Mostrando entradas con la etiqueta pastera. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta pastera. Mostrar todas las entradas

miércoles, 12 de diciembre de 2018

pastera

pastera, lleute, mag, maid, mast, mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. pétrin


artesa, pastera (per a pastá lo lleute y fé pa), amassadó, batea artesa, amasadera, batea, duerna, artesón, cuezo, dornajo, gamella, masera, tolla, almocarbe
mag, maid, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. Pétrin : Un pétrin est un récipient où la pâte à pain est « pétrie », c'est-à-dire mélangée pour lui donner une structure homogène et élastique.




Un pétrin est un récipient où la pâte à pain est « pétrie », c'est-à-dire mélangée pour lui donner une structure homogène et élastique.
Autrefois, le pétrissage était manuel ; le pétrin (la maie) était en bois et généralement équipé d'un couvercle.
De nos jours, le pétrin est un appareil électrique qui permet aux boulangers et aux pâtissiers de gagner du temps et de ne pas trop se fatiguer.
Il existe aussi des pétrins ménagers.

pastera

pastera, lleute, mag, maid, mast, mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. pétrin


artesa, pastera (per a pastá lo lleute y fé pa), amassadó, batea artesa, amasadera, batea, duerna, artesón, cuezo, dornajo, gamella, masera, tolla, almocarbe
mag, maid, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. Pétrin : Un pétrin est un récipient où la pâte à pain est « pétrie », c'est-à-dire mélangée pour lui donner une structure homogène et élastique.




Un pétrin est un récipient où la pâte à pain est « pétrie », c'est-à-dire mélangée pour lui donner une structure homogène et élastique.
Autrefois, le pétrissage était manuel ; le pétrin (la maie) était en bois et généralement équipé d'un couvercle.
De nos jours, le pétrin est un appareil électrique qui permet aux boulangers et aux pâtissiers de gagner du temps et de ne pas trop se fatiguer.
Il existe aussi des pétrins ménagers.

pastera

pastera, lleute, mag, maid, mast, mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. pétrin


artesa, pastera (per a pastá lo lleute y fé pa), amassadó, batea artesa, amasadera, batea, duerna, artesón, cuezo, dornajo, gamella, masera, tolla, almocarbe
mag, maid, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. Pétrin : Un pétrin est un récipient où la pâte à pain est « pétrie », c'est-à-dire mélangée pour lui donner une structure homogène et élastique.




Un pétrin est un récipient où la pâte à pain est « pétrie », c'est-à-dire mélangée pour lui donner une structure homogène et élastique.
Autrefois, le pétrissage était manuel ; le pétrin (la maie) était en bois et généralement équipé d'un couvercle.
De nos jours, le pétrin est un appareil électrique qui permet aux boulangers et aux pâtissiers de gagner du temps et de ne pas trop se fatiguer.
Il existe aussi des pétrins ménagers.

jueves, 29 de noviembre de 2018

rebost

rebost - despensa en castellá

latín repŏstum = cosa guardada, almassenada,

Per nou panys ab claus que compram a ops d'arquibanchs e caixes del rebost del senyor Rey, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269). Los officials de la boteyleria de la paniceria del rebost e de la cuyna, Ordin. Palat. 16. Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuyna, Tirant, c. 26. No crech comanàs... la clau del rebost a moça ni sclaua, Proc. Olives 732. Aqueixa olor embalsamava el rebost, Rosselló Many. 202


rebost - despensa en castellá,    latín repostum


A casa nostra al rebost li díem la pastera perque la teníem allí:
pastera, pasteres : un arca de fusta per a la massa del pa (lleute


Tudespensa


Tudespensa es el supermercado online donde podrás encontrar todo lo que necesitas para tu hogar: podrás elegir entre más de 7.000 productos de más de 2.000 marcas. Tudespensa lleva tu pedido a la puerta de tu casa, te ofrece productos frescos envasados en el día de entrega y con un amplio horario que se adapta a tu ritmo de vida

rebost

rebost - despensa en castellá

latín repŏstum = cosa guardada, almassenada,

Per nou panys ab claus que compram a ops d'arquibanchs e caixes del rebost del senyor Rey, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269). Los officials de la boteyleria de la paniceria del rebost e de la cuyna, Ordin. Palat. 16. Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuyna, Tirant, c. 26. No crech comanàs... la clau del rebost a moça ni sclaua, Proc. Olives 732. Aqueixa olor embalsamava el rebost, Rosselló Many. 202


rebost - despensa en castellá,    latín repostum


A casa nostra al rebost li díem la pastera perque la teníem allí:
pastera, pasteres : un arca de fusta per a la massa del pa (lleute


Tudespensa


Tudespensa es el supermercado online donde podrás encontrar todo lo que necesitas para tu hogar: podrás elegir entre más de 7.000 productos de más de 2.000 marcas. Tudespensa lleva tu pedido a la puerta de tu casa, te ofrece productos frescos envasados en el día de entrega y con un amplio horario que se adapta a tu ritmo de vida

rebost

rebost - despensa en castellá

latín repŏstum = cosa guardada, almassenada,

Per nou panys ab claus que compram a ops d'arquibanchs e caixes del rebost del senyor Rey, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269). Los officials de la boteyleria de la paniceria del rebost e de la cuyna, Ordin. Palat. 16. Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuyna, Tirant, c. 26. No crech comanàs... la clau del rebost a moça ni sclaua, Proc. Olives 732. Aqueixa olor embalsamava el rebost, Rosselló Many. 202


rebost - despensa en castellá,    latín repostum


A casa nostra al rebost li díem la pastera perque la teníem allí:
pastera, pasteres : un arca de fusta per a la massa del pa (lleute


Tudespensa


Tudespensa es el supermercado online donde podrás encontrar todo lo que necesitas para tu hogar: podrás elegir entre más de 7.000 productos de más de 2.000 marcas. Tudespensa lleva tu pedido a la puerta de tu casa, te ofrece productos frescos envasados en el día de entrega y con un amplio horario que se adapta a tu ritmo de vida

miércoles, 7 de junio de 2017

lleute


lleute, massa, masa madre,pa, pan, levadura


Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína.

//

A casa sol féem collada natural, cuan criaben les cabres, de les ovelles may vam fé collada, ni vam beure lleit. Suposo que lo lleute es la levadura.
Pels de carchofa tampoc ne féem aná, de mes gran sempre ne trobes algún a la boca.

Si no me engaño, lo lleute es levadura que se emplee per a fe pa, servesa....

Lo del pels de les carchoferes es coll per a fe formache, collades....

Teníem una panera a la 'despensa', o rebost, pero natres no vam fé pa may a casa. Eli Bosque Caballé, la veína, sí. Forn Bosque Caballé, a Beseit.

DCVB:

LLEUTE m.

Llevat; massa fermentada que es mescla amb la pasta de farina per a fer-la fermentar (Ribes, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp, Gandesa, Sorita, Cinctorres, Aiguaviva d'Aragó); cast. levadura.
    Fon.: ʎéwte (Ribes, Esterri, Tor, Àreu, Tavescan, Sort, Senterada, Pobla de S., Tremp, Bonansa, Gandesa, Cinctorres, Sorita, Aiguaviva); ʎéwto (Maella).
    Sinòn.: llevat, rent.
    Etim.: del llatí levĭtumat. sign., derivat de levare alçar’. (Cf. Spitzer Kat. Etym. 29; Rohlfs Gasc. 196).

REBOST m. 

|| 1. Cambra o altre lloc d'una casa, o d'una nau, on es guarden els comestibles; cast. despensa. Per nou panys ab claus que compram a ops d'arquibanchs e caixes del rebost del senyor Rey, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269). Los officials de la boteyleria de la paniceria del rebost e de la cuyna, Ordin. Palat. 16. Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuyna, Tirant, c. 26. No crech comanàs... la clau del rebost a moça ni sclaua, Proc. Olives 732. Aqueixa olor embalsamava el rebost, Rosselló Many. 202. Rebost d'es formatge: celler o altre lloc subterrani on es guarda la provisió de formatge d'una casa, d'una possessió (Mall.). Rebost d'es vidre d'es plats: cambra on es guarda la vaixella i els atuells de vidre, com tassons, pitxers, etc. (Palma). a) abusivament, Cambra fosca on es guarden les coses inútils o poc usades d'una casa (Al., Bocairent). 

|| 2. Provisió de comestibles estojada en una casa, en un vaixell, etc.; cast. despensa. Tots aportaven rebost per a menjar, Miquel Parets 68 (Aguiló Dicc.). 

|| 
3. fig., humorísticament, Pits voluminosos d'una dona (mamellona)(Men.); cast. pechugaza.

tetas, tetazas, tetona, pechos, pechotes, escote, escotazo, escote de vértigo, camiseta para mecánicos, mamellona, mamelles,

    Fon.: rəβɔ́st (or.); reβɔ́st (occ.); reβɔ̞́st, raβɔ̞́st (val.); rəβɔ̞́st (bal.); molt dialectal, rəβɔ́sk (Eiv.).

Aquí les paraules inventades pera que lo dialecte catalá tingue mes léxic que no se trobe escrit ni se diu a cap puesto:

    Intens.:—a) Augm.: rebostàs, rebostarro.—b) Dim.: rebostet, rebostetxo, rebostel·lo, rebosteu, rebostí, rebostiu, rebostic, rebostó, rebostoi.—c) Pejor.: rebostot.
    Etim.: del llatí repŏstum‘cosa guardada’.

lleute


lleute, massa, masa madre,pa, pan, levadura


Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína.

//

A casa sol féem collada natural, cuan criaben les cabres, de les ovelles may vam fé collada, ni vam beure lleit. Suposo que lo lleute es la levadura.
Pels de carchofa tampoc ne féem aná, de mes gran sempre ne trobes algún a la boca.

Si no me engaño, lo lleute es levadura que se emplee per a fe pa, servesa....

Lo del pels de les carchoferes es coll per a fe formache, collades....

Teníem una panera a la 'despensa', o rebost, pero natres no vam fé pa may a casa. Eli Bosque Caballé, la veína, sí. Forn Bosque Caballé, a Beseit.

DCVB:

LLEUTE m.

Llevat; massa fermentada que es mescla amb la pasta de farina per a fer-la fermentar (Ribes, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp, Gandesa, Sorita, Cinctorres, Aiguaviva d'Aragó); cast. levadura.
    Fon.: ʎéwte (Ribes, Esterri, Tor, Àreu, Tavescan, Sort, Senterada, Pobla de S., Tremp, Bonansa, Gandesa, Cinctorres, Sorita, Aiguaviva); ʎéwto (Maella).
    Sinòn.: llevat, rent.
    Etim.: del llatí levĭtumat. sign., derivat de levare alçar’. (Cf. Spitzer Kat. Etym. 29; Rohlfs Gasc. 196).

REBOST m. 

|| 1. Cambra o altre lloc d'una casa, o d'una nau, on es guarden els comestibles; cast. despensa. Per nou panys ab claus que compram a ops d'arquibanchs e caixes del rebost del senyor Rey, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269). Los officials de la boteyleria de la paniceria del rebost e de la cuyna, Ordin. Palat. 16. Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuyna, Tirant, c. 26. No crech comanàs... la clau del rebost a moça ni sclaua, Proc. Olives 732. Aqueixa olor embalsamava el rebost, Rosselló Many. 202. Rebost d'es formatge: celler o altre lloc subterrani on es guarda la provisió de formatge d'una casa, d'una possessió (Mall.). Rebost d'es vidre d'es plats: cambra on es guarda la vaixella i els atuells de vidre, com tassons, pitxers, etc. (Palma). a) abusivament, Cambra fosca on es guarden les coses inútils o poc usades d'una casa (Al., Bocairent). 

|| 2. Provisió de comestibles estojada en una casa, en un vaixell, etc.; cast. despensa. Tots aportaven rebost per a menjar, Miquel Parets 68 (Aguiló Dicc.). 

|| 
3. fig., humorísticament, Pits voluminosos d'una dona (mamellona)(Men.); cast. pechugaza.

tetas, tetazas, tetona, pechos, pechotes, escote, escotazo, escote de vértigo, camiseta para mecánicos, mamellona, mamelles,

    Fon.: rəβɔ́st (or.); reβɔ́st (occ.); reβɔ̞́st, raβɔ̞́st (val.); rəβɔ̞́st (bal.); molt dialectal, rəβɔ́sk (Eiv.).

Aquí les paraules inventades pera que lo dialecte catalá tingue mes léxic que no se trobe escrit ni se diu a cap puesto:

    Intens.:—a) Augm.: rebostàs, rebostarro.—b) Dim.: rebostet, rebostetxo, rebostel·lo, rebosteu, rebostí, rebostiu, rebostic, rebostó, rebostoi.—c) Pejor.: rebostot.
    Etim.: del llatí repŏstum‘cosa guardada’.

lleute


lleute, massa, masa madre,pa, pan, levadura


Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína.


//


A casa sol féem collada natural, cuan criaben les cabres, de les ovelles may vam fé collada o lleit per a beure natros. Suposo que lo lleute es la levadura.
Pels de carchofa tampoc ne feem aná, de mes gran sempre ne trobes algún a la boca.




Si no me engañó, lo lleute es levadura que se emplee per a fe pa, servesa....



Lo del pels de les carchoferes es Coll per a fe formatge, collades....


Teníem una #panera a la 'despensa', pero natres no vam fe pa may a casa. Eli Bosque Caballé , la veína, sí. Forn Bosque Caballé, a Beseit.

DCVB

LLEUTE m.


Llevat; massa fermentada que es mescla amb la pasta de farina per a fer-la fermentar (Ribes, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp, Gandesa, Sorita, Cinctorres, Aiguaviva d'Aragó); cast. levadura.
    Fon.: 
ʎéwte (Ribes, Esterri, Tor, Àreu, Tavescan, Sort, Senterada, Pobla de S., Tremp, Bonansa, Gandesa, Cinctorres, Sorita, Aiguaviva); ʎéwto (Maella).
    Sinòn.: 
llevat, rent.
    Etim.: 
del llatí levĭtu, mat. sign., derivat de levare ‘alçar’. (Cf. Spitzer Kat. Etym. 29; Rohlfs Gasc. 196).


REBOST m. 

|| 1. Cambra o altre lloc d'una casa, o d'una nau, on es guarden els comestibles; cast. despensa. Per nou panys ab claus que compram a ops d'arquibanchs e caixes del rebost del senyor Rey, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269). Los officials de la boteyleria de la paniceria del rebost e de la cuyna, Ordin. Palat. 16. Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuyna, Tirant, c. 26. No crech comanàs... la clau del rebost a moça ni sclaua, Proc. Olives 732. Aqueixa olor embalsamava el rebost, Rosselló Many. 202. Rebost d'es formatge: celler o altre lloc subterrani on es guarda la provisió de formatge d'una casa, d'una possessió (Mall.). Rebost d'es vidre d'es plats: cambra on es guarda la vaixella i els atuells de vidre, com tassons, pitxers, etc. (Palma). a) abusivament, Cambra fosca on es guarden les coses inútils o poc usades d'una casa (Al., Bocairent). 
|| 2. Provisió de comestibles estojada en una casa, en un vaixell, etc.; cast. despensa. Tots aportaven rebost per a menjar, Miquel Parets 68 (Aguiló Dicc.). 
|| 3. fig., humorísticament, Pits voluminosos d'una dona (Men.); cast. pechugaza.
    Fon.: 
rəβɔ́st (or.); reβɔ́st (occ.); reβɔ̞́st, raβɔ̞́st (val.); rəβɔ̞́st (bal.); molt dialectal, rəβɔ́sk (Eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: rebostàs, rebostarro.—b) Dim.: rebostet, rebostetxo, rebostel·lo, rebosteu, rebostí, rebostiu, rebostic, rebostó, rebostoi.—c) Pejor.: rebostot.
    Etim.: 
del llatí repŏstum, ‘cosa guardada’.