Mostrando entradas con la etiqueta foch. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta foch. Mostrar todas las entradas

lunes, 7 de agosto de 2023

8. 48. Sans Feu, & Leu.

Sans Feu, & Leu.

CHAPITRE XLVIII.

Entre tous les Elemens je trouve que le feu a tousjours esté reputé necessaire pour la conservation de la santé. Qui a esté cause à mon advis que Martial devisant de la felicité que l' homme peut avoir en ce bas estre, apres la deduction de quelques particularitez, adjousta par exprés, Focus perennis, c' est à dire, avoir bon feu perpetuellement en sa maison: Et au contraire les plus expresses, & exemplaires punitions qui se faisoient dedans Rome, estoient quand l' on interdisoit un homme de feu, & d' eauë: voire fut trouvé le feu de telle necessité à une famille privee, que les mesmes Romains voulurent par une metaphore appeller la maison où ils residoient sous cette diction Latine Focus, qui ne signifioit toutesfois en sa propre signification, autre chose que le Fouyer: Et en cette façon estimerent-ils miserable celuy que la fortune avoit privé Laribus, & focis. Qui est comme si nous disions estre banny de sa maison. De cette mesme façon avons nous dit, & disons tant de feux estre aßis à la taille, c' est à dire tant de maisons à tel village estre contribuables à la taille: Ainsi dismes nous estre sans feu & sans leu quand nous voulusmes representer un homme qui n' avoit aucun domicile asseuré: Et de ce mesme mot est issu ce que nous appellons fouages, qui sont contributions annuelles que l' on tire de chaque feu. Chose qui est, ou qui peut estre notoire, & neantmoins remarquee par passage exprés au vieil Coustumier de Normandie chap. 15. parlant du Monneage qui estoit deu de trois ans en trois ans au Duc de Normandie, a fin qu' il ne fist point affoiblir les monnoyes. L' on doit sçavoir (dit-il) qu' il y a plusieurs lieux en Normandie, qui onc ne payerent cet ayde, si comme la Chastellenie, Laval, S. Jacques, Mortaigne, & aucuns autres qui oncques ne payerent Monneage. Et pource souloit-il estre appellé fouage, car ceux le payent ordinairement qui tiennent feu & leu: Aux dernieres impressions on a mis feu & lieu, ainsi que nous en usons maintenant. Mais il ne faut point douter que nos vieux François usoient du mot de leu, & non de lieu, & ce par une mesme analogie que de celuy de feu. Car tout ainsi que feu vient de focus, aussi leu venoit de locus, & nos anciens pour asseurer leur metaphore, par laquelle sous le mot de feu ils vouloient representer nos domiciles, y adjousterent encore celuy de leu, qui est beaucoup plus intelligible: Et par mesme moyen se joüerent de la rencontre des 2. mots: Quant à moy il me semble qu' il est beaucoup plus beau de demeurer dedans cette ancienneté que de dire feu & lieu, encores que le mot de lieu ait banny de nous celuy de leu. Tant y a que nos ancestres firent de ces mots focus, locus, & jocus, feu, leu, jeu. Et diray encores que de Coquus, ils firent Queu.


/

domingo, 6 de enero de 2019

CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

¿PAÏSOS CATALANS? CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462  




Real Senyera valenciana,  CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

A la segona mitat del siglo XV, lo Regne de Valencia se va enfrentá un atra vegada als seus incómodos veíns del nort, los cataláns. Estos se van eixecá contra lo monarca aragonés.
La rebelió catalana va sé la prinsipal caussa de la decadénsia de la Corona de AragóLos cataláns se van aliá en Fransa y en Castilla contra los valensiánsaragonesos mallorquíns, explique lo professó Ricart García Moya.
Lo capellán de Alfonso lo Magnánim, al seu Dietari, va escriure:
“Digous, a XXXVI de noembre e any LXVI, toquada la oracio, per Valencia foch feta crida com lo Rey de França avia cridat en França la guerra contra lo rey de Arago e terres e gents del dit rey a foch e sanch, de la qual cosa Valencia e tot lo regne an gran tresticia e dolor; consident los tans e tans grans mals que per causa del cathalans ha en la major part de Spanya e casi tota divisio dels reys, regnes, de terres, de senyors, discordia en mala voluntad ¡e qui pot dir ni estimar les persones que per causa de vostra llibertat son mortes! e quants son fora de sos regnes perdent, presones, bens, heretats ¡e quantes senyores dones e donzelles envergonyides, e van desolades ¡o catalans! e quant ni en quin temps aurem reparat tals actes criminosos”.
Estes lamentassións van está motivades per la guerra entre cataláns y valensiáns, que al 1462 ere una lucha generalissada. Los valensiáns van tíndre que soportá los ataques de cataláns y castelláns.
La Real Senyera presidíe la eixida de les tropes desde Valénsia y en algunes ocasións va aná en elles als combates. Anabe sempre escoltada per la compañía del Centenar de la Ploma que la protegíe y salvaguardabe.

CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

¿PAÏSOS CATALANS? CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462  




Real Senyera valenciana,  CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

A la segona mitat del siglo XV, lo Regne de Valencia se va enfrentá un atra vegada als seus incómodos veíns del nort, los cataláns. Estos se van eixecá contra lo monarca aragonés.
La rebelió catalana va sé la prinsipal caussa de la decadénsia de la Corona de AragóLos cataláns se van aliá en Fransa y en Castilla contra los valensiánsaragonesos mallorquíns, explique lo professó Ricart García Moya.
Lo capellán de Alfonso lo Magnánim, al seu Dietari, va escriure:
“Digous, a XXXVI de noembre e any LXVI, toquada la oracio, per Valencia foch feta crida com lo Rey de França avia cridat en França la guerra contra lo rey de Arago e terres e gents del dit rey a foch e sanch, de la qual cosa Valencia e tot lo regne an gran tresticia e dolor; consident los tans e tans grans mals que per causa del cathalans ha en la major part de Spanya e casi tota divisio dels reys, regnes, de terres, de senyors, discordia en mala voluntad ¡e qui pot dir ni estimar les persones que per causa de vostra llibertat son mortes! e quants son fora de sos regnes perdent, presones, bens, heretats ¡e quantes senyores dones e donzelles envergonyides, e van desolades ¡o catalans! e quant ni en quin temps aurem reparat tals actes criminosos”.
Estes lamentassións van está motivades per la guerra entre cataláns y valensiáns, que al 1462 ere una lucha generalissada. Los valensiáns van tíndre que soportá los ataques de cataláns y castelláns.
La Real Senyera presidíe la eixida de les tropes desde Valénsia y en algunes ocasións va aná en elles als combates. Anabe sempre escoltada per la compañía del Centenar de la Ploma que la protegíe y salvaguardabe.

CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

¿PAÏSOS CATALANS? CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462  




Real Senyera valenciana,  CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

A la segona mitat del siglo XV, lo Regne de Valencia se va enfrentá un atra vegada als seus incómodos veíns del nort, los cataláns. Estos se van eixecá contra lo monarca aragonés.
La rebelió catalana va sé la prinsipal caussa de la decadénsia de la Corona de AragóLos cataláns se van aliá en Fransa y en Castilla contra los valensiánsaragonesos mallorquíns, explique lo professó Ricart García Moya.
Lo capellán de Alfonso lo Magnánim, al seu Dietari, va escriure:
“Digous, a XXXVI de noembre e any LXVI, toquada la oracio, per Valencia foch feta crida com lo Rey de França avia cridat en França la guerra contra lo rey de Arago e terres e gents del dit rey a foch e sanch, de la qual cosa Valencia e tot lo regne an gran tresticia e dolor; consident los tans e tans grans mals que per causa del cathalans ha en la major part de Spanya e casi tota divisio dels reys, regnes, de terres, de senyors, discordia en mala voluntad ¡e qui pot dir ni estimar les persones que per causa de vostra llibertat son mortes! e quants son fora de sos regnes perdent, presones, bens, heretats ¡e quantes senyores dones e donzelles envergonyides, e van desolades ¡o catalans! e quant ni en quin temps aurem reparat tals actes criminosos”.
Estes lamentassións van está motivades per la guerra entre cataláns y valensiáns, que al 1462 ere una lucha generalissada. Los valensiáns van tíndre que soportá los ataques de cataláns y castelláns.
La Real Senyera presidíe la eixida de les tropes desde Valénsia y en algunes ocasións va aná en elles als combates. Anabe sempre escoltada per la compañía del Centenar de la Ploma que la protegíe y salvaguardabe.