institut de Valderrobres

2° ESO al institut de Valderrobres. No fa falta que donon classes en catalá cuan en castellá los enseñen aixó. Se note que lo directó y consejal del ajuntamén, Iñaki (Ignacio) Belanche es de la CHA, amics dels catalanistes. La culpa va sé del cha cha cha.

http://wp.catedu.es/inspeccioneducacionteruel/escolarizacion-secundaria-y-bachillerato/

Hostia, lo papé tamé es catalá, igual Amon Ra ere catalá y no u sabíe, JA JA JA, JE JE JE, JI JI JI (agarro aire) JO JO JO JU JU JU !!

Raimundo Lulio, Ramón Llull, mallorquí. Joanot Martorell, Ausiàs MarCH, valensiá.
Poesía trovadoresca : ocsitá, en concret, provensal.

La palabra papiro proviene del término griego πάπυρος papiros, que en latín es papyrus (el plural es papyri), utilizado por los egipcios antiguamente. Está tomada del antiguo término egipcio, que significa 'flor del rey', pues su elaboración era monopolio real. También es el origen de la palabra papel.

Chuleta : chulla, chulles : prové del valensiá chulleta que es un diminutiu de CHULLA (tossino o tros de carn de gorrino). La paraula prové del latín axunguia (grassa de gorrino, greix fet aná per a untá los ejes, axis (eje) y la arraíl del verbo unguere (untá).

Faena : La palabra "Faena" proviene del latín "facienda", que significa "cosas que hay que hacer". ... Aunque en última instancia derive del latín facienda, el DRAE le reconoce intermedio catalán, antiguo faena, moderno feina, "quehacer", "cosa que se ha de hacer".

institut de Valderrobres

2° ESO al institut de Valderrobres. No fa falta que donon classes en catalá cuan en castellá los enseñen aixó. Se note que lo directó y consejal del ajuntamén, Iñaki (Ignacio) Belanche es de la CHA, amics dels catalanistes. La culpa va sé del cha cha cha.

http://wp.catedu.es/inspeccioneducacionteruel/escolarizacion-secundaria-y-bachillerato/

Hostia, lo papé tamé es catalá, igual Amon Ra ere catalá y no u sabíe, JA JA JA, JE JE JE, JI JI JI (agarro aire) JO JO JO JU JU JU !!

Raimundo Lulio, Ramón Llull, mallorquí. Joanot Martorell, Ausiàs MarCH, valensiá.
Poesía trovadoresca : ocsitá, en concret, provensal.

La palabra papiro proviene del término griego πάπυρος papiros, que en latín es papyrus (el plural es papyri), utilizado por los egipcios antiguamente. Está tomada del antiguo término egipcio, que significa 'flor del rey', pues su elaboración era monopolio real. También es el origen de la palabra papel.

Chuleta : chulla, chulles : prové del valensiá chulleta que es un diminutiu de CHULLA (tossino o tros de carn de gorrino). La paraula prové del latín axunguia (grassa de gorrino, greix fet aná per a untá los ejes, axis (eje) y la arraíl del verbo unguere (untá).

Faena : La palabra "Faena" proviene del latín "facienda", que significa "cosas que hay que hacer". ... Aunque en última instancia derive del latín facienda, el DRAE le reconoce intermedio catalán, antiguo faena, moderno feina, "quehacer", "cosa que se ha de hacer".

institut de Valderrobres

2° ESO al institut de Valderrobres. No fa falta que donon classes en catalá cuan en castellá los enseñen aixó. Se note que lo directó y consejal del ajuntamén, Iñaki (Ignacio) Belanche es de la CHA, amics dels catalanistes. La culpa va sé del cha cha cha.

http://wp.catedu.es/inspeccioneducacionteruel/escolarizacion-secundaria-y-bachillerato/

Hostia, lo papé tamé es catalá, igual Amon Ra ere catalá y no u sabíe, JA JA JA, JE JE JE, JI JI JI (agarro aire) JO JO JO JU JU JU !!

Raimundo Lulio, Ramón Llull, mallorquí. Joanot Martorell, Ausiàs MarCH, valensiá.
Poesía trovadoresca : ocsitá, en concret, provensal.

La palabra papiro proviene del término griego πάπυρος papiros, que en latín es papyrus (el plural es papyri), utilizado por los egipcios antiguamente. Está tomada del antiguo término egipcio, que significa 'flor del rey', pues su elaboración era monopolio real. También es el origen de la palabra papel.

Chuleta : chulla, chulles : prové del valensiá chulleta que es un diminutiu de CHULLA (tossino o tros de carn de gorrino). La paraula prové del latín axunguia (grassa de gorrino, greix fet aná per a untá los ejes, axis (eje) y la arraíl del verbo unguere (untá).

Faena : La palabra "Faena" proviene del latín "facienda", que significa "cosas que hay que hacer". ... Aunque en última instancia derive del latín facienda, el DRAE le reconoce intermedio catalán, antiguo faena, moderno feina, "quehacer", "cosa que se ha de hacer".

M´agraden de Catalunya

- M´agraden de Catalunya los castellers y les obres de Joanot Martorell y Ausiàs March.

- Pos tot lo que dius es valensiá.

M´agraden de Catalunya

- M´agraden de Catalunya los castellers y les obres de Joanot Martorell y Ausiàs March.

- Pos tot lo que dius es valensiá.

M´agraden de Catalunya

- M´agraden de Catalunya los castellers y les obres de Joanot Martorell y Ausiàs March.

- Pos tot lo que dius es valensiá.

Tirant lo Blanch, vulgar lengua valenciana

Tirant lo Blanch, vulgar lengua valenciana

Quan vos ixca un catalaner que vos aclarixca quína fon la primera novela catalana i en dialecte català. Que no cite al valencià Tirant Lo Blanch del idioma valencià perque no cola. Golden Jacob. 

https://www.tinet.cat/portal/uploads/tirant_lo_blanc_2_ed_v2_20130919155911.pdf

https://lletra.uoc.edu/es/obra/tirant-lo-blanc-1490.pdf

Escrita a partir de 1460 i publicada per primera vegada el 1490, Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs. Qualificada encertadament com a novel·la total (alhora de cavalleria, cortesana, militar, eròtica i, en cert sentit, psicològica), la seva versemblança l'allunya de les novel·les de cavalleria de l'Edat Mitjana; i la seva trama variada i rica en registres (des del to greu fins a l'humor; des de la crueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent i divertida, que ha resistit el pas del temps. És, no res menys, una de les millors novel·les europees del moment. 

El seu autor és Joanot Martorell , fou un cavaller provinent de la petita noblesa valenciana, sembla que nascut a la ciutat de València entre 1405 i 1410. La família Martorell era originària de Gandia, però consta radicada a València des de 1400. Des d'aquest any, tant els pares com els avis, paterns i materns, de Joanot Martorell estan documentats com a veïns de la ciutat. Possiblement va morir el 1465. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà. 

De Joanot Martorell, que era cunyat d’Ausiàs March, coneixem força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller bregós de vida agitada, plena d'afers cavallerescos d'armes i bon coneixedor dels usos i costums de la cavalleria; habituat al tracte cortesà (sabem que va estar a les corts França, Portugal, Nàpols i Anglaterra) i, segons es dedueix del llibre, interessat en els afers militars europeus de la seva època, i amb una visió molt humana i atrevida, desvergonyida sovint, dels assumptes amorosos

Tirant lo Blanch, vulgar lengua valenciana

Tirant lo Blanch, vulgar lengua valenciana

Quan vos ixca un catalaner que vos aclarixca quína fon la primera novela catalana i en dialecte català. Que no cite al valencià Tirant Lo Blanch del idioma valencià perque no cola. Golden Jacob. 

https://www.tinet.cat/portal/uploads/tirant_lo_blanc_2_ed_v2_20130919155911.pdf

https://lletra.uoc.edu/es/obra/tirant-lo-blanc-1490.pdf

Escrita a partir de 1460 i publicada per primera vegada el 1490, Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs. Qualificada encertadament com a novel·la total (alhora de cavalleria, cortesana, militar, eròtica i, en cert sentit, psicològica), la seva versemblança l'allunya de les novel·les de cavalleria de l'Edat Mitjana; i la seva trama variada i rica en registres (des del to greu fins a l'humor; des de la crueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent i divertida, que ha resistit el pas del temps. És, no res menys, una de les millors novel·les europees del moment. 

El seu autor és Joanot Martorell , fou un cavaller provinent de la petita noblesa valenciana, sembla que nascut a la ciutat de València entre 1405 i 1410. La família Martorell era originària de Gandia, però consta radicada a València des de 1400. Des d'aquest any, tant els pares com els avis, paterns i materns, de Joanot Martorell estan documentats com a veïns de la ciutat. Possiblement va morir el 1465. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà. 

De Joanot Martorell, que era cunyat d’Ausiàs March, coneixem força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller bregós de vida agitada, plena d'afers cavallerescos d'armes i bon coneixedor dels usos i costums de la cavalleria; habituat al tracte cortesà (sabem que va estar a les corts França, Portugal, Nàpols i Anglaterra) i, segons es dedueix del llibre, interessat en els afers militars europeus de la seva època, i amb una visió molt humana i atrevida, desvergonyida sovint, dels assumptes amorosos

Tirant lo Blanch, vulgar lengua valenciana

Tirant lo Blanch, vulgar lengua valenciana

Quan vos ixca un catalaner que vos aclarixca quína fon la primera novela catalana i en dialecte català. Que no cite al valencià Tirant Lo Blanch del idioma valencià perque no cola. Golden Jacob. 

https://www.tinet.cat/portal/uploads/tirant_lo_blanc_2_ed_v2_20130919155911.pdf

https://lletra.uoc.edu/es/obra/tirant-lo-blanc-1490.pdf

Escrita a partir de 1460 i publicada per primera vegada el 1490, Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs. Qualificada encertadament com a novel·la total (alhora de cavalleria, cortesana, militar, eròtica i, en cert sentit, psicològica), la seva versemblança l'allunya de les novel·les de cavalleria de l'Edat Mitjana; i la seva trama variada i rica en registres (des del to greu fins a l'humor; des de la crueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent i divertida, que ha resistit el pas del temps. És, no res menys, una de les millors novel·les europees del moment. 

El seu autor és Joanot Martorell , fou un cavaller provinent de la petita noblesa valenciana, sembla que nascut a la ciutat de València entre 1405 i 1410. La família Martorell era originària de Gandia, però consta radicada a València des de 1400. Des d'aquest any, tant els pares com els avis, paterns i materns, de Joanot Martorell estan documentats com a veïns de la ciutat. Possiblement va morir el 1465. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà. 

De Joanot Martorell, que era cunyat d’Ausiàs March, coneixem força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller bregós de vida agitada, plena d'afers cavallerescos d'armes i bon coneixedor dels usos i costums de la cavalleria; habituat al tracte cortesà (sabem que va estar a les corts França, Portugal, Nàpols i Anglaterra) i, segons es dedueix del llibre, interessat en els afers militars europeus de la seva època, i amb una visió molt humana i atrevida, desvergonyida sovint, dels assumptes amorosos