Mostrando entradas con la etiqueta Josep Espluga. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Josep Espluga. Mostrar todas las entradas

viernes, 11 de agosto de 2017

Josep Espluga

Josep Espluga (sociòleg lliterà)  opina sobre l' estructura social de la Franja.

  ""La veritat és que no conec cap estudi rigoros sobre l'estructura social de la Franja, així que només  puc donar algunes d'impressions meues poc contrastades.

  Diria que hi ha algunes elits emigrades a Barcelona i a Saragossa que encara tenen molta influència local, sobretot a poblacions històriques i que han tingut poca immigració  (com Tamarit, Vall-de-roures o Benavarri). En termes lingüístics en general són poc catalanòfils  (o obertament anticatalanistes). Altres elits residents al territori serien pagesia que treballa molta terra, propietaris d'indústries agroalimentàries i certs funcionaris (de serveis educatius, notaris, etc.). Pel que fa al català procuren fer veure que no hi és, perquè saben que els pot portar problemes amb els poders fàctics d'Aragó  (dels que depenen o als que necessiten). Justament, el gran problema del català a la Franja és el no haver tingut suport de cap tipus d'elit autòctona.

  En llenguatge d'escacs, els moviments per la defensa del català a la Franja compta amb molts peons, algun alfil o cavall, però cap rei ni reina. I així es molt difícil guanyar. "".


Josep Espluga

Josep Espluga (sociòleg lliterà)  opina sobre l' estructura social de la Franja.

  ""La veritat és que no conec cap estudi rigoros sobre l'estructura social de la Franja, així que només  puc donar algunes d'impressions meues poc contrastades.

  Diria que hi ha algunes elits emigrades a Barcelona i a Saragossa que encara tenen molta influència local, sobretot a poblacions històriques i que han tingut poca immigració  (com Tamarit, Vall-de-roures o Benavarri). En termes lingüístics en general són poc catalanòfils  (o obertament anticatalanistes). Altres elits residents al territori serien pagesia que treballa molta terra, propietaris d'indústries agroalimentàries i certs funcionaris (de serveis educatius, notaris, etc.). Pel que fa al català procuren fer veure que no hi és, perquè saben que els pot portar problemes amb els poders fàctics d'Aragó  (dels que depenen o als que necessiten). Justament, el gran problema del català a la Franja és el no haver tingut suport de cap tipus d'elit autòctona.

  En llenguatge d'escacs, els moviments per la defensa del català a la Franja compta amb molts peons, algun alfil o cavall, però cap rei ni reina. I així es molt difícil guanyar. "".


Josep Espluga

Josep Espluga (sociòleg lliterà)  opina sobre l' estructura social de la Franja.

  ""La veritat és que no conec cap estudi rigoros sobre l'estructura social de la Franja, així que només  puc donar algunes d'impressions meues poc contrastades.

  Diria que hi ha algunes elits emigrades a Barcelona i a Saragossa que encara tenen molta influència local, sobretot a poblacions històriques i que han tingut poca immigració  (com Tamarit, Vall-de-roures o Benavarri). En termes lingüístics en general són poc catalanòfils  (o obertament anticatalanistes). Altres elits residents al territori serien pagesia que treballa molta terra, propietaris d'indústries agroalimentàries i certs funcionaris (de serveis educatius, notaris, etc.). Pel que fa al català procuren fer veure que no hi és, perquè saben que els pot portar problemes amb els poders fàctics d'Aragó  (dels que depenen o als que necessiten). Justament, el gran problema del català a la Franja és el no haver tingut suport de cap tipus d'elit autòctona.

  En llenguatge d'escacs, els moviments per la defensa del català a la Franja compta amb molts peons, algun alfil o cavall, però cap rei ni reina. I així es molt difícil guanyar. "".