Mostrando entradas con la etiqueta lepra. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta lepra. Mostrar todas las entradas

lunes, 29 de abril de 2024

Lexique roman; Lepra - Essalegrar

 

Lepra, s. f., lat. lepra, lèpre. 

Aicest onguens val contra lepra.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Cet onguent vaut contre lèpre. 

Cauterizacio de lepra. Trad. d'Albucasis. 

Cautérisation de lèpre. 

ANC. CAT. Llepra. CAT. MOD. ESP. PORT. IT. (chap.) Lepra.

2. Lebrosia, s. f., lèpre.

Vai penre mal de lebrosia. V. de S. Honorat.

Va prendre mal de lèpre. 

Malautia de peccatz qui es plus vil que neguna lebrosia. 

V. et Vert., fol. 79.

Maladie de péchés qui est plus vile que nulle lèpre.

ANC. CAT. Llebrosia. IT. Lebbrosia. (Lengua valenciana, lebrosia)

3. Lebros, adj., lat. leprosus, lépreux. 

Tot lo cors a lebros, que no s pot sostener de pes.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 1. 

A tout le corps lépreux, de sorte qu'il ne se peut soutenir en pieds.

Substant. Car semblava que fos lebros, 

E no semblava que homs fos. 

Passio de Maria. 

Car il semblait qu'il fût un lépreux, et il ne semblait pas qu'un homme il fût.

ANC. CAT. Lebros. CAT. MOD. Lepros. ESP. PORT. IT. Leproso. 

(chap. Leprós, leprosos, leprosa, leproses.)


Leri, adj., jovial, alerte.

Joglar leri,

Del salteri

Faras X cordas estrangir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Jongleur alerte, du psaltérion tu feras les dix cordes résonner.

Fig. En est sonet cuend' e leri.

A. Daniel: Ab guai.

En ce sonnet gracieux et jovial.


Lesca, s. f., lèche, mince tranche, morceau. 

Prendetz carn de porc grassa e fresca, 

O veilla, si 'n faitz una lesca.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Prenez chair de porc grasse et fraîche, ou vieille, ainsi faites-en une lèche.

Franh leu, e fai maynta lesca.

E. Cairels: Era no vei. 

Se brise facilement, et fait maint morceau. 

CAT. Llesca. (chap. Llescallesques; v. llesquejá; normalmén són de pa. ESP. Rebanada.)


Let, adj., lat. laetus, joyeux, content, satisfait.

Voyez Aldrete, p. 180.

Del vezer soi ieu bautz e letz.

P. Rogiers: Per far esbaudir.

Je suis fier et joyeux du voir. 

Quar pueis no fui letz ni guays.

Giraud de Borneil: Ges aissi del. 

Car depuis je ne fus joyeux ni gai. 

ANC. FR. De sa veüe ert moult liez. Fables et cont. anc., t. II, p. 47.

Il me sembloit merveilleusement lié et aise de cuer. Joinville, p. 245.

Et ont esté mout liez et joyeux. Monstrelet, t. 1., p. 181.

Chascuns en ert joianz et liez. Roman du Renart, t. II, p. 210.

ANC. CAT. Let. ESP. PORT. Ledo. IT. Lieto. (chap. Contén, satisfet, alegre.)

So let.

2. Legor, Leguor, s. f., joie, aise, loisir.

Las vanas legors 

Del segle fals.

B. Zorgi: Ben es adreigz. 

Les vaines joies du siècle faux.

Loc. Per qu' es folhs qui non cor

Als cortes faitz, mentre que n'a legor. 

P. Cardinal: Non es cortes. 

C'est pourquoi est fou qui ne court pas aux faits courtois, tandis qu'il en a loisir.

Amans fis no viu ses greu martire, 

Pus de vezer si dons non a legor.

Sordel: Gran esfortz. 

Amant fidèle ne vit pas sans pénible martyre, depuis que de voir sa dame il n'a pas loisir. 

Adv. comp. Cill d' Arll' estavan a legor, 

Ses trebalh e ses nausa. 

Bertrand d'Allamanon: Al arcivesque. 

Ceux d'Arles se tenaient à l'aise, sans tracas et sans noise.

3. Leticia, s. f., lat. laetitia, joie, félicité.

Vera leticia. Trad. de Bède, fol. 11. 

Vraie joie.

IT. Letizia. (N. E. La reina actual de los catalanes se llama Leticia o Letizia Ortiz Rocasolano. La próxima será Leonor, como alguna reina de Aragón.)

reina de España, Leticia o Letizia Ortiz Rocasolano

4. Letificatiu, adj., du lat. laetificus, létificatif, propre à réjouir.

Dels auzels letificatiu.

Lutz es letificativa.

Eluc. de las propr., fol. 126 et 119.

Des oiseaux létificatif. 

La lumière est létificative.

5. Letificar, v., laetificare, réjouir, rendre joyeux.

Ab instrumens muzicals letificar. Eluc. de las propr., fol. 81. 

Réjouir avec instruments de musique.

ESP. Letificar. IT. Letificare. (chap. Letificá; alegrá.)

6. Delicios, adj., lat. deliciosus, délicieux, joyeux, agréable.

Es plazent et delicios.

Per habitar plus delicioza.

Eluc. de las propr., fol. 123 et 157.

Est plaisant et agréable. 

Plus agréable pour habiter.

- Voluptueux.

Hom delicios e luxurios a ades eveia de son fraire. Trad. de Bède, fol. 79.

L'homme voluptueux et luxurieux a incessamment envie de son frère.

- Délicat, mou.

Substantiv. Als delicios sia commandada tals fazenda que... no sio lezeros. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 52. 

Aux mous soit commandée telle occupation que... ils ne soient pas oisifs.

CAT. Delicios. ESP. PORT. Delicioso. IT. Delizioso. (chap. Delissiós, delissiosos, delissiosa, delissioses.)

7. Deleitos, Delechos, adj., délicieux, joyeux, agréable.

Eras suy bautz e delechos.

G. Adhemar: S' ieu conogues.

Maintenant je suis fier et joyeux.

El ser donatz li a manjar

De carn suau e deleitosa.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Au soir donnez-lui à manger de la chair suave et agréable.

ANC. FR. Cele cace ert moult delitose.

Chrestien de Troyes, Hist. litt. de la Fr., t. XV, p. 200.

Sor autres ovres delitoses. B. de Sainte-Maure. Chron. de Norm., fol. 58. ANC. CAT. Delitos. CAT. MOD. Deleytos. ESP. PORT. Deleitoso. 

IT. Dilettoso. (chap. Deleitós, que done deleite, alegría, chalera, plaé; deleitosos, deleitosa, deleitoses.)

8. Deliciosament, adv., délicieusement, voluptueusement, agréablement.

Vivo deliciozament. Eluc. de las propr., fol. 30. 

Vivent délicieusement. 

Qui nuiris sos sers deliciosament.

Trad. de Bède, fol. 74. 

Qui nourrit ses serfs délicieusement. 

CAT. Deliciosament. ESP. PORT. Deliciosamente. IT. Deliziosamente.

(chap. Delissiosamen.)

9. Delechozamen, adv., délicieusement, joyeusement, agréablement. 

A Tors, li morgue vivio trop delechozamen.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 109. 

A Tours, les moines vivaient trop délicieusement. 

ESP. PORT. Deleitosamente. IT. Dilettosamente.

10. Delieg, Deliech, Deliet, Deleig, s. m., délice, plaisir, volupté.

Pel delieg c' al cors cossentes, 

Seras punitz malamen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Pour la volupté que tu accordes au corps, tu seras puni malement.

Li deliech de la carn. V. de S. Honorat. 

Les délices de la chair.

Quar autre baisatz 

No m'es delietz ni sabors. 

Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas

Car autre baiser ne m'est délice ni saveur. 

Los vains deleigz

E las vanas legors 

Del segle fals.

B. Zorgi: Ben es. 

Les vaines délices et les vaines joies du siècle faux. 

ANC. FR. Moult est couciés à grant délit.

Roman de Partonopeus de Blois, t. I, p. 39.

Tu te coucheras en ton lit, 

Où tu auras poi de délit.

Roman de la Rose, v. 2438.

CAT. Deleyte. ESP. PORT. Deleite. IT. Diletto. (chap. Deleite, plaé, chalera, alegría.) 

11. Delicias, s. f. pl., lat. delicias, délices. 

Las delicias de la carn. Cat. dels apost. de Roma, fol. 126. 

Les délices de la chair.

CAT. ESP. PORT. Delicia. IT. Delizia. (chap. Delissia, delissies.)

12. Deliciozitat, s. f., agrément, volupté, joie.

Amenitat vol dire deliciozitat. 

Es temps de odor et de deliciozitatz.

Eluc. de las propr., fol. 151 et 129. 

Aménité veut dire agrément. 

C'est temps de parfum et de voluptés.

13. Delectatio, s. f., lat. delectatio, délectation, délice, agrément. Delectatios d'aquest segle. Trad. de Bède, fol. 30.

Délectation de ce monde.

En luec de delectatio.

Delectatio de la carn. 

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 253 et 254. 

En lieu de délectation. 

Délice de la chair.

CAT. Delectació. EST. Delectación, deleitación. PORT. Deleitação.

IT. Dilettazione. (chap. Dilectassió, dilectassions; chalera, chaleres; delissia, delissies.)

14. Delechamen, s. m., délectation, agrément, jouissance.

D' on avia alcun delechamen. La Confessio. 

D'où j'avais aucune délectation. 

ANC. ESP. Delectamiento. ESP. MOD. Deleitamiento. IT. Dilettamento.

15. Delectable, Deleitable, Delechable, adj., lat. delectabilem, délectable, délicieux, agréable.

Aquel loc plasent e delectable. 

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Ce lieu plaisant et délectable. 

Aquela ciutat tant bela e tant delectabla. L'Arbre de Batalhas, fol. 53.

Cette cité si belle et si délectable. 

Quals luox es lo plus delechables del mon. Liv. de Sydrac, fol. 58.

Quel lieu est le plus délicieux du monde.

Lo riu de la font, lo qual fai deleitable beure. Trad. de Bède, fol. 22. 

Le ruisseau de la fontaine, lequel fait un boire délectable.

ANC. FR. Déleitaules sont les oyvres Nostre Signor.

Sermons de S. Bernard, fol. 90. 

Et sachiés que je cuidai estre, 

Por voir, en paradis terrestre, 

Tant estoit li leus délitables.

Roman de la Rose, v. 641. 

ANC. CAT. Delitables. CAT. MOD. Delectable. ESP. Deleytable (deleitable). PORT. Deleitavel. IT. Dilettabile. (chap. Delectable, delectables; deleitable, deleitables.)

16. Delictablamen, adv., délectablement, délicieusement.

Per trop beure delictablamen. Les X Commandements de Dieu.

Pour trop boire délectablement. 

CAT. Delectablement. ESP. Delectablemente. IT. Dilettabilmente. 

(chap. Delectablemen)

17. Delectatiu, adj., délectable, propre à délecter.

Es al odorament delectatiu. Eluc. de las propr., fol. 132.

Est délectable à l'odorat.

18. Delectar, Dellectar, Delieitar, Delechar, v., lat. delectare, délecter, charmer.

No se dellectava mais en guerra de si e d' autrui. V. de Bertrand de Born.

Ne se délectait excepté en guerre de soi et d'autrui. 

Tu non manjas per ton cors delechar, mais per Dieu servir.

V. et Vert., fol. 21. 

Tu ne manges pas pour délecter ton corps, mais pour servir Dieu.

Mos pessamens aleuja mos afans, 

E delieyt me, e m sojorn, e m respaus.

Berenger de Palasol: Tan m'abelis jois. 

Ma pensée allége mes peines, et me charme, et me récrée, et me repose. 

ANC. FR. Que le fromache a tot mengié 

Dont forment s'aloit delechant. 

Roman du Renart, t. I, p. 273. 

Pure conscience... délite les regarz de Dieu. Joinville, p. 369.

En lor biau chanter se délitent.

Roman de la Rose, v. 664. 

ANC. CAT. Delitar. CAT. MOD. Delectar, deleytar. ESP. Delectar, deleitar. PORT. Deleitar. IT. Dilettare. (chap. Deleitá, deleitás: yo me deleito, deleites, deleite, deleitem o deleitam, deleitéu o deleitáu, deleiten; deleitat, deleitats, deleitada, deleitades.)

19. Adeliechar, v., délecter, réjouir.

Lhi paure s' adeliecho en la pauriera, aissi coma li ric en lor riquezas.

(chap. Los pobres se deleiten a la pobresa, així com los rics en les seues riqueses; en valensiá: pobrea, riquea.)

Liv. de Sydrac, fol. 39.

Les pauvres se délectent en la pauvreté, ainsi comme les riches en leurs richesses.

ANC. CAT. Adelitar.

20. Delicat, adj., lat. delicatus, délicat, faible. 

Als fraires enferms o delicatz.

(chap. Als flares dolens o delicats; Luis Arrufat escriu tamé malal, malals, que ve de mal apte.)

Reg. monast. Ms. regius, 4 6 11, 3.

Aux frères infirmes ou délicats.

- Délicieux, recherché, fin.

Per  so que aquels delicatz noyrimens no 'ls aduga a las penas d'ifern.

Regla de S. Benezeg, fol. 10. 

Afin que cet aliment délicat ne les conduise pas aux peines d'enfer.

En loc d' autres delicats condimens. Eluc. de las propr., fol. 176. 

En lieu d'autres assaisonnements délicats. 

CAT. Delicat. ESP. PORT. Delicado. IT. Delicato. (chap. Delicat, delicats, delicada, delicades.)

21. Delicadamens, adv., délicatement. 

Per beure o per manjar trop delicadamens. V. et Vert., fol. 3.

Pour boire ou pour manger trop délicatement. 

Ni els non deu trop delicadamens noyrir. Regla de S. Benezeg, fol. 10.

Et ne les doit trop délicatement nourrir. 

CAT. Delicadament. ESP. PORT. Delicadamente. IT. Delicatamente.

(chap. Delicadamen.)

22. Delicamen, s. m., friandise.

Manja grans delicamens. Brev. d'amor, fol. 120.

Mange grandes friandises.

ANC. CAT. Delicament. ANC. ESP. Delicamiento. IT. Delicamento.

(chap. Minge grans delicamens : delicatessen : delissies : es un llépol, golut, golafre. Un home que fique vídeos al Tiktok, de Saragossa, tito Arturo, fa aná: gurrióngurrionesdelicau.)

23. DelguatDalgat, adj., délié, svelte, mince, fin, délicat.

Cors ben faitz, delgatz e plans.

B. de Ventadour: Lo temps vai. 

Corps bien fait, svelte et uni. 

E 'ls cilhs voutz e delgatz.

Giraud de Calanson: Tan dossamen. 

Et les cils arqués et déliés. 

El fuecs que m' art es tals, que Nils 

No 'l tudaria plus q' us fils 

Delguatz sostendria una tor.

Guillaume de Cabestaing: Ar vey. 

Le feu qui me brûle est tel, que le Nil ne l'éteindrait pas plus qu'un fil délié soutiendrait une tour. 

El cors dalgat, graile e fresc e lis.

Bertrand de Born: Ges de disnar. 

Le corps mince, grêle et frais et lisse. 

ANC. CAT. Delgat. ESP. PORT. Delgado. (chap. Prim, arguellat.)

24. Alegre, adj., lat. alacrem, allègre, riant, joyeux, gai.

No sui alegres ni iratz.

Le Comte de Poitiers: Farai un vers. 

Je ne suis joyeux ni triste. 

Li bon ome an molt alegre vizatge, car ilh an bona cossiencia.

(chap. Los bons homens tenen la cara mol alegre, ya que ells tenen bona consiensia.)

Liv. de Sydrac, fol. 24.

Les hommes bons ont moult riant visage, car ils ont bonne conscience.

Totas sazos 

Alegres e bautz e joios. 

Arnaud de Marueil: Dona sel que. 

Toujours allègre et fier et joyeux.

CAT. ESP. PORT. Alegre. IT. Allegro. (chap. Alegre, alegres. Tamé es un apellit, com lo de la Yolanda de Valchunquera, dels amics del chapurriau.)

25. Alegramen, adv., allégrement, joyeusement, gaîment.

S'ieu anc nulh temps chantiei alegramen, 

Ar chant marritz, et ay en ben razo.

B. Carbonel: S' ieu anc. 

Si oncques en nul temps je chantai joyeusement, maintenant je chante triste, et j'en ai bien raison. 

De sa propria voluntat, e alegramen. 

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 25.

De sa propre volonté, et gaîment. 

CAT. Alegrament. ESP. PORT. Alegremente. IT. Allegramente.

(chap. Alegremen)

26. Alegretat, s. f., lat. alacritatem, allégresse, gaîté.

Ab gaug et ab alegretat. V. de S. Énimie, fol. 30. 

(chan. En goch y en alegría.)

Avec joie et avec allégresse.

Mos chans qu' es ses alegretat.

G. Riquier: Be m degra. 

Mon chant qui est sans gaîté.

Es temps de gauch et de alegretat. Eluc. de las propr., fol. 129. 

C'est temps de joie et d' allégresse. 

IT. Alacrità.

27. Alegramen, s. m., allégresse, joie, contentement.

En gran alegramen

Tornero vostre marrimen.

Leys d'amors, fol. 33. 

En grand contentement tournèrent vos chagrins.

(chap. Alegramén : alegría.)

28. Allegresa, Alegreza, s. f., allégresse, joie, hilarité.

El comensa a far allegresa et a s' esgaudir. V. de Raimond Jordan.

Il commence à montrer de l' allégresse et à se réjouir.

Atempra l' alegreza de son front. Trad. de Bède, fol. 69.

Tempère l' hilarité de son front.

ANC. ESP. Alegreza. IT. Allegrezza.

29. Alegransa, s. f., allégresse, joie.

Non ai al cor gran alegransa.

Pons de la Garde: Sitot non. 

Je n'ai au coeur grande joie.

Quan cossir qu' en alegransa 

Me podo 'l maltrag tornar.

G. Faidit: Al semblan.

Quand je considère qu'en allégresse les peines me peuvent tourner. 

ANC. ESP.

Medio câno et arpa con el rabe morisco

Entrellos alegransa el galipe francisco. 

Arcipreste de Hita, cop. 1204. 

ANC. CAT. Alegransa. IT. Allegranza.

30. Alegror, s. f., allégresse, joie, gaîté.

I cant cantero d' alegror. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Chantèrent un chant d' allégresse.

31. Alegratge, s. m., allégresse, joie, contentement.

A autruy don alegratge, 

Et a mi pen' e turmen. 

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum. 

A autrui je donne joie, et à moi peine et tourment. 

ANC. CAT. Alegratge. IT. Allegraggio.

32. Alegrier, s. m., allégresse, joie, plaisir.

Non agro la meitat de joy 

Ni d' alegrier ab lurs amis, 

Com ieu ab vos.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

N'eurent la moitié de joie et de plaisir, avec leurs amis, comme moi avec vous.

Ab marimen no s'acorda alegriers. 

Perdigon: Be m dizon. 

Avec tristesse ne s' accorde joie.

Les autres langues néolatines n'ont pas conservé ce mot; mais on trouve pour le CAT., l' ESP. (alegría) et le PORT. Alegria; et pour l' IT. Allegria.

33. Alegrar, v., réjouir, se réjouir, égayer.

Alegrar me volgr'en cantan, 

O cantar per que m' alegres.

Giraud de Borneil: Alegrar. 

Je voudrais me réjouir en chantant, ou chanter pour que je me réjouisse.

Vei alegrar chantadors. 

Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas. 

Je vois se réjouir les chanteurs. 

Sapchatz ben que mais jois no m soste 

Mas lo vostre, que m'alegra e m reve. 

La Dame Castelloze: Amics s'ie us.

Sachez bien que joie ne me soutient plus que la vôtre, qui me réjouit et me ranime.

Neis l' auzelet s' alegron per s' amor, 

Quan la vezon, tal joi n'an entre lor.

Pistoleta: Aitan sospir. 

Les oiselets même se réjouissent par amour d'elle, quand ils la voient, telle joie ils en ont entre eux. 

ANC. FR.

Si vesquist vostre mere, or fust mult halegrée.

Roman de Horn, fol. 20. 

ANC. IT. Lo spirito s' alegra e gaude. 

L'anima mia s' alegra.

Guittone d'Arezzo, Lett. 8 et 22. 

CAT. ESP. PORT. Alegrar. IT. MOD. Allegrare. (chap. Alegrá, alegrás: yo me alegro, alegres, alegre, alegrem o alegram, alegréu o alegráu, alegren; yo men hay alegrat; men alegraría si vingueres.)

34. Alegorar, v., égayer, réjouir.

Que 'l conoyssen, 

De qu'ieu suy amicx, 

Dizon qu' es abricx

De vera valor 

En que m' alegor. 

P. Bremon Ricas Novas: Si m ten. 

Vu que les connaissants, de qui je suis ami, disent que c'est protection de vraie valeur, en quoi je me réjouis. 

Part. pas. Ni 'ls feignenz alegoratz.

B. Calvo: En luec de. 

Ni les feignants réjouis.

Tot l'an son alegorat, 

E mantenon gautz e solatz.

Roman de Jaufre, fol. 35. 

Toute l'année ils sont réjouis, et maintiennent joies et plaisirs.

Substant. Aissi com ne vei viure assatz 

De rics e d' alegoratz.

Cadenet: Amors e cum er. 

Ainsi comme j'en vois vivre beaucoup de riches et de joyeux.

35. Alegrezir, v., réjouir, égayer.

Aquest' amors m' alegrezis.

R. Vidal de Bezaudun: Belh m'es. 

Cet amour me réjouit.

Part. pas. Mon cor sent alegrezit.

P. Vidal: Baron de mon. 

Je sens mon coeur réjoui.

36. Essalegrar, v., réjouir, tenir content.

Paors de Dieu essalegra lo cor, e donara alegreza e joi tos temps a celui que tem Deu. Trad. de Bède, fol. 31.

Crainte de Dieu réjouit le coeur, et donnera allégresse et joie toujours à celui qui craint Dieu.

martes, 4 de mayo de 2021

Capitol XLV. Com sanct Miquel presenta a la senyora xij parells de guants

Capitol XLV. Com sanct Miquel presenta a la senyora xij parells de guants molt ben guarnits dient a sa altesa com tenint aquells en les sues precioses mans guarria per sol tocament xij spirituals malalties.

Tantost fon aqui vn altre Angel ab vna capça de crestall (cristal, vidre) molt clar guarnida dor molt special prenint la sanct Miquel obrila e e presentantla a la senyora dixli: Excellent senyora veus açi vna dotzena de parells de guants quius tramet la magestat diuina guarnits singularment cascu de sa color: Per ço senyora que vos sou la gran metgessa de natura humana e haueu a guarir totes les malalties de aquella: e a cascuna malaltia queus sera presentada vostra merce se posara sa manera de guants per pus piadosament contractar aquelles: Car com vostra senyoria veura aquella cruel malaltia de hydropesia: es de superbia e presumpcio qui axi agudament fa sedejar als homens la gloria mundana: vnflant (unflant) aquells de vanitat e miseria fent vida oblidant e menyspreant tot lo be esdeuenidor: com mes creix aquesta malaltia meys se coneix: Moguda vostra senyoria de molta pietat posaruos en aquells guants qui son guarnits de flocadura burella: qui es color cendrosa: e tocant lo dits malalts dirlos eu. ¶ Recordare quia puluis (pulvis; pols) es 7 in puluerem (pulverem) reuerteris. Volent dir: O miserables superbiosos recordeus que sou pols e cendra: e que en aquella haueu a tornar. E auis vos de aço (aco): ¶ Quia vbi superbia ibi contumelia: Car hon y ha molta superbia nunqua defallen minues vituperis e vergonyes: E aco es la propria medicina de aquesta malaltia. Axi si la dita medicina us es fort e enuiosa fugiu a la causa de la malaltia: car siau certs ¶ Quia odibilis est deo et hominibus superbia. Car abominable es a deu e a homens la superbia: e a cascu ha plaer de punir aquell: E ab aquestes amonestacions e inspiracions ensemps ab los exemples de la vostra profundissima humilitat guarreu vos senyora tots los detenguts de aquesta mortal superbia: si a vos metgessa singular creure volran: O senyora que laltra malaltia no menys perillosa es etiguea (enueja, enveja) entesa per los enuejosos vos no la menyspreareu: ans ab molta solicitut entendreu en la curacio de aquella: E posant vos los guants guarnits dor tocareu ab molta dolcor los dits malalts dient los. Qui non diligit proximus suum manet in morte. Volent dir: O fills meus qui en aquesta tan cruel malaltia de enueja e auorricio de vostres proismes sou cayguts: no penseu star en poch perill: ans siau certs que la mort spiritual es ab vosaltres: e sou molt luny de la amor diuina: car qui no ama lo germa seu qui veu: com amara lo creador seu qui no veu: E ab la dolcor de les vostres paraules e mirant los vostres guants qui son daurats e molt clars exemples de la caritat vostra seran guarits perfetament los dits malalts. O senyora que vna altra orrible malaltia guarreu (guarireu) perfetament: co es la abhominable lebrosia (lepra) qui ab lo alende seu corromp les gents: e es entes per los mal parlers: que a tots los quels miren e toquen enfectionen: Be haureu mester senyora en la curacio d´aquesta malaltia: queus poseu los guants del guarniment negre: ço es reduint los a memoria lo stret juhi de deu: en lo qual seran examinades totes les mal dites paraules: E dir los ha vostra merce. ¶ Quis est homo qui viuet et non videbit mortem: Volent dir. Sabeu vosaltres miserables qui axius alargau a mal parlar: si ha nengun hom dels viuents: que no sia sots mes a mort: E si tal cosa trobar nos pot com viuiu axi reposats en vici tan criminos: puix sou certs que la mort posara terme en vostre desfrenat (o deffrenat, pareixen ff) parlar e sera començ de la pena que james finira: E ab aquesta temor senyora los apartareu de aquest vici: els fareu occupar la lengua sua en loar nostre senyor deu e en edificar lo proisme: O senyora quant sereu demanada per guarir e ajudar aquells qui per febra pestilencial son turmentats: ço es aquells qui per multitut de peccats e desordens continuats tiren los altres per son mal exemple a semblant malaltia. Acorrereu senyora molt prest ab los guants en la ma guarnits de blanch mostrant los exemples singulars de nedea e puritat de vostra Real persona: qui es spill e regla de tota virtut e fre molt poderos contra tot vici: e dir los eu. ¶ Ve homini illi per quem iscandalum (ícandalum) venit. Volent dir: O vosaltres qui axi sens nengua temor escandalizau vostres proismes: els tirau a mal siau certs que la maledictio de deu es sobre vosaltres. E de tals diu Dauid. ¶ Dilexit maledictionem et veniet ei. Car haueu amat lo peccat qui de si porta maledictio: e es vos venguda justament. E axi senyora temerosos de la vostra rigorosa sentencia girarsan a la clemencia vostra demanant misericordia e perdo: e mudaran la vida sua de vicis en virtuts per la intercessio de vostra senyoria: qui continuament los direu a la orella: ¶ Si vis vicijs exui: longe a vitiorum exemplo recede. Volent dir. Fills meus sius voleu ben despullar dells vicis que acostumat haueu: fugiu a totes aquelles companyies: que mal exemple de vida vos poden donar: car lo veure fer mal: mou la persona a desig de fer semblant: O senyora que vos sola haueu a guarir aquella fexuga malaltia incurable: quis diu paralitiquea: qui es (quies) entesa per aquella spiritual malaltia de perea: qui agreuia molt los peccadors els porta a la mort eternal: Açi senyora haureu vos mester los guants qui son guarnits de ploma de pago (pavo): çoes la infinida diuersitat de treballs e merits del vostre precios fill: E ab los dits guants en la ma tocar los eu al cor dient a cascu de aquells qui per tal malaltia sera detengut. ¶ O miser scribe in corde tuo vulnera filij mei et omnia opera sua. Volent dir. O miserable de pereos qui axi passes lo temps infructuosament: scriu dins lo teu indurit cor les nafres e dolors del meu amat fill e totes les obres sues: aqui veuras e legiras: com james en tota la vida sua hun sol moment no ha reposat: que per tu nit e dia no haja treballat e sera confusa la tua perea: que per lo seruici seu e salut tua no vulles treballar. Car aquesta ley ha constituyda nostre senyor deu als mortals que ab treballs guanyen la vida eterna: e qui passa lo temps ociosament posa en gran perill la vida e saluacio sua: E per ço es scrit. ¶ Nulla major jactura quem perdicio temporis: quo amisso nulla est reparatio possibilis. Volent dir: Que noy ha al mon major perdua ne pus dampnosa que la perdua del temps: lo qual huna vegada perdut: es impossible poder se cobrar: E perço diu lo ecclesiastich Conserua tempus et declina a malo: Volent dir: Que qui vol passar esta mortal vida ab seguretat: ques guarde e conserue lo temps el despengua en obres virtuoses e fuja e se aparte de tot mal. Quia nichil preciosius tempore. Car no ha lome res pus precios que lo temps: car ab aquell ha a guanyar paradis: E per ço lo pereos es pijor que orat: car pert lo temps en que tant de be poria guanyar: e de aço fa testimoni Salamo dient. ¶ Qui sectatur otium stultissimum est: O senyora y de quant vos restaran obligats los homens trobant se per vos guarits d´vna tan perillosa malaltia ab quant plaer besaran les vostres mans ensemps ab los guants que en aquelles portau regraciant vostra alta senyoria de la curacio sua: ¶ O metgessa excellent que altra malaltia haueu a guarir molt difficil: quius diu Frenesia: co es ira qui axi trau lome en qui es de seny e de raho: que de son propri mal se alegra e se riu: Aci senyora acorrereu vos ab los guants en la ma qui son guarnits de tenat: qui es color de leo: car espantar los eu (loseu) ab la rigor del estret juhi diuinal: qui tan cruelment punix los impiadosos e yrosos (ira, irosos) qui furiosament e inhumana tracten son proisme: E per co es dit. ¶ Eadem quippe mensura qua messi fueritis remetietur vobis. Car ab la mateixa mesura quel home paga ab aquella es pagat: Car poden esser molt certs los dits homens. quem nullum malum inpunitum: nequem vllum bonum irremuneratum. E per ço deuen mitigar sa furia los mortals remetent les causes sues a nostre senyor deu: qui es jutge verdader e venga molt largament aquells qui per amor sua nos volen venjar: E axi senyora ab lo tocament de les vostres dolçes mans e ab les singulars medicines que ab aquelles fareu: guarreu los dits malalts: els restituireu en perfeta sanitat: car d´yrosos los fareu benignes e dolços: O senyora que altra malaltia sera a vostra merce presentada qui no es metge al mon qui la (quila) emparas de guarir: sino sola vostra senyoria: car es malaltia tan amagada: que ans mata que no sia coneguda. la qual senyora se nomena basques de cor entesa per los maliciosos: O senyora que tant com mes orrible es la dita malaltia tant ab mes dolçor sera per vostra merce tractada: Car los cordials a ella necessaris ab vostres propries mans los pastareu tenint en aquelles los singulars guants guarnits de grana ço es reduint los a memoria aquella feruent caritat e amor que lo senyor fill vostre ha agut a natura humana: venint en lo present mon per pendre mort per donar als mortals: O senyora y quin restaurant sera aquest tant singular: no es veri al mon qui dauant li stiga: E vostra merce visitant los dits malalts turmentats per dolorosa e maliciosa tristicia: darlos ha vostra senyoria aquesta medicina primer de totes coses: dient los. ¶ Gustate et videte quoniam suauis est dominus: beatus vir qui sperat in eo: Volent dir. O miserables maliciosos qui axi teniu lo cors e la anima malalts e morts per les coses temporals les quals en sufficiencia hauer no podeu deixau aqueixos pensaments tastau e asaboriu la amor diuina e vejau quant es dolç nostre senyor deu que axis dona largament als peccadors: que per ells a saluar offir la vida: O quant seran benauenturats los qui en la clemencia sua posen tota sa sperança: e a ell remetran la venjança de les injuries sues: e perdonaran a sos proismes deposant tota malicia per amor de nostre senyor deu: lo qual los aconsolara molt largament si a sa magestat remeten totes coses. E aquells que indurits en sa malicia volen entendre en venjançes venen souint en grans aterraments e minues: E per çous consell fills que fujau a tal malaltia que porta en si infinits mals: e liga lome ab ligams no coneguts. E axi catiu e sens nengun merit lo porta al mort eternal: hon sera turmentat sens nenguna pietat: puix ab malicies continues haura despes la vida sua. O senyora que los dits malalts vehent se axi piadosament esser tractats per vostra senyoria e tement los grans perills e laços que de aquella malaltia se segueixen: desijosos de salut ab gran fe e deuocio diran a vostra merce. ¶ Domina quis potest euadere laqueos istos. Volent dir: Senyora y qui pora escapar dels ligams de aquesta cruel malaltia: Dau nos consell e ajuda metgessa excellent: E vos senyora dir los eu. ¶ Quis quis amat filium meum: mundum non diligit. Volent dir: Aquell qui ama verdaderament lo meu fill auorrex lo mon e no ama res que de ell sia: e lauors es franch de tots los ligams de malaltia: E sabuda per les gents la gran fama de les curacions que vostra senyoria fa de tanta diuersitat de malalties: presentar vos nan vna altra no menor que les passades: la qual se nomena pleuresis entesa per desobediencia: E axi com lo dit pleuresis lo principal senyal que te de mort es lo escupir de la sanch: axi senyora los desobedients menysprearan la sanch e mort del vostre excellent fill no volent se humiliar per amor sua: ne fer lo per ell manat: ans volran seguir la propria voluntat en totes coses: E vos senyora vehent los dits malalts axi propinques a la mort: posaruos eu aquells guants guarnits de blau en les mans vostres e tocant los ab molta dolçor tirant los a pensar en lo cel e en la gran gloria que aqui speren los verdaders hobedients: dir los ha vostra senyoria a cascu de ells. ¶ Quantum enim humilior et hobediens fueris: tantum te sequitur altitudo glorie. Volent dir siau certs fills meus que tant com sereu pus humils e hobedients tant vos seguira major altitut de gloria en la vida esdeuenidora: E per çous dich en veritat. ¶ Tolle propriam voluntatem et non erit infernus tibi. Car si cascu (caslu) de vosaltres aparta de si la propria voluntat: e segueix la de aquell qui manar li pot: aquest tal es molt segur de no veure les penes d´infern: Car los vers hobedients per martirs son comptats e lo cami seu es de la terra al cel. Veritat es que los tals hobedients es necessari (necessar) sien morts al mon: e renuncien de cor a totes les coses mundanes: e sobre tot a sos apetits e propris vicis. ¶ Quia qui renunciat omnibus que possidet: et suis moribus non renunciat: non est cristi discipulus. Car qui renuncia a les coses que posseheix o posseir poria: e sos mals costums no renuncia no pot esser deixeble del redemptor de humana natura ihesus fill meu: E per ço si alegrament sens ansia voleu passar la peregrinacio de aquesta mortal vida prenga cascu de vosaltres lo consell meu qui es aquest. ¶ Nulli placere studeas in vita tua nisi solo deo. Co es que no penseu en plaure a nengu en la vida vostra sino a sol deu: al qual deueu amar e tembre com a donador de vida e de mort: E ab aquestes dolçors senyora los guarreu perfetament els portareu a vera hobediencia.

domingo, 28 de junio de 2020

SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ

SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ
(SIGLO XIV. FAYÓ)

Traducsió de una leyenda de Agustín Ubieto Arteta, germá de Antonio.

335. SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ  (SIGLO XIV. FAYÓ)


Faie un fret geladó, que talláe la cara, y ere de nit. Ningú eixíe de casa y los carrés de Fayó estaben totalmen desertes. Los que vivíen prop de una de les entrades al poble van pugué sentí arrimás, caminán mol desplayet, una vella y arguellada cabalgadura sobre la que destacabe la silueta belcada de un jinete.

La mula camine cansinamen, y, de cuan en cuan, se pare. Se trobe al límit de les seues forses. Al passá pel carré del Arrabal, lo animal rellisse, se fot un cop al cap contra una roca y se mor al acte. Entre lo soroll de la caiguda y los crits del jinete, los veíns se desperten y ixen al carré.
Una de les famílies, la del tío Quelo, moguda per la caridat, arreplegue al viachán ferit y lo porte a casa. Lo fiquen al llit de la alcoba del fondo y, entre crits de doló, li trauen la capa que cubrix lo seu cos. Cuan se quede en mangues de camisa, descubríxen en auténtic espán que lo forasté té la lepra.

La familia sansera discutix qué fé. Los seus componéns pugnen entre entregál a les autoridats o callá. Si no lo entreguen, tenen temó de que se escampo la enfermedat pel poble; si lo entreguen, lo dolén se morirá casi segú.

Dessidixen callá y, confiats en la fe que li tenen a san Sebastiánpatró del poble, se encomanen an ell. Li prometixen que, si no se contagien, tots los añs pera la seua festa amasarán coques, y, después de beneíles, se repartirán entre tots los veíns.

Lo milagre se va fé, y passat un sert tems, lo viachán no sol se va recuperá de les ferides de la caiguda, sino que la terrible lepra habíe desaparegut del seu cos.

Naturalmén, la familia del tío Quelo va cumplí la seua promesa.

SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ

SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ
(SIGLO XIV. FAYÓ)

Traducsió de una leyenda de Agustín Ubieto Arteta, germá de Antonio.

335. SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ  (SIGLO XIV. FAYÓ)


Faie un fret geladó, que talláe la cara, y ere de nit. Ningú eixíe de casa y los carrés de Fayó estaben totalmen desertes. Los que vivíen prop de una de les entrades al poble van pugué sentí arrimás, caminán mol desplayet, una vella y arguellada cabalgadura sobre la que destacabe la silueta belcada de un jinete.

La mula camine cansinamen, y, de cuan en cuan, se pare. Se trobe al límit de les seues forses. Al passá pel carré del Arrabal, lo animal rellisse, se fot un cop al cap contra una roca y se mor al acte. Entre lo soroll de la caiguda y los crits del jinete, los veíns se desperten y ixen al carré.
Una de les famílies, la del tío Quelo, moguda per la caridat, arreplegue al viachán ferit y lo porte a casa. Lo fiquen al llit de la alcoba del fondo y, entre crits de doló, li trauen la capa que cubrix lo seu cos. Cuan se quede en mangues de camisa, descubríxen en auténtic espán que lo forasté té la lepra.

La familia sansera discutix qué fé. Los seus componéns pugnen entre entregál a les autoridats o callá. Si no lo entreguen, tenen temó de que se escampo la enfermedat pel poble; si lo entreguen, lo dolén se morirá casi segú.

Dessidixen callá y, confiats en la fe que li tenen a san Sebastiánpatró del poble, se encomanen an ell. Li prometixen que, si no se contagien, tots los añs pera la seua festa amasarán coques, y, después de beneíles, se repartirán entre tots los veíns.

Lo milagre se va fé, y passat un sert tems, lo viachán no sol se va recuperá de les ferides de la caiguda, sino que la terrible lepra habíe desaparegut del seu cos.

Naturalmén, la familia del tío Quelo va cumplí la seua promesa.

SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ

SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ
(SIGLO XIV. FAYÓ)

Traducsió de una leyenda de Agustín Ubieto Arteta, germá de Antonio.

335. SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ  (SIGLO XIV. FAYÓ)


Faie un fret geladó, que talláe la cara, y ere de nit. Ningú eixíe de casa y los carrés de Fayó estaben totalmen desertes. Los que vivíen prop de una de les entrades al poble van pugué sentí arrimás, caminán mol desplayet, una vella y arguellada cabalgadura sobre la que destacabe la silueta belcada de un jinete.

La mula camine cansinamen, y, de cuan en cuan, se pare. Se trobe al límit de les seues forses. Al passá pel carré del Arrabal, lo animal rellisse, se fot un cop al cap contra una roca y se mor al acte. Entre lo soroll de la caiguda y los crits del jinete, los veíns se desperten y ixen al carré.
Una de les famílies, la del tío Quelo, moguda per la caridat, arreplegue al viachán ferit y lo porte a casa. Lo fiquen al llit de la alcoba del fondo y, entre crits de doló, li trauen la capa que cubrix lo seu cos. Cuan se quede en mangues de camisa, descubríxen en auténtic espán que lo forasté té la lepra.

La familia sansera discutix qué fé. Los seus componéns pugnen entre entregál a les autoridats o callá. Si no lo entreguen, tenen temó de que se escampo la enfermedat pel poble; si lo entreguen, lo dolén se morirá casi segú.

Dessidixen callá y, confiats en la fe que li tenen a san Sebastiánpatró del poble, se encomanen an ell. Li prometixen que, si no se contagien, tots los añs pera la seua festa amasarán coques, y, después de beneíles, se repartirán entre tots los veíns.

Lo milagre se va fé, y passat un sert tems, lo viachán no sol se va recuperá de les ferides de la caiguda, sino que la terrible lepra habíe desaparegut del seu cos.

Naturalmén, la familia del tío Quelo va cumplí la seua promesa.