Mostrando entradas con la etiqueta gemegam. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta gemegam. Mostrar todas las entradas

miércoles, 13 de septiembre de 2017

Gemegá

Gemego, gemegues, gemegue, gemegam o gemeguem, gemegau o gemegueu, gemeguen.

Gemech, gemec. 

Capitol. VIII. Com pujant la Senyora los.*.mes alts graons. dix los darres.*.psalms del canticum gradum continuant la dita suplicacio.

Muntant la senyora lo onzen scalo fon dauant ella la sua amada donzella humilitat. e ficant lo genoll dix a sa altesa. O ma senyora escoltau y hoyreu los dolorosos crits de aquells qui a vos reclamen e dien. ¶ Exules filij eue ad te suspiramus gementes et flentes in hac lacrimarum valle. Car los fills de Eua (Eva) exellats e lançats en aquesta vall de lagrimes ab plors e ab gemechs suspiren e demanen lo adjutori vostre: socorreu los senyora. ETC...




Me va prometre (o prometí) uns díes de turisme rural sense pará... Y va y me porte a cullí olives, lo mol fill de la gran puta !
Me va prometre (o prometí) uns díes de turisme rural sense pará... Y va y me porte a cullí olives, lo mol fill de la gran puta !

DCVB:

GEMEGAR (i ant. i dial. gemecar). v. intr.: cast. gemir

|| 1. Fer gemecs (de dolor, de pena). Sospira e jamega per les injúries que a tu són fetes, Genebreda Cons. 71. Souint lo qui's riu gemeca y sospira, Passi cobles 34. No us cal gemegar ab llàgrimes falses, «Cancion muy gentil» (Cançon. Sat. Val.) 49. La muller de Xantus, plorant y gemegant entrà en la cambra, Isop Faules 11. a) usat com a tr. en aquesta frase: Ell gemega sa desditxa, Lacavalleria Gazoph. 


|| 2. Fer soroll planyívol, com semblant a un gemec de dolor. Corbs e molts altres aucells gemegants agrament, Metge Somni iii. Damunt l'esberla que més fort gemega, Canigó ix. La palanca cruixia com gemegant al pas de tanta carn, Pons Auca 189. Y arbre y entenes van gemegantSalvà Poes. 143. 


|| 3. fig. Sentir-se oprimit. Anys fa que Palestina, minvant, sota l'assot de la secor, gemega, Alcover Poem. Bíbl. 71.
    Refr.

—«Qui gemega, ja ha rebut»: es diu al·ludint al qui es queixa d'una desgràcia ja consumada, que no té remei.
    Fon.: 
ʒəməɣá (or., bal.); ʤemeɣá (occ.); ʤemekáɾ (Cast.); ʧemekáɾ (Val.); ʒəməʝá (Palma, Manacor, Pollença).
    Etim.: 
del llatí *gemĭcaremat. sign. // 
suspiramus gementes

Els malnoms felanitxers contemporanis

)

Gemegá

Gemego, gemegues, gemegue, gemegam o gemeguem, gemegau o gemegueu, gemeguen.

Gemech, gemec. 

Capitol. VIII. Com pujant la Senyora los.*.mes alts graons. dix los darres.*.psalms del canticum gradum continuant la dita suplicacio.

Muntant la senyora lo onzen scalo fon dauant ella la sua amada donzella humilitat. e ficant lo genoll dix a sa altesa. O ma senyora escoltau y hoyreu los dolorosos crits de aquells qui a vos reclamen e dien. ¶ Exules filij eue ad te suspiramus gementes et flentes in hac lacrimarum valle. Car los fills de Eua (Eva) exellats e lançats en aquesta vall de lagrimes ab plors e ab gemechs suspiren e demanen lo adjutori vostre: socorreu los senyora. ETC...




Me va prometre (o prometí) uns díes de turisme rural sense pará... Y va y me porte a cullí olives, lo mol fill de la gran puta !
Me va prometre (o prometí) uns díes de turisme rural sense pará... Y va y me porte a cullí olives, lo mol fill de la gran puta !

DCVB:

GEMEGAR (i ant. i dial. gemecar). v. intr.: cast. gemir

|| 1. Fer gemecs (de dolor, de pena). Sospira e jamega per les injúries que a tu són fetes, Genebreda Cons. 71. Souint lo qui's riu gemeca y sospira, Passi cobles 34. No us cal gemegar ab llàgrimes falses, «Cancion muy gentil» (Cançon. Sat. Val.) 49. La muller de Xantus, plorant y gemegant entrà en la cambra, Isop Faules 11. a) usat com a tr. en aquesta frase: Ell gemega sa desditxa, Lacavalleria Gazoph. 


|| 2. Fer soroll planyívol, com semblant a un gemec de dolor. Corbs e molts altres aucells gemegants agrament, Metge Somni iii. Damunt l'esberla que més fort gemega, Canigó ix. La palanca cruixia com gemegant al pas de tanta carn, Pons Auca 189. Y arbre y entenes van gemegantSalvà Poes. 143. 


|| 3. fig. Sentir-se oprimit. Anys fa que Palestina, minvant, sota l'assot de la secor, gemega, Alcover Poem. Bíbl. 71.
    Refr.

—«Qui gemega, ja ha rebut»: es diu al·ludint al qui es queixa d'una desgràcia ja consumada, que no té remei.
    Fon.: 
ʒəməɣá (or., bal.); ʤemeɣá (occ.); ʤemekáɾ (Cast.); ʧemekáɾ (Val.); ʒəməʝá (Palma, Manacor, Pollença).
    Etim.: 
del llatí *gemĭcaremat. sign. // 
suspiramus gementes

Els malnoms felanitxers contemporanis

)

Gemegá

Gemego, gemegues, gemegue, gemegam o gemeguem, gemegau o gemegueu, gemeguen.

Gemech, gemec. 

Capitol. VIII. Com pujant la Senyora los.*.mes alts graons. dix los darres.*.psalms del canticum gradum continuant la dita suplicacio.

Muntant la senyora lo onzen scalo fon dauant ella la sua amada donzella humilitat. e ficant lo genoll dix a sa altesa. O ma senyora escoltau y hoyreu los dolorosos crits de aquells qui a vos reclamen e dien. ¶ Exules filij eue ad te suspiramus gementes et flentes in hac lacrimarum valle. Car los fills de Eua (Eva) exellats e lançats en aquesta vall de lagrimes ab plors e ab gemechs suspiren e demanen lo adjutori vostre: socorreu los senyora. ETC...




Me va prometre (o prometí) uns díes de turisme rural sense pará... Y va y me porte a cullí olives, lo mol fill de la gran puta !
Me va prometre (o prometí) uns díes de turisme rural sense pará... Y va y me porte a cullí olives, lo mol fill de la gran puta !

DCVB:

GEMEGAR (i ant. i dial. gemecar). v. intr.: cast. gemir

|| 1. Fer gemecs (de dolor, de pena). Sospira e jamega per les injúries que a tu són fetes, Genebreda Cons. 71. Souint lo qui's riu gemeca y sospira, Passi cobles 34. No us cal gemegar ab llàgrimes falses, «Cancion muy gentil» (Cançon. Sat. Val.) 49. La muller de Xantus, plorant y gemegant entrà en la cambra, Isop Faules 11. a) usat com a tr. en aquesta frase: Ell gemega sa desditxa, Lacavalleria Gazoph. 


|| 2. Fer soroll planyívol, com semblant a un gemec de dolor. Corbs e molts altres aucells gemegants agrament, Metge Somni iii. Damunt l'esberla que més fort gemega, Canigó ix. La palanca cruixia com gemegant al pas de tanta carn, Pons Auca 189. Y arbre y entenes van gemegantSalvà Poes. 143. 


|| 3. fig. Sentir-se oprimit. Anys fa que Palestina, minvant, sota l'assot de la secor, gemega, Alcover Poem. Bíbl. 71.
    Refr.

—«Qui gemega, ja ha rebut»: es diu al·ludint al qui es queixa d'una desgràcia ja consumada, que no té remei.
    Fon.: 
ʒəməɣá (or., bal.); ʤemeɣá (occ.); ʤemekáɾ (Cast.); ʧemekáɾ (Val.); ʒəməʝá (Palma, Manacor, Pollença).
    Etim.: 
del llatí *gemĭcaremat. sign. // 
suspiramus gementes

Els malnoms felanitxers contemporanis

)

Gemegá

Gemegá

GEMEGAR (i ant. i dial. gemecar). v. intr.: cast. gemir

Gemego, gemegues, gemegue, gemegam, gemegau, gemeguen


|| 1. Fer gemecs (de dolor, de pena). Sospira e jamega per les injúries que a tu són fetes, Genebreda Cons. 71. Souint lo qui's riu gemeca y sospira, Passi cobles 34. No us cal gemegar ab llàgrimes falses, «Cancion muy gentil» (Cançon. Sat. Val.) 49. La muller de Xantus, plorant y gemegant entrà en la cambra, Isop Faules 11. a) usat com a tr. en aquesta frase: Ell gemega sa desditxa, Lacavalleria Gazoph. 


|| 2. Fer soroll planyívol, com semblant a un gemec de dolor. Corbs e molts altres aucells gemegants agrament, Metge Somni iii. Damunt l'esberla que més fort gemega, Canigó ix. La palanca cruixia com gemegant al pas de tanta carn, Pons Auca 189. Y arbre y entenes van gemegant, Salvà Poes. 143. 


|| 3. fig. Sentir-se oprimit. Anys fa que Palestina, minvant, sota l'assot de la secor, gemega, Alcover Poem. Bíbl. 71.
    Refr.

—«Qui gemega, ja ha rebut»: es diu al·ludint al qui es queixa d'una desgràcia ja consumada, que no té remei.
    Fon.: 
ʒəməɣá (or., bal.); ʤemeɣá (occ.); ʤemekáɾ (Cast.); ʧemekáɾ (Val.); ʒəməʝá (Palma, Manacor, Pollença).
    Etim.: 
del llatí *gemĭcaremat. sign.