Mostrando entradas con la etiqueta draps. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta draps. Mostrar todas las entradas

lunes, 7 de agosto de 2023

8. 59. Patelin, Pateliner, Patelinage, & de quelques Adages & mots que nos ancestres tirerent de la Farce de Patelin.

Patelin, Pateliner, Patelinage, & de quelques Adages & mots que nos ancestres tirerent de la Farce de Patelin.

CHAPITRE LIX.

Ne vous souvient il point de la responce que fit Virgile à ceux qui luy improperoient l' estude qu' il employoit en la lecture d' Ennius, quand il leur dit, que en ce faisant, il avoit apris de tirer l' or d' un fumier? Le semblable m' est advenu n' agueres aux champs, où estant destitué de la compagnie, je trouvay sans y penser, la Farce de Maistre Pierre Patelin, que je leu & releu avec tel contentement, que j' oppose maintenant cet eschantillon à toutes les Comedies Grecques, Latines, & Italiennes. L' Autheur introduit Patelin Advocat, Maistre passé en tromperie, une Guillemette sa femme qui le seconde en ce mestier, un Guillaume Drapier, vray badaut, je dirois volontiers de Paris, mais je ferois tort à moy-mesme, un Aignelet Berger lequel discourant son fait en lourdois, & prenant langue de Patelin, se faict aussi grand Maistre que luy. Patelin se voulant habiller de neuf, aux despens du Drapier, complote avecques sa femme de ce qu' il avoit à faire. De ce pas il va à la foire, où feignant de ne recognoistre bonnement la boutique du bon Guillaume, apres s' en estre asseuré, il s' abouche avecques luy, raconte l' amitié qu' il avoit porté à feu son pere, les bons advis qui estoient en luy, ayant dés son vivant predit tous les malheurs depuis advenus par la France, & tout d' une suitte luy represente sa posture, ses mœurs, sa maniere de viure, en fin que Guillaume luy ressembloit en tout, de face & de façons. Et ainsi l' endormant sur le narré de cette belle histoire, il jette l' œil sur ses draps, les considere, les manie, nouvelle envie luy prend d' en achepter, encores que venant à la foire il n' y eust aucunement pourpensé, commence de les marchander. Guillaume luy loüe hautement sa marchandise, les laines estans grandement encheries depuis peu de temps, demande vingt-quatre sols de l' aulne. Patelin luy en offre vingt: Guillaume est marchand en un mot, & ne veut rien rabatre du prix. A quoy Patelin condescend, & en leve six aulnes tant pour luy, que sa femme: revenans à neuf francs, qui disoient six escus. Il est question de payer, mais il n' a argent sur soy, dont il est bien aise: Car il veut renoüer avec luy l' ancienne amitié qu' il portoit à son pere. Le semond de venir manger d' une oye qui estoit à la broche, & qu' il le payeroit. Combien qu' il poisast au marchand de n' estre payé sur le champ, comme estant d' une nature defiante, si est-ce que vaincu des importunitez de Patelin, il est contrainct de s' y accorder. Patelin emporte son drap, lequel à l' issuë de là, parlant à part soy, dit que Guillaume luy avoit vendu ce drap à son mot, mais qu' il le payeroit au sien: & en cela il ne fut menteur. Car estant de retour en sa maison, sa femme bien estonnee, luy demande en quelle monnoye il entendoit le payer, veu qu' il n' y avoit croix ny pille chez eux. Il luy respond que ce seroit en une maladie, & que deslors il s' alloit aliter, a fin que le marchand venant, Guillemette le payast de pleurs & larmes. Ce qui fut faict. Le bon Guillaume ne demeura pas long temps sans s' acheminer chez Patelin: Se promettant de faire un bon repas avant que d' estre payé.

Ils ne verront Soleil ny Lune, 

Les escus qu' il me baillera.

Disoit ce pauvre idiot: en quoy aussi il dit verité. En cette opinion il arrive gay & gaillard en la maison de Patelin: où pensant estre accueilly d' une mesme chere, il y trouve une pauvre femme infiniement esploree de la longue maladie de son mary: Plus il hausse sa voix, plus elle le prie de vouloir parler bas, pour ne rompre la teste au malade, & le supplie à jointes mains de le laisser en recoy.

Qui me payast (replique l' autre) je m' en allasse. Ce temps pendant Patelin vient aux entremets, qui dit mille mots de resverie. Je vous prie d' imaginer combien plaisant est ce contraste. Car pour dire la verité il m' est du tout impossible de le vous representer au naïf. Tant y a qu' apres une longue contestation, le Marchand est contrainct de s' en retourner en sa boutique: Bien empesché lequel des deux avoit resué, ou luy, ou bien Patelin. Retourné qu' il est, il trouve que ce n' estoit resverie de son costé, & qu' il y avoit six aulnes de tare en sa piece de drap. Au moyen dequoy il reprend sa premiere voye chez Patelin, lequel se doutant du retour, n' avoit encore desemparé son lit. Là c' est à beau jeu beau retour, chacun joüe son personnage à qui mieux mieux, mesme Patelin pousse de sa reste. Car en ses resveries il parle cinq ou six sortes de langages, Limosin, Picard, Normand, Breton, Lorrain: Et sur chaque langage Guillemette fait des commentaires si à propos pour monstrer que son mary estoit sur le point de rendre l' ame à Dieu, que non seulement le Drapier s' en depart, mais à son partement supplie Guillemette, de l' excuser, se faisant accroire que ç' avoit esté quelque Diable transformé en homme qui avoit enlevé son drap. Et deslors tourna toute sa colere contre son Berger Aignelet, qu' il avoit fait adjourner, a fin de luy rendre la valeur de quelques bestes à laine par luy tuees, faignant que elles estoient mortes de la clavellee. Ne se promettant rien moins que de luy faire servir d' exemple en Justice. Le jour de l' assignation, Aignelet se presente à son Maistre, & avec une harangue digne d' un Berger, luy racompte comme il avoit esté à sa requeste, le priant de le vouloir licentier, & renvoyer en sa maison. A quoy son Maistre ne voulant entendre, il se resout de prendre Patelin pour son conseil. Lequel apres avoir entendu tout le fait où il n' y avoit que tenir pour luy, est d' advis, que comme s' il fust insensé, quand il seroit devant le Juge, il ne respondist qu' un Bee à tout ce qui luy seroit demandé, qui estoit le vray langage de ses moutons. Et que joüant ainsi son personnage, Patelin luy serviroit de truchement, pour suppleer le deffaut de sa parole. Le Berger meschant, comme est ordinairement telle engeance de gens, trouve cet expedient tresbon, & qu' il n' y faudra d' un seul point. Sur cela Patelin stipule une & deux fois d' estre bien payé de luy au retour des plaids, quand il avroit gaigné sa cause: & le Berger aussi luy respond une fois & deux qu' il le payeroit à son mot, comme il fit. La cause est audiancee: Là se trouvent les deux parties, & mesmement Patelin qui tenoit sa teste appuyee sur ses deux coudes, pour n' estre si tost apperceu du Drapier. Lequel auparavant que de l' avoir envisagé, propose articulément sa demande, mais soudain qu' il eut jetté l' œil sur luy, il perdit esprit & contenance tout ensemble, meslant par ses discours, son drap avecques ses moutons. Et Dieu sçait comme Patelin en sçeut faire son profit pour monstrer qu' il avoit le cerveau troublé. D' un autre costé le Berger n' ayant autre mot dans la bouche qu' un Bee, Monsieur le Juge se trouve bien empesché. Mesmement qu' il n' estoit question que de moutons en la cause, neantmoins le Drapier y entremesloit son drap, & luy enjoint de revenir à ses moutons. En fin voyant qu' il n' y avoit ny rime ny raison d' une part & d' autre, il renvoye le deffendeur absous des fins & conclusions contre luy prises par le demandeur. Il est maintenant question de contenter Patelin, qui commence de gouverner le Berger. Luy applaudit & congratule du bon succez de sa cause, qu' il ne restoit plus que de le payer, le somme & interpelle de luy tenir parole: mais à toutes ces sommations, le Berger le paye seulement d' un Bee. Et à vray dire, il luy tint en cecy sa promesse. Car il avoit promis de payer Patelin à son mot, qui estoit celuy de Bee. Ce grand personnage se voyant ainsi escorné par son client, vient des prieres aux menaces: mais pour cela il n' advance de rien son faict, n' estant payé en autre monnoye que d' un Bee.

Que Bee (dit Patelin) l' on me puisse pendre,

Si je ne feray venir 

un Sergent, mesavenir 

Luy puisse s' il ne t' emprisonne

A quoy le Berger luy respond. 

S' il me trouve, je luy pardonne.

Et en ce vers est la closture de la farce: dont on peut dire pour fin de compte, qu' à trompeur, trompeur & demy.

Voila en somme tout le sujet de cette farce. Mais en bonne foy dites moy, ay-je esté de plus grand loisir la lisant, ou bien en la vous discourant? Il n' y a remede, encore me veux-je estancher. Car s' il vous plaist examiner les pieces particulieres de ce petit œuvre, vous y trouverez un entregent admirable: mais sur tout en la harangue que le Berger fit à son Maistre lors qu' il luy vint reciter l' adjournement qu' on luy avoit fait.

Mais qu' il ne vous vueille desplaire,

Ne sçay quel vestu desvoyé,

Mon bon Seigneur, tout desroyé,

Qui tenoit un foüet sans corde,

M' a dit, mais je ne me recorde,

Pour bien au vray que ce peust estre,

Il m' a parlé de vous mon maistre,

Je ne sçay quelle adjournerie.

Quant à moy par saincte Marie,

Je n' y entens ny gros, ny gresle,

Il m' a broüillé un pesle-mesle,

De brebis, & de relevee,

Et m' a fait une grand levee,

De vous, mon Maistre, de boucler.

Repassez par toutes les Comedies, tant anciennes que modernes, il n' y en a une toute seule où se trouve une harangue plus brusque & naïfve que cette cy. Dans laquelle vous remarquerez en passant que le Berger en son lourdois remarque la verge du Sergent, un foüet sans corde. Or si l' Autheur a gardé une merveilleuse bien-seance en cet honneste homme: encore l' a-il observee, autant & plus à propos, quand il introduit Guillaume troublé en son ame par la presence de Patelin, qu' il pensoit estre malade en extremité. Car apres avoir plusieurs fois entrevesché sa matiere, tantost de son drap, tantost de ses moutons, le Juge luy ayant commandé de laisser son drap en arriere, & revenir aux moutons, dont il estoit question, le Drapier continuë son theme en cette façon.

Monseigneur, mais le cas me touche,

Toutesfois par ma foy, ma bouche

Meshuy un seul mot n' en dira, 

Une autre fois il en ira

Ainsi comme il en pourra aller.

Il me le convient avaler

Sans mascher: Or ça je disoye

A mon propos, comme j' avoye

Baillé six aulnes, dois-je dire 

Mes brebis, je vous prie, Sire 

Pardonné-moy, ce gentil maistre 

Mon Berger, quand il devoit estre 

Aux champs, il me dit que j' avrois 

Six escus d' or, quand je voudrois: 

Dy-je depuis trois jours en ça 

Mon berger m' enconvenança 

Que loyaument me garderoit 

Mes brebis, & ne m' y feroit 

Ny dommage, ny vilennie, 

Et puis maintenant il me nie

Et drap & argent plainement

Ha maistre Pierre vrayement 

Ce ribault cy embloit mes laines 

De mes bestes, & toutes saines 

Les faisoit mourir & perir, 

Par les assommer & ferir 

De gros bastons sur la cervelle. 

Quand mon drap fut sous son esselle, 

Il se mit en chemin grand erre, 

Et me dit que j' allasse querre 

Six escus d' or en sa maison.

Y eust-il jamais un plus bel entrelas de matiere en un esprit foible, combatu de deux diverses passions? Ne pensez pas que par une opinion particuliere, je sois seul auquel ait pleu ce petit ouvrage. Car au contraire nos ancestres trouverent ce Maistre Pierre Patelin avoir si bien representé le personnage pour lequel il estoit introduit, qu' ils meirent en usage ce mot de Patelin, pour signifier celuy qui par beaux semblans enjauloit, & de luy firent uns Pateliner & Patelinage, pour mesme sujet. Et quand il advient qu' en commun devis quelqu'un extravague de son premier propos, celuy qui le veut remettre sur ses premieres brizees, luy dit, Remenez à vos moutons, Dont a usé à mesme effect Rabelais en son premier livre de Gargantua. Il n' est pas que de fois à autres quand on tire un payement en longueur, nous ne disions, Qui me payast, je m' en allasse: Et en autre sujet contre les gens de mauvaise foy, avoir drap & argent ensemble: Tous proverbes que nous avons puisez de la fontaine de Patelin. Je seray encore plus hardy. Car j' ayme mieux recognoistre de luy le mot de Baye, que nous disons Repaistre un homme de Bayes, c' est à dire de discours frivoles, par un eschange de Bée en Baye, que de passer les montagnes pour le mendier de l' Italien. J' adjousteray que nostre gentil Rabelais le voulut imiter, quand pour se donner carriere il introduisit Panurge, parler sept ou huit langages divers, au premier abouchement de luy avec Pantagruel, le tout en la mesme façon qu' avoit fait Patelin, contre le resveur.

Davantage je recueille quelques anciennetez qui ne doivent estre negligees. Car quand vous voyez le Drapier vendre ses six aulnes de drap, neuf francs, & qu' à l' instant mesme il dit que ce sont six escus, il faut necessairement conclurre qu' en ce temps-là, l' escu ne valoit que trente sols. Mais comme accorderons nous les passages? En ce qu' en tous les endroits où il est parlé du prix de chaque aulne, on ne parle que de vingt & quatre sols: Qui n' est pas somme suffisante pour faire revenir les six aulnes à neuf francs, ains à sept liures quatre sols seulement. C' est encore une autre ancienneté digne d' estre consideree, qui nous enseigne qu' en la ville de Paris, où cette farce fut faicte, & paradvanture representee sur l' eschaffaut, quand on parloit du sols simplement, on l' entendoit Parisi, qui valoit quinze deniers tournois (car aussi estoit-il de nostre ville de Paris) & à tant que les 24. sols faisoient les 30. sols tournois. A ce propos il me souvient qu' en ce grand & solemnel testament de la Royne Jeanne femme de Philippes le Bel, qui fut du 24. Mars 1304. par lequel elle fonda le College de Champagne, dit de Navarre, faisant une infinité de legs à uns & autres siens Gentils- hommes & serviteurs, elle declara ne vouloir que les sommes par elle leguees fussent estimees au Parisi, sinon aux legs, où elle en feroit mention expresse. Depuis par succez de temps, tout ainsi qu' il ne se trouve plus de la monnoye du Parisi, aussi quand nous la voulons exprimer nous y adjoustons par exprez le mot de Parisi en queuë, autrement soit à Paris ou ailleurs nous n' entendons parler que de sols tournois.

Je ne veux pas aussi oublier qu' en ce temps là les Sergens exploictans portoient leurs manteaux bigarrez, ainsi que nous recueillons de ces mots, Ne sçay quel vestu desrobé, & encore estoient tenus de porter leurs verges: Et c' est ce que le Berger veut dire quand il parle d' un foüet sans corde. De cela nous pouvons apprendre que ce n' est sans raison que l' on appelloit les Sergens de pied, Sergens à verge. Coustume que l' on voulut faire reviure par l' Edit d' Orleans, fait à la postulation des trois Estats en l' an 1560. quand par article expres on ordonna que fussions contraints d' obeïr aux commandemens d' un Sergent & de le suivre: voire en prison, lors qu' il nous toucheroit de sa verge. Je diray encore ce mot, & puis plus. Nous avons deux noms, desquels nous baptizons en commun propos ceux qu' estimons de peu d' effect, les nommans Jeans, ou Guillaumes. Dont soit cela provenu, je m' en rapporte à ce qui en est. Bien vous diray-je que dés le temps que cette farce fut composee, on se mocquoit des Guillaumes. Et paravanture l' Autheur pour cette mesme raison appella le Drapier Guillaume. Car Guillemette voulant sçavoir son nom, Patelin luy respond.

C' est un Guillaume

Qui a le surnom da Jouceaulme.

Et en un autre passage, le Drapier se mescontentant à part soy de Patelin.

Il est Advocat potatif

A trois Leçons, & trois Pseaumes. 

Et tient-il les gens pour Guillaumes?

Il est meshuy temps que je sonne icy la retraite, à la charge que peut estre seray-je estimé de grand loisir, d' avoir employé mon loisir au discours du present chapitre. Il n' est point mal seant à tout homme qui fait profession des lettres, de faire son profit de tous les livres qu' il lit.

//

La Farce de Maître Pathelin

domingo, 12 de septiembre de 2021

Diciembre, 1464.

3
DE DICIEMBRE.

(Hay ya algunas cartas anteriores de diciembre pero no está
especificado como título.)


Honrats senyers. Entes havem
que haveu fet un pesador dels blats e farines e a aquell assignat
cert salari. Si vosaltres per levar vos de afany voleu que axi
vaja
la cosa o lo salari del dit pesador se pague del vostre som contents.
Hon empero pensasseu ques degues fer a carrech del General anau
errats. Car per
ço vos havem assignats dos que a tot donassen
recapte e si gens hi volen treballar hi abastan massa. Car no es tant
gran vostra collecta que hi haga obs
major nombre de ministres.
Si empero axi haveu delliberat som contents pus siau certs que noy
haura res a carrech del General car no soste la cosa molts salaris ni
missions ni despeses. Dada en Terragona a III de dehembre any
MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del
General de Cathalunya resident en Terragona.
Als honrats En
Gabriel March e En Joan del Mas collidors de les generalitats en la
vila de Falcet.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


An Ponces de Tarregua.
Honrat senyer. Per la magestat del
senyor Rey foren restituides e atorgades les generalitats als del
parlament per la dita Magestat convocat e celebrat en la
present
ciutat de Terragona a X del mes de noembre prop passat axi que
començaren a correr per lo Principat a XI del dit mes. Adonchs de
totes les peccunies de les dites generalitats collides en aquexa vila
de la dita jornada de XI ença respondreu al collector qui hi es stat
o sera posat en nom e per part nostra en nom del dit Principat e mes
li respondreu de totes les peccunies que a vos son stades remeses de
drets de generalitats axi de safrans com altres per qualsevol
persones fora la collecta de aquexa vila sens que a vos no cal fer
diferencia de qual temps son. Car per altri sen donara raho. De les
peccunies empero de les dites generalitats cullides en aquexa vila
tant solament de la
dita jornada de XI del dit mes atras podeu e
deveu respondre al dit senyor Rey o a qui sa Magestat ordenara e
manara. Dada en Tarragona a III dies de dehembre any MCCCCLXIIII. -
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al
honrat (honrar) senyer En ….. Ponces en la vila de Tarregua.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

4 DE
DICIEMBRE.

Lo honorable En Joan Berenguer Thora collector e
receptor general per lo present any assignat de totes les quantitats
de peccunies provenidores dels drets de generalitats de bolla de plom
segell de cera intrades e exides e altres axi vells com novament
imposats en virtut del parlament en los prop passats dies convocat e
celebrat per la Magestat del senyor Rey en la present ciutat de
Terragona. Visos e entesos los capitols del dit parlament en
tot ço e quant han sguart al dit En Joan Berenguer Thora e a la dita
sua collecta e recepcio e administracio supradita juxta forma dels
dits capitols los quals en lo present acte volgue esser haguts per
continuats e inserts. De bon grat e de certa sciencia feu e presta
sagrament a Nostre Senyor Deu e als seus sants quatre evangelis e
homenatge de bocha e de mans en poder del magnifich mossen Bernat
Çaportella cavaller unich deputat del dit General segons usatges
de Barchinona
constitucions de Cathalunya e furs de Araguo et cetera en virtut dels quals convengue e promes al dit
magnifich deputat e a mi notari rebent e stipulant per les
persones dit parlament y totes altres de qui sie o puxa esser
interes et cetera que se haura leyalment e be en la recepcio dels
dits drets e pagament del sou e sots virtut dels dits sagrament e
homenatge promes donar compte e raho de la dita recepcio e
administracio e altres coses fer que los capitols fets per lo dit
parlament en quant a ell se sguarda contenen. Declarant empero e
expressament retinent protestant e dient que no sia tengut en alguna
manera directament o indirecta tacitament o expressa sino en e per
tant quant de les dites peccunies pervendra a mans sues e no en pus
ne en alguna altra manera. E per les dites coses juxta la forma
dessus dita limitades
e declarades volgue esser tengut en persona
e en bens la qual persona e bens scientment obliga e volgue esser
obligats com per deute fiscal per lo qual semblant obligacio es
deguda. E no resmenys per major seguretat dona per fermances les
quals ab ell e sens ell sien tenguts a les dites coses les persones
devall scrites. Presents testimonis a la obligacio del dit En Joan
Berenguer Thora e a la prestacio del sagrament e homenatge per ell
fets ço es los honorables mossen Ramon Roger de Thoralla
cavaller Manuel Rajadell donzell Gaspar Anglesi
mercader de Barcelona e Joan Olives mercader de la vila de
Reus e mi P. Perello notari.


El mismo día, el muy reverendo señor En Bernardo Hugo de
Rocaberti, castellano de Amposta, se constituyó en fiador del
expresado Juan Berenguer Thorá, prestando para esto el juramento y
homenaje y cumpliendo las demás
formalidades de costumbre.

7
DE DICIEMBRE.

En este día, el egregio don Juan, conde de
Prades se constituyó también en fiador del mismo Thorá, al igual
que el castellano de Amposta, habiendo prestado a este objeto
el juramento y homenaje y cumplido las demás formalidades de
costumbre, con obligación de su persona y bienes. En virtud de dicho
juramento, hizo el expresado señor Conde, en el acto de prestarlo,
la siguiente declaración.

Que sta en veritat ell haver feta
certa donacio al noble don Joan son fill pero ab e sots tals
condicions e retencions que aquelles deduhides poch es lo que

compren la donacio dessus dita.




19 DE DICIEMBRE.

En este
día, se constituyeron también fiadores con igual objeto que los
antes citados, y cumpliendo asimismo con todas las formalidades de
costumbre, En Pedro Serra y En Pedro Macip, mercaderes de la ciudad
de Tarragona.
A continuación, pero expresando la fecha de diez y
siete de setiembre del mismo año (lo que es posible sea una
equivocación del amanuense, pues parece escrita esta parte con una
tinta diferente de lo que se observa en el resto de la página,) se
consigna que el patriarca de Alejandría, arzobispo de Tarragona, se
constituyó también en fiador de Thorá; siguiéndose en la
redacción de esta noticia la misma fórmula empleada en los
anteriores, que llevan igual objeto.

5 DE DICIEMBRE.


Retrocede aquí el orden seguido en los días del mes, lo que
prueba, sin duda, que las fechas más adelantadas que preceden a
esta, se consignaron solo para que las noticias que en ellas se
mencionan no quedaran apartadas del acto que las motiva, según es de
ver en la relación que se encuentra en el día 4, que es el anterior
e inmediato a este. En él se transcriben, sin preceder relación
alguna, las siguientes cartas.

Honrat senyer. Vostra letra
havem rebuda e vist lo contengut vos responem primerament al fet de
les peces de lli canem o stopa texides abans de la publicacio de la
crida. Vos dehim que no son tengudes pagar lo dret imposat
novellament. Al altre cap dels draps ques troben aqui o sesperen
venir Daraguo axi blanchs diusa burells mescles e
altres vos dehim que quiscuns dels dits draps ultra lo dret de
intrada deuen pendre plom e per aquell pagar ço es los qui
acostumaven pagar IIII sous de plom que paguen V sous. Los altres
draps que pagaven per cana com son cadins strets draps banyolenchs e
altres dels quals parlen los capitols antichs pagaran lo dret antich
ques ha a comptar per cana al quart diner del dret feta de aquell
summa afegir se ha I diner per lo dret novellament imposat. Si abans
de la publicacio de la crida los dits draps tenien ya plom ha
a passar axi com son ya bollats. De la pelleria empero de la
qual havem informacio que per molts pellers se ha abusat qui havents
sentiment de aquest novell dret abans no es stat publicat han bollat
molta quantitat per ventura per tot lany en gran frau del dit dret
per obviar al dit frau. Vos dehim e manam façau stimar totes les
pelleries que no son venudes e eren bollades a raho de II sous per
lliura e feu per aquelles paguar a raho de III sous per lliura.
Prenent los empero en compte lo que han ya pagat dels II sous
e comptant sobre allo. E axi havem proveit en Leyda e en altres parts
al deputat local bestraureu vint florins dor e al notari fareu alguna
bestreta juxta lo que conexereu haja despes e vos per semblant del
que hajau despes e apres delliberarem lo que deura haver quiscu per
lo viatge que fet haveu. En lo restant de les peccunies de vostra
collecta no deveu toquar ni *plenir vos ne en res sino tenir caxa
sparça e axi vos ho manam en virtut del sagrament e homenatge que
fets haveu. A les letres que dehiu es stat proveit e aquelles sen
porta lo dit deputat local. Nos scrivim a micer Vedrenya ques
haja diligentment en consellar e ajudar vos e que lin sera feta
deguda satisfaccio. Del ajudant que demanau som contents e de aquex e
de tots altres ques hagen a metre per la vegueria havem donat carrech
al dit deputat local e aquell informat de quant nos ha acorregut
segons vos dira. Dins la present vos trametem copia dels dos capitols
qui parlen dels draps que paguen la bolla de plom a raho de canes.
Obs es tingut tots los capitols e de les intrades. E si nou fahien
scriviu nos ne e trametrem los vos. Data en Terragona a V de dehembre
any MCCCC
LXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat et cetera.
Dirigitur Geraldo de Cervello collectori
generalitatum in civitate Balagarii.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Se advierte al pie, que fue enviada con
esta carta copia de los capítulos 9.° y 10.° de la bolla.

Molt
honorable mossenyer. Aci es stat mossen Thoralla deputat local de
aqui e hans dit de vostra probitat. Per quens plau siau conseller e
assessor seu en les
coses que occorreran per les generalitats a
ell e als collectors de aquexa ciutat e collecta. En les quals vos
placia retre vostre deute segons de vos se confia. E de vostres
treballs no dupteu que satisfaccio vos ne sera feta Deu volent queus
ne poreu contentar. Dada en Terragona a V de dehembre any
MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
et cetera.
Al molt honorable micer Bernat Vedrenya assessor del
deputat local en la ciutat de Balaguer vezcomdat Dager e terra del
Marquesat.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

6
DE DICIEMBRE.

Molt honorables e savis senyors. Vostra letra
havem rebuda e sobre les coses de quens haveu scrit haguerem de bona
voluntat a vosaltres complagut per amor e complascencia vostra e de
aquexa ciutat si aquelles fossen stades en nostra facultat e
possibilitat. Pero nou son e axi no si ha pogut donar loch segons tot
aço ha vist e sabut lo honrat mossen Ramon Roger de Thoralla lo qual
encara havem informat de algunes coses queus dira de part nostra al
qual vos placia creure. Scrivint nos francosament del que volreu que
sia en nostra facultat e sera fet de bon voler. De Terragona a VI de
dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat et cetera a vostra honor prest.
Als molt honorables e
savis senyors los pahers de la ciutat de Balaguer.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per En Luis Anto.

Bernat Çaportella cavaller unich deputat et cetera.
Als
honrats tots e sengles collector de les generalitats en lo loch e
terme de Pradell (de la Teixeta) e altres lochs de la
batlia del monestir de Scornalbou saluts.
Com lo moli de
Macanes (Maçanes) situat en lo terme de aquex loch de
Pradell e dins la dita batlia assats prop de la vila de Falcet
qui es de senyoria del egregi comte de Prades e la dita vila
de Falcet sie la major poblacio propinqua al dit moli e de aquella
vinguen los mes blats per molre al dit moli e en la dita vila de
Falcet haja pesadors e collidors qui reben lo dret imposat novament
en les farines e facen bolleti ab lo qual los blats poden anar e van
a molre e axi en aquella vila sie lorde donat en lo capitol de la
imposicio del dret qui designa que los blats abans que no vagen a
molre a pagar lo dret al collector de aquell en les viles e lochs hon
tal collector haura. E per vosaltres sie fet manament an Luis Anto
senyor del dit moli de Macanes de donar vos raho e compte de tots los
blats que molra axi de aquella vila com altres per quant lo dit moli
es dins la jurisdiccio del monestir dessus dit e axi preteneu que tot
lo dret de les dites farines deu venir en mans vostres ço que seria
perturbar lo dit moli contra forma en lo dit capitol contenguda e en
dan del dit dret e prejudici del dit moliner qui a nos es per aço
recorregut. Per tant vos dehim e manam permetau molre lo dit moliner
tots los blats que a ell vendran desempatxats ab bolleti de la dita
vila de Falcet e de aquells nol forceu donar vos alguna raho o compte com tengut non sia. E en aço no obsta la raho per
vosaltres pretesa que per esser lo moli dins vostra jurisdiccio se
deuria respondre del dret a vosaltres. Car pus los dits drets tots
han a venir a mans de un matex general collector no es algun interes
sils trobara en poder vostre o del collector o collectors de la vila
de Falcet. En los altres empero blats que vindran al dit moli sens
bolleti de pesador o collidor volem guarde lo dit moliner e reheba lo
dret e de aquell respongua a vosaltres. Servau ho donchs axi e no
fasseu res en contrari altrament a vostres missions e despeses si
faria provisio. La qual per utilitat del General e dels dits drets
seus e observacio de equitat e justicia vista nos seria. Dada en
Terragona a VII de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per micer
P. Boquet.
En la misma fecha de la carta que antecede, en
presencia de varios testigos, dijo al notario Perelló, las
siguientes palabras.

En veritat esta que micer P. Boquet ja
en aquells dies que hisqui de Barchinona fonch pres per mi en
advocat e conseller meu en los afers de la Diputacio.

De
estas palabras libró en seguida el competente testimonio dicho
notario Perelló, con consentimiento del diputado y a instancia del
propio Boquet.

10 DE DICIEMBRE.

Honorable senyer.
Vostres letres derrerament havem rebudes. Responent vos al contengut
e a una altra que primer haviem rebuda vos dehim que vetes de seda
flocadures de seda fustanis matalafers ni calces de agulla no paguen
dret de segell de cera. Ver es que intrant en lo Principat e
exint han a pagar dret de intrada e exida. E los
dits fustanis matalafers sis texiran en lo Principat en aquest any
per quant tenen canem o stopa deuen pagar II diners per cana juxta lo
capitol novament fet. E mes los dits fustanis quis facen os
apparellen en lo dit Principat han a pendre plom e pagar per aquell
lo dret antich que era e es dos diners per cana de Barchinona e lo
novellament imposat que serie als quatre diners de dret feta summa
afigirni hu. E si los dits fustanis seran stranys e intraran en lo
Principat han a pendre plom en la intrada e deuen pagar per lo dit
plom I diner per cana de Barchinona e aço per lo dret antich e per
lo novell
pagaran afegint al dret feta summa de aquell sobre
quatre diners I diner. Dins la present haureu copia dels dos dels
capitols antichs qui parlen del dret de
plom dels draps als quals
es fet compte de canes. En tota manera deveu haver los capitols de
mans de aquex quils te aqui. E si nols vol donar lo feu metre en la
preso. Dels olis vos dehim que juxta lo capitol nos deu pagar sino
per aquells quis venen. Al restant que dehiu dels draps de li e canem
que eren en poder dels texidors vos responem que si los dits draps
eren texits abans de la publicacio de la crida no deuen pagar los II
diners per cana. E si les peces no eren acabades de texir abans la
dita publicacio deuen pagar. Tots altres draps de li canem e stopa
qui apres la dita crida seran texits ara sien amples o strets e per
qualsevol us han a pagar los dos diners per cana. Empero laltre dret
ço es los dos sous per lliura nos deu pagar per los tals draps quis
despenen en propri us com es en camises jupons o altres qualsevol
coses sino per los ques vendran a tall o en altra manera. Los
capitols tindreu. Servau los a la letra. Dels terlicos e
canemaces venguts de Araguo o que sesperen venir per saqueries
de blats lanes e altres usos vos dehim deuen pagar II sous per lliura
sis vendran a tall o en altra manera. Car van en compte de
canamaceria e per ço han a pagar juxta lo capitol. E si algu los
haura mesos o metra de Arago per propri us no deu pagar sino
per intrada si adonchs no es mercader. Lo qual entant com amprara
dels dits canemaços o sterlicos per sa mercaderia o
negociacio ara los hagues mesos abans de la crida o apres pus aquest
any los exercesqua en sa dita negociacio deu pagar II sous per lliura
de la stimacio de aquells axi com si compraven e venien. En lo fet de
les farines nos plau la prathica que haveu posada e som be de aquexa
intencio que als moliners no sia remes ne acomanat sino aço a que
altrament no puxe esser proveit. En lo fet dels capitans qui
contrasten pagar lo dret se provehex segons es scrit al deputat
local. E per quant se fa molta festa per alguns que los taulers o
collidors se aprofitarien de les monedes billonejant es proveit que
quiscun tauler haja a tenir caxa o en aquella les peccunies de sa
recepcio. De les quals nos puxa en res servir ne plenir sino aquelles
per aquelles sia tengut desliurar al general collector e de aço
prestar sagrament e homenatge. Cove donchs per vos se faça axi. Car
semblantment se fa per los altres e donau compliment a les fermances.
Nos ne scrivim al deputat local. En tot donau aquella bona endressa
ques confia de vos. Dada en Terragona a X de dehembre any Mil
CCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella diputat et
cetera.
Al honorable En Manuel de Vilaplana collector de les
generalitats en la ciutat e vegueria de Leyda.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Molt honorable mossenyer. Rebuda
havem vostra letra e vist lo contengut nos plau vostra bona cura e
diligencia esser en los afers aquella ques confia de vos. Al senyor
Rey es stada feta paraula sobre lo fet de aquexs
senyors de capitans qui dificulten. Sa Magestat los ne scriu.
E ab la present rebreu les letres. Creu
se ells obtemperaran. E
si nou fahien requiriu lo Governador e don Mateu e altres capitans
juxta forma del capitol. E apres si encara la cosa no havia efecte
scriviu nos ne. Sobre totes les dificultats e duptes qui hixen en la
forma del pagar scrivim largament al collector segons per sa letra
veureu que ell vos pora comunicar. En lo fet de les fermances del dit
collector se don recapte. E per quant en la terra corren moltes
monedes en les quals se pot fer avantatge volem que lo collector faça
sagrament e homenatge de tenir caxa a les monedes de sa recepcio e de
no plenir se en res de aquelles sino que aquelles matexes pagara e
desliurara al General collector o a qui ell li manara. Rebien donchs
la dita seguretat. Nos lin scrivim que laus prest. De Terragona a X
de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al honorable micer Anthoni Riquer
deputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Vostra letra de
XI del present havem rebuda per la qual apar que no havieu rebudes
les letres que derrerament vos havem respost als duptes de que scrit
nos haveu. Fareu segons ab aquelles vos dehim. Al restant que ara nos
haveu consultat sobre lo fet del capita de Alcaraç qui axis
met entorn lo senyor Rey li ha ya scrit a ell e als altres segons
haureu vist e ara de present li torna scriure molt estretament e en
tal manera que no es de creure ell se detingua pus e siu fahia cove
la instancia se continue al Governador per exir lost e axiu
scrivim al deputat local e no dupteu ques pendra ab tal scalfament
com es obs. Del compliment que haveu donat a vostres fermances nos
plau molt e de vostra bona diligencia e treball que donau en vostra
collecta. Continuau en fer lo degut en que siau cert se haura tal
sguart que sera a vostres treballs deguda remuneracio. Lo oint de
quens scriviu no havem rebut. Lo correu es stat desempatxat un
divenres a XIIII de dehembre a X ores ans de mig jorn. De Terragona
lo dit dia. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et
cetera.
Dirigitur Manuel de Vilaplana collectori Illerde et
cetera.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Molt
honorable mossenyer. Rebuda havem vostra letra de XI del present e
sobre lo quens scriviu del capita de Alcaraç vos haviem ya trameses
letres del senyor Rey per a ell e als altres capitans les quals apar
encara no havieu rebudes. Ara ne havem encara feta paraula al dit
senyor Rey qui molt stretament ne torna scriure al dit capita e en
tal manera que no es de creure ell se detingua pus. E hon ho fes
continuau vostra instancia al Governador e a don Mateu e feu aqui tot
lo degut juxta forma dels capitols e scriviu nos de tot lo que si
succehira. Del que dehiu de pendreu ab scalfament no dupteu que axis
fara. Car vist es esser be necessari que altrament tot seria no res
si ara en lo principi si flixava gens. Lo comte de Prades es
en aquexes parts no es dupte ell fara pagar per tota sa terra e
encara lin scrivim. Trameteu li la letra si necessari sera. De les
fermances que lo collector ha donades nos plau e som de aquelles
contents. Les cartes de les seguretats dels oficials no cal trametre
per lo present. Lo senyor Rey scriu al rector e universitat del Studi
e nos per semblant. Ab la present rebreu les letres. De la ora del
desempatxament del corren scrivim al collector. De Terragona a XIIII
de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al molt honorable micer Anthoni
Riquer diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Senyor
molt egregi. Certificats som que los vostres homens de
Arbecha
e de
Juneda
e de
les Borges
no han
vulgut
ne volen pagar
los
drets de generalitats

novament imposats. La qual cosa quant redunde en deservici del senyor
Rey e perturbacio e dan de aquest Principat Vostra Senyoria no ho
ignora. E per quant se creu que vos com hu dels principals del
parlament en lo qual aço es acordat ho fara axi passar en les dites
e altres ses terres no si fa provisio per lo present altra que
scriure a vostra dita Senyoria a la qual placia ferhi lo que ella
matexa sab deu e es tenguda fer per manera que no calegua usar de
algun altre remey del qual vos matex haurieu esser exequutor sots
virtut de la seguretat que haveu prestada. E tingaus senyor molt
egregi lo poder divinal en sa guarda. Scrita en Terragona a XIIII de
dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera a vostra ordinacio prest.
Al molt
egregi senyor lo comte de Prades.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.


Molt honorables e savis senyors. Tanta
es la diversitat del temps segons per vostra erudicio e doctrina be
sabeu que qui uniformament en diversos temps se volria haver
grantment peccaria. Aquesta fonch la sentencia del savi quant dix
tempus belli et tempus pacis. Adonchs si per causa de la guerra
suscitada e moguda en aquest Principat se ha fets imposits de
drets novells e no acostumats e aquells en tota condicio de persones
no deu esser a algu maravella. Hon com hagam entes que en vostra
universitat serien alguns qui la dita imposicio de drets e la
supportacio de aquells haurien molesta aquells tals quis que
sien volem exortar e pregar vullen attendre a la fidelitat e devocio
del senyor Rey per servici del qual es stat fet e al benefici de
aquest Principat lo repos e tranquillitat del qual Deu migançant sen
speren a conseguir e per tals consideracions vullen patientment
tollerar e subir aquest poch carrech. Ne fie algu qui hon li
fos donada tal ignominiosa libertat de exempcio ço que no es se
volgues de aquella alegrar per no incorrer en la sentencia per
vosaltres vulgada quant dehiu que turpis est pars que suo non
congruit universo. Sou vosaltres tanquam linterne accense de
les quals los altres han a pendre lum e sou en vostra
professio tanquam milites qui castra sequuntur (castellanos
: catalanes
) ad quos venit gloria non per luxum atque ignaniam
sed per tolleranciam laborum et vitam parce ac duriter actam. Vullau
donchs en aquesta necessitat de temps aconseguir en vostra milicia
aquesta part de gloria e feu de la necessitat virtut. Car los
voluntaris seran loats e los que recusaran destrets e forçats e
no es en facultat de poder si fer comport o dispensacio alguna.
Tingaus lo Sant Sperit molt honorables e savis senyors en sa bona
guarda. Dada en Terragona a XIIII de dehembre any MCCCCLXIIII.
-
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera a vostra
honor prest.
Als molt honorables e savis senyors los rector e
universitat
del Studi de Leyda.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

(Studi de Leyda, universidad literaria de Lérida)


17 DE DICIEMBRE.

Honrat
senyer. De vos som no poch maravellats per quant de tants dies ença
que vos partis de aci e ab lo carrech queus acomanam nons haveu feta
una petita letra ab la qual nos haguesseu certificats si los
drets se paguen e cullen en aquexa vila e vegueria pacificament e
complida ne si hi es fet obstacle o contradictio per algu ne si hi
insurt algun dupte. Nos prima faç crehem que la cosa haja mal
recapte quant vehem tanta negligencia vostra e stavem en delliberacio
trametre hi alguna persona per veure e regonexer totes les coses e
foraus carrech per lo qual havem delliberat scriureus primer. Per
tant vos dehim e manam que de totes les dites coses nos certifiqueu
decontinent.
E mes nos certifiqueu quina summa e quantitat fins
aci haveu exhigida. E no siau en aço pus negligent car si ho sou no
trigarem pus de trametre per les dites coses persona qui hira
a carrech vostre. Dada en Terragona a XVII de dehembre any
MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
et cetera.
Al honrat En Joan Terre diputat local en la
vila e vegueria de Vilafrancha de Penades.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Nos
fins aci en molta culpa den Joan Terre collector qui may nons ha
scrit ignoram si los drets se paguen pacificament en aquexa vila e
vegueria axi antichs com novellament imposats e per tota persona
generalment ne si hi es fet obstacle o contradiccio per algu ne si hi
insurt algun dupte. De
tot aço pertany al ofici vostre entremetreus e avisar nos e
apar
nos
(: nos pareix :
ens pareix; nos parece
) que tots ho tractau
negligentment.
Per queus dehim e manam hi doneu altra diligencia
e recapte e de tot nos scriviu e vullau mostrar que sou persones de
afers altrament si hauria a proveir de altres per al mester de la
cosa. Dada en Terragona a XVII de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al honrat
En Franci Prats deputat local en la vila e vegueria de Vilafrancha de
Penedes.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.




Honrat senyer. Nos havem informacio que los drets de les
generalitats novament imposats nos cullen fins aci en Prades
e en la Muntanya
e que la cosa ha mal recapte en carrech e culpa
vostra. Haviem altra fiança de vos que hi donareu altra diligencia
axi com abastau fer en les coses en que haveu voluntat e si axi fer
nou volieu nou devieu haver emparat car be si trobara qui hi donara
recapte. Es necessari milloreu vostre fet. Altrament hi fariem deguda
provisio per no menegar ab negligencia cosa de tanta importancia e en
la qual redunda tant servici al senyor Rey e benefici al Principat de
Cathalunya. Som certs que al senyor comte no sera plasent que la cosa
haja sie (sigut) axi menejada negligentment en sa terra
de que altres persones li donaran molt carrech. Com sie hu dels
principals a qui pertany arreglar en aço ses coses. Dada en
Terragona a XVII de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.

Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al honrat En Dalmau de
Tolosa sobrecollidor de les generalitats en lo comdat de Prades.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

18 DE
DICIEMBRE.

Honrat senyer. Vostra letra havem rebuda.
Responent vos al contengut sobre lo fet dels homens del Marquesat
quis meten entorn de pagar vos dehim que la provisio que si deu fer
es aquesta que lo deputat local requira los oficials de aqui.
Prenguen quants homens hi intraran del Marquesat e altres qui
perturben los drets els tinguen presos fins tant que
paguen cumplidament. E mes encara lo diputat e vos requirau los
capitans de gent darmes qui sien aqui del sou e entre los altres lo
comte de Prades si hi sera que ab ma poderosa intren en lo dit
Marquesat per fer los pagar car tenguts hi son. E de aço nos scrivim
mes lonch al dit diputat. Al fet den Splugues vos dehim que no
es veritat lo que ell aferma nos li hagam feta tal assignacio ni
alguna ne ha potestat de rebre res dels drets del dia ença ques feu
lo novell imposit ne permetau que del dit dia ença li sia de res
respost. E es de maravellar que vos ni algu crega a altri en tals
coses sino mostren auctenticament lo que dien. Nos scrivim al dit
Nesplugues vinga decontinent per donar raho del que fet haja.
Trameteu li la letra lla hon sera. Dada en Terragona a XVIII de
dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al honrat En Guerau de Cervello
collector de les generalitats en la ciutat de Balaguer.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt honorable
mossenyer. La comissio que demanau de ofici de algutzir per pendre
los homens del Marquesat qui no volen pagar los drets no es cosa se

deja fer car serie perjudicial al General qui ya te forma com se
ha regir. Ço es que los oficials han exequutar les requestes dels
deputats generals e locals.
Perque requiriu los oficials de
aquexa ciutat sots virtut de la seguretat per ells prestada prenguen
quants homens del Marquesat intren en aquexa dita ciutat els tinguen
presos fins que paguen axi com deuen. Mes crehem sapiau com en virtut
de capitol fet en lo parlament tots los capitans e gents darmes del
sou requests per lo collector general o particular de aquests drets
son tenguts anar ab ma poderosa en los lochs hon los drets pagar se
recusen per fer aqui asistencia e tota força e destrengiment a fer
pagar loe dits drets. Per que si axi perseveraran los del Marquesat
feu que per part del dit collector se faça la dita requesta a tots
los qui son aqui del sou e encara a aquells de Tarregua o altres e
vos ab ells disponeu vos anar lla que aquest es lo cami e axi se ha
de fer.
Lo senyor Rey ha scrit a mossen Coscho e li torna
scriure si en la perfidia perseveraran feu que no si flixe. Ab
la present haureu copia del capitol del dit parlament. Lo que tots
juran en lacte de la mostra. Donau hi recapte. Car molt hi va per no
fer portell a dengu qui de aço se scuse. Dada en Terragona a
XVIII de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al molt honorable mossen Ramon
Roger de Thoralla cavaller deputat local en la ciutat de Balaguer.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honrat
senyer. Per quant es hora que vingau per que sie vist lo que haveu
fet en vostra comissio vos dehim vingau decontinent ab tot lo que
complescha per donar raho e compte de ço que fet haureu en vostra
dita comissio. E en aço no haja falla. Dada en Terragona a XVIII de
dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al honrat En Gili Desplugues.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

20 DE
DICIEMBRE.

Molt honorable senyer. Responent a vostra letra
vos dehim que lo capita de Biure deu esser aci e farem que lo
senyor Rey li parlara e li scriura de la cosa
per manera que haja
recapte axi com es necessari per no flixar en ell ne fer portell a
algu altri. Del que dehiu de Conesa es veritat pertany als de
Monblanch e per error es stat mes en vostra comissio e memorial. Dels
draps de lli (se encuentra li y lli en estos textos) canem o
stopa vos dehim no deveu pagar los dos diners per cana si ans de la
publicacio de la crida eren texits. Pero si no eren acabats de texir
e apres la crida les peces son stades acabades deuen pagar los dos
diners per cana. Dels II sous per lliura (se encuentra lliura y
liura
) no es dupte deuen pagar sis vendran. Del vi que venen los
taverners
si han comprat daltri e lo venedor haura pagat vos
dehim que los dits taverners no deuen pagar. Del que dehiu de totes
teleries e canamaceries vos responem se deuen manifestar e bollar e
posar guarde axi com se practhicara de primer en totes aquelles coses
que pagaven dret de General e noy flixeu. Car sens lo
dit manifest e bolla se porien
cometre grans fraus. Al restant que ab laltra letra nos haveu
consultats de la questio que es entre los perayres de aquexa
vila e los bolladors de Monblanch e de Valls
nos hi provehim juxta forma de una patent letra que ab la present
rebreu. Dada en Terragona a XX de deembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al honrat
En Joan Rosanes deputat local en Santa Coloma e altres lochs de la
vegueria de Cervera.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Per alguns perayres.
Bernat Çaportella cavaller
unich deputat et cetera.
A tots e sengles collidors e guardes
dels drets de generalitats en lo dit Principat de Cathalunya
constituits saluts.
Los capitans dels drets de les dites
generalitats en lo temps passat que aquells se acostumaven arrendar
per veguerius per squivar los fraus que de un arrendament se
podien fer a altre havien dispost de moltes maneres com les dites
generalitats se devien pagar en quiscun arrendament les quals primors
e dificultats totes cessen en lo temps present en lo qual les
generalitats totes venen a vostra bossa e ma e no es algun interes
per qual cullidor seran exhigides pus exhigides sien per algu e
solament fa a donar via com mes utilment e expedita les utilitats
al dit General provenir puxen. Adonchs vos dehim e manam que cessant
tota diferencia entre vosaltres de aço siau contents pus los drets
de les generalitats axi de bolla de plom segell de cera com altres
sien pagats en qualsevol loch del Principat de obediencia del senyor
Rey. E pus aço conste a vosaltres cesse tota altra instancia que en
altre temps se pogues fer en les coses. Mes avant es vist redundar al
benavenir del dit General moltes coses atteses en lo temps present
que si de alguna ciutat vila loch o poblacio seran tramesos a
altre loch o terme draps o scapolons per apparell de moli a obs de
vestir e los quals hauran a tornar als perayres de la ciutat vila o
loch don seran exits per rebre complit apparell que no sien forçats
ni detenguts per lo dret de segell de cera sino que sien lla tramesos
a pagar hon rebran son compliment. E axi vos dehim e manam ho
deduhisquau en prathica e no fesseu res en contrari. Altrament fariem
reintregar (reintegrar) los de qui seria interes a
missions e carrech de aquell de vosaltres qui contrafet hauria. Dada
en Terragona a XX de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Honrat senyer. Vostra letra havem rebuda e vist lo contengut
en aquella som contents de tot lorde e disposicio que haveu donat a
les coses axi de tall que haveu fet als homens de Pontils
Sancta Perpetua e la Lacuna en que vehem es la
necessitat de fer se en tal manera per quant los molins son en terra
de rebelles. Com altres coses de que scrit nos haveu. Del nostre
scriure axi congoxosament nous sie maravella. Car algun tant ne
haviem raho per no haver de vos fins aci algun avis. Daquiavant
continuau de be en millor.
Donau recapte al fet de Pontons
axi com scriviu e reteu en totes coses lo deute ques confia de vos.
Car no contrastant lo congoxat scriure no havem de vos
res
sinistre pensat. Sien stades speronades al bon cavall per les quals
no val menys. Data en Terragona a XXI de dehembre any MCCCCLXIIII.
-
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al
honrat En Joan Ferre deputat local en la vila e vegueria de
Vilafrancha de Penedes.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Per En Gaspar Farnos.
Nos En Bernat
çaportella cavaller unich deputat et cetera.
Desigants provehir
a la indemnitat del dit General de les generalitats de aquell e que
totes fraus sien squivades ab tenor de la present fem e cream a vos
En Gaspar Farnos fuster de la fidelitat e probitat del qual
plenariament confiam en guarda del dit General e dels drets de
generalitats de aquells. Axi que vos aneu e pugau anar per totes
ciutats viles lochs e passos del dit Principat de Cathalunya de
obediencia del dit senyor Rey e veure investigar e inquirir dels
drets de les dites generalitats axi antichs com novellament imposats
en virtut del parlament convocat e celebrat per lo dit senyor Rey en
la present ciutat de Terragona. E be guardar attendre e instar que
los dits drets se paguen ab integritat als cullidors de aquells per
totes persones segons los capitols de les dites generalitats disponen
e ordonen. E per aço pugau fer totes instancies e actes necessaries.
En les quals coses vos hajau diligentment fael e leal a tot
profit del dit General segons haveu ofert e promes en virtut del
sagrament e homenatge que per aço haveu prestats en poder nostre
sots virtut dels quals no pugau res exhigir per vos matex directament
o indirecta ne pendre alguna sobornacio ne composicio alguna fer en e
de algun frau per alguna persona comes e per vos atrobat en les dites
generalitats ne lo dit frau cobrir e celar abans siau tengut aquell
manifestar a nos e al deputat local o collidor dels dits drets en la
ciutat vila o loch hon per vos sera atrobat segons totes les dites
coses son axi migançant la dita seguretat per vos ofertes e
promeses. De les quals fraus o penes e bans de aquelles vos hajau la
part ques pertany al acusador o denunciador dels dits fraus segons
los capitols de les dites generalitats disponen. E altre salari al
dit general no demanareu sino aquell que per nos o per lo General
receptor vos sera atorgat hagut sguart als treballs e servici vostre.
Adonchs ab la present requirim tots e sengles deputats locals e
altres persones a les quals se pertangua que a vos dit En Gaspar
Farnos hagen e tinguen per guarda del dit General e a vos en les
coses concernents lo exercici del dit ofici obtemperen e los dits
oficials vos hi presten tot auxili e ajuda necesaris.
Dada en Terragona a XXI de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.



Prestó
dicho Gaspar Farnos el juramento y homenaje de costumbre, con
todas las formalidades necesarias.

Molt honorable mossenyer.
Nos havem proveit En Gaspar Farnos del ofici de guarda del General
segons veureu per la provisio que sen porta. Par nos que sie persona
havent disposicio a la cosa. Ha per son ofici la part de les penes e
bans dels fraus que atrobara. Ço es aquella part que ha sguart al
accusador.
No li toqueu o flixeu en aquelles sens beneplacit o
voluntat sua. E vullau en totes coses haver per recomanats los drets.
Car be sera necessari per suplir als carrechs que cove de aquells
pagats sien. Per semblant es necessari no toqueu en res a la part de
les penes e bans pertanyent a les altres guardes per los fraus que
atrobaran sens voluntat lur per ço que sien mes diligents en lur
ofici. Dada en Terragona a XXI de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Dirigitur
a micer Anthoni Riquer diputat local en la ciutat e vegueria de
Leyda.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honrat
senyer. Nos havem proveit En Gaspar Farnos del ofici de guarda del
General per lo qual ofici ha la part de les penes pertanyent al
accusador per los fraus que atrobara e en la dita part nos deu flixar
ne toquar sens voluntat sua. De altre salari stara a conexença
nostra o del collector general. A les altres coses de quens scriviu
no curam respondre per quant aqui haureu prestament persona quius
parlara de nostra part de tot lo que occorre. Dada en Terragona a XXI
de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Dirigitur Manueli de Vilaplana
collectori generalitatum in civitate et vicaria Ilerde et cetera.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honrat
senyer. Entes havem que lo collidor de Vilafrancha vos hauria
assignat en cullidor en aquexa vila del dret de la farina e altres
drets de generalitats imposats novellament en virtut del parlament
celebrat per lo senyor Rey en aquesta ciutat. E per quant En P. Roig
era e es collector de la bolla de plom segell de cera e intrades e
exides e abasta en aquexa vila una sola persona per tots los drets de
generalitats axi vells com novells. Per tant vos dehim e manam vingau
aci ab les peccunies e tot ço que haureu exhigit dels dits drets per
donar ne raho al general receptor. E daqui avant nous cureu pus de la
dita collecta. Car nos havem acomanada aquella per tots los dits
drets axi vells com novells al dit En P. Roig. Qui per aço haja
prestada la seguretat acostumada. Dada en Terragona a XXI de dehembre
any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
et cetera.
Al honrat Nanthoni Bru batle del loch de la
Torra den Barra. (Torredembarra)
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Prestó el mencionado Pedro Roig
el juramento y homenaje de costumbre, en poder del diputado, con
todas las formalidades necesarias.

Diciembre, 1464.

3
DE DICIEMBRE.

(Hay ya algunas cartas anteriores de diciembre pero no está
especificado como título.)


Honrats senyers. Entes havem
que haveu fet un pesador dels blats e farines e a aquell assignat
cert salari. Si vosaltres per levar vos de afany voleu que axi
vaja
la cosa o lo salari del dit pesador se pague del vostre som contents.
Hon empero pensasseu ques degues fer a carrech del General anau
errats. Car per
ço vos havem assignats dos que a tot donassen
recapte e si gens hi volen treballar hi abastan massa. Car no es tant
gran vostra collecta que hi haga obs
major nombre de ministres.
Si empero axi haveu delliberat som contents pus siau certs que noy
haura res a carrech del General car no soste la cosa molts salaris ni
missions ni despeses. Dada en Terragona a III de dehembre any
MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del
General de Cathalunya resident en Terragona.
Als honrats En
Gabriel March e En Joan del Mas collidors de les generalitats en la
vila de Falcet.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


An Ponces de Tarregua.
Honrat senyer. Per la magestat del
senyor Rey foren restituides e atorgades les generalitats als del
parlament per la dita Magestat convocat e celebrat en la
present
ciutat de Terragona a X del mes de noembre prop passat axi que
començaren a correr per lo Principat a XI del dit mes. Adonchs de
totes les peccunies de les dites generalitats collides en aquexa vila
de la dita jornada de XI ença respondreu al collector qui hi es stat
o sera posat en nom e per part nostra en nom del dit Principat e mes
li respondreu de totes les peccunies que a vos son stades remeses de
drets de generalitats axi de safrans com altres per qualsevol
persones fora la collecta de aquexa vila sens que a vos no cal fer
diferencia de qual temps son. Car per altri sen donara raho. De les
peccunies empero de les dites generalitats cullides en aquexa vila
tant solament de la
dita jornada de XI del dit mes atras podeu e
deveu respondre al dit senyor Rey o a qui sa Magestat ordenara e
manara. Dada en Tarragona a III dies de dehembre any MCCCCLXIIII. -
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al
honrat (honrar) senyer En ….. Ponces en la vila de Tarregua.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

4 DE
DICIEMBRE.

Lo honorable En Joan Berenguer Thora collector e
receptor general per lo present any assignat de totes les quantitats
de peccunies provenidores dels drets de generalitats de bolla de plom
segell de cera intrades e exides e altres axi vells com novament
imposats en virtut del parlament en los prop passats dies convocat e
celebrat per la Magestat del senyor Rey en la present ciutat de
Terragona. Visos e entesos los capitols del dit parlament en
tot ço e quant han sguart al dit En Joan Berenguer Thora e a la dita
sua collecta e recepcio e administracio supradita juxta forma dels
dits capitols los quals en lo present acte volgue esser haguts per
continuats e inserts. De bon grat e de certa sciencia feu e presta
sagrament a Nostre Senyor Deu e als seus sants quatre evangelis e
homenatge de bocha e de mans en poder del magnifich mossen Bernat
Çaportella cavaller unich deputat del dit General segons usatges
de Barchinona
constitucions de Cathalunya e furs de Araguo et cetera en virtut dels quals convengue e promes al dit
magnifich deputat e a mi notari rebent e stipulant per les
persones dit parlament y totes altres de qui sie o puxa esser
interes et cetera que se haura leyalment e be en la recepcio dels
dits drets e pagament del sou e sots virtut dels dits sagrament e
homenatge promes donar compte e raho de la dita recepcio e
administracio e altres coses fer que los capitols fets per lo dit
parlament en quant a ell se sguarda contenen. Declarant empero e
expressament retinent protestant e dient que no sia tengut en alguna
manera directament o indirecta tacitament o expressa sino en e per
tant quant de les dites peccunies pervendra a mans sues e no en pus
ne en alguna altra manera. E per les dites coses juxta la forma
dessus dita limitades
e declarades volgue esser tengut en persona
e en bens la qual persona e bens scientment obliga e volgue esser
obligats com per deute fiscal per lo qual semblant obligacio es
deguda. E no resmenys per major seguretat dona per fermances les
quals ab ell e sens ell sien tenguts a les dites coses les persones
devall scrites. Presents testimonis a la obligacio del dit En Joan
Berenguer Thora e a la prestacio del sagrament e homenatge per ell
fets ço es los honorables mossen Ramon Roger de Thoralla
cavaller Manuel Rajadell donzell Gaspar Anglesi
mercader de Barcelona e Joan Olives mercader de la vila de
Reus e mi P. Perello notari.


El mismo día, el muy reverendo señor En Bernardo Hugo de
Rocaberti, castellano de Amposta, se constituyó en fiador del
expresado Juan Berenguer Thorá, prestando para esto el juramento y
homenaje y cumpliendo las demás
formalidades de costumbre.

7
DE DICIEMBRE.

En este día, el egregio don Juan, conde de
Prades se constituyó también en fiador del mismo Thorá, al igual
que el castellano de Amposta, habiendo prestado a este objeto
el juramento y homenaje y cumplido las demás formalidades de
costumbre, con obligación de su persona y bienes. En virtud de dicho
juramento, hizo el expresado señor Conde, en el acto de prestarlo,
la siguiente declaración.

Que sta en veritat ell haver feta
certa donacio al noble don Joan son fill pero ab e sots tals
condicions e retencions que aquelles deduhides poch es lo que

compren la donacio dessus dita.




19 DE DICIEMBRE.

En este
día, se constituyeron también fiadores con igual objeto que los
antes citados, y cumpliendo asimismo con todas las formalidades de
costumbre, En Pedro Serra y En Pedro Macip, mercaderes de la ciudad
de Tarragona.
A continuación, pero expresando la fecha de diez y
siete de setiembre del mismo año (lo que es posible sea una
equivocación del amanuense, pues parece escrita esta parte con una
tinta diferente de lo que se observa en el resto de la página,) se
consigna que el patriarca de Alejandría, arzobispo de Tarragona, se
constituyó también en fiador de Thorá; siguiéndose en la
redacción de esta noticia la misma fórmula empleada en los
anteriores, que llevan igual objeto.

5 DE DICIEMBRE.


Retrocede aquí el orden seguido en los días del mes, lo que
prueba, sin duda, que las fechas más adelantadas que preceden a
esta, se consignaron solo para que las noticias que en ellas se
mencionan no quedaran apartadas del acto que las motiva, según es de
ver en la relación que se encuentra en el día 4, que es el anterior
e inmediato a este. En él se transcriben, sin preceder relación
alguna, las siguientes cartas.

Honrat senyer. Vostra letra
havem rebuda e vist lo contengut vos responem primerament al fet de
les peces de lli canem o stopa texides abans de la publicacio de la
crida. Vos dehim que no son tengudes pagar lo dret imposat
novellament. Al altre cap dels draps ques troben aqui o sesperen
venir Daraguo axi blanchs diusa burells mescles e
altres vos dehim que quiscuns dels dits draps ultra lo dret de
intrada deuen pendre plom e per aquell pagar ço es los qui
acostumaven pagar IIII sous de plom que paguen V sous. Los altres
draps que pagaven per cana com son cadins strets draps banyolenchs e
altres dels quals parlen los capitols antichs pagaran lo dret antich
ques ha a comptar per cana al quart diner del dret feta de aquell
summa afegir se ha I diner per lo dret novellament imposat. Si abans
de la publicacio de la crida los dits draps tenien ya plom ha
a passar axi com son ya bollats. De la pelleria empero de la
qual havem informacio que per molts pellers se ha abusat qui havents
sentiment de aquest novell dret abans no es stat publicat han bollat
molta quantitat per ventura per tot lany en gran frau del dit dret
per obviar al dit frau. Vos dehim e manam façau stimar totes les
pelleries que no son venudes e eren bollades a raho de II sous per
lliura e feu per aquelles paguar a raho de III sous per lliura.
Prenent los empero en compte lo que han ya pagat dels II sous
e comptant sobre allo. E axi havem proveit en Leyda e en altres parts
al deputat local bestraureu vint florins dor e al notari fareu alguna
bestreta juxta lo que conexereu haja despes e vos per semblant del
que hajau despes e apres delliberarem lo que deura haver quiscu per
lo viatge que fet haveu. En lo restant de les peccunies de vostra
collecta no deveu toquar ni *plenir vos ne en res sino tenir caxa
sparça e axi vos ho manam en virtut del sagrament e homenatge que
fets haveu. A les letres que dehiu es stat proveit e aquelles sen
porta lo dit deputat local. Nos scrivim a micer Vedrenya ques
haja diligentment en consellar e ajudar vos e que lin sera feta
deguda satisfaccio. Del ajudant que demanau som contents e de aquex e
de tots altres ques hagen a metre per la vegueria havem donat carrech
al dit deputat local e aquell informat de quant nos ha acorregut
segons vos dira. Dins la present vos trametem copia dels dos capitols
qui parlen dels draps que paguen la bolla de plom a raho de canes.
Obs es tingut tots los capitols e de les intrades. E si nou fahien
scriviu nos ne e trametrem los vos. Data en Terragona a V de dehembre
any MCCCC
LXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat et cetera.
Dirigitur Geraldo de Cervello collectori
generalitatum in civitate Balagarii.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Se advierte al pie, que fue enviada con
esta carta copia de los capítulos 9.° y 10.° de la bolla.

Molt
honorable mossenyer. Aci es stat mossen Thoralla deputat local de
aqui e hans dit de vostra probitat. Per quens plau siau conseller e
assessor seu en les
coses que occorreran per les generalitats a
ell e als collectors de aquexa ciutat e collecta. En les quals vos
placia retre vostre deute segons de vos se confia. E de vostres
treballs no dupteu que satisfaccio vos ne sera feta Deu volent queus
ne poreu contentar. Dada en Terragona a V de dehembre any
MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
et cetera.
Al molt honorable micer Bernat Vedrenya assessor del
deputat local en la ciutat de Balaguer vezcomdat Dager e terra del
Marquesat.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

6
DE DICIEMBRE.

Molt honorables e savis senyors. Vostra letra
havem rebuda e sobre les coses de quens haveu scrit haguerem de bona
voluntat a vosaltres complagut per amor e complascencia vostra e de
aquexa ciutat si aquelles fossen stades en nostra facultat e
possibilitat. Pero nou son e axi no si ha pogut donar loch segons tot
aço ha vist e sabut lo honrat mossen Ramon Roger de Thoralla lo qual
encara havem informat de algunes coses queus dira de part nostra al
qual vos placia creure. Scrivint nos francosament del que volreu que
sia en nostra facultat e sera fet de bon voler. De Terragona a VI de
dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat et cetera a vostra honor prest.
Als molt honorables e
savis senyors los pahers de la ciutat de Balaguer.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per En Luis Anto.

Bernat Çaportella cavaller unich deputat et cetera.
Als
honrats tots e sengles collector de les generalitats en lo loch e
terme de Pradell (de la Teixeta) e altres lochs de la
batlia del monestir de Scornalbou saluts.
Com lo moli de
Macanes (Maçanes) situat en lo terme de aquex loch de
Pradell e dins la dita batlia assats prop de la vila de Falcet
qui es de senyoria del egregi comte de Prades e la dita vila
de Falcet sie la major poblacio propinqua al dit moli e de aquella
vinguen los mes blats per molre al dit moli e en la dita vila de
Falcet haja pesadors e collidors qui reben lo dret imposat novament
en les farines e facen bolleti ab lo qual los blats poden anar e van
a molre e axi en aquella vila sie lorde donat en lo capitol de la
imposicio del dret qui designa que los blats abans que no vagen a
molre a pagar lo dret al collector de aquell en les viles e lochs hon
tal collector haura. E per vosaltres sie fet manament an Luis Anto
senyor del dit moli de Macanes de donar vos raho e compte de tots los
blats que molra axi de aquella vila com altres per quant lo dit moli
es dins la jurisdiccio del monestir dessus dit e axi preteneu que tot
lo dret de les dites farines deu venir en mans vostres ço que seria
perturbar lo dit moli contra forma en lo dit capitol contenguda e en
dan del dit dret e prejudici del dit moliner qui a nos es per aço
recorregut. Per tant vos dehim e manam permetau molre lo dit moliner
tots los blats que a ell vendran desempatxats ab bolleti de la dita
vila de Falcet e de aquells nol forceu donar vos alguna raho o compte com tengut non sia. E en aço no obsta la raho per
vosaltres pretesa que per esser lo moli dins vostra jurisdiccio se
deuria respondre del dret a vosaltres. Car pus los dits drets tots
han a venir a mans de un matex general collector no es algun interes
sils trobara en poder vostre o del collector o collectors de la vila
de Falcet. En los altres empero blats que vindran al dit moli sens
bolleti de pesador o collidor volem guarde lo dit moliner e reheba lo
dret e de aquell respongua a vosaltres. Servau ho donchs axi e no
fasseu res en contrari altrament a vostres missions e despeses si
faria provisio. La qual per utilitat del General e dels dits drets
seus e observacio de equitat e justicia vista nos seria. Dada en
Terragona a VII de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per micer
P. Boquet.
En la misma fecha de la carta que antecede, en
presencia de varios testigos, dijo al notario Perelló, las
siguientes palabras.

En veritat esta que micer P. Boquet ja
en aquells dies que hisqui de Barchinona fonch pres per mi en
advocat e conseller meu en los afers de la Diputacio.

De
estas palabras libró en seguida el competente testimonio dicho
notario Perelló, con consentimiento del diputado y a instancia del
propio Boquet.

10 DE DICIEMBRE.

Honorable senyer.
Vostres letres derrerament havem rebudes. Responent vos al contengut
e a una altra que primer haviem rebuda vos dehim que vetes de seda
flocadures de seda fustanis matalafers ni calces de agulla no paguen
dret de segell de cera. Ver es que intrant en lo Principat e
exint han a pagar dret de intrada e exida. E los
dits fustanis matalafers sis texiran en lo Principat en aquest any
per quant tenen canem o stopa deuen pagar II diners per cana juxta lo
capitol novament fet. E mes los dits fustanis quis facen os
apparellen en lo dit Principat han a pendre plom e pagar per aquell
lo dret antich que era e es dos diners per cana de Barchinona e lo
novellament imposat que serie als quatre diners de dret feta summa
afigirni hu. E si los dits fustanis seran stranys e intraran en lo
Principat han a pendre plom en la intrada e deuen pagar per lo dit
plom I diner per cana de Barchinona e aço per lo dret antich e per
lo novell
pagaran afegint al dret feta summa de aquell sobre
quatre diners I diner. Dins la present haureu copia dels dos dels
capitols antichs qui parlen del dret de
plom dels draps als quals
es fet compte de canes. En tota manera deveu haver los capitols de
mans de aquex quils te aqui. E si nols vol donar lo feu metre en la
preso. Dels olis vos dehim que juxta lo capitol nos deu pagar sino
per aquells quis venen. Al restant que dehiu dels draps de li e canem
que eren en poder dels texidors vos responem que si los dits draps
eren texits abans de la publicacio de la crida no deuen pagar los II
diners per cana. E si les peces no eren acabades de texir abans la
dita publicacio deuen pagar. Tots altres draps de li canem e stopa
qui apres la dita crida seran texits ara sien amples o strets e per
qualsevol us han a pagar los dos diners per cana. Empero laltre dret
ço es los dos sous per lliura nos deu pagar per los tals draps quis
despenen en propri us com es en camises jupons o altres qualsevol
coses sino per los ques vendran a tall o en altra manera. Los
capitols tindreu. Servau los a la letra. Dels terlicos e
canemaces venguts de Araguo o que sesperen venir per saqueries
de blats lanes e altres usos vos dehim deuen pagar II sous per lliura
sis vendran a tall o en altra manera. Car van en compte de
canamaceria e per ço han a pagar juxta lo capitol. E si algu los
haura mesos o metra de Arago per propri us no deu pagar sino
per intrada si adonchs no es mercader. Lo qual entant com amprara
dels dits canemaços o sterlicos per sa mercaderia o
negociacio ara los hagues mesos abans de la crida o apres pus aquest
any los exercesqua en sa dita negociacio deu pagar II sous per lliura
de la stimacio de aquells axi com si compraven e venien. En lo fet de
les farines nos plau la prathica que haveu posada e som be de aquexa
intencio que als moliners no sia remes ne acomanat sino aço a que
altrament no puxe esser proveit. En lo fet dels capitans qui
contrasten pagar lo dret se provehex segons es scrit al deputat
local. E per quant se fa molta festa per alguns que los taulers o
collidors se aprofitarien de les monedes billonejant es proveit que
quiscun tauler haja a tenir caxa o en aquella les peccunies de sa
recepcio. De les quals nos puxa en res servir ne plenir sino aquelles
per aquelles sia tengut desliurar al general collector e de aço
prestar sagrament e homenatge. Cove donchs per vos se faça axi. Car
semblantment se fa per los altres e donau compliment a les fermances.
Nos ne scrivim al deputat local. En tot donau aquella bona endressa
ques confia de vos. Dada en Terragona a X de dehembre any Mil
CCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella diputat et
cetera.
Al honorable En Manuel de Vilaplana collector de les
generalitats en la ciutat e vegueria de Leyda.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Molt honorable mossenyer. Rebuda
havem vostra letra e vist lo contengut nos plau vostra bona cura e
diligencia esser en los afers aquella ques confia de vos. Al senyor
Rey es stada feta paraula sobre lo fet de aquexs
senyors de capitans qui dificulten. Sa Magestat los ne scriu.
E ab la present rebreu les letres. Creu
se ells obtemperaran. E
si nou fahien requiriu lo Governador e don Mateu e altres capitans
juxta forma del capitol. E apres si encara la cosa no havia efecte
scriviu nos ne. Sobre totes les dificultats e duptes qui hixen en la
forma del pagar scrivim largament al collector segons per sa letra
veureu que ell vos pora comunicar. En lo fet de les fermances del dit
collector se don recapte. E per quant en la terra corren moltes
monedes en les quals se pot fer avantatge volem que lo collector faça
sagrament e homenatge de tenir caxa a les monedes de sa recepcio e de
no plenir se en res de aquelles sino que aquelles matexes pagara e
desliurara al General collector o a qui ell li manara. Rebien donchs
la dita seguretat. Nos lin scrivim que laus prest. De Terragona a X
de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al honorable micer Anthoni Riquer
deputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Vostra letra de
XI del present havem rebuda per la qual apar que no havieu rebudes
les letres que derrerament vos havem respost als duptes de que scrit
nos haveu. Fareu segons ab aquelles vos dehim. Al restant que ara nos
haveu consultat sobre lo fet del capita de Alcaraç qui axis
met entorn lo senyor Rey li ha ya scrit a ell e als altres segons
haureu vist e ara de present li torna scriure molt estretament e en
tal manera que no es de creure ell se detingua pus e siu fahia cove
la instancia se continue al Governador per exir lost e axiu
scrivim al deputat local e no dupteu ques pendra ab tal scalfament
com es obs. Del compliment que haveu donat a vostres fermances nos
plau molt e de vostra bona diligencia e treball que donau en vostra
collecta. Continuau en fer lo degut en que siau cert se haura tal
sguart que sera a vostres treballs deguda remuneracio. Lo oint de
quens scriviu no havem rebut. Lo correu es stat desempatxat un
divenres a XIIII de dehembre a X ores ans de mig jorn. De Terragona
lo dit dia. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et
cetera.
Dirigitur Manuel de Vilaplana collectori Illerde et
cetera.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Molt
honorable mossenyer. Rebuda havem vostra letra de XI del present e
sobre lo quens scriviu del capita de Alcaraç vos haviem ya trameses
letres del senyor Rey per a ell e als altres capitans les quals apar
encara no havieu rebudes. Ara ne havem encara feta paraula al dit
senyor Rey qui molt stretament ne torna scriure al dit capita e en
tal manera que no es de creure ell se detingua pus. E hon ho fes
continuau vostra instancia al Governador e a don Mateu e feu aqui tot
lo degut juxta forma dels capitols e scriviu nos de tot lo que si
succehira. Del que dehiu de pendreu ab scalfament no dupteu que axis
fara. Car vist es esser be necessari que altrament tot seria no res
si ara en lo principi si flixava gens. Lo comte de Prades es
en aquexes parts no es dupte ell fara pagar per tota sa terra e
encara lin scrivim. Trameteu li la letra si necessari sera. De les
fermances que lo collector ha donades nos plau e som de aquelles
contents. Les cartes de les seguretats dels oficials no cal trametre
per lo present. Lo senyor Rey scriu al rector e universitat del Studi
e nos per semblant. Ab la present rebreu les letres. De la ora del
desempatxament del corren scrivim al collector. De Terragona a XIIII
de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al molt honorable micer Anthoni
Riquer diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Senyor
molt egregi. Certificats som que los vostres homens de
Arbecha
e de
Juneda
e de
les Borges
no han
vulgut
ne volen pagar
los
drets de generalitats

novament imposats. La qual cosa quant redunde en deservici del senyor
Rey e perturbacio e dan de aquest Principat Vostra Senyoria no ho
ignora. E per quant se creu que vos com hu dels principals del
parlament en lo qual aço es acordat ho fara axi passar en les dites
e altres ses terres no si fa provisio per lo present altra que
scriure a vostra dita Senyoria a la qual placia ferhi lo que ella
matexa sab deu e es tenguda fer per manera que no calegua usar de
algun altre remey del qual vos matex haurieu esser exequutor sots
virtut de la seguretat que haveu prestada. E tingaus senyor molt
egregi lo poder divinal en sa guarda. Scrita en Terragona a XIIII de
dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera a vostra ordinacio prest.
Al molt
egregi senyor lo comte de Prades.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.


Molt honorables e savis senyors. Tanta
es la diversitat del temps segons per vostra erudicio e doctrina be
sabeu que qui uniformament en diversos temps se volria haver
grantment peccaria. Aquesta fonch la sentencia del savi quant dix
tempus belli et tempus pacis. Adonchs si per causa de la guerra
suscitada e moguda en aquest Principat se ha fets imposits de
drets novells e no acostumats e aquells en tota condicio de persones
no deu esser a algu maravella. Hon com hagam entes que en vostra
universitat serien alguns qui la dita imposicio de drets e la
supportacio de aquells haurien molesta aquells tals quis que
sien volem exortar e pregar vullen attendre a la fidelitat e devocio
del senyor Rey per servici del qual es stat fet e al benefici de
aquest Principat lo repos e tranquillitat del qual Deu migançant sen
speren a conseguir e per tals consideracions vullen patientment
tollerar e subir aquest poch carrech. Ne fie algu qui hon li
fos donada tal ignominiosa libertat de exempcio ço que no es se
volgues de aquella alegrar per no incorrer en la sentencia per
vosaltres vulgada quant dehiu que turpis est pars que suo non
congruit universo. Sou vosaltres tanquam linterne accense de
les quals los altres han a pendre lum e sou en vostra
professio tanquam milites qui castra sequuntur (castellanos
: catalanes
) ad quos venit gloria non per luxum atque ignaniam
sed per tolleranciam laborum et vitam parce ac duriter actam. Vullau
donchs en aquesta necessitat de temps aconseguir en vostra milicia
aquesta part de gloria e feu de la necessitat virtut. Car los
voluntaris seran loats e los que recusaran destrets e forçats e
no es en facultat de poder si fer comport o dispensacio alguna.
Tingaus lo Sant Sperit molt honorables e savis senyors en sa bona
guarda. Dada en Terragona a XIIII de dehembre any MCCCCLXIIII.
-
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera a vostra
honor prest.
Als molt honorables e savis senyors los rector e
universitat
del Studi de Leyda.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

(Studi de Leyda, universidad literaria de Lérida)


17 DE DICIEMBRE.

Honrat
senyer. De vos som no poch maravellats per quant de tants dies ença
que vos partis de aci e ab lo carrech queus acomanam nons haveu feta
una petita letra ab la qual nos haguesseu certificats si los
drets se paguen e cullen en aquexa vila e vegueria pacificament e
complida ne si hi es fet obstacle o contradictio per algu ne si hi
insurt algun dupte. Nos prima faç crehem que la cosa haja mal
recapte quant vehem tanta negligencia vostra e stavem en delliberacio
trametre hi alguna persona per veure e regonexer totes les coses e
foraus carrech per lo qual havem delliberat scriureus primer. Per
tant vos dehim e manam que de totes les dites coses nos certifiqueu
decontinent.
E mes nos certifiqueu quina summa e quantitat fins
aci haveu exhigida. E no siau en aço pus negligent car si ho sou no
trigarem pus de trametre per les dites coses persona qui hira
a carrech vostre. Dada en Terragona a XVII de dehembre any
MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
et cetera.
Al honrat En Joan Terre diputat local en la
vila e vegueria de Vilafrancha de Penades.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Nos
fins aci en molta culpa den Joan Terre collector qui may nons ha
scrit ignoram si los drets se paguen pacificament en aquexa vila e
vegueria axi antichs com novellament imposats e per tota persona
generalment ne si hi es fet obstacle o contradiccio per algu ne si hi
insurt algun dupte. De
tot aço pertany al ofici vostre entremetreus e avisar nos e
apar
nos
(: nos pareix :
ens pareix; nos parece
) que tots ho tractau
negligentment.
Per queus dehim e manam hi doneu altra diligencia
e recapte e de tot nos scriviu e vullau mostrar que sou persones de
afers altrament si hauria a proveir de altres per al mester de la
cosa. Dada en Terragona a XVII de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al honrat
En Franci Prats deputat local en la vila e vegueria de Vilafrancha de
Penedes.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.




Honrat senyer. Nos havem informacio que los drets de les
generalitats novament imposats nos cullen fins aci en Prades
e en la Muntanya
e que la cosa ha mal recapte en carrech e culpa
vostra. Haviem altra fiança de vos que hi donareu altra diligencia
axi com abastau fer en les coses en que haveu voluntat e si axi fer
nou volieu nou devieu haver emparat car be si trobara qui hi donara
recapte. Es necessari milloreu vostre fet. Altrament hi fariem deguda
provisio per no menegar ab negligencia cosa de tanta importancia e en
la qual redunda tant servici al senyor Rey e benefici al Principat de
Cathalunya. Som certs que al senyor comte no sera plasent que la cosa
haja sie (sigut) axi menejada negligentment en sa terra
de que altres persones li donaran molt carrech. Com sie hu dels
principals a qui pertany arreglar en aço ses coses. Dada en
Terragona a XVII de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.

Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al honrat En Dalmau de
Tolosa sobrecollidor de les generalitats en lo comdat de Prades.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

18 DE
DICIEMBRE.

Honrat senyer. Vostra letra havem rebuda.
Responent vos al contengut sobre lo fet dels homens del Marquesat
quis meten entorn de pagar vos dehim que la provisio que si deu fer
es aquesta que lo deputat local requira los oficials de aqui.
Prenguen quants homens hi intraran del Marquesat e altres qui
perturben los drets els tinguen presos fins tant que
paguen cumplidament. E mes encara lo diputat e vos requirau los
capitans de gent darmes qui sien aqui del sou e entre los altres lo
comte de Prades si hi sera que ab ma poderosa intren en lo dit
Marquesat per fer los pagar car tenguts hi son. E de aço nos scrivim
mes lonch al dit diputat. Al fet den Splugues vos dehim que no
es veritat lo que ell aferma nos li hagam feta tal assignacio ni
alguna ne ha potestat de rebre res dels drets del dia ença ques feu
lo novell imposit ne permetau que del dit dia ença li sia de res
respost. E es de maravellar que vos ni algu crega a altri en tals
coses sino mostren auctenticament lo que dien. Nos scrivim al dit
Nesplugues vinga decontinent per donar raho del que fet haja.
Trameteu li la letra lla hon sera. Dada en Terragona a XVIII de
dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al honrat En Guerau de Cervello
collector de les generalitats en la ciutat de Balaguer.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt honorable
mossenyer. La comissio que demanau de ofici de algutzir per pendre
los homens del Marquesat qui no volen pagar los drets no es cosa se

deja fer car serie perjudicial al General qui ya te forma com se
ha regir. Ço es que los oficials han exequutar les requestes dels
deputats generals e locals.
Perque requiriu los oficials de
aquexa ciutat sots virtut de la seguretat per ells prestada prenguen
quants homens del Marquesat intren en aquexa dita ciutat els tinguen
presos fins que paguen axi com deuen. Mes crehem sapiau com en virtut
de capitol fet en lo parlament tots los capitans e gents darmes del
sou requests per lo collector general o particular de aquests drets
son tenguts anar ab ma poderosa en los lochs hon los drets pagar se
recusen per fer aqui asistencia e tota força e destrengiment a fer
pagar loe dits drets. Per que si axi perseveraran los del Marquesat
feu que per part del dit collector se faça la dita requesta a tots
los qui son aqui del sou e encara a aquells de Tarregua o altres e
vos ab ells disponeu vos anar lla que aquest es lo cami e axi se ha
de fer.
Lo senyor Rey ha scrit a mossen Coscho e li torna
scriure si en la perfidia perseveraran feu que no si flixe. Ab
la present haureu copia del capitol del dit parlament. Lo que tots
juran en lacte de la mostra. Donau hi recapte. Car molt hi va per no
fer portell a dengu qui de aço se scuse. Dada en Terragona a
XVIII de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al molt honorable mossen Ramon
Roger de Thoralla cavaller deputat local en la ciutat de Balaguer.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honrat
senyer. Per quant es hora que vingau per que sie vist lo que haveu
fet en vostra comissio vos dehim vingau decontinent ab tot lo que
complescha per donar raho e compte de ço que fet haureu en vostra
dita comissio. E en aço no haja falla. Dada en Terragona a XVIII de
dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Al honrat En Gili Desplugues.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

20 DE
DICIEMBRE.

Molt honorable senyer. Responent a vostra letra
vos dehim que lo capita de Biure deu esser aci e farem que lo
senyor Rey li parlara e li scriura de la cosa
per manera que haja
recapte axi com es necessari per no flixar en ell ne fer portell a
algu altri. Del que dehiu de Conesa es veritat pertany als de
Monblanch e per error es stat mes en vostra comissio e memorial. Dels
draps de lli (se encuentra li y lli en estos textos) canem o
stopa vos dehim no deveu pagar los dos diners per cana si ans de la
publicacio de la crida eren texits. Pero si no eren acabats de texir
e apres la crida les peces son stades acabades deuen pagar los dos
diners per cana. Dels II sous per lliura (se encuentra lliura y
liura
) no es dupte deuen pagar sis vendran. Del vi que venen los
taverners
si han comprat daltri e lo venedor haura pagat vos
dehim que los dits taverners no deuen pagar. Del que dehiu de totes
teleries e canamaceries vos responem se deuen manifestar e bollar e
posar guarde axi com se practhicara de primer en totes aquelles coses
que pagaven dret de General e noy flixeu. Car sens lo
dit manifest e bolla se porien
cometre grans fraus. Al restant que ab laltra letra nos haveu
consultats de la questio que es entre los perayres de aquexa
vila e los bolladors de Monblanch e de Valls
nos hi provehim juxta forma de una patent letra que ab la present
rebreu. Dada en Terragona a XX de deembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al honrat
En Joan Rosanes deputat local en Santa Coloma e altres lochs de la
vegueria de Cervera.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Per alguns perayres.
Bernat Çaportella cavaller
unich deputat et cetera.
A tots e sengles collidors e guardes
dels drets de generalitats en lo dit Principat de Cathalunya
constituits saluts.
Los capitans dels drets de les dites
generalitats en lo temps passat que aquells se acostumaven arrendar
per veguerius per squivar los fraus que de un arrendament se
podien fer a altre havien dispost de moltes maneres com les dites
generalitats se devien pagar en quiscun arrendament les quals primors
e dificultats totes cessen en lo temps present en lo qual les
generalitats totes venen a vostra bossa e ma e no es algun interes
per qual cullidor seran exhigides pus exhigides sien per algu e
solament fa a donar via com mes utilment e expedita les utilitats
al dit General provenir puxen. Adonchs vos dehim e manam que cessant
tota diferencia entre vosaltres de aço siau contents pus los drets
de les generalitats axi de bolla de plom segell de cera com altres
sien pagats en qualsevol loch del Principat de obediencia del senyor
Rey. E pus aço conste a vosaltres cesse tota altra instancia que en
altre temps se pogues fer en les coses. Mes avant es vist redundar al
benavenir del dit General moltes coses atteses en lo temps present
que si de alguna ciutat vila loch o poblacio seran tramesos a
altre loch o terme draps o scapolons per apparell de moli a obs de
vestir e los quals hauran a tornar als perayres de la ciutat vila o
loch don seran exits per rebre complit apparell que no sien forçats
ni detenguts per lo dret de segell de cera sino que sien lla tramesos
a pagar hon rebran son compliment. E axi vos dehim e manam ho
deduhisquau en prathica e no fesseu res en contrari. Altrament fariem
reintregar (reintegrar) los de qui seria interes a
missions e carrech de aquell de vosaltres qui contrafet hauria. Dada
en Terragona a XX de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Honrat senyer. Vostra letra havem rebuda e vist lo contengut
en aquella som contents de tot lorde e disposicio que haveu donat a
les coses axi de tall que haveu fet als homens de Pontils
Sancta Perpetua e la Lacuna en que vehem es la
necessitat de fer se en tal manera per quant los molins son en terra
de rebelles. Com altres coses de que scrit nos haveu. Del nostre
scriure axi congoxosament nous sie maravella. Car algun tant ne
haviem raho per no haver de vos fins aci algun avis. Daquiavant
continuau de be en millor.
Donau recapte al fet de Pontons
axi com scriviu e reteu en totes coses lo deute ques confia de vos.
Car no contrastant lo congoxat scriure no havem de vos
res
sinistre pensat. Sien stades speronades al bon cavall per les quals
no val menys. Data en Terragona a XXI de dehembre any MCCCCLXIIII.
-
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al
honrat En Joan Ferre deputat local en la vila e vegueria de
Vilafrancha de Penedes.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Per En Gaspar Farnos.
Nos En Bernat
çaportella cavaller unich deputat et cetera.
Desigants provehir
a la indemnitat del dit General de les generalitats de aquell e que
totes fraus sien squivades ab tenor de la present fem e cream a vos
En Gaspar Farnos fuster de la fidelitat e probitat del qual
plenariament confiam en guarda del dit General e dels drets de
generalitats de aquells. Axi que vos aneu e pugau anar per totes
ciutats viles lochs e passos del dit Principat de Cathalunya de
obediencia del dit senyor Rey e veure investigar e inquirir dels
drets de les dites generalitats axi antichs com novellament imposats
en virtut del parlament convocat e celebrat per lo dit senyor Rey en
la present ciutat de Terragona. E be guardar attendre e instar que
los dits drets se paguen ab integritat als cullidors de aquells per
totes persones segons los capitols de les dites generalitats disponen
e ordonen. E per aço pugau fer totes instancies e actes necessaries.
En les quals coses vos hajau diligentment fael e leal a tot
profit del dit General segons haveu ofert e promes en virtut del
sagrament e homenatge que per aço haveu prestats en poder nostre
sots virtut dels quals no pugau res exhigir per vos matex directament
o indirecta ne pendre alguna sobornacio ne composicio alguna fer en e
de algun frau per alguna persona comes e per vos atrobat en les dites
generalitats ne lo dit frau cobrir e celar abans siau tengut aquell
manifestar a nos e al deputat local o collidor dels dits drets en la
ciutat vila o loch hon per vos sera atrobat segons totes les dites
coses son axi migançant la dita seguretat per vos ofertes e
promeses. De les quals fraus o penes e bans de aquelles vos hajau la
part ques pertany al acusador o denunciador dels dits fraus segons
los capitols de les dites generalitats disponen. E altre salari al
dit general no demanareu sino aquell que per nos o per lo General
receptor vos sera atorgat hagut sguart als treballs e servici vostre.
Adonchs ab la present requirim tots e sengles deputats locals e
altres persones a les quals se pertangua que a vos dit En Gaspar
Farnos hagen e tinguen per guarda del dit General e a vos en les
coses concernents lo exercici del dit ofici obtemperen e los dits
oficials vos hi presten tot auxili e ajuda necesaris.
Dada en Terragona a XXI de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.



Prestó
dicho Gaspar Farnos el juramento y homenaje de costumbre, con
todas las formalidades necesarias.

Molt honorable mossenyer.
Nos havem proveit En Gaspar Farnos del ofici de guarda del General
segons veureu per la provisio que sen porta. Par nos que sie persona
havent disposicio a la cosa. Ha per son ofici la part de les penes e
bans dels fraus que atrobara. Ço es aquella part que ha sguart al
accusador.
No li toqueu o flixeu en aquelles sens beneplacit o
voluntat sua. E vullau en totes coses haver per recomanats los drets.
Car be sera necessari per suplir als carrechs que cove de aquells
pagats sien. Per semblant es necessari no toqueu en res a la part de
les penes e bans pertanyent a les altres guardes per los fraus que
atrobaran sens voluntat lur per ço que sien mes diligents en lur
ofici. Dada en Terragona a XXI de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Dirigitur
a micer Anthoni Riquer diputat local en la ciutat e vegueria de
Leyda.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honrat
senyer. Nos havem proveit En Gaspar Farnos del ofici de guarda del
General per lo qual ofici ha la part de les penes pertanyent al
accusador per los fraus que atrobara e en la dita part nos deu flixar
ne toquar sens voluntat sua. De altre salari stara a conexença
nostra o del collector general. A les altres coses de quens scriviu
no curam respondre per quant aqui haureu prestament persona quius
parlara de nostra part de tot lo que occorre. Dada en Terragona a XXI
de dehembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Dirigitur Manueli de Vilaplana
collectori generalitatum in civitate et vicaria Ilerde et cetera.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honrat
senyer. Entes havem que lo collidor de Vilafrancha vos hauria
assignat en cullidor en aquexa vila del dret de la farina e altres
drets de generalitats imposats novellament en virtut del parlament
celebrat per lo senyor Rey en aquesta ciutat. E per quant En P. Roig
era e es collector de la bolla de plom segell de cera e intrades e
exides e abasta en aquexa vila una sola persona per tots los drets de
generalitats axi vells com novells. Per tant vos dehim e manam vingau
aci ab les peccunies e tot ço que haureu exhigit dels dits drets per
donar ne raho al general receptor. E daqui avant nous cureu pus de la
dita collecta. Car nos havem acomanada aquella per tots los dits
drets axi vells com novells al dit En P. Roig. Qui per aço haja
prestada la seguretat acostumada. Dada en Terragona a XXI de dehembre
any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
et cetera.
Al honrat Nanthoni Bru batle del loch de la
Torra den Barra. (Torredembarra)
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Prestó el mencionado Pedro Roig
el juramento y homenaje de costumbre, en poder del diputado, con
todas las formalidades necesarias.