8. 24. De ces mots, Compagnon, Compagnie, Compain.

De ces mots, Compagnon, Compagnie, Compain.

CHAPITRE XXIV.

Encores faut-il que je loüe icy la diligence du mesme Henry Estienne, lequel au mesme livre parlant de Compagnon, & Compagnie, le raporte à un ancien mot Benna, tiré d' un passage de Festus, qui dit: Benna lingua Gallica genus vehiculi appellatur; unde vocantur Combennones in eadem Benna sedentes. Et que sçait-on (dit Estienne, car je ne luy veux rien desrober) si de ce Combennones on avroit point dit premierement Compennons, en changeant le B. en P. duquel en fin seroit venu Compagnons? Ce qui soit dit par parenthese (adjouste-il) & comme par maniere de devis, veu mesmement que je sçay bien que ce mot a d' autres Etymologies, qui ne sont sans quelque apparence, mesmement pour ce que Compain se trouve en langage Picard. A tant Estienne. 

Or quant à moy je tiens pour tres-asseuré que Compain est le mot originaire, dont est issu Compagnon, & de Compagnon, Compagnie. Nos vieux Poëtes appellent souvent Compain, celuy qui est leur amy. Entre toutes manieres de parler dont nous usons pour signifier une frequentation, on dit ordinairement, c' est trop mangé d' un pain en un lieu, pour trop demeurer en un lieu: Et quand un maistre courroucé veut donner congé à son Varlet, il dit qu' il ne mangera plus de son pain: Cela me fait penser que par le mot de Compain, nos ancestres voulurent representer celuy avec lequel ils vivoient, ou (si ainsi voulez que je le die) mangeoient leur pain d' ordinaire. Le Grec par un mot fondé sur le boire dit anciennement *grec & les Romains se tenans plus au large l' appellerent Convivium, tiré du mot de la vie. Et nous du mot de Compain, fismes celuy de Compagnie, pour ceux qui mangeoient leur pain ensemblement.

Capitol lix. Com misericordia e pietat supplicaren la mare de deu: Adam.

Capitol lix. Com misericordia e pietat supplicaren la mare de deu: que Adam e la sua gent vingues a fer reuerencia a sa senyoria.

Acabada la visita de tots los officials reals e ciutadans de parays resta la senyora sola en la cambra a acompanyada solament del visrey Miquel qui seruia sa senyoria de camarlench: e de ses donzelles molt amades. E stant axi misericordia e pietat deliberaren supplicar la senyora del que Adam los hauia recomanat. E venint les dos dauant sa senyoria ficaren lo genoll dauant sa altesa e digueren. Excellent senyora ja sab vostra merce que nosaltres dos germanes som stades tant partials a natura humana: que del seu cayment ença nunqua la hauem desemparada: ans hauem treballat sens cessar per reuelarla e tornarla en gracia e amicicia del seu creador. E lo dia que acabam e cloguem aquesta fahena: ço es que lo fill de deu se encarnaria dins vostra senyoria: deuallant del cel molt alegres de la conclusio de aquest misteri passam per lo carcre hon sta Adam e los fills seus: e dientlos la bona noua alegrarense de infinit goig. E lo pare adam ab affectio no recomptable nos prega molt que com vostra merce hagues concebut: suplicassem aquella volgues recaptarlos esta singular gracia ab la magestat del senyor fill vostre: que lo dit adam ab tots los presos que ab ell son sien licenciats de formar cossos segons la natura e venir adorar lo seu redemptor e senyor: e besar la ma a vostra senyoria per lo medi de la qual han aconseguit tan singular gracia. E la senyora hoyda aquesta piadosa demanda stigue tota pensosa e recollegida dins si mateixa volent consultar de aquesta fahena ab lo seu excellent fill: parlant li en sperit segons acostumat hauia. E sentida la voluntat e delliber del dit senyor respos sa merce a misericordia e pietat: dient. Donzelles al meu fill e a mi plau que sia contentat Adam e vinga e veja lo seu desig complit: car ab gran fam ha desijat e sperat aquesta jornada: anau vosaltres e portaulo. E misericordia e pietat molt alegres de la liberal resposta de la senyora besant les mans a sa senyoria digueren. ¶ Qui sperant in te amictum luminis induentur: et gaudium et perpetuam letitiam fortientur. Volent dir. O clement senyora: que tots aquells qui en vos speren seran vestits e cuberts de resplandent lum: e acompanyats de goig e perpetual alegria. E volent partir d´aqui molt prest per anar als lims: dix sanct miquel. Aturau senyores que yo he de anar ab vosaltres. E dit aço lo dit sanct Miquel fica lo genoll dauant la senyora: e dix a sa altesa. Sia de vostra senyoria darme licencia que vaja ab aquestes donzelles per acompanyar Adam: car tal manament tinch de nostre senyor deu que apres que los ciutadans de parays haguessen fet reuerencia a vostra senyoria: yo fes venir Adam e tota la generacio sua per besar la ma a vostra altesa. E ara senyora ire (jre; iré : aniré) molt ben acompanyat ab aquestes donzelles que vostra senyoria y tramet: car elles e yo som tant affectats a Adam e a la generacio sua: que entendre en les fahenes sues nos es vn gran delit. E la senyora respos a sanct Miquel: dient. Molt me plau visrey que vos aneu: car gran raho es que per vos sia cridat adam a venir en aquell conuit per ell tan desijat. E dit aço lo visrey e les donzelles feta reuerencia a sa senyoria partiren de aqui per anar als lims: hon era encarcerat Adam ab sos fills. E moltes altres donzelles de la senyora demanaren licencia a sa merce de anar ab lo visrey per acompanyar Adam: car totes se alegrauen infinidament de la reparacio e goig del dit Adam. E axi anant peruengueren a aquell loch tenebros: e sanct Miquel vehent Adam parlali ab veu molt alegra: dient. O venerable vell e pare de tota natura humana alegrau vos de singular goig: car yo so açi de part de la magestat diuina: per conuidaruos que aneu a fer reuerencie a la excellent senyora reyna sposa sua e filla vostra: La qual trobareu ja prenyada del redemptor e senyor vostre deu e hom verdader ¶ E hoyda aquesta gloriosa noua per Adam fon recomplit de goig infinit: e fica los genolls en terra ab les mans plagades: dix. ¶ O pretiosum et admirandum conuiuium (convivium : convit: convite): salutiferum et omni suauitate repletum. Volent dir. O glorios Miquel y quin conuit tan precios e tan admirable es aquest: a que vos me conuidau: quant sera suau e plaent e profitos a mi: lo qual me recomplira de tota dolçor e alegria. ¶ Vadam et videbo eum quem diligit anima mea. Anem prest senyor Miquel e vega yo aquell qui tan carament ama la mia anima. E dit aço entraren totes aquelles donzelles: e dix sanct Miquel. Veus açi Adam les vostres aduocades misericordia e pietat: que han supplicat la nostra senyora: queus recaptas aquesta gracia ab lo seu diuinal fill que poguesseu anar a la presencia sua per visitar sa merce. E lo dit adam leuantse corregue abraçar a la senyora misericordia: dient. O senyora e maestressa mia que vos e la germana vostra haueu portat a fi les fahenes mies: Les quals vos hauia recomanades de verdader cor confiant de vos e no so stat enganat: ab vos me so aconsolat en totes les angusties mies: tenint lo consell de sauiesa: qui diu. ¶ Causam tuam tracta cum amico tuo: et secretum tuum extraneo ne reueles. Volent dir:les propries necessitats ab lo verdader amich les deu hom tractar e menejar: e lo secret intrinsech no reuelar per res al strany. ¶ O senyora misericordia y tan certs poden esser los qui en vos confien que a la fi veuran tots los seus desigs complits. Axi senyora guiaume e peruinga yo prest a veure aquella senyora: per qui tant de be he aconseguit (casi totes les vegades trobo a+espay+conseguit): car la tarda mes (me es, m´es) molt penosa ab fam insaciable desije adorar lo seu diuinal prenyat e besar les mans a sa merçe.