Mostrando entradas con la etiqueta Roch. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Roch. Mostrar todas las entradas

miércoles, 4 de octubre de 2023

Guiraud le Roux.

Guiraud le Roux.


I.


A la mia fe, amors,

Gran peccat avetz de me,

Quar no m voletz dar nulh be

Entre totas mas dolors.

Cen vetz ai cor que m recreya,

E mil que ja no farai;

E quar bos afortimens

Val, e deu valer, e vens,

Ja no m dezafortirai.


Mas, segon l' afan qu' ieu tray,

Ai ieu de bos pensamens,

E, malgrat de malas gens,

Aus pensar so qu' a mi play;

E pens que ma domna deya

Per me oblidar ricors:

E sens, cui ieu ges non cre,

Mostra me que no s cove,

E qu' el pensars es folhors.


Mas mal trazen creis honors,

C' om estiers pretz non rete,

E pueys apres aizes ve,

Qu' en aissi s noyris valors;

E qui alques non desreya

Ja no fara bon essay,

Qu' en totz faitz val ardimens:

Mas l' arditz sia temens

Lai on temers valra may.


De plan ardimen morrai,

O m' aucira espavens,

Si merces no m' es guirens:

Doncx ab cal escaparai?

Non sai, mas merces i veya,

Que sens, ni gienhs, ni vigors

No m val ni m' enansa re,

Si 'l blanc cors delgat e le

No vens franqueza e doussors.


Mi son li maltrag sabors,

Mas ma domna, en dreit se,

Se capten mal vas merce,

Quar no m fai qualque secors;

Sobreiramen senhoreya,

Quar sap qu' ieu lo sufrirai;

Que quan m' agr' obs chauzimens,

Me fai erguelh non calens;

Veus tot quan de mal l' estai.


Ben fort aventura ai

Qu' om mais non l' es desplazens;

Ni es belhs aculhimens

Mas quan d' aquels qu' elha fai

A quascun que la corteya,

Segon los corteiadors:

Mas mi non enten ni ve;

Ni ieu, cum qu' elha m mal me,

No m virarai ja alhors.


Belhs Alixandres, l' enveya

Que neguna res vos fai

Es adreitz pretz covinens,

Don vostre cors es manens,

Et a totz jorns si creis may.


II.


Nulhs hom non sap que s' es grans benanansa,

S' enans non sap quals es d' amor l' afans;

E ges per so, bona domna presans,

No m tardasetz hueimais vostra honransa,

S' aver la dei, ni 'l vostres plazers es;

E si no us platz, molt val mentirs cortes;

Et ieu vuelh mais plasen mensogna auzir,

Que tal vertat de que tos temps sospir.


E s' a vos platz mos bes ni ma honransa,

Pois vostres sui, plaza vos mos enans,

Que rics honors, on plus autz es e grans,

Deu miels gardar que non prenda mermansa;

Quar pretz dechai lai on sofrainh merces;

Et ieu volgra q' uns autres o disses,

Quar vos cuidatz, per tal quar vos dezir,

Que us o digua per miels vos convertir.


Tan me fezes plazer vostr' acoindansa,

Qu' hueimais mi par que seria engans,

Si us plazia ma perda ni mos dans;

Qu' anc pueis no vi vostra desafizansa,

Pois a vos plac que per vostre m prezes,

Ni ieu non fis per qu' aver la degues;

Ans sui vostres trop miels que no us sai dir,

Sol quar m' avetz donat de que consir.


Mas quar no us vei, ai temensa e duptansa

Qu' el vostres cors covinens, benestans,

Gais e cortes, avinens, ben parlans,

So teinh' a mal, e n' estau en balansa;

Quar si destricx m' en ven, al mieu tort s' es,

Quar ai estat tan de vostre paes;

Quar plus soven deuria om venir

Lai on hom a a viure et a morir.


III.


A ley de bon servidor

Que sospira e que s complanh,

Quan benanansa 'l sofranh,

E, per cobrir sa dolor,

Fai belh semblan e belha captenensa,

E non a ges de servir recrezensa;

Per tal semblan mi cuiav' ieu cobrir,

E sui destregz plus qu' ieu eys no sai dir,

E fa m falhir ma folha conoyssensa.


Pero al cor ai doussor

Mesclat ab un joy estranh,

En que s' adoussa e s' afranh

Lo mals qu' ai per fin' amor;

Q' umils e fis vau queren mantenensa

A ma dona, en cui nays e comensa

Joys e jovens per que 'l dey obezir;

Qu' el plus aut ram de la flor la remir,

Flors es de pretz, e frugz de gran valensa.


Ai! belh cors francx ab honor,

La genser qu' el mon remanh,

Ieu muer, si cum fetz el banh

Serena, lo vielh auctor,

Que per servir sofri greu penedensa;

Tot en aissi abelhis et agensa

A fin' amor que m vol a tort aucir;

Que nueg e jorn mi nafron siei cossir,

Mas ieu m conort qu' ab merce truep guirensa.


De totas avetz la flor,

Dompna, mas merces hi tanh,

Pueys auretz so que pertanh

A bon pretz et a ricor;

Per merce us prec, dona, qu' amors vos vensa,

Que ja mos chans no us torn' a desplazensa;

Quar ie us tem tan que no us aus descobrir

Mon fin talen, don ieu cug totz morir,

E conosc ben qu' aucir m' a trop temensa.


Mon cor ai en gran folhor,

Per qu' eras en plor e 'n planh;

Quar conosc qu' en folh gazanh

M' an mes mey huelh traydor;

E selh que quier tos temps sa dechazensa

Trobar la deu, senes tota falhensa,

Si cum ieu fatz, que so que plus dezir

m' enfolhetis, e m tolh si mon albir

Qu' aver non puesc de mi eys retenensa.


IV.


Ara sabrai s' a ges de cortezia

En vos, dona, ni si temetz peccat:

Pus que merces m' a del tot oblidat,

Si m socorretz, er vos ensenhamens;

E pus en als, dompna, etz tan conoyssens, 

Conoscatz doncx que mal vos estaria, 

S' entre tos temps no trobava ab vos 

Qualque bon fag o qualque belh respos.


E quar dezir tan vostra senhoria,

Quan m' auriatz a dreg ocaizonat

So qu' anc no fo ni er ja per mon grat,

Si m deuria pueis valer chauzimens;

Pero en me non es ges l' ardimens

Que ja us clames merce, si tort avia;

Qu' ab tot lo dreg n' estauc ieu temeros

Que ja no m puesca ab vos valer razos.


E non es ges valors ni galardia,

Qui destrui so que trob apoderat,

Mas tantas vetz vos o aurai mostrat,

Per que us sembla mos castiars niens;

Pero quant es dona sobrevalens

En pren erguelh sa valors, e desvia;

E ges erguelhs totas vetz non es bos,

Et estai gen a luecx et a sazos.


Anc per ma fe, sol qu' a vos greu no sia,

Non vi nulh cors tan sem d' umilitat

Cum lo vostre, mas be sai de beutat

Ja per autra no sera faitz contens;

Enans sai be que, si eron cinc cens,

Qual que chauzis la gensor, vos penria;

E melher etz, sol que merces y fos:

Mas trop pert hom per un ayp o per dos.


Ades y fatz gran sen e gran folhia,

Quar sui vostres, e no m' en sabetz grat;

Mas ja non vuelh qu' en blasm' om ma foudat;

E volria que m fos lauzatz lo sens,

Quar de bon sen mov bos afortimens,

Et anc fols hom no s' afortic un dia,

Ni ieu no vi anc bon drut nualhos,

Per qu' ieu m' esfortz d' esser aventuros.


Vostr' om serai si ja non vos plazia,

E vostres sui, qu' amors m' a ensenhat

Que no creza fol respos ni comjat;

Que si 'ls crezes, mortz fora recrezens,

E morrai tost, si calaquom no vens;

Ieu que vos lais, o vos que siatz mia,

Tot y murrai o serai poderos:

Aquest conort mi te de mieg joyos.


Alixandres, de cor y entendia

Dieus, quan formet vostre cors amoros,

E parec be a las belhas faissos.


Bona domna, merces y tanheria,

Car si aissi pert mon senhor e vos,

Greu aurai mais esmenda d' aquest dos.


V.


Auiatz la derreira chanso

Que jamais auziretz de me,

Qu' autre pro mos chantars no m te,

Ni ma dompna no fai semblan qu' ie 'l playa;

Pero non sai si l' am o si m n' estraya,

Quar per ma fe, dompna corteza e pros,

Mortz sui si us am, e mortz si m part de vos.


Mas a plus honrad' ochaizo

Murrai, si us am per bona fe;

Sitot noqua m faitz autre be, 

Tot m' es honors so que de vos m' eschaya; 

Et ieu cossir on plus mon cor s' esmaya, 

Que qualqu' ora es hom aventuros; 

Quar ges tos temps no dur una sazos.


Sivals no l' am ges en perdo,

Quar ades mi ri quan mi ve,

Sol aquest respieg me soste

E m sana 'l cor e m reve e m' apaya:

Quar semblans es, et es vertatz veraya,

Si mos vezers li fos contrarios,

No m mostrera belh semblan ni joyos.


E ja non er ni anc no fo

Bona dona senes merce,

Et on mais n' a, plus l' en cove;

Ni anc non vi erguelh que no dechaya; 

Ieu non dic ges que ma dona erguelh aya, 

Ans tem que lieis m' aya per ergulhos, 

Quar l' aus querre so don mi tarza 'l dos.


Pus ses vos non truep guerizo,

Dona, ni non dezir mais re,

Gent m' estara, s' a vos sove 

Del vostr' ome cuy espavens esglaya. 

Mon cor an pres, dona corteza e guaya, 

Vostre belh huelh plazent et amoros: 

Pres sui ieu be, mas bel' es ma preizos.


Tan formet dieus gent sa faisso,

E tant a de beutat en se,

Per qu' ieu sai e conosc e cre

Qu' el gensers es del mon e la plus guaya; 

E quar li platz qu' ieu sa valor retraya,

Cuia m' aver ajudat a rescos:

Pero bon m' es, mais mielher volgra fos.


Senher Dalfi, tant sai vostres fags bos, 

Que tot quan faitz platz et agrad als pros.


Dona, merce, avinen, bel' e pros,

Que per vos mor En Giraudet lo Ros.

//

https://www.bartleby.com/lit-hub/critical-and-biographical-introduction-by-harriet-waters-preston-18361911-6/

https://librivox.org/the-worlds-best-poetry-volume-3-sorrow-and-consolation-part-1-by-various/

https://wordwool.com/betrayal-poems-collection/

https://www.forgottenbooks.com/en/download/MasterpiecesoftheWorldsLiteratureAncientandModern_10163792.pdf

https://locongres.org/fr/applications/dicodoc-fr/dicodoc-recherche?type=historic&dic[0]=TDF&q2=loubati%C3%A8re&start=6000

https://www.poetryexplorer.net/search.php?subject=ADULTERY

https://books.google.de/books?id=-ioHrCj6RnwC&pg=RA1-PA80&lpg=RA1-PA80&dq=%22Guiraud+le+Roux%22&source=bl&ots=tmvTPCXrjP&sig=ACfU3U2goGXqm2kvZC5PXlp6dJ3TCTfGXA&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjkrtOoot2BAxVF0AIHHV3_CzcQ6AF6BAg4EAM



Guiraud le Roux.

Guiraud le Roux.


I.


A la mia fe, amors,

Gran peccat avetz de me,

Quar no m voletz dar nulh be

Entre totas mas dolors.

Cen vetz ai cor que m recreya,

E mil que ja no farai;

E quar bos afortimens

Val, e deu valer, e vens,

Ja no m dezafortirai.


Mas, segon l' afan qu' ieu tray,

Ai ieu de bos pensamens,

E, malgrat de malas gens,

Aus pensar so qu' a mi play;

E pens que ma domna deya

Per me oblidar ricors:

E sens, cui ieu ges non cre,

Mostra me que no s cove,

E qu' el pensars es folhors.


Mas mal trazen creis honors,

C' om estiers pretz non rete,

E pueys apres aizes ve,

Qu' en aissi s noyris valors;

E qui alques non desreya

Ja no fara bon essay,

Qu' en totz faitz val ardimens:

Mas l' arditz sia temens

Lai on temers valra may.


De plan ardimen morrai,

O m' aucira espavens,

Si merces no m' es guirens:

Doncx ab cal escaparai?

Non sai, mas merces i veya,

Que sens, ni gienhs, ni vigors

No m val ni m' enansa re,

Si 'l blanc cors delgat e le

No vens franqueza e doussors.


Mi son li maltrag sabors,

Mas ma domna, en dreit se,

Se capten mal vas merce,

Quar no m fai qualque secors;

Sobreiramen senhoreya,

Quar sap qu' ieu lo sufrirai;

Que quan m' agr' obs chauzimens,

Me fai erguelh non calens;

Veus tot quan de mal l' estai.


Ben fort aventura ai

Qu' om mais non l' es desplazens;

Ni es belhs aculhimens

Mas quan d' aquels qu' elha fai

A quascun que la corteya,

Segon los corteiadors:

Mas mi non enten ni ve;

Ni ieu, cum qu' elha m mal me,

No m virarai ja alhors.


Belhs Alixandres, l' enveya

Que neguna res vos fai

Es adreitz pretz covinens,

Don vostre cors es manens,

Et a totz jorns si creis may.


II.


Nulhs hom non sap que s' es grans benanansa,

S' enans non sap quals es d' amor l' afans;

E ges per so, bona domna presans,

No m tardasetz hueimais vostra honransa,

S' aver la dei, ni 'l vostres plazers es;

E si no us platz, molt val mentirs cortes;

Et ieu vuelh mais plasen mensogna auzir,

Que tal vertat de que tos temps sospir.


E s' a vos platz mos bes ni ma honransa,

Pois vostres sui, plaza vos mos enans,

Que rics honors, on plus autz es e grans,

Deu miels gardar que non prenda mermansa;

Quar pretz dechai lai on sofrainh merces;

Et ieu volgra q' uns autres o disses,

Quar vos cuidatz, per tal quar vos dezir,

Que us o digua per miels vos convertir.


Tan me fezes plazer vostr' acoindansa,

Qu' hueimais mi par que seria engans,

Si us plazia ma perda ni mos dans;

Qu' anc pueis no vi vostra desafizansa,

Pois a vos plac que per vostre m prezes,

Ni ieu non fis per qu' aver la degues;

Ans sui vostres trop miels que no us sai dir,

Sol quar m' avetz donat de que consir.


Mas quar no us vei, ai temensa e duptansa

Qu' el vostres cors covinens, benestans,

Gais e cortes, avinens, ben parlans,

So teinh' a mal, e n' estau en balansa;

Quar si destricx m' en ven, al mieu tort s' es,

Quar ai estat tan de vostre paes;

Quar plus soven deuria om venir

Lai on hom a a viure et a morir.


III.


A ley de bon servidor

Que sospira e que s complanh,

Quan benanansa 'l sofranh,

E, per cobrir sa dolor,

Fai belh semblan e belha captenensa,

E non a ges de servir recrezensa;

Per tal semblan mi cuiav' ieu cobrir,

E sui destregz plus qu' ieu eys no sai dir,

E fa m falhir ma folha conoyssensa.


Pero al cor ai doussor

Mesclat ab un joy estranh,

En que s' adoussa e s' afranh

Lo mals qu' ai per fin' amor;

Q' umils e fis vau queren mantenensa

A ma dona, en cui nays e comensa

Joys e jovens per que 'l dey obezir;

Qu' el plus aut ram de la flor la remir,

Flors es de pretz, e frugz de gran valensa.


Ai! belh cors francx ab honor,

La genser qu' el mon remanh,

Ieu muer, si cum fetz el banh

Serena, lo vielh auctor,

Que per servir sofri greu penedensa;

Tot en aissi abelhis et agensa

A fin' amor que m vol a tort aucir;

Que nueg e jorn mi nafron siei cossir,

Mas ieu m conort qu' ab merce truep guirensa.


De totas avetz la flor,

Dompna, mas merces hi tanh,

Pueys auretz so que pertanh

A bon pretz et a ricor;

Per merce us prec, dona, qu' amors vos vensa,

Que ja mos chans no us torn' a desplazensa;

Quar ie us tem tan que no us aus descobrir

Mon fin talen, don ieu cug totz morir,

E conosc ben qu' aucir m' a trop temensa.


Mon cor ai en gran folhor,

Per qu' eras en plor e 'n planh;

Quar conosc qu' en folh gazanh

M' an mes mey huelh traydor;

E selh que quier tos temps sa dechazensa

Trobar la deu, senes tota falhensa,

Si cum ieu fatz, que so que plus dezir

m' enfolhetis, e m tolh si mon albir

Qu' aver non puesc de mi eys retenensa.


IV.


Ara sabrai s' a ges de cortezia

En vos, dona, ni si temetz peccat:

Pus que merces m' a del tot oblidat,

Si m socorretz, er vos ensenhamens;

E pus en als, dompna, etz tan conoyssens, 

Conoscatz doncx que mal vos estaria, 

S' entre tos temps no trobava ab vos 

Qualque bon fag o qualque belh respos.


E quar dezir tan vostra senhoria,

Quan m' auriatz a dreg ocaizonat

So qu' anc no fo ni er ja per mon grat,

Si m deuria pueis valer chauzimens;

Pero en me non es ges l' ardimens

Que ja us clames merce, si tort avia;

Qu' ab tot lo dreg n' estauc ieu temeros

Que ja no m puesca ab vos valer razos.


E non es ges valors ni galardia,

Qui destrui so que trob apoderat,

Mas tantas vetz vos o aurai mostrat,

Per que us sembla mos castiars niens;

Pero quant es dona sobrevalens

En pren erguelh sa valors, e desvia;

E ges erguelhs totas vetz non es bos,

Et estai gen a luecx et a sazos.


Anc per ma fe, sol qu' a vos greu no sia,

Non vi nulh cors tan sem d' umilitat

Cum lo vostre, mas be sai de beutat

Ja per autra no sera faitz contens;

Enans sai be que, si eron cinc cens,

Qual que chauzis la gensor, vos penria;

E melher etz, sol que merces y fos:

Mas trop pert hom per un ayp o per dos.


Ades y fatz gran sen e gran folhia,

Quar sui vostres, e no m' en sabetz grat;

Mas ja non vuelh qu' en blasm' om ma foudat;

E volria que m fos lauzatz lo sens,

Quar de bon sen mov bos afortimens,

Et anc fols hom no s' afortic un dia,

Ni ieu no vi anc bon drut nualhos,

Per qu' ieu m' esfortz d' esser aventuros.


Vostr' om serai si ja non vos plazia,

E vostres sui, qu' amors m' a ensenhat

Que no creza fol respos ni comjat;

Que si 'ls crezes, mortz fora recrezens,

E morrai tost, si calaquom no vens;

Ieu que vos lais, o vos que siatz mia,

Tot y murrai o serai poderos:

Aquest conort mi te de mieg joyos.


Alixandres, de cor y entendia

Dieus, quan formet vostre cors amoros,

E parec be a las belhas faissos.


Bona domna, merces y tanheria,

Car si aissi pert mon senhor e vos,

Greu aurai mais esmenda d' aquest dos.


V.


Auiatz la derreira chanso

Que jamais auziretz de me,

Qu' autre pro mos chantars no m te,

Ni ma dompna no fai semblan qu' ie 'l playa;

Pero non sai si l' am o si m n' estraya,

Quar per ma fe, dompna corteza e pros,

Mortz sui si us am, e mortz si m part de vos.


Mas a plus honrad' ochaizo

Murrai, si us am per bona fe;

Sitot noqua m faitz autre be, 

Tot m' es honors so que de vos m' eschaya; 

Et ieu cossir on plus mon cor s' esmaya, 

Que qualqu' ora es hom aventuros; 

Quar ges tos temps no dur una sazos.


Sivals no l' am ges en perdo,

Quar ades mi ri quan mi ve,

Sol aquest respieg me soste

E m sana 'l cor e m reve e m' apaya:

Quar semblans es, et es vertatz veraya,

Si mos vezers li fos contrarios,

No m mostrera belh semblan ni joyos.


E ja non er ni anc no fo

Bona dona senes merce,

Et on mais n' a, plus l' en cove;

Ni anc non vi erguelh que no dechaya; 

Ieu non dic ges que ma dona erguelh aya, 

Ans tem que lieis m' aya per ergulhos, 

Quar l' aus querre so don mi tarza 'l dos.


Pus ses vos non truep guerizo,

Dona, ni non dezir mais re,

Gent m' estara, s' a vos sove 

Del vostr' ome cuy espavens esglaya. 

Mon cor an pres, dona corteza e guaya, 

Vostre belh huelh plazent et amoros: 

Pres sui ieu be, mas bel' es ma preizos.


Tan formet dieus gent sa faisso,

E tant a de beutat en se,

Per qu' ieu sai e conosc e cre

Qu' el gensers es del mon e la plus guaya; 

E quar li platz qu' ieu sa valor retraya,

Cuia m' aver ajudat a rescos:

Pero bon m' es, mais mielher volgra fos.


Senher Dalfi, tant sai vostres fags bos, 

Que tot quan faitz platz et agrad als pros.


Dona, merce, avinen, bel' e pros,

Que per vos mor En Giraudet lo Ros.

//

https://www.bartleby.com/lit-hub/critical-and-biographical-introduction-by-harriet-waters-preston-18361911-6/

https://librivox.org/the-worlds-best-poetry-volume-3-sorrow-and-consolation-part-1-by-various/

https://wordwool.com/betrayal-poems-collection/

https://www.forgottenbooks.com/en/download/MasterpiecesoftheWorldsLiteratureAncientandModern_10163792.pdf

https://locongres.org/fr/applications/dicodoc-fr/dicodoc-recherche?type=historic&dic[0]=TDF&q2=loubati%C3%A8re&start=6000

https://www.poetryexplorer.net/search.php?subject=ADULTERY

https://books.google.de/books?id=-ioHrCj6RnwC&pg=RA1-PA80&lpg=RA1-PA80&dq=%22Guiraud+le+Roux%22&source=bl&ots=tmvTPCXrjP&sig=ACfU3U2goGXqm2kvZC5PXlp6dJ3TCTfGXA&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjkrtOoot2BAxVF0AIHHV3_CzcQ6AF6BAg4EAM




domingo, 16 de abril de 2017

Roch, roija

Roch, roija


ROIG, ROJA adj.
|| 1. Vermell amb tendència a groc o a color d'argila (or., bal.); cast. rojo. Açò fes si lo mal és negre, e si és roig no li posses, Micer Johan 416. Aquella aygua tornarà com un brou roig, Robert Coch 43 vo. Per a rentar el fanc roig del sementer, Rosselló Many. 29. S'havia posat uns balandrans vells, casi roigs, Pons Llar 66. a) Cabells roigs: cabells de color tirant a vermell. Era... joue de pochs dies, los cabells roigs, Curial, i, 38. Home roig (dona roja, etc.):home, dona, etc., que té els cabells roigs; cast. pelirrojo. Les christianes, | juhies, mores, | negres e lores, | roges e blanques, Spill 425. Mira tu, roig, no m'enfades,Roq. 14. Roig mal pèl: es diu a una persona de cabells roigs, per menyspreu, perquè hi ha la creença que els de cabells roigs no són persones de bon caràcter. Cavall (mul, bou, etc.) roig: nom que es dóna a un animal que té el pèl de color vermell fosc. La mula que sia tota rossa ho roja, Dieç Menesc. i, 5. Un jove... cualcant sobre un cavall roig, Rosselló Many. 94.
|| 2. Vermell (pir-or., occ., val.); cast. rojo, encarnado, colorado. Lo sol se mostrà royg, Sermons SVF, i, 146. Al seu rostre cadavèrich | dóna l'incendi un tint roig, Llorente Versos 155. Fluïa de sos llavis rojos suau i vibrant, Pons Com an. 76. Mars... és de sua natura calt e sech, e és de color roia e resplandent, Curial, ii, 1. Arròs roig, blat roig, figa roja, etc.: arròs, blat, figa, etc., de color vermell. Tornar roig: enrojolar-se, esdevenir vermell de cara per la vergonya, per l'acalorament, per massa menjar, etc. Tornà roja e vergonyosa e no pogué res dir, Tirant, c. 215. No pusch creure que... los meus dits sàpien gouernar la pluma qui torna roya e vergonyosa en la mia mà, Curial, ii, 70. Aquells qui han vergonya són fets roigs, Egidi Romà, i, 3a, 10. Amb la cara roja i el barretinot ficat, Massó Croq. 142.
|| 3. m. El color vermellós (|| 1) o vermell (|| 2); cast. rojo. Tenen un vert potent, | un blau marcial, un roig homicida y furient, Carner Sonets 64.
|| 4. Pertanyent a un partit d'esquerra, d'oposició a la monarquia (en el segle XIX) o d'orientació marxista (en el segle XX); cast. rojo. Axí en fa de tota casta | amb sos neos y amb sos rotjos, Aguiló Poes. 151.
Roig: llin. existent a Celrà, Palau Saverdera, Barc., Igualada, Terrassa, Valls, Prat de Comte, Calafell, Ulldecona, Agramunt, Anglesola, Torà, Benassal, Les Coves de Vinromà, Val., Cullera, Benidorm, Pedreguer, Mall., Men., Eiv., etc. Hi ha la variant Roi (escrita sovint Roy) a Vidreres, Vilabertran, Manresa, Mataró, Tortosa, Areny de Ribagorça, Arbeca, Val., Al., etc.
Roig, topon.: a) Mar Roja (o Mar Roig): la mar que separa Aràbia de la part nord-est de l'Africa. Nos desliurà de les mans de Faraó en passar la mar roja, Pere Pasqual, Obres, i, 124. Supèrbia féu perir Pharahó en la Mar Roja,Villena Vita Chr., c. 34. Una altra pàtria ens espera, com darrera el Mar Roig la terra de promissió, Verdaguer Exc. 6.—b) En Roig: llogaret del terme de Xert (Maestrat).
    Loc.
—Roig com una pebrina (pir-or.), o com un perdigot (or., occ., val.), o com una tomaca (Al.), o com un bitxo (Empordà), o com un pebre (bal.): comparances que s'apliquen a una persona o cosa molt vermella.
    Refr.—a) «Home roig, no et faci goig» (i hi ha qui afegeix: «Si te'n fa, no et durarà»); «Guarda't de pedra rodona, de ca que no lladra i d'home roig»; «Home roig i gos pelut, primer mort que conegut»; «Home roig i gos pelut, de cap mal és plangut»; «De pèl roig, ni gat ni porc» (val.): sentències populars que expressen la idea que les persones de pèl roig solen tenir mal caràcter. Pero hi ha una contrapartida en aquest refrany: «El roig, amb el pèl que té, bé pot ser home de bé»; i en aquest altre: «Més val cara roja que cor negre».—b) «Home roig, o és molt savi o és molt boig»: indica que els de cabells roig solen esser extremosos i mancats de moderació.—c) «Tot lo roig fa goig»: significa que el vermell és un color que sol agradar a molta gent (val.).
    Var. form. dial.: roi.
    Var. ort. ant.: rog (Signum Guillem Rog, doc. a. 1176, 2ap. Priv. Ordin. Valls Pir. 399; Nós veem que l'ome mort, qui serà gras e gros e rog e fresc, que en un poca d'ora lo metrà hom dejús la terra, Llull Cont. 103, 19).
    Fon.:—a) Forma de masculí sing.: rɔ́ʧ (pir-or., or., occ.); rɔ̞́ʧ (val., bal.); rɔ́ј (Andorra, Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp);—b) Forma de femení sing.: rɔ́ʒə (pir-or., or., eiv.); rɔ́јʒɛ (Urgell, Balaguer, Ll., Gandesa); rɔ́јʒa (Tortosa); rɔ́јɛ (Sort, Tremp); rɔ́јa (Ribagorça); rɔ́ʤɛ (Fraga); rɔ̞́ʤa (Cast., Al.); rɔ̞́ʧa (Val.); rɔ̞́ʤə (mall., men.).—c) Forma de masculí plural: rɔ́јts, rɔ́јs, rɔ́ʒus (pir-or., or.); rɔ́јs (Ribagorça, Pallars); rɔ́јʒos (Urgell, Ll., Tortosa); rɔ̞́ʤos (Cast., Al., Mall.); ɾɔ̞́ʧos, rɔ̞́јs (Val.); rɔ̞́ʤus (Men.).—d) Forma de femení plural: rɔ́ʒəs (pir-or., or., eiv.); rɔ́јʒes (Urgell, Balaguer, Ll., Gandesa, Ribera d'Ebre); rɔ́јes (Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp); rɔ́ʤes (Fraga, Cast., Al.); rɔ̞́ʧes (Val.); rɔ̞́ʤəs (Mall., Men.).
    Intens.:—a) Augm.: rojàs, -assa; rojarro, -arra;—b) Dim.: roget, -eta; rogeu, -eua; rogiu, -iua; rojó, -ona; rojoi, -oia. —c) Pejor.: rojot, -ota.
    Etim.: del llatí rŭbĕu, mat. sign. |||| 1, 2.


Roch, roija

Roch, roija


ROIG, ROJA adj.
|| 1. Vermell amb tendència a groc o a color d'argila (or., bal.); cast. rojo. Açò fes si lo mal és negre, e si és roig no li posses, Micer Johan 416. Aquella aygua tornarà com un brou roig, Robert Coch 43 vo. Per a rentar el fanc roig del sementer, Rosselló Many. 29. S'havia posat uns balandrans vells, casi roigs, Pons Llar 66. a) Cabells roigs: cabells de color tirant a vermell. Era... joue de pochs dies, los cabells roigs, Curial, i, 38. Home roig (dona roja, etc.):home, dona, etc., que té els cabells roigs; cast. pelirrojo. Les christianes, | juhies, mores, | negres e lores, | roges e blanques, Spill 425. Mira tu, roig, no m'enfades,Roq. 14. Roig mal pèl: es diu a una persona de cabells roigs, per menyspreu, perquè hi ha la creença que els de cabells roigs no són persones de bon caràcter. Cavall (mul, bou, etc.) roig: nom que es dóna a un animal que té el pèl de color vermell fosc. La mula que sia tota rossa ho roja, Dieç Menesc. i, 5. Un jove... cualcant sobre un cavall roig, Rosselló Many. 94.
|| 2. Vermell (pir-or., occ., val.); cast. rojo, encarnado, colorado. Lo sol se mostrà royg, Sermons SVF, i, 146. Al seu rostre cadavèrich | dóna l'incendi un tint roig, Llorente Versos 155. Fluïa de sos llavis rojos suau i vibrant, Pons Com an. 76. Mars... és de sua natura calt e sech, e és de color roia e resplandent, Curial, ii, 1. Arròs roig, blat roig, figa roja, etc.: arròs, blat, figa, etc., de color vermell. Tornar roig: enrojolar-se, esdevenir vermell de cara per la vergonya, per l'acalorament, per massa menjar, etc. Tornà roja e vergonyosa e no pogué res dir, Tirant, c. 215. No pusch creure que... los meus dits sàpien gouernar la pluma qui torna roya e vergonyosa en la mia mà, Curial, ii, 70. Aquells qui han vergonya són fets roigs, Egidi Romà, i, 3a, 10. Amb la cara roja i el barretinot ficat, Massó Croq. 142.
|| 3. m. El color vermellós (|| 1) o vermell (|| 2); cast. rojo. Tenen un vert potent, | un blau marcial, un roig homicida y furient, Carner Sonets 64.
|| 4. Pertanyent a un partit d'esquerra, d'oposició a la monarquia (en el segle XIX) o d'orientació marxista (en el segle XX); cast. rojo. Axí en fa de tota casta | amb sos neos y amb sos rotjos, Aguiló Poes. 151.
Roig: llin. existent a Celrà, Palau Saverdera, Barc., Igualada, Terrassa, Valls, Prat de Comte, Calafell, Ulldecona, Agramunt, Anglesola, Torà, Benassal, Les Coves de Vinromà, Val., Cullera, Benidorm, Pedreguer, Mall., Men., Eiv., etc. Hi ha la variant Roi (escrita sovint Roy) a Vidreres, Vilabertran, Manresa, Mataró, Tortosa, Areny de Ribagorça, Arbeca, Val., Al., etc.
Roig, topon.: a) Mar Roja (o Mar Roig): la mar que separa Aràbia de la part nord-est de l'Africa. Nos desliurà de les mans de Faraó en passar la mar roja, Pere Pasqual, Obres, i, 124. Supèrbia féu perir Pharahó en la Mar Roja,Villena Vita Chr., c. 34. Una altra pàtria ens espera, com darrera el Mar Roig la terra de promissió, Verdaguer Exc. 6.—b) En Roig: llogaret del terme de Xert (Maestrat).
    Loc.
—Roig com una pebrina (pir-or.), o com un perdigot (or., occ., val.), o com una tomaca (Al.), o com un bitxo (Empordà), o com un pebre (bal.): comparances que s'apliquen a una persona o cosa molt vermella.
    Refr.—a) «Home roig, no et faci goig» (i hi ha qui afegeix: «Si te'n fa, no et durarà»); «Guarda't de pedra rodona, de ca que no lladra i d'home roig»; «Home roig i gos pelut, primer mort que conegut»; «Home roig i gos pelut, de cap mal és plangut»; «De pèl roig, ni gat ni porc» (val.): sentències populars que expressen la idea que les persones de pèl roig solen tenir mal caràcter. Pero hi ha una contrapartida en aquest refrany: «El roig, amb el pèl que té, bé pot ser home de bé»; i en aquest altre: «Més val cara roja que cor negre».—b) «Home roig, o és molt savi o és molt boig»: indica que els de cabells roig solen esser extremosos i mancats de moderació.—c) «Tot lo roig fa goig»: significa que el vermell és un color que sol agradar a molta gent (val.).
    Var. form. dial.: roi.
    Var. ort. ant.: rog (Signum Guillem Rog, doc. a. 1176, 2ap. Priv. Ordin. Valls Pir. 399; Nós veem que l'ome mort, qui serà gras e gros e rog e fresc, que en un poca d'ora lo metrà hom dejús la terra, Llull Cont. 103, 19).
    Fon.:—a) Forma de masculí sing.: rɔ́ʧ (pir-or., or., occ.); rɔ̞́ʧ (val., bal.); rɔ́ј (Andorra, Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp);—b) Forma de femení sing.: rɔ́ʒə (pir-or., or., eiv.); rɔ́јʒɛ (Urgell, Balaguer, Ll., Gandesa); rɔ́јʒa (Tortosa); rɔ́јɛ (Sort, Tremp); rɔ́јa (Ribagorça); rɔ́ʤɛ (Fraga); rɔ̞́ʤa (Cast., Al.); rɔ̞́ʧa (Val.); rɔ̞́ʤə (mall., men.).—c) Forma de masculí plural: rɔ́јts, rɔ́јs, rɔ́ʒus (pir-or., or.); rɔ́јs (Ribagorça, Pallars); rɔ́јʒos (Urgell, Ll., Tortosa); rɔ̞́ʤos (Cast., Al., Mall.); ɾɔ̞́ʧos, rɔ̞́јs (Val.); rɔ̞́ʤus (Men.).—d) Forma de femení plural: rɔ́ʒəs (pir-or., or., eiv.); rɔ́јʒes (Urgell, Balaguer, Ll., Gandesa, Ribera d'Ebre); rɔ́јes (Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp); rɔ́ʤes (Fraga, Cast., Al.); rɔ̞́ʧes (Val.); rɔ̞́ʤəs (Mall., Men.).
    Intens.:—a) Augm.: rojàs, -assa; rojarro, -arra;—b) Dim.: roget, -eta; rogeu, -eua; rogiu, -iua; rojó, -ona; rojoi, -oia. —c) Pejor.: rojot, -ota.
    Etim.: del llatí rŭbĕu, mat. sign. |||| 1, 2.