IV. Fortz chauza es, que tot lo maior dan

IV.

Fortz chauza es, que tot lo maior dan

E 'l maior dol, las! qu' ieu ancmais agues,

E so don dei totz temps plaigner ploran,

M' aven a dir en chantan e retraire;

Que selh qu' era de valor caps e paire

Lo rics valens, Richartz, reys dels Engles,

Es mortz, ai dieus! quals perd' e quals dans es!

Quant estrang mot, e quant greu per auzir!

Ben a dur cor totz hom qui 'l pot suffrir.

Mortz es lo reys, e son passat mil an

Qu' anc tan pros hom no fo; ni no vi res,

Ni ja non fo mais hom del sieu semblan,

Tan larcs, tan pros, tan arditz, tals donaire;

Qu' Alixandres, lo reys que venquet Daire,

No cre que tan dones ni tan messes;

Ni anc Charles ni Artus tan valgues;

Qu' a tot lo mon se fes, qui 'n vol ver dir,

Als us doptar et als autres grazir.

Meravil me qu' el fals secgle truan

Auza estar savis hom ni cortes,

Pus ren no i val belh ditz ni fait prezan;

E doncs per que s' esfors' om pauc ni guayre?

Qu' era nos a mostrat mortz que pot faire,

Qu' a un sol colp a lo mielh del mon pres,

Tota l' onor, tot lo pretz, tot lo bes;

E pus vezem que res no i pot guandir,

Ben deuriam meins duptar al murir.

Ai! senher reys valens, e que faran

Hueimais armas ni gran tornei espes,

Ni ricas cortz, ni belh donar ni gran,

Pus vos no i etz qu' en eras capdelaire?

Ni que faran li liurat a maltraire,

Silh que s' eran en vostre servir mes, 

Qu' atendion qu' el guazardon vengues? 

Ni que faran sels que s degran aucir 

Qu' aviatz faitz en gran ricor venir?

Avol vida e piez de mort auran

E tos temps dol, qu' en aissi lor es pres;

E Sarrazi, Turc, Payan e Persan,

Que us duptavon mais que hom nat de maire,

Creisseran tan d' orguelh tot lor afaire

Que plus greu n' er lo sepulcres conques;

Et dieus o vol, quar si 'l non o volgues,

E vos, senher, visquessetz, ses mentir

De Suria los avengra a fugir.

Jamais non ai esperansa que i an

Reys ni princeps qui cobrar lo pogues;

Pero tug silh qu' el vostre loc seran

Degran saber cum fos de pretz amaire,

E qual foron vostre dui valen fraire,

Lo joves reys e 'l cortes coms Jaufres;

E qui en loc remanra de vos tres

Ben deu aver fin cor e ferm cossir

De totz bos aips enansar e grandir.

Bel senher dieus, vos qu' etz vers perdonaire,

Vers dieus, vers hom, vera vida, merces,

Perdona li, que ops e cocha l' es;

E non gardetz, senher, al sieu falhir,

E membre vos com vos anet servir.

Gaucelm Faidit.

VII. Juramentum clavariorum studii generalis Illerdae.

VII.

Juramentum clavariorum studii generalis Illerdae. (Vid. pág. 37.) 

Ex archiv. saecular. civitat. Illerdae. 

Los aytals canonges, è (las palabras è, à las transcribo e, a) aytals ciutadans de la ciutat de Leyda juram sobrels sants de Deu Evangelis, et la Creu de Nostre Senyor damont laltar maior de Santa Maria de la Seu posats, et per nos, et quiscun de nos ab nostres propries mans corporalment tochats, que nos per tot aquest an, qui sira finit en les carnestoltes de Quaresma, a nostre bon enteniment, et a nostra bona consciencia procurarem, et regirem loffiçi de la clavaria del vi ordenada en la dita ciutat, per sustentacio del studi general que es en la dita ciutat, al qual offici som estats elets, e conservarem la moneda que de la dita aiuda exira per tot aquest an en la caxa que es en les cases de Poblet deputada et assignada a conservar aquela moneda, et no en nuyll altre loch. E affermarem doctors, et maestres qui legiran el dit studi per tot aquest an Dret Canonich et Civil, Mediçina, Filosofia et altres sciencies aprobades, si mester hic siran. E aquels doctors et maestres afermarem al menor salari que aver los porem, axi que a negu dels dits doctors no donarem, ni prometrem, ni consintrem que sien donats, ni promeses per salari de C. libres a amont per cada an entre totes coses. E servarem tots et sengles establiments feyts per la ciutat sobrel feyt del studi, et specialment aquels que foren feyts divendres XV. kalendas novembris en lan de M.CCC.XXV. (1325) Etotes aquestes coses damont dites, et cada una daquestes farem, procurarem, et tractarem acor profit del dit offici a nos comanat. Eque por amor, ni per favor, ni per prechs de nenguna persona de qualque dignitat, condicio, ho estament sie, noy farem sino ço que al nostre bon enteniment, et a la nostra bona consciencia a profit empero del dit studi vist nos siran feedor. E de negu servi, ni neguna altra cosa per manera de servi, no pendrem, ni daltri que per els, ho algun dels nos ho donas. E que no affermarem, darem, ni prometrem salari negu a negun doctor ni maestre, ni altra persona sens conseyll et voluntat dels clavaris del an passat, et dels dos canonges, et dos prohomens ordenats a nosaltres per conseylles en aquest feyt, e de la mayor partida dels, los quals prohomens axi mateix façen sagrament de conseyllar a nosaltres be, et lealment a profit del dit studi, tota affectio et hoy remoguts.