Als molt reverend magnifichs e molt
savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya
residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt
savis mossenyors.
Vostres reverencies certifich com per
los capitans de les gents darmes conduides per lo
general excepto en Çamaso me es stat dit que les
sues gents se han despes lo sou e diners quels
es stat donat e que no tenen que despendre e si nols es
provehit de algunes peccunies se dubten que per
necessitat no se hajen a convertir a plenirse de coses e robes
de altri e que no hajen a furtar de les quals coses me
han dit ne scrivis a vostres reverencies dients que ho
sen hauran anar o hauran a furtar si donchs
per vosaltres no son soccorreguts com no tinguen de que poder viure
e sostenirse.
(Y estos soldados harapientos, que mueren de
hambre sin luchar, que no tienen de qué poder vivir y sostenerse,
viure e sostenirse, aparte de ordeñar liebres por los llanos de
Leyda, Lérida, Ilerda, Ilerde, y "talar" las huertas regadas por el
Segre, Cinca y Ebro, hurtar, furtar, habían de entrar en Morella a
liberar al Príncipe de Viana, o atacar al Rey de Aragón en
Zaragoza, Çaragoça? JA JA JA!
Lo orgull catalá es tan antic
com Chastelongne, pero tamé lo seu patetisme.)
Perque
mossenyors vos certifich de les dites coses supplicant vos hi
vullau prestament
provehir com sia cosa que no sofir dilacio. Mes
encara mossenyors lo poble e gents de aquesta ciutat se
sospiten molt den Johan Curto balle de aquesta
ciutat lo qual sta en lo castell e jatsia
hi haja altra gent en custodia de aquell empero per la
afeccio que fins aci ha mostrada al Senyor Rey e apres
seguit lo fet de Leyda lo dit Senyor Rey
los a fet anar a parlar ab ell e apres
per lo dit Senyor Rey li son stats tramesos alguns
correus ab letres e no cessa de letrejarse
ab lo dit Senyor Rey. Lo poble de aquesta ciutat
no pot
comportar que aquell stiga en alguna manera en lo
dit castell recelant e sospitantse molt de aquell e es tanta
la murmuracio de les gents quels honorables procuradors de
aquesta ciutat me han dit que yo ne scrigues a
vostres reverencies que volguessen provehir que lo dit
balle no ature en lo castell e que sia
request per part de vostres reverencies en virtut de la seguretat per
ell prestada de inseguir e executar totes vostres
requestes que buyde lo dit castell e no stiga en
aquell perque mossenyors com lo dit castell sia la
major fortalesa de la ciutat e sia molt necessari sostenir
aquell car pres lo castell la ciutat seria
perduda e nos poria sostenir per custodia de aquella e repos
dels ciutadans e habitants e cessar tot perill e inconvenient
supplich vostres reverencies vullen provehir en les
coses dessus dites e aço breument com sia molt
necessari e no comporten dilacio. Certificantvos mes com lo mestre
de Muntesa per ses letres ha scrit al alcayt del
castell de Paniscola (Peñíscola) que fornescha
e proveescha de vitualles aquell per un any e a les
universitats de Sent Matheu e Trayguera que adoben
los murs encautant los que facen molt
prest les dites coses e que no haja falla. Creuse
ques fa per los fets occorrents. Perque mossenyors vos
avise de les dites coses oferintme fer molt promptament e
complir tot lo quem sera scrit e manat per
vostres reverencies les quals tinga la Sancta Trinitat
continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en
Tortosa a XVI de març any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es
molt prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies
Pere Jorda diputat
local de Tortosa.
Ramón Guimerá Lorente , Moncho, Beceite, Beseit, Matarraña, chapurriau, Teruel, Aragón, Aragó
sábado, 21 de noviembre de 2020
Johan Curto, Pere Jorda, Tortosa,
Johan Curto, Pere Jorda, Tortosa,
Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Vostres reverencies certifich com per los capitans de les gents darmes conduides per lo general excepto en Çamaso me es stat dit que les sues gents se han despes lo sou e diners quelses stat donat e que no tenen que despendre e si nols es provehit de algunes peccunies se dubten que per necessitat no se hajen a convertir a plenirse de coses e robes de altri e que no hajen a furtar de les quals coses me han dit ne scrivis a vostres reverencies dients que hosen hauran anar o hauran a furtar si donchsper vosaltres no son soccorreguts com no tinguen de que poder viure e sostenirse.
(Y estos soldados harapientos, que mueren de hambre sin luchar, que no tienen de qué poder vivir y sostenerse, viure e sostenirse, aparte de ordeñar liebres por los llanos de Leyda, Lérida, Ilerda, Ilerde, y "talar" las huertas regadas por el Segre, Cinca y Ebro, hurtar, furtar, habían de entrar en Morella a liberar al Príncipe de Viana, o atacar al Rey de Aragón en Zaragoza, Çaragoça? JA JA JA!
Lo orgull catalá es tan antic com Chastelongne, pero tamé lo seu patetisme.)
Perque mossenyors vos certifich de les dites coses supplicant vos hi vullau prestament provehir com sia cosa que no sofir dilacio. Mes encara mossenyors lo poble e gents de aquesta ciutat se sospiten molt den Johan Curto balle de aquesta ciutat lo qual sta en lo castell e jatsiahi haja altra gent en custodia de aquell empero per la afeccio que fins aci ha mostrada al Senyor Rey e apresseguit lo fet de Leyda lo dit Senyor Reylos a fet anar a parlar ab ell e apresper lo dit Senyor Rey li son stats tramesos alguns correus ab letres e no cessa de letrejarseab lo dit Senyor Rey. Lo poble de aquesta ciutat no pot
comportar que aquell stiga en alguna manera en lodit castell recelant e sospitantse molt de aquell e es tanta la murmuracio de les gents quels honorables procuradors de aquesta ciutat me han dit que yo ne scrigues a vostres reverencies que volguessen provehir que lo dit balle no ature en lo castell e que siarequest per part de vostres reverencies en virtut de la seguretat per ell prestada de inseguir e executar totes vostres requestes que buyde lo dit castell e no stiga en aquell perque mossenyors com lo dit castell sia la major fortalesa de la ciutat e sia molt necessari sostenir aquell car pres lo castell la ciutat seriaperduda e nos poria sostenir per custodia de aquella e repos dels ciutadans e habitants e cessar tot perill e inconvenient supplich vostres reverencies vullen provehir en les coses dessus dites e aço breument com sia molt necessari e no comporten dilacio. Certificantvos mes com lo mestre de Muntesa per ses letres ha scrit al alcayt del castell de Paniscola (Peñíscola) que forneschae proveescha de vitualles aquell per un any e a les universitats de Sent Matheu e Trayguera que adobenlos murs encautant los que facen molt prest les dites coses e que no haja falla. Creuseques fa per los fets occorrents. Perque mossenyors vos avise de les dites coses oferintme fer molt promptament e complir tot lo quem sera scrit e manat per vostres reverencies les quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita enTortosa a XVI de març any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es molt prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.
domingo, 17 de junio de 2018
Vall de Roures
Voir aussi roire et rove. Voir l’article qui approfondit les différentes dénominations des chênes en occitan :
Cassanus, robur, quercus, carra /carrasca/.
N’oubliez pas de visiter les pages écrites par Josiane Ubaud consacrées aux noms occitans du chêne.
Rouiredo « chênaie ». Languedocien d’après Mistral est un dérivé de roire.
Valdarrores , en una L, Val da rores.
- ròure? : rove, rore / Valderrobres, Teruel ,
- On aurait un radical *cax-inus (→ voir fraxinus et Cacunus) pour casnuset *cax-icus pour quejigo, caixigo.
- D’après Ascoli, ce *cassanus représente, en gaulois, le grec κάστανον,kástanon (« châtaigne ») dérivé de κάστον, káston (« bois »).
- D’après Diez, il provient du latin quercinus devenu *quercnus
(1): Véanse en la sesión del día 10.
Núm. 44. Tom. 15. fol. 375.
Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors los del parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors. Per bon començament dels fets de nostra benaventurada missatgeria decontinent com som stats a la ciutat de Tortosa per raho del carrech quens havets donat en nostres instruccions o capitols en lo nom de nostre Senyor Deu nos
som curats de certificar e avisar al mills que havem poscut axi ab los procuradors de la dita ciutat com ab altres persones dignes de fe de la disposicio e estament de convalescencia e sanitat de aquestes fronteres e partides. E primerament trobam que en la dita ciutat ha a present convinent temps: be es ver segons havem per relacio dels dits procuradors que encara no es quitia del tot de epidemies ans ni moren alguns en poch nombre daquells specialment qui hi tornen oy venen daltres parts. E mes havem trobat que en la vila de Maella e en Vallderoures ha mal temps de epidemies e en la vila de Gandesa han regnat per algun temps pero eshi molt remediat: es ver que encara ni moren alguns. En terra Dorta ha alguns lochs quin son quitis e altres no: axi que bonament nos pot dir que en les dites fronteres e partides haja perfeccio de sanitat o almenys aquest temps pestilencial hi sia passat axi com seria necessari. Apres molt reverents egregis nobles e honorables senyors tenints nostre cami a Trayguera e aci a la vila de Sent Matheu hon ha covinent temps som stats notablement e be receptats per lo reverent frare Romeu de Corvera maestre de Muntesa ab lo qual per esser avisats dels affers daquest regne havem haut daquen colloqui e rahonament: e trobam que los tres braços daquest regne no son en un loch justats ne disposts per via de parlament general ans par sien divisen e scampats en diverses parts axi que per lurs discordies no podem dir que lurs affers sien en lestament ques debia (o dehia) com partim daqui ans presumim segons los sentiments que havem que ab gran affany e treball los porem ajustar e unir majorment axi per lo mal temps que es en la ciutat de Valencia e en altres lochs circunvehins com en altra manera. Daço que per avant sabrem e farem vos certificarem Deu volent per nostres letres pus clarament. Nosaltres partim daci decontinent tenint nostra via e cami en la dita ciutat de Valencia per fer exequir e estrenyer los affers segons la manera per vosaltres senyors ordonada: e farem estrem de potencia ab aquells millors engins expedients e maneres que puxam sobre lur concordia e unitat en tal forma que los affers de nostra missatgeria prenguen Deus mijançant aquella pus breu conclusio e bona fi ques pertany. Placia a nostre Senyor Deu que per la sua acostumada clemencia nos hi vulla en tal manera illuminar e endreçar que sia lahor e gloria sua e be avenir de la corona reyal Darago de la cosa publica e servey e honor del principat de Catalunya. E conserveus la santa Deytat molt reverents egregis nobles e honorables senyors per lonch temps al seu sant servey. Scrita en la vila de Sent Matheu lo primer dia de deembre del any MCCCC deu. - Vostres missatgers en regne de Valencia prests a vostres manaments.
Vall de Roures
Voir aussi roire et rove. Voir l’article qui approfondit les différentes dénominations des chênes en occitan :
Cassanus, robur, quercus, carra /carrasca/.
N’oubliez pas de visiter les pages écrites par Josiane Ubaud consacrées aux noms occitans du chêne.
Rouiredo « chênaie ». Languedocien d’après Mistral est un dérivé de roire.
Valdarrores , en una L, Val da rores.
- ròure? : rove, rore / Valderrobres, Teruel ,
- On aurait un radical *cax-inus (→ voir fraxinus et Cacunus) pour casnuset *cax-icus pour quejigo, caixigo.
- D’après Ascoli, ce *cassanus représente, en gaulois, le grec κάστανον,kástanon (« châtaigne ») dérivé de κάστον, káston (« bois »).
- D’après Diez, il provient du latin quercinus devenu *quercnus
(1): Véanse en la sesión del día 10.
Núm. 44. Tom. 15. fol. 375.
Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors los del parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors. Per bon començament dels fets de nostra benaventurada missatgeria decontinent com som stats a la ciutat de Tortosa per raho del carrech quens havets donat en nostres instruccions o capitols en lo nom de nostre Senyor Deu nos
som curats de certificar e avisar al mills que havem poscut axi ab los procuradors de la dita ciutat com ab altres persones dignes de fe de la disposicio e estament de convalescencia e sanitat de aquestes fronteres e partides. E primerament trobam que en la dita ciutat ha a present convinent temps: be es ver segons havem per relacio dels dits procuradors que encara no es quitia del tot de epidemies ans ni moren alguns en poch nombre daquells specialment qui hi tornen oy venen daltres parts. E mes havem trobat que en la vila de Maella e en Vallderoures ha mal temps de epidemies e en la vila de Gandesa han regnat per algun temps pero eshi molt remediat: es ver que encara ni moren alguns. En terra Dorta ha alguns lochs quin son quitis e altres no: axi que bonament nos pot dir que en les dites fronteres e partides haja perfeccio de sanitat o almenys aquest temps pestilencial hi sia passat axi com seria necessari. Apres molt reverents egregis nobles e honorables senyors tenints nostre cami a Trayguera e aci a la vila de Sent Matheu hon ha covinent temps som stats notablement e be receptats per lo reverent frare Romeu de Corvera maestre de Muntesa ab lo qual per esser avisats dels affers daquest regne havem haut daquen colloqui e rahonament: e trobam que los tres braços daquest regne no son en un loch justats ne disposts per via de parlament general ans par sien divisen e scampats en diverses parts axi que per lurs discordies no podem dir que lurs affers sien en lestament ques debia (o dehia) com partim daqui ans presumim segons los sentiments que havem que ab gran affany e treball los porem ajustar e unir majorment axi per lo mal temps que es en la ciutat de Valencia e en altres lochs circunvehins com en altra manera. Daço que per avant sabrem e farem vos certificarem Deu volent per nostres letres pus clarament. Nosaltres partim daci decontinent tenint nostra via e cami en la dita ciutat de Valencia per fer exequir e estrenyer los affers segons la manera per vosaltres senyors ordonada: e farem estrem de potencia ab aquells millors engins expedients e maneres que puxam sobre lur concordia e unitat en tal forma que los affers de nostra missatgeria prenguen Deus mijançant aquella pus breu conclusio e bona fi ques pertany. Placia a nostre Senyor Deu que per la sua acostumada clemencia nos hi vulla en tal manera illuminar e endreçar que sia lahor e gloria sua e be avenir de la corona reyal Darago de la cosa publica e servey e honor del principat de Catalunya. E conserveus la santa Deytat molt reverents egregis nobles e honorables senyors per lonch temps al seu sant servey. Scrita en la vila de Sent Matheu lo primer dia de deembre del any MCCCC deu. - Vostres missatgers en regne de Valencia prests a vostres manaments.
Vall de Roures
Voir aussi roire et rove. Voir l’article qui approfondit les différentes dénominations des chênes en occitan :
Cassanus, robur, quercus, carra /carrasca/.
N’oubliez pas de visiter les pages écrites par Josiane Ubaud consacrées aux noms occitans du chêne.
Rouiredo « chênaie ». Languedocien d’après Mistral est un dérivé de roire.
Valdarrores , en una L, Val da rores.
- ròure? : rove, rore / Valderrobres, Teruel ,
- On aurait un radical *cax-inus (→ voir fraxinus et Cacunus) pour casnuset *cax-icus pour quejigo, caixigo.
- D’après Ascoli, ce *cassanus représente, en gaulois, le grec κάστανον,kástanon (« châtaigne ») dérivé de κάστον, káston (« bois »).
- D’après Diez, il provient du latin quercinus devenu *quercnus
(1): Véanse en la sesión del día 10.
Núm. 44. Tom. 15. fol. 375.
Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors los del parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors. Per bon començament dels fets de nostra benaventurada missatgeria decontinent com som stats a la ciutat de Tortosa per raho del carrechquens havets donat en nostres instruccions o capitols en lo nom de nostre Senyor Deu nos
som curats de certificar e avisar al mills que havem poscut axi ab losprocuradors de la dita ciutat com ab altres persones dignes de fe de la disposicio e estament de convalescencia e sanitat de aquestes fronteres e partides. E primerament trobam que en la dita ciutat ha a present convinent temps: be es ver segons havem per relacio dels dits procuradors que encara no es quitia del tot de epidemies ans ni morenalguns en poch nombre daquells specialment qui hi tornen oy venen daltres parts. E mes havem trobatque en la vila de Maella e en Vallderouresha mal temps de epidemies e en la vila de Gandesa han regnat per algun temps pero eshi molt remediat: es ver que encara ni moren alguns. En terra Dortaha alguns lochs quin son quitis e altres no: axi que bonament nos pot dir que en les dites fronteres e partides haja perfeccio de sanitat o almenysaquest temps pestilencial hi sia passat axi com seria necessari. Apres molt reverents egregis nobles e honorables senyors tenints nostre cami a Trayguera e aci a la vila de Sent Matheu hon ha covinent temps som stats notablement e be receptats per lo reverentfrare Romeu de Corvera maestre de Muntesaab lo qual per esser avisats dels affers daquest regne havem haut daquen colloqui e rahonament: e trobam que los tres braços daquest regne no son en un lochjustats ne disposts per via de parlament general ans par sien divisen e scampats en diverses parts axique per lurs discordies no podem dir que lurs afferssien en lestament ques debia (o dehia) com partim daqui ans presumim segons los sentiments que havem que ab gran affany e treball los porem ajustar e unir majorment axi per lo mal temps que es en la ciutat de Valencia e en altres lochs circunvehins com en altra manera. Daço que per avant sabrem e farem vos certificarem Deu volent per nostres letres pusclarament. Nosaltres partim daci decontinent tenint nostra via e cami en la dita ciutat de Valencia per fer exequire estrenyer los affers segons la manera per vosaltres senyors ordonada: e farem estrem de potencia ab aquells millors engins expedients e maneres que puxam sobre lurconcordia e unitat en tal forma que los affers de nostra missatgeria prenguen Deus mijançant aquella pus breu conclusio e bona fi ques pertany. Placia a nostre Senyor Deu que per la sua acostumada clemencia nos hi vulla en tal manera illuminare endreçar que sia lahor e gloria sua e be avenir de la corona reyal Darago de la cosa publica e servey e honor del principat de Catalunya. E conserveusla santa Deytat molt reverents egregis nobles e honorables senyors per lonch temps al seu sant servey. Scrita enla vila de Sent Matheu lo primer dia de deembredel any MCCCC deu. - Vostres missatgers en regne de Valenciaprests a vostres manaments.