choto

choto

XOTO m. 
|| 1. Mascle de cabrum de pocs mesos d'edat, fins que té un any (Calasseit, País Valencià); cast. choto, cabrito. 
|| 2. Nom amb què les mares designen llurs fillets per acaronar-los (val. meridional). 
|| 3. Plor fort i insistent d'un xiquet menut (val.); cast. berrenchín.
    Fon.: ʧóto o ʧɔ̞́to (Calasseit, val.).
    Etim.: pres de l'aragonès choto, mat. sign. ||1, o deformació del cat. xot per influència de choto.

choto, ta

De or. onomat., por el ruido que hace al mamar.

1. m. y f. Cría de la cabra mientras mama.

2. m. y f. ternero.

estar como una chota

1. loc. verb. coloq. estar como una cabra.

choto

choto

XOTO m. 
|| 1. Mascle de cabrum de pocs mesos d'edat, fins que té un any (Calasseit, País Valencià); cast. choto, cabrito. 
|| 2. Nom amb què les mares designen llurs fillets per acaronar-los (val. meridional). 
|| 3. Plor fort i insistent d'un xiquet menut (val.); cast. berrenchín.
    Fon.: ʧóto o ʧɔ̞́to (Calasseit, val.).
    Etim.: pres de l'aragonès choto, mat. sign. ||1, o deformació del cat. xot per influència de choto.

choto, ta

De or. onomat., por el ruido que hace al mamar.

1. m. y f. Cría de la cabra mientras mama.

2. m. y f. ternero.

estar como una chota

1. loc. verb. coloq. estar como una cabra.

choto

choto

XOTO m. 
|| 1. Mascle de cabrum de pocs mesos d'edat, fins que té un any (Calasseit, País Valencià); cast. choto, cabrito. 
|| 2. Nom amb què les mares designen llurs fillets per acaronar-los (val. meridional). 
|| 3. Plor fort i insistent d'un xiquet menut (val.); cast. berrenchín.
    Fon.: ʧóto o ʧɔ̞́to (Calasseit, val.).
    Etim.: pres de l'aragonès choto, mat. sign. ||1, o deformació del cat. xot per influència de choto.

choto, ta

De or. onomat., por el ruido que hace al mamar.

1. m. y f. Cría de la cabra mientras mama.

2. m. y f. ternero.

estar como una chota

1. loc. verb. coloq. estar como una cabra.