Ribás

Ribás

Eres mes de poble que un kilómetro de ribás

RIBÀS m.

|| 1. Marge molt pendent; cast. ribazo. Entre el pou e'l peu del alt ribaz dur,Febrer Inf. xviii, 8. Que'ns encontram ensemps davant un ribàs, Cançon. Univ. 136. La mar que entretalla sos ribassos, Atlàntida vii.
|| 2. a) Vora del riu (occ., val.); cast. ribera.—b) La part gruixuda del caixer o barana d'una sèquia (Cast.).
|| 3. a) Marge natural, sense pedres, format de terra endurida per herbes i brossa (Gandesa, Tortosa, Maestrat).—b) Porció de terra o camp que no és cultivada (Morella).
    Refr.
—«Al mes de febrer, ja ix l'herba pel recer; al mes de març, per tot lo ribàs» (Morella).
    Var. form.: ribast.
    Etim.: derivat de riba, o potser ja en el llatí vg.: *rīpacĕu, mat. sign. ||1.

Ribás

Ribás

Eres mes de poble que un kilómetro de ribás

RIBÀS m.

|| 1. Marge molt pendent; cast. ribazo. Entre el pou e'l peu del alt ribaz dur,Febrer Inf. xviii, 8. Que'ns encontram ensemps davant un ribàs, Cançon. Univ. 136. La mar que entretalla sos ribassos, Atlàntida vii.
|| 2. a) Vora del riu (occ., val.); cast. ribera.—b) La part gruixuda del caixer o barana d'una sèquia (Cast.).
|| 3. a) Marge natural, sense pedres, format de terra endurida per herbes i brossa (Gandesa, Tortosa, Maestrat).—b) Porció de terra o camp que no és cultivada (Morella).
    Refr.
—«Al mes de febrer, ja ix l'herba pel recer; al mes de març, per tot lo ribàs» (Morella).
    Var. form.: ribast.
    Etim.: derivat de riba, o potser ja en el llatí vg.: *rīpacĕu, mat. sign. ||1.