Capitol LXIV (lxiiij). Com la sacratissima verge ana en bethlem: e no trobant posada: se reculli en vna coueta.
Venint
vn dia Joseph de fora casa molt congoixat la senyora coneixent loy
en la cara dixli. Ques aço joseph que tanta tristicia portau: Lo
qual ab vn gran sospir respos. O senyora que vna crida he hoyda quem
ha posat en molta ansietat
e dolor. Car mana lo emperador que per a tal jornada cascu se trobe
en la ciutat o vila de hon es natural: e que aqui pague lo
trahut
(el
tributo)
regoneixent vassalia
al dit emperador. E com yo senyora sia natural de behetlem
es necessari vaga en lo dit loch: e veig vos tan propinca
(prop;
propinqua; próxima)
al part que en nenguna manera yo senyora nous lexaria: ans delibere
encorrer qualseuulla pena desobeint al emperador que leixar esta gran
comanda: que la magestat diuina a mi indigne ha fet de la custodia
del seu vnigenit fill e de vos mare sua. E hoyt aço la senyora
respos: e dix. ¶ O joseph no siau torbat car necessari es a vos
hobeir a la ordinacio del emperador: puix sou auisat a nostre senyor
deu es molt plaent: que los senyors temporals sien temuts e reuerits
e mol hobeits per amor sua: del qual han la potestat. E perço
scrit.
¶ Serui subditi stote in omni timore dominis: non tantum
bonis et modestis: s3 etiam discolis. Volent dir que los vassalls e
seruents sien sotsmesos ab tota temor e reuerencia a sos senyors no
solament als bons e ordenats: ans encara als malauats e sens raho:
sols per hobeir aquell que axi ho ha ordenat. ¶ E perço Joseph no
solament jreu
vos en Bethleem:
mas yo ensemps ab vos jre.
Car siau cert que lo senyor fill meu. Bethleem preelegit natiuitati:
hierosolimam passioni. Aquest secret vull que sapiau Joseph que lo
fill meu ha elegit bethleem per a celebrar la natiuitat sua per esser
poca poblacio e gent desconeguda: que fara molt poca estima de la sua
venguda: e en Hierusalem vol lo dit senyor finir la vida sua per
augmentar la dolor e vergonya sua.
¶ Axi joseph deixau tots
pensaments e posem nos en cami: car lo temps del meu parir es molt
prop. ¶ E joseph pensada la sua molta pobrea: e que en loch impensat
e fora sa casa hauia a portar la senyora a parir: fon la anima sua
trauessada de molta compassio: Empero recordantse que ell seria en
tot: e que nos partiria james de la senyora: e que ell veuria e
tocaria lo fill de deu humanat fon recomplit de singular alegria. ¶
E prestament partiren: car no tenien res que trossar
per al cami sino sols vn trossellet
de bolquerets
que la senyora hauia filat e texit:
Lo qual acomana a vna donzella sua diligencia nomenada dientli quels
tinga aparellats per a com lo senyor sera nat. ¶ E axi joseph e la
senyora anaren son cami a peu ab molt gran treball e venint en
Bethleem trobaren gran multitut de gent qui era aqui per la causa
mateixa que ells venien. ¶ E joseph ana dret a posar a casa de vn
parent seu de qui molt confiaua: Lo qual li dix: que en nenguna
manera nol podia acullir: car tenia la casa logada
e perdria molt si donaua comiat als hostes. E per molt que Joseph li
digues la necessitat de la senyora que portaua prenyada: james lo
pogue moure a pietat: tant tenia la cara girada a guany temporal:
perque sen hagueren a partir de aqui ab molta vergonya e dolor. E axi
passejaren la major partida de Bethleem anant de casa en casa
demanant posada per reuerencia de deu: e no trobaren james qui
acullir los volgues ne donar vn troç de cubert. ¶ E de aço joseph
staua tant atribulat e congoixat que ja no podia moure los peus: Ans
cuydaua caure dora en hora. ¶ E la senyora mirantlo ab molta
compassio deyali. O joseph nous doneu tanta tristicia e dolor: car
aquestes coses permet nostre senyor deu: per augment de la vostra
paciencia: car sab quel amau de cor eus sentiu tant de la
desconexença a ell feta per aquest poble: que major pena a vos no
pot esser donada que la que ara sentiu: e portant la ab vera
patiencia creixereu en grandissim merit: que certament vos dich. ¶
Quod lima ferro: quod fornar aura: quod flagellum grano hoc
tribulatio viro iusto. Car ço que la lima
fa al ferre:
ço es quel deneja
(nedeja,
net)
de tot rouell: e la fornal al or quel clareja e purifica: E lo flagel
al gra: Lo qual deneja
de la palla: aço mateix fa la tribulacio en lome just e virtuos ¶ E
perço joseph les tribulacions deuen esser ab plaer acceptades: puix
han a seguida tan gloriosa. E que aquesta es la voluntat de nostre
senyor deu. ¶ Quia humiliari precipit et esse patientes. Car mana e
vol que los seruents seus se humilien e sien pacients. E joseph hoint
les paraules de la senyora e vehent que en ella la perfeta paciencia
de que parlaua: dix a sa senyoria. ¶ Omnes gratie dei radiant in te.
Volent dir. O senyora que totes les gracies que nostre senyor deu ha
comunicat a diuerses creatures veig reluir
en vos sola. Car sobrau a Joseph e a tots los tribulats en vera
paciencia. ¶ Conforta me domina mea in aduersitate ista: sis mihi
solatium in tribulatione. O senyora mia confortaume en aquesta
aduersitat: siau me consolacio en la tribulacio mia: car com pens
senyora queus he portat en la mia terra propria hon so tant
emparentat: e per trobarme pobre so per tots axi desconegut: que vn
sols troç de cubert per a reposar vostra senyoria hauer no he pogut:
aço senyora me dona tant turment e tristicia que sino per la molta
paciencia que contemple en vostra senyoria: e per lo gran confort que
aquella me ha donat: yo fora esclatat.
¶ Perque puch dir ab veritat ¶ Tu es suauitas et dulcedo anime mee:
pax et gaudium in tribulatione. Car vos senyora sou vna gran suauitat
e dolçor de la mia anima: pau e alegria en les tribulacions mies. E
stant axi fallintlos tot auxili huma: la senyora fidelissima
recorregue a la diuinal ajuda: e alçant los vlls al cel dix. ¶
Ostende nobis domine locum habitationis tue. ¶ Volent dir. O senyor
e pare eternal mostraunos per vostra infinida clemencia lo loch: lo
qual vos haueu elegit per habitacio e repos del vostre vnigenit fill
en la sua noua venguda. E dient aço sa senyoria veu dauant si la sua
amada donzella sancta pobrea: qui dix a sa merce. Veniu ma senyora
que yous he trobat casa tal com lo senyor fill vostre la vol. E sa
altesa seguila tantost e peruengue a vna coueta cauada en la roca:
en la qual hauia un pesebre hon la pobra gent posauen les sues
besties: e trobaren aqui ligats vn Bou
e vn ase:
e la senyora entrant per aquell loch veu lo tan chich
e tan miserable: E pensada la altea e magnificencia del seu fill: e
la miseria del loch rompe en multissimes lagrimes: e dix. O eternal
deu e senyor vos qui lo mon haueu creat: tan gran e tant spayos: tan
estreta posada e tan pobra haueu elegida per al vostre vnigenit fill:
¶ O senyor y quin aculliment li fara per auant lo traydor de mon:
que ans de naixer ja la desconegut: Ell ve per morir per los homens e
ells li han negat posada: La sanch sua offir per ells e degu
no ses recordat de presentarli sa casa. E sa senyoria acostas tant
com pogue a aquella raconada hon era lo pesebre: e joseph qui
continuament ploraua mirant aquestes coses: prengue vn ramaç que
troba aqui: e comença apartar lo fem: e agranar vn troç de terra
hon la senyora sigues: e dix li. O reyna del cel e de la terra aquest
es lo strado que lo mon vos ha aparellat hon reposeu lo tresor
infinit que a ell portau. ¶ E reposada la senyora en aquell
pobrissim loch Joseph ana per aygua a vna font qui staua aqui prop e
ab vnes poques de panses e pa soparen los dos: que de tot lo dia no
hauien menjat. E passaren tota aquella nit qui era diuendres e
locendema dissabte continuament parlant e tractant dels grans secrets
e marauelles de nostre senyor deu.
