Conflent, Garrotxa, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Men., Eiv.); rozéʎɛ (Ll.); rozéʎa (Aiguaviva d'Aragó, Maestrat, Morella, Cast., Aín, Moixent, Llanera de Ranes, Vall de Gallinera, Benilloba, Biar, Calp, Guardamar); roséʎa (Val., Torís, Polinyà, Massalavés); rozέʎɛ (Maella); rozéʎə (Porreres); ruéʎə (Ross., Conflent, Empordà, Solsona, Camp de Tarr., Sóller); ruéʎa (Mequinensa, Tortosa, Amposta, Valljunquera, Pobla de Benifassà); ruéʎɛ (Tremp, Urgellet, Balaguer, Pla d'Urgell, Ll., Cala de l'Ametlla); roéʎə (Mall.); ruβéʎə (Sta. Col. de Q.); ruvéʎə (Maspujols, Montbrió del Camp); rovéʎa (Alcalà de X.); rovéʎə (Mall.); ruɣéʎa (Tamarit de la L.); rozɣéʎa (Vistabella del M.).
    Sinòn.: || 2, ababol, capellà, gall, gallaret, gallet, gallgallaret, paramà, quicaraquic.
    Etim.: del llatí rŏsĕlla, ‘roseta’.