 |
Aragonés: ALFALCE, alfalz, ALFALFEZ
DCVB:
ALFALS m.
|| 1. Planta lleguminosa, Medicago sativa L.; cast. alfalfa. Caràcters: arrel llenyosa i fonda; troncs de 30 a 70 cm., drets o ascendents, glabrescents; fulles oblongues, denticulades a l'àpex; estípules agudes; flors blaves o morades, en raïms multíflors, oblongs; peduncles més llargs que la fulla; llegum caragolat en dues o tres voltes, foradat, glabrescent; llavors ovades. Es fa subespontània i per cultiu, emprant-se com aliment del bestiar gros. E aprés ve lo alfals que es ja de dos segahons a tres, Dieç Menesc. ii, 8. La Auserda, eo, Alfals se ha de sembrar a la fi de Abril, en terra llaurada tres voltes o mes, y ben femada, Agustí Secr. 85. v. Han fet sembrades enormes de aufals, Serra Cal. folkl. 345. Mentres es dos atlots arreglavan s'animal... donantli una manada d'aufaus [sic], Maura Ayg. 125.
|| 2. a) Alfals bort. Planta lleguminosa, Medicago falcata L.; cast. mielga loca. Té els troncs ajaguts, de 30 a 70 cm. de llargària, molt ramificats; fulles oblongues-cuneïformes; flors grogues, grans, en raïms multíflors; llegum falciforme, pubescent, acuminat. Es fa per marges i vores de camins (Flora Cat., ii, 74, 75).—b) Alfals boscà: planta que té l'arrel llarga i forta, les tanyades de dos a tres peus d'altària, fulles ovalades i flor blava, llegum i llavors en forma de renyó (Un Mall. Dicc.).—c) Alfals marí: planta lleguminosa, Medicago marina L.; cast. mielga marina. Té els troncs albo-tomentosos, ajaguts o ascendents, de 10 a 40 cm.; flors d'un groc daurat, en corimbes multíflors umbel·liformes; llegum subcilíndric amb dues o tres espires, foradat i tomentós; llavors reniformes (Flora Cat., ii, 77).—d) Alfals melga: planta lleguminosa, Medicago muricata, cast. mielga como murice (Cavanilles Observ. ii, 336).
Cult. pop.
—a) A l'alfals i a la vinya, per la vora els entra la tinya. Refrany (Vinaròs, Morella).
—b) Entre l'alfals i la garbera, está la fam vertadera. Refrany.
—c) «Es dematí, ab sa roada, | has anat a segà aufaus? | Tornaràs amb sos dits blaus; | tu no hi estàs avesada» (cançó pop. Mall.).
Var. form.: alfal, alfalfa, alfalfeç, alfàs.
Fon.: aɫfáɫs (Castelló, Morella, Morvedre, Maella, Fraga, Tamarit); əɫfáɫs (St. Hilari SC, Eiv.); əwfáls (Barc., Berga, Torelló, Lluçanès, Igualada, Vendrell, Valls, Empordà, Olot, Puigcerdà); awfáɫs (Lleida, Balaguer, Artesa de S., Tremp, Oliana, Organyà, Pobla de S., Sort, Massalcoreig, Calasseit, Tortosa, Benissanet); əɫfáws, ufáws (Men.); əwfáws (Mall., Men.); aɫfás (Cullera, Alzira, Pego).
Pl.: alfalsos, alfaus (Men.).
Intens.—a) Augm.: alfalsàs.—b) Dim.: alfalset, alfalsiu (Val.).
—c) Pejor: alfalsetxo, alfalsot.
Sinòn.: auserda, herba.
Etim.: de l'àrab alfaṣfaṣa, mat. sign. (l'evolució dels sons és explicada molt clarament per Dozy Gloss. 101).
La alfalfa, cuyo nombre científico es Medicago sativa, es una especie de planta herbácea perteneciente a la familia de las fabáceas o Leguminosae Son hierbas perennifolias, sobre todo erectas a suberectas que alcanzan un tamaño de 30-60 cm de altura, pubescentes a subglabras. Los foliolos de 5-20 mm de largo, 3-10 mm de ancho, obovadas a sublineal, dentados en el ápice, adpreso pubescentes; entera o dentada en la base. Inflorescencia en racimo pedunculado, el pedúnculo mucho más largo que el pecíolo. Corola de 6-12 mm de largo, violeta pálido lavanda. Las fruta o en una espiral floja de 11-4 giros, glabras a pilosas.
Alfalfa y su pandilla:
