Mostrando entradas con la etiqueta Fabre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Fabre. Mostrar todas las entradas

lunes, 26 de febrero de 2024

Lexique roman; Fabre - Faidir

  

Fabre, s. m., lat. fabrum, forgeron, ouvrier.

Nulh temps fabres no fo,

Car ges de fers no sap obrar.

Bernard d'Auriac: En Guillen.

Jamais il ne fut forgeron, car il ne sait point travailler en fers.

ANC. FR. Boens fevres é boens ferreors.

(chap. Bons fabres (forjadós) y bons ferrés; ferreors, ferriers, ferrers.)

Roman de Rou, v. 11611.

Du dieu Vulcan son fevre et boutte-feu. S. Gelais, p. 168. 

Les feuvres traittent ce qui appartient aux feuvres, mais nous escrivons ordinairement des poëmes, autant les indoctes que les doctes

Œuvres de Du Bellay, fol. 37.

ANC. ESP. Fabro. IT. Fabbro. (N. E. cuando el operario o fabricante trabaja el oro, es un órfebre; aurum + fabrum; se llama igual a los que  trabajan la plata, argentario, y otros metales preciosos.)

herrar es humano, forja, cómic, dibujo, hierro, herrar, errar es humano

2. Faur, s. m., forgeron.

Ausberc que fetz tals faur.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74. 

Haubert que fit tel forgeron.

3. Fabricatio, s. f., lat. fabricatio, fabrication, façonnement.

Segon que es possible per equatio e facilitat e fabricatio.

Trad. d'Albucasis, fol. 64. 

Autant qu'il est possible par égalisation et aplanissement et façonnement. 

ESP. Fabricación. PORT. Fabricação. IT. Fabricazione. (chap. Fabricassió, fabricassions; v. fabricá: fabrico, fabriques, fabrique, fabriquem o fabricam, fabriquéu o fabricáu, fabriquen; fabricat, fabricats, fabricada, fabricades.)

4. Fabriga, s. f., lat. fabrica, fabrique. 

Et sunt illas terras a las fabrigas. Tit. de 987.

(chap. Y están estes terres a les fábriques. Lo chapurriau té lo plural en es, com lo fransés o la llengua valensiana. Lo catalá pre Pompeyo Fabra abunde en plurals en as, hasta los articuls, la casa, las casas; post Pompeyo encara sen troben, com al ocsitá actual, que encara conserve.)

Et ces terres sont aux fabriques.

ANC. CAT. Fabrega (fàbrega, fábregues). CAT. MOD. (fàbrica) ESP. (fábrica) PORT. IT. Fabrica. (chap. Fábrica, fábriques.)

5. Fabraria, s. f., forgerie, lieu où l'on forge. (chap. ferrería, forja.)

En la barriera de fabres, al cap de la fabraria.

Cartulaire de Montpellier, fol. 220.

A la barrière des forgerons, au commencement de la forgerie.

6. Fabril, adj., lat. fabrilis, d'ouvrier.

Arena que catz per resolucio de la mola fabril.

Eluc. de las propr., fol. 183.

Sable qui choit par frottement de la meule ouvrière. 

ESP. PORT. Fabril. IT. Fabrile, fabbrile.

7. Fabregar, v., lat. fabricare, forger, fabriquer.

Ieu non posc fabregar clau ni martel. 

(chap. Yo no puc fabricá, forjá, ni clau ni martell; clau de porta.)

P. Milon: Pois que d' al cor.

Je ne pus forger clef ni marteau. 

Fig. Be s taing qu' un novel chant fabrec.

P. Raimond de Toulouse: Pois vezem. 

Il convient bien que je fabrique un nouveau chant. 

Prov. Sel fabrega fer freg

Que vol far ses dan son pro.

Rambaud de Vaqueiras: Guerra ni. 

Celui-là forge fer froid qui veut faire sans dommage son profit.

ANC. CAT. Fabreguayar. CAT. MOD. ESP. PORT. Fabricar. IT. Fabbricare.

(chap. fabricá, forjá: forjo, forges, forge, forgem o forjam, forgéu o forjáu, forgen; forjat, forjats, forjada, forjades; Forges lo dibuixán se díe de apellit Fraguas, per naixó se va ficá este alias.)


Facabela, s. f., flamberge.

Folchers venc apoihuan sus facabela.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 29.

Folcher vint appuyant la flamberge par-dessus.

(ESP. (Espada : faca) flamígera; all. Flammenschwert.) 

ESP. (Espada : faca) flamígera; all. Flammenschwert



Fach, s. m., lat. faginus (de fagus), fouteau, hêtre.

Fach... antiquament so frug fo vianda d'home.

(chap. Fach... antigamén son fruit va sé (ere) minjá d'home: bellota de fach, fagus, haya, fatg, faig.) 

Fach, s. m., lat. faginus (de fagus), fouteau, hêtre.


Eluc. de las propr., fol. 207.

Hêtre... anciennement son fruit fut nourriture d'homme.

CAT. Fatg (faig). IT. Faggio.

2. Fau, s. m., lat. fagus, fouteau, hêtre.

Las folhas d'un pin e de dos faus.

(chap. Les fulles d'un pi y de dos fachs.) 

Serveri de Girone: A greu pot.

Les feuilles d'un pin et de deux hêtres.

ANC. FR. Descent desous un feu molt haut.

Roman de la Violette, p. 55.

Berte fu ens el bois assise sous un fo.

(chap. Berta estabe adins del bosque assentada daball d'un fach. Per ejemple, a la fageda (al pun 4) del retaule, als Ports de Beseit.)

Roman de Berthe, p. 48.

3. Faya, s. f., fouteau, hêtre.

Ni flor de faya.

Rambaud de Vaqueiras: Kalenda.

Ni fleur de hêtre. 

ESP. Haya. PORT. Faia.

4. Faia, Faya, s. f., foutelaie.

Belhs m'es lo chans per la faya

Que fan l' auzelet menut.

Bernard de Venzenac: Belhs m'es.

Il m'est beau le chant que les petits oiselets font parmi la foutelaie.

Ab la faia et la terra de sancta Eulalia.

Tit. de 1275. DOAT, t. CXXIV, fol. 27.

Avec la foutelaie et la terre de sainte Eulalie.

(chap. Fageda, fagedes, facheda, fachedes, terreno aon abunde lo fach, fachs. No sé de aón ve lo nom de una partida de Valderrobres, la foya, ¿podríe ñabé allí una fageda, un bosquet de fachs? ¿qué podíe abundá mes a la altura de Valderrobres, los robles, robres, rores, roures, o los fachs, fatgs, faigs?)


Fadestel, Fadestol, s. m., du germ. Fald-Stul, fauteuil. (N. E. en el alemán moderno Faltstuhl es una silla plegable, de falten y Stuhl. 

Un fauteuil, faudesteuil, faudesteul, faudestuef, es un sillón, pero la idea es muy parecida.)

Wachter, Gloss. germ.; Ménage, t. I, p. 579.

Lo reis el fadestel de mier argen... 

En un fadestol Karles lo reys. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 39 et 36. 

Le roi au fauteuil de pur argent... 

Le roi Charles en un fauteuil.

ANC. FR. Une chaire en manière de faudesteuil.

Inventaire des meubles de Charles V, Du Cange, t. III, col. 320.

(N. E. Inventaire des meubles et joyaux du Roi Charles V, (21 Janvier 1380, hay varias ediciones online para los curiosos.)

La dame est de façon moult noble;

El faudestuef sist lès le roi.

Roman du Renart, t. IV, p. 127.

Il vit le roy assis sur un faudesteul.

Hist. de Gérard de Nevers, p. 113.

ESP. PORT. IT. Faldistorio.


Fadi, s. m., lat. fastidium, dédain, refus.

Car del cornar aguist fadi

De mon Turcmalet.

Raimond de Durfort: Turcmalet.

Car vous eûtes dédain du corner de mon Turcmalet.

2. Fadia, s. f., refus, opposition, contradiction.

Que 'l belh semblant e 'l dous sospir 

No son messatge de fadia.

Deudes de Prades: Ab lo dous. 

Vu que les beaux semblants et les doux soupirs ne sont messages de refus.

N' am mais la belha fadia 

Qu' el don d' autra no faria.

Berenger de Palasol: Totz temeros.

J'en aime mieux le beau refus que je ne ferais le don d'une autre.

Prov. Mais val belha fadia

Q'us dos dezavinens.

Arnaud de Marueil: Sabers e cortezia.

Beau refus vaut mieux qu'un don impoli.

Adv. comp. Vos etz ses fadia

Caps de las melhors.

Peyrols: Quora qu' amors.

Vous êtes sans contradiction la première des meilleures.

Gaucelm Faidit, ses fadia,

Vos don cosselh avinen. 

T. de G. Faidit et de H. de la Bachelerie: N Ugo.

Gaucelm Faidit, je vous donne, sans contredit, un conseil convenable.

3. Fadion, adj., frustré, privé.

Om de vos non va fadions 

De secors ni de vostra ajuda.

Roman de Jaufre, fol. 65. 

On ne s'éloigne pas de vous privé de secours ni de votre aide.

4. Fadiar, v., manquer, frustrer, tromper.

Qui volra d'esta guerra me ajudar, 

No s pot en mon aver ges fadiar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 61. 

Qui voudra m'aider dans cette guerre, ne se peut manquer en mon avoir.

Non es dretz, sitot hom se fadia, 

C' om se deia per tan desesperar. 

Faidit de Belistar ou Richard de Barbezieux: Tot atressi.

Il n'est pas juste, quoiqu'on se trompe, que pourtant on doive se désespérer.

Part. pas. Mas tan longamen

Mi suy fadiatz,

Celan e sufren en patz

L'afan e'l turmen.

Gaubert, Moine de Puicibot: Hueimais.

Mais si longuement je me suis frustré, cachant et souffrant en paix la peine et le tourment.

5. Afadigar, v., refuser.

Si neguna res l'agrada... 

Ja no se pot afadigar.

Roman de Jaufre, fol. 103. 

Si nulle chose lui agrée... jamais elle ne se peut refuser.


Fagot, s. m., fagot. (N. E. latin fasciculus, petit faisceau, fascine, fasces.)

Voy. Leibnitz, p. 115; Muratori, Dissert. 33.

Gran cantitat de fagots. Chronique des Albigeois, col. 15.

Grande quantité de fagots.

ESP. Fagina. (N. E. Fajina: conjunto de haces de mies que se pone en las eras; leña ligera para encender.) 

IT. Fagotto. 

(chap. feixet, feixets; feix, feixos; lo instrumén fagot es un atra cosa.)


FaichucFayshuc, adj., fâcheux, importun.

Ab nulh home faichuc,

Nescis ni malastruc.

(chap. ressumit: sense Carlos Rallo Badet.)

Amanieu des Escas: El temps de.

Avec nul homme fâcheux, niais et malotru.

Cornelha... a l'aygla et als autres auzels de rapina es fayshuga et enuiosa, en tant que, quar l'aygla no auza tocar, volan apres ela, no cessa de cridar. Eluc. de las propr., fol. 144.

La corneille... est importune et ennuyeuse à l'aigle et aux autres oiseaux de rapine, en tant que, comme elle n'ose toucher l'aigle, volant après lui, elle ne cesse de crier.

Differensa es entre rim fayshuc et rim tornat, quar rims fayshucz regarda las acordansas pauzadas, outra dever, en lo comensamen o en lo mieg dels bordos... mas rims tornatz regarda solamen las finals acordansas pauzadas, otra dever, en la fi dels bordos.

Leys d'amors, fol. 115. 

Différence est entre la rime importune et la rime répétée, car la rime importune regarde les accords placés, outre devoir, au commencement ou au milieu des vers... mais la rime répétée regarde seulement les accords finals placés, outre devoir, à la fin des vers.


Faidir, v., bannir, repousser, proscrire, exiler.

Car bon esvaidor

Non pot hom leu faidir.

Torcafols: Comunal veill. 

Car on ne peut facilement repousser bon assaillant. 

Per que 'l covenc a issir de Tolosa, e faidir.

V. d'Aimeri de Peguilain.

C'est pourquoi il lui convint de sortir de Toulouse, et s'exiler.

Part. pas. M' an fag estar faiditz de mon pais.

B. de Ventadour: Belhs Monruelhs.

(chap. Me han fet está exiliat, proscrit, de mon (del meu) país.

Pareix que sigue una frasse de Puigdemont, pero no, es mol mes antiga, escrita en la mateixa llengua que parle y escriu “podio de monte”, podium montibus. País, com se enteníe antigamén y mol assobín al siglo XIX al castellá, (p. ej. Pedro Saputo al original) es una zona, regió, comarca, tros de terra (com “pago” de Carraovejas), terreta, terroir, provinsia, etc. A Fransa encara se fa aná bastán en este sentit (apart del mes conegut “La France est le 2ème pays”), pays d' Hérault, alt Languedoc, pays bas, etc, tamé escrit païs, com escriuen los sompos y les sompes catalanistes dels països catalans. Per sert, en catalá se díe y escribíe: catalanista, catalanistas; los (els) pobrets y (las) les pobretes han olvidat los plurals en as, que tan caracterisen al ocsitá y al seu dialecte, lo catalan, casi tan com lo oc, òc, hoc, och. Burrades de Pompeyo Fabra + política : manipulassió de un dialecte pera que paregue mes de lo que es = IEC y sucursals com la Ascuma de Calaseit, AVL, Universidad de Zaragoza, etc, etc.)

M'ont fait rester banni de mon pays.

Ben soi faiditz si de s' amor mi tuelh.

P. Vidal: Si col paubres.

Je suis bien proscrit si elle m'enlève de son amour.

Substantiv. Selh que mante faiditz.

(chap. ¿Coneixéu an algú que manté faidits, prohibits, banejats, exiliats? Encara que no los conegáu, manen los que los mantenen, y los tornaréu a votá, ya sigue al cap de cuatre añs o abans, segons convingue a la partida dels politics. Esta frasse antiga no se referix a Pedro Sánchez, pero al tems que estam, li cuadre a la perfecsió.)

Bertrand de Born: S'abrils.

Celui qui maintient bannis.

Dans la convention de la ville d'Arles avec Charles Ier imprimée à Lyon, 1617, faiditi est traduit par faidites.

Voyez Du Cange au mot faida, et l'explication de l'abbé Vertot dans les Mémoires de l'Académie des Inscriptions, t. II, p. 638 et 639.

(N. E. Es muy interesante el apellido Vertot, René-Aubert: ver tot, 

vrai - veritable tout, verdadero todo.)

ANC. FR. Quar li Poitevin li aidoient

Et le roy Jean moult faidoient.

Ph. Mouskes, Gloss. de Du Cange, t. III, col. 309.

viernes, 20 de octubre de 2023

XIX, Joan Fabre, yeu ai fach un deman

XIX.


Joan Fabre, yeu ai fach un deman

A ton fraire, et a m' en bel espos.

G**, dis ieu, per que es fabre vos?

E respondec: Car ieu vau fabregan

D' aquel mestier que hom a, cal que sia,

O d' aquel art lo vay lo mons seguen,

C' aysi n' a faitz dretz adhordenamen.


Doncx qui foudat fay per aital semblan

Dic ieu qu' es fols, c' aisi 'l jutja razos;

Et es tracher sel que fay trassios;

Et es layres aysel que vay emblan:

Qui malvestat fay nulhs hom non poiria

Tolre lo nom del malvat sertamen,

Per que fay bon renhar adrechamen.


Per tu, Joan, que vey anar obran

Malvayzamen, soi per sert cossiros;

S' ieu dizia que savis iest e pros,

Mon cor dira: Bertran, tu vas faulan,

Que anc nulh homs mays no fetz de fulia

Ni d' avoleza que Joans vay fazen

En son alberc, prezen de tota gen.


Qu' ab ta molher et ab tu va s colcan

E manj' e beu la femna d' un gibos;

Tos temps devetz esser fort doloiros,

Caitieu, dolens de ta folia gran.

A joc de datz o en bordelairia

Te troba hom, cant hom te vay queren,

Joan, per sert, mens vales de nien.


Totz hom savis garda per adzenan;

Doncx veyas y, e cals es tos ressos,

E 'l mal c' adutz fol' e vils messios,

On non yray mon sirventes selan,

Ans lo volray ensenhar cascun dia

A tot home per so c' an retrazen

La malvestat del teu cor recrezen.


Joan, car ieu t' ay amat ses bauzia,

E t' am encars, te vau aiso dizen,

C' amicx non es qui non o fay parven.


Bertrand Carbonel.

domingo, 26 de julio de 2020

Donacions enfranquiments esparces, senyor rey, Pere, Johan,

DONACIONS E ENFRANQUlMENTS ESPARCES FETS PER LO SENYOR REY EN P. E PER LO SENYOR REY EN JOHAN A DIVERSES PERSONES EN LOS COMTATS DE ROSSELLO E DE CERDANYA DE QUE LO PATRIMONI DEL SENYOR REY HA PRESA GRAN DIMINUCIO SEGONS QUES SEGUEIX.

Universitats de Clayra.
Primerament lo senyor Rey En Johan ha enfranquits en franch alou los homens de la universitat de Clayra del dret del pasquer dels lurs bestiars de que lo senyor Rey acustumava de haver uns anys ab altres de XX en XXV lliuras.

Diverses universitats de Rossello de Conflent e de Cerdanya.
Item lo dit senyor Rey En P. e encara lo dit senyor Rey En Johan han enfranquides diverses universitats e persones poblades en Rossello e en Conflent e en Cerdanya e encara en altres lochs de Cathalunya del dret de la leuda e passatge que devien pagar de que lo dit patrimoni se es diminuit uns anys anys ab altres entorn …. CCL lliuras.
Johan Fabre.
Item lo senyor Rey En Johan ara regnant ha venut an Johan Fabre burges de Perpinya les postatse drets senyories e dret de prelatura e fadiga de retenir quel senyor Rey havia en la forçade Montbran en Rossello qui es forçamolt notable.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venudaal dit En Johan Fabre la senyoria de la Vall de Sent Marti dels castells de Rossello.
Idem.
Item hi ha venudes les postats e drets senyories e dret de prelatura e de fadiga de retenir quel dit senyor havia en lo castell de Areleu en Conflent.
Johan Fabre.
Item ha venuda lo dit senyor Rey En Johan al dit Johan Fabre la jurediccio civil e criminal drets senyories luismes e forescapis quel dit senyor havia en la saionia (Sajonia más arriba) de Serdanya en terra de Conflent.
Ramon Dabella. (de Abella)
Item lo senyor rey En Johan ha donat a mossen Ramon Dabella tot lo cens dretasenyoria forescapi e tot altre dret quel dit senyor Rey hagues en lostal den Perestortes dins la vila de Perpinya.
Berenguer Dortafa.
Item lo senyor Rey En Johan a venut a mossen Berenguer Dortafala jurediccio quel senyor Rey havia en la vila e termens de Brulla ensemps ab X solidos de cens quel abat de Sant Ginisfahia cascun any al senyor Rey e ab XV solidos de cens que fahia cascun any En Berenguer dezVivers.
P. de Berga.
Item lo senyor Rey En Johan ha datsan P. de Berga alguns censes menuts forescapis drets e senyories quel dit senyor Rey havia en lalberch quel dit en P. de Berga ha dins Perpinya e en alguns altres alberchs contiguusa aquells.
Berenguer Dortafa.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha donat a mossen Berenguer Dortafa la jurediccio e recullitadels homens del loch de Vingran qui dabanseren de recullita del castell Dopol lo qual es del senyor Rey e ara hanse a recullir en lo castell de Tautaull lo qual es del dit mossen Berenguer axique en cas de necesitat lo senyor Rey ab sosdiners hauria a fornir lo dit castell Dopol de vitualles e de gents.
Johan Fabre.
Item ha lo dit senyor Rey En Johan venudes an Johan Fabre burges de Perpinya XXXIII lliuras de renda quel dit senyor acustumava de reebre sobrel dret del pasquer del loch de Vinçaen Conflent.
Vescomte Dilla.
Item lo senyor Rey en P. dona al vescomte Dilla lo feu e les postats del castell de Paracolls en Conflent.
Gispert de Tregura.
Item lo dit senyor Rey en P. dona a mossen Gispert de Tragura castella del castell de Perpenya dues somades de mena de ferre cascun dia les quals a raho de XII diners cascunavallen lany XXXVI lliuras.
Jacme Quinta.
Item lo dit senyor Rey En P. dona an Jacme Quinta scriva del senyor Rey un alberch lo qual era per habitacio del dit senyor en Vilafrancha de Conflent.
Idem.
Item lo senyor Rey En Johan ha donat al dit Jacme Quinta I.a somada de mena de ferre cascundia qui pot valer cascun any …. XVIII lliuras.
Berenguer Dolms.
Item lo senyor Rey En P. vene a mossen Berenguer Dolms la jurediccio quel senyor Rey havia en los lochs de Pi de Mancet de Toren e de Vuytesa en Conflent.
Idem.
Item vene lo senyor Rey En P. al dit mossen Berenguer Dolms tota la jurediccio quel dit senyor havia en los lochs de Caudens dins Conflent e de Crou dins Capçir.
Vescomte Devol.
Item lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte Devol la jurediccio dels lochs de Ayga Tebesa dels Pujals de Jullols dins Conflent e en una bastida que ha dessus Serdanya.
Gispert de Tregura.
Item lo senyor Rey En Johan dona a mossen Gispert de Tregura la jurediccio del castell e vall de Peracollsen Conflent.
Bernat Dolms.
Item lo senyor Rey En P. vene an Bernat Dolms la jurediccio del loch e terme de Vilarach dins Conflent.
Gispert de Tregura.
Item lo senyor Rey En P. dona a mossen Gispert de Tregura la jurediccio del loch de Coma e de Scenils dins Conflent.
Ramon de Perellos.
Item lo senyor Rey En P. ha donada a mossen Ramon de Perellos la jurediccio regalies e altres drets quel dit senyor havia en los lochs e termes de Joch de Finestret e de Sahorla en Conflent.
Vescomte Dilla.
Item lo dit senyor Rey en P. dona al vescomte Dilla la conexençadels oficials e les aygues de tots los lochs queldit vescomte havia e possehia en Rossello e en Conflent en que lo dit vescomte no hagues jurediccio alta e en los lochs on havia la dita jurediccio li dona tots los drets e regalies quel dit senyor hi hagues.
Guillem Jorda.
Item lo dit senyor Rey En P. dona a micer Guillem Jorda la jurediccio el pasquer dels Cortals e cert terme prop los dits Cortals en Conflent.
Ponç de Perellos.
Item lo senyor Rey En Johan ha venut a mossen Ponç de Perellos lo loch de Rigarda ab tota jurediccio e ab la jurediccio dels lochs de Glorians e de Sesilla dins Conflent.
Consols de Puigcerda.
Item lo senyor Rey En Johan ha donat als Consols e vila de Puigcerda lo dret del mesuratge quis paguaen la dita vila del blat quis ven es mesura aqui e pot valer uns anys ab altres de XV en XX lliuras.

Item lo dit senyor Rey En Johan ha donat als dits Consols e Vila de Puigcerda los ports de Cerdanya los quals en proprietat eren del senyor Rey exceptat lo port de Sobiranes qui era propri de la dita universitat e podien valer uns anys ab altres los pasquers entorn C florins jassia quel procurador reyal qui vuy es nols vullamantenir en lur possessio.
Guillem Galceran de Rocaberti.
Item lo dit senyor Rey En P. vene al noble en G. Galceran de Rocaberti les jurediccions altes dels lochs de Palauda de Rayners de Montalba de Costria e de la honor de Cabrens en Rossello.
Vescomte Dilla.
Item lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte Dilla la jurediccio alta del loch del Soler davall.
Vescomte de Roda.
Item lo senyor Rey En Johan dona al vescomte de Roda la conaxençae jurediccio civil e criminal de les universitats consolssindichs batles saigs e altres oficials e de camins publichs daygues e fluvis dels lochsque posseeix en Rossello e en Cerdanya.
Berenguer Dortafa.
Item lo senyor Rey En Johan ha transportada en mossen Berenguer Dortafa la jurediccio civil e criminal mer e mixt imperi quel dit senyor havia en los lochs Dortala e de Sent Johan de Plan de Corts.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venut al dit mossen Berenguer Dortafa la jurediccio alta e baixa que havia per pariatge e la host e la cavalcada del lochde Vingran ab tota conexençade oficials e de camins e ab totas altres regalies queyhagues.
Consols Dargilers.
Item lo dit senyor Rey En Johan per CC florins ha atorgat als consols Dargilers quel batle del dit loch exercescha la jurediccio de consols oficials de camins les quals coses acustumava de usar lo veguer de Rossello.
Abbat de la Reyal.
Item ha venut lo senyor Rey En Johan al abbat de la Reyal de Perpinya la jurediccio civil e criminal mer e mixt imperi host e cavalcada e altres drets quel senyor Rey hagues en los lochs de Tura e de Espira exceptatque si ha retenguda la jurediccio alta de crims de quesdegues seguir mort o mutilacio de membres.
Alamanda muller den Julia Garrius. (Amanda)
Item lo dit senyor Rey En Johan ha transportada en la dona Na Alamanda muller den Julia Garrius tresorer seu la jurediccio quel dit senyor havia en los lochs de Sant Ipolit e de Garrius.
Vescomte de Roda.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venuda al vescomte de Roda la jurediccio alta del loch de Monner e de Perellos.
Berenguer Dolms.
Item es estada venuda per lo senyor Rey En Johan a mossen Berenguer Dolms la jurediccio alta del loch de la Clusa.


sábado, 20 de mayo de 2017

sauló

Al Matarraña ñan dos graveres prinsipals:

aridoscurto.es 

y

áridos Fabre y Abás (cap de bolo li diuen al segón)

les dos a Valderrobres.

Apart ña algún esgarrapadó que carregue los argadells a aumostades.

La mola se alimente en estos códols. Pa qué vols una pala carregadora si tens un roquerol

Moncho, roquerol, Beceite, Beseit, roca, códul,


Lo sauló es arena que se forme de la descompossisió del granito.
Lo sauló es arena que se forme de la descompossisió del granito.

Una vegada, Curto, gitanet, va aná al meche perque teníe uns dolós mol punchans al costat. 
Lo siñó dotó li va di: 
- Aixó es un cólic nefrític, -
y ell li va preguntá:
- Y aixó es grave?, -
y li va contestá lo dotó:
- no, es grava, arenilla
Ha de beure aigua de la fon del riñó, davall del Pantano de Pena.

Foto de http://www.aridsgarcia.com/ca/productes/saulo

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Sauló
El sauló o gravella és l'arena que resulta de la descomposició dels granits. Dins l'àrea climàtica mediterrània, les roques granítiques poden alterar-se amb una relativa facilitat. L'acció de les aigües carregades de gas carbònic converteix el feldespat en argila, la mica en productes ferruginosos i el quars en masses de sorra silícia. El granit, en conseqüència, es comporta, en certes condicions climàtiques, com una roca de poca resistència. Dins el paisatge morfològic constitueix els sectors deprimits i de pendent suau.
Infotaula de roca
Sauló
granit 
El sauló (80% sorres, 4% llims i 16% argiles) té una textura Franco-Arenosa, per tant té la millor textura possible [Cal aclariment]. És per això que s'hi elaboren uns vins blancs de tanta qualitat. Es caracteritzen per ser moderadament profunds, amb un drenatge molt fort, gran permeabilitat, textures gruixudes i amb uns nivells de matèria orgànica molt baixos i amb alta erosionabilitat i transportabilitat. Aquesta textura és especialment favorable a l'elaboració de vins blancs de qualitat, unint finor, aroma i lleugeresa. Són apropiats també per a l'elaboració de vins negres delicats amb varietats determinades.

sauló

Al Matarraña ñan dos graveres prinsipals:

aridoscurto.es 

y

áridos Fabre y Abás (cap de bolo li diuen al segón)

les dos a Valderrobres.

Apart ña algún esgarrapadó que carregue los argadells a aumostades.

La mola se alimente en estos códols. Pa qué vols una pala carregadora si tens un roquerol

Moncho, roquerol, Beceite, Beseit, roca, códul,


Lo sauló es arena que se forme de la descompossisió del granito.
Lo sauló es arena que se forme de la descompossisió del granito.

Una vegada, Curto, gitanet, va aná al meche perque teníe uns dolós mol punchans al costat. 
Lo siñó dotó li va di: 
- Aixó es un cólic nefrític, -
y ell li va preguntá:
- Y aixó es grave?, -
y li va contestá lo dotó:
- no, es grava, arenilla
Ha de beure aigua de la fon del riñó, davall del Pantano de Pena.

Foto de http://www.aridsgarcia.com/ca/productes/saulo

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Sauló
El sauló o gravella és l'arena que resulta de la descomposició dels granits. Dins l'àrea climàtica mediterrània, les roques granítiques poden alterar-se amb una relativa facilitat. L'acció de les aigües carregades de gas carbònic converteix el feldespat en argila, la mica en productes ferruginosos i el quars en masses de sorra silícia. El granit, en conseqüència, es comporta, en certes condicions climàtiques, com una roca de poca resistència. Dins el paisatge morfològic constitueix els sectors deprimits i de pendent suau.
Infotaula de roca
Sauló
granit 
El sauló (80% sorres, 4% llims i 16% argiles) té una textura Franco-Arenosa, per tant té la millor textura possible [Cal aclariment]. És per això que s'hi elaboren uns vins blancs de tanta qualitat. Es caracteritzen per ser moderadament profunds, amb un drenatge molt fort, gran permeabilitat, textures gruixudes i amb uns nivells de matèria orgànica molt baixos i amb alta erosionabilitat i transportabilitat. Aquesta textura és especialment favorable a l'elaboració de vins blancs de qualitat, unint finor, aroma i lleugeresa. Són apropiats també per a l'elaboració de vins negres delicats amb varietats determinades.

sauló

sauló


https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Sauló

Al Matarraña ñan dos graveres prinsipals:

aridoscurto.es (web en construcción, como tiene que ser)

y áridos Fabre Abás (capdebolo li diuen)
les dos a Valderrobres.
Apart ña algún esgarrapadó que carregue los argadells a aumostades.

La mola se alimente en estos códols. Pa qué vols una pala cargadora si tens un roquerol ? 



Lo sauló es arena que resulte de la descomposisió dels granits.
Lo sauló es arena que resulte de la descomposisió dels granits.

Una vegada, Curto, gitanet, va aná al meche perque teníe uns dolós mol punchans al costat. 
Lo siñó dotó li va di, 
aixó es un cólic nefrític,
y es grave?,
no, es grava, arenilla. 
Ha de beure aigua de la fon del riñó, davall del Pantano de Pena.


SAULÓ DE JARDINERIA

Denominació popular: Sauló de jardí
Granulometria:0/5, 0/6
Petrografia: Granítica
Densitat del material carregat sobre camió:1500 Kg/m3
Usos: Aplicacions en l'àmbit de la jardineria
Presentació: A granel i en saques de 1.000 Kg.
Accès a l'estudi de qualitat del producte (granulomètrics, equivalents de sorra, desgast dels àngels...) - Pendent de confirmació -

SAULÓ GARBELLAT

Denominació popular: Sauló garbellat
Granulometria:0/5, 0/6
Petrografia: Granítica
Densitat del material carregat sobre camió: 1500 Kg/m3
Usos: Canalitzacions, farciment i paviments manuals
Presentació: A granel i en saques de 1.000 Kg.
Accès a l'estudi de qualitat del producte (granulomètrics, equivalents de sorra, desgast dels àngels...) - Pendent de confirmació -

SAULÓ DEL TALL

Denominació popular: Sauló de tall
Petrografia: Granítica
Densitat del material carregat sobre camió: 1500 Kg/m3
Usos: Farciments i subbase.
Presentació: A granel

SÒL SEL.LECCIONAT

Denominació popular: Sòl sel.leccionat
Granulometria:0/80
Petrografia: Granítica
Densitat del material carregat sobre camió: 1500 Kg/m3
Usos: Farciments i subbase
Presentació: A granel