Mostrando entradas con la etiqueta planta. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta planta. Mostrar todas las entradas

domingo, 7 de marzo de 2021

SEAT sen va de Martorell.

SEAT, Martorell, automóviles, rey Felipe VI, visca lo Rey


https://www.thecafringtonpost.es/seat-trasladara-su-planta-de-martorell-al-poligono-de-caspe/


vozpópuli: SEAT sen va de Martorell

Lo rey Felipe no vol que la Volkswagen abandono Cataluña. 

Lo 21 de febré passat, Alejandra Olcese va publicá al diari Vozpopuli una notissia que refleje a la perfecsió la arrastrada vida que consevol emprenedó porte a un país com este acostumbrat a viure de esquena al món de la empresa y en Goberns, particularmen lo de Pedro & Pablo, los picapedrés no, los roijos del Gobern sentral, convensuts de que tots los empresaris són per definissió vampiros disposats a chupá o chuclá la sang de los seus empleats....

SEAT sen va de Martorell.

SEAT, Martorell, automóviles, rey Felipe VI, visca lo Rey


https://www.thecafringtonpost.es/seat-trasladara-su-planta-de-martorell-al-poligono-de-caspe/


vozpópuli: SEAT sen va de Martorell

Lo rey Felipe no vol que la Volkswagen abandono Cataluña. 

Lo 21 de febré passat, Alejandra Olcese va publicá al diari Vozpopuli una notissia que refleje a la perfecsió la arrastrada vida que consevol emprenedó porte a un país com este acostumbrat a viure de esquena al món de la empresa y en Goberns, particularmen lo de Pedro & Pablo, los picapedrés no, los roijos del Gobern sentral, convensuts de que tots los empresaris són per definissió vampiros disposats a chupá o chuclá la sang de los seus empleats....

SEAT sen va de Martorell.

SEAT, Martorell, automóviles, rey Felipe VI, visca lo Rey


https://www.thecafringtonpost.es/seat-trasladara-su-planta-de-martorell-al-poligono-de-caspe/


vozpópuli: SEAT sen va de Martorell

Lo rey Felipe no vol que la Volkswagen abandono Cataluña. 

Lo 21 de febré passat, Alejandra Olcese va publicá al diari Vozpopuli una notissia que refleje a la perfecsió la arrastrada vida que consevol emprenedó porte a un país com este acostumbrat a viure de esquena al món de la empresa y en Goberns, particularmen lo de Pedro & Pablo, los picapedrés no, los roijos del Gobern sentral, convensuts de que tots los empresaris són per definissió vampiros disposats a chupá o chuclá la sang de los seus empleats....

miércoles, 19 de abril de 2017

Safrá, capsot


A Beseit, una mare volíe fe paella, arrós, per a diná, y li mane al fill que vaigue a la tenda a comprá safrá

Lo fill, despistat, s'en va cap a la tenda y al rato torne cap a casa.
Mare, qué m'habíes dit que comprara?
Safrá, capsot !
Y lo sagal s'en va aná cap a la tenda (la de Ramón, lo estang no), repetín, safrá, capsot, safrá, capsot, safrá, capsot.... 

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Safrà

SAFRA f. Collita de la canya de sucre, i fabricació del sucre de canya; cast. zafra.
2. SAFRA f. Safata (Men.). Fon.: sáfɾə (Ciutadella). Etim.: var. de safa, ‘llibrella’.
SAFRÀ m. Azafrán.

|| 1.  Planta iridàcia de l'espècie Crocus sativus, de bulb subglobulós, fulles concomitants de les flors, molt llargues, una o dues flors violàcies, grans, que surten d'una espata bivalva, amb filaments grocs, i estigmes de color escarlata, olorosos, claviformes; es cultiva per aprofitar els seus estigmes en medicina i com a condiment; cast. azafrán. Carga de safrà, Leuda Coll. 1249. Féu un lectuari... en lo qual mès saffrà, car saffrà ha virtut a confortar e alegrar lo cor, e fa bona sanch, Llull Felix, pt. v, c. 3. Lo çafrà jamés altera les humors, Alcanyís Reg. 19. Que tant no u podeu daurar de safrà, Proc. Olives 1287. Si abunda còlera en lo cors humà, se engendra la urina de color safrà, Albert G., Ques. 39.

|| 2. Safrà bord: nom d'algunes plantes del gènere Crocus, sobretot les espècies Crocus vernus (anomenada també safrà de muntanya), cast. azafrán silvestre, i Crocus nudiflorus, cast. azafrán loco; són molt semblants al safrà comú, però tenen els bulbs més petits. || 3.   Safrà bord o safrà romí: planta de la família de les compostes, de l'espècie Carthamus tinctorius, herbàcia d'arrel fibrosa, tronc dret estriat, fulles assentades, ovato-lanceolades, i flors de color de safrà;
cast. alazor. També s'anomena safrà romí i safranó, i antigament es deia alasfor.

|| 4. Safrà bord: planta colquicàcia de l'espècie Merendera filifolia, de bulb petit vestit de túniques negroses, fulles subfiliformes i flors rosades o blanques, càpsula ovoide i llavors globuloses (Mall.). || 5. Safrà bord: planta colquicàcia de l'espècie Colchicum autumnale, d'arrel bulbosa, fulles amplament lanceolades, flors rosades o lila, càpsula transovoide i llavors globuloses (Val.); cast. cólquico.

|| 6. Safrà bord: nom d'algunes espècies dels gèneres Cirsium i Centaurea, segons Fabra Dicc. Gen. || 7. Safrà de l'avellaner: la flor d'avellaner, de color vermellós (Camp de Tarragona, Priorat). Loc.—a) Anar al safrà (pir-or.), o Fer safrà (Tortosa, Maestrat, Cast.): fer campana, faltar a escola.—b) Anar a vendre safrà: esser expulsat (Costa de Ponent).—c) Estar groc com el safrà o més groc que safrà: es diu d'una persona o cosa molt groga. Fon.: səfɾá (or., bal.); safɾá (occ., val.). Etim.: de l'àrab zaʿfarān, mat. sign.



safrá, azafrán, hebras, fils
safrá, azafrán, planta, flor, flo






safrà, safrá brot, safrà bord

Safrá, capsot


A Beseit, una mare volíe fe paella, arrós, per a diná, y li mane al fill que vaigue a la tenda a comprá safrá

Lo fill, despistat, s'en va cap a la tenda y al rato torne cap a casa.
Mare, qué m'habíes dit que comprara?
Safrá, capsot !
Y lo sagal s'en va aná cap a la tenda (la de Ramón, lo estang no), repetín, safrá, capsot, safrá, capsot, safrá, capsot.... 

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Safrà

SAFRA f. Collita de la canya de sucre, i fabricació del sucre de canya; cast. zafra.
2. SAFRA f. Safata (Men.). Fon.: sáfɾə (Ciutadella). Etim.: var. de safa, ‘llibrella’.
SAFRÀ m. Azafrán.

|| 1.  Planta iridàcia de l'espècie Crocus sativus, de bulb subglobulós, fulles concomitants de les flors, molt llargues, una o dues flors violàcies, grans, que surten d'una espata bivalva, amb filaments grocs, i estigmes de color escarlata, olorosos, claviformes; es cultiva per aprofitar els seus estigmes en medicina i com a condiment; cast. azafrán. Carga de safrà, Leuda Coll. 1249. Féu un lectuari... en lo qual mès saffrà, car saffrà ha virtut a confortar e alegrar lo cor, e fa bona sanch, Llull Felix, pt. v, c. 3. Lo çafrà jamés altera les humors, Alcanyís Reg. 19. Que tant no u podeu daurar de safrà, Proc. Olives 1287. Si abunda còlera en lo cors humà, se engendra la urina de color safrà, Albert G., Ques. 39.

|| 2. Safrà bord: nom d'algunes plantes del gènere Crocus, sobretot les espècies Crocus vernus (anomenada també safrà de muntanya), cast. azafrán silvestre, i Crocus nudiflorus, cast. azafrán loco; són molt semblants al safrà comú, però tenen els bulbs més petits. || 3.   Safrà bord o safrà romí: planta de la família de les compostes, de l'espècie Carthamus tinctorius, herbàcia d'arrel fibrosa, tronc dret estriat, fulles assentades, ovato-lanceolades, i flors de color de safrà;
cast. alazor. També s'anomena safrà romí i safranó, i antigament es deia alasfor.

|| 4. Safrà bord: planta colquicàcia de l'espècie Merendera filifolia, de bulb petit vestit de túniques negroses, fulles subfiliformes i flors rosades o blanques, càpsula ovoide i llavors globuloses (Mall.). || 5. Safrà bord: planta colquicàcia de l'espècie Colchicum autumnale, d'arrel bulbosa, fulles amplament lanceolades, flors rosades o lila, càpsula transovoide i llavors globuloses (Val.); cast. cólquico.

|| 6. Safrà bord: nom d'algunes espècies dels gèneres Cirsium i Centaurea, segons Fabra Dicc. Gen. || 7. Safrà de l'avellaner: la flor d'avellaner, de color vermellós (Camp de Tarragona, Priorat). Loc.—a) Anar al safrà (pir-or.), o Fer safrà (Tortosa, Maestrat, Cast.): fer campana, faltar a escola.—b) Anar a vendre safrà: esser expulsat (Costa de Ponent).—c) Estar groc com el safrà o més groc que safrà: es diu d'una persona o cosa molt groga. Fon.: səfɾá (or., bal.); safɾá (occ., val.). Etim.: de l'àrab zaʿfarān, mat. sign.



safrá, azafrán, hebras, fils
safrá, azafrán, planta, flor, flo






safrà, safrá brot, safrà bord

Safrá, capsot


A Beseit, una mare volíe fe paella, arrós, per a diná, y li mane al fill que vaigue a la tenda a comprá safrá

Lo fill, despistat, s'en va cap a la tenda y al rato torne cap a casa.
Mare, qué m'habíes dit que comprara?
Safrá, capsot !
Y lo sagal s'en va aná cap a la tenda (la de Ramón, lo estang no), repetín, safrá, capsot, safrá, capsot, safrá, capsot.... 

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Safrà

SAFRA f. Collita de la canya de sucre, i fabricació del sucre de canya; cast. zafra.
2. SAFRA f. Safata (Men.). Fon.: sáfɾə (Ciutadella). Etim.: var. de safa, ‘llibrella’.
SAFRÀ m. Azafrán.

|| 1.  Planta iridàcia de l'espècie Crocus sativus, de bulb subglobulós, fulles concomitants de les flors, molt llargues, una o dues flors violàcies, grans, que surten d'una espata bivalva, amb filaments grocs, i estigmes de color escarlata, olorosos, claviformes; es cultiva per aprofitar els seus estigmes en medicina i com a condiment; cast. azafrán. Carga de safrà, Leuda Coll. 1249. Féu un lectuari... en lo qual mès saffrà, car saffrà ha virtut a confortar e alegrar lo cor, e fa bona sanch, Llull Felix, pt. v, c. 3. Lo çafrà jamés altera les humors, Alcanyís Reg. 19. Que tant no u podeu daurar de safrà, Proc. Olives 1287. Si abunda còlera en lo cors humà, se engendra la urina de color safrà, Albert G., Ques. 39.

|| 2. Safrà bord: nom d'algunes plantes del gènere Crocus, sobretot les espècies Crocus vernus (anomenada també safrà de muntanya), cast. azafrán silvestre, i Crocus nudiflorus, cast. azafrán loco; són molt semblants al safrà comú, però tenen els bulbs més petits. || 3.   Safrà bord o safrà romí: planta de la família de les compostes, de l'espècie Carthamus tinctorius, herbàcia d'arrel fibrosa, tronc dret estriat, fulles assentades, ovato-lanceolades, i flors de color de safrà;
cast. alazor. També s'anomena safrà romí i safranó, i antigament es deia alasfor.

|| 4. Safrà bord: planta colquicàcia de l'espècie Merendera filifolia, de bulb petit vestit de túniques negroses, fulles subfiliformes i flors rosades o blanques, càpsula ovoide i llavors globuloses (Mall.). || 5. Safrà bord: planta colquicàcia de l'espècie Colchicum autumnale, d'arrel bulbosa, fulles amplament lanceolades, flors rosades o lila, càpsula transovoide i llavors globuloses (Val.); cast. cólquico.

|| 6. Safrà bord: nom d'algunes espècies dels gèneres Cirsium i Centaurea, segons Fabra Dicc. Gen. || 7. Safrà de l'avellaner: la flor d'avellaner, de color vermellós (Camp de Tarragona, Priorat). Loc.—a) Anar al safrà (pir-or.), o Fer safrà (Tortosa, Maestrat, Cast.): fer campana, faltar a escola.—b) Anar a vendre safrà: esser expulsat (Costa de Ponent).—c) Estar groc com el safrà o més groc que safrà: es diu d'una persona o cosa molt groga. Fon.: səfɾá (or., bal.); safɾá (occ., val.). Etim.: de l'àrab zaʿfarān, mat. sign.



safrá, azafrán, hebras, fils
safrá, azafrán, planta, flor, flo






safrà, safrá brot, safrà bord

sábado, 15 de abril de 2017

gitam

gitam


 Dictamnus albus medisinal, mal de ventre , abortiva 

cast. dictamo real, fresnillo.

    

Dcvb


 llatimó, cabruna, freixinel la.
  

  Etim.: del llatí dĭctamnus

En alemán diptam


Gitam Planta de l'espècie Dictamnus albus, de tronc dret i senzill cobert de pèls glandulosos, fulles ovals, les inferiors imparipinnades i les superiors amb fulloles dentades, i amb flors blanques o rosades; és medicinal, usant-se en la farmacopea casolana per combatre el mal de ventre i com abortiva (or., occ., val.); cast. dictamo real, fresnillo.     Fon.: ʤitám (or., occ., val.); ʧitám (val. apitxat).     Sinòn.: llatimó, cabruna, freixinel la.     Etim.: del llatí dĭctamnus, mat. sign.


Dictamnus albus es una especie de fanerógamas de la familia Rutaceae, a Dictamnus albus, que se conoce comúnmente en España como gitam o herba gitanera. Se trata de una planta perenne, típica del sur de Europa, norte de África y de Asia central y meridional.



Der Diptam (Dictamnus albus), auch Aschwurz oder Brennender Busch genannt, ist die einzige Art der monotypischen Gattung Dictamnus, er gehört zur Familie der Rautengewächse (Rutaceae). Diese Pflanzenart steht seit 1936 unter Naturschutz, denn sie war schon damals eine bedrohte Seltenheit in Mitteleuropa.


gitam, dictamnus albus, detalle, flor, flores


Esta planta se encuentra en estado silvestre desde el centro de Alemania al norte, en Rumanía en el Este y en puntos aislados de la Cataluña lluviosa hasta las montañas de Prades. También crece en puntos del interior de la península ibérica. Es una planta herbácea perenne que alcanza los 60 cm de altura. Con las hojas simples de color verde claro, pecioladas, vellosas por el envés, al menos en los nervios. Son pinnadas, con 3-6 folíolos sésiles, ovales y dentados. Las flores de color blanco o púrpura pálido, se producen en una larga espiga piramidal, 5 sépalos. Pétalos generalmente rosados (pueden ser blancos o azulados) con los nervios oscuros. Cuatro de ellos están extendidos y dirigidos hacia arriba y el quinto replegado y hacia abajo. Estambres con los filamentos muy alargados. Fruto en cápsula dehiscente. Cuando se tritura la planta tiene un fragante olor a limón. Dioscórides comentaba que esta planta tiene las mismas aplicaciones que el poleo domestico. En la Edad Media se creía que la planta molturada y puesta en emplasto, sacaba las espinas o astillas clavadas en los pies o en otro lugar. El uso medicinal de la herba gitanera es viejo, como lo demuestra su presencia en la Capitulare de villis vel curtis imperii, una orden emitida por Carlomagno que reclama a sus campos para que cultiven una serie de hierbas y condimentos incluyendo "diptamnum" identificada actualmente como Dictamnus albus. El interés de esta planta es su carácter de medicinal, con un repertorio de aplicaciones muy reducido: se trata de un carminativo, antiespasmódico e hipotensor.[1] En usos tradicionales se han utilizado para: Tratamiento de parasitosis intestinales (ascaridiasis, enterobiasis, teniasis, toxocariasis, tricuriasis). Espasmos abdominales. Amenorrea. Antihelminitico, disminuye la liberación de huevos de Clonorchis sinensis. Flores. Indicado para meteorismo, dispepsias hiposecretoras, hipertensión. Debido a su contenido en furanocumarinas fotosensibilizantes, podría ser interesante su estudio en el tratamiento del vitíligo, y psoriasis, asociado a radiaciones UV. Se ha comprobado su efecto repoblador del cuero cabelludo en alopecias areatas crónicas. Principios activos Aceite esencial: estragol (70%), anetol, d-limoneno, furanocumarinas (metoxipsoralenos). Alcaloides derivados del ácido antranílico: dictamnina. Saponósidos. Principios amargos.



Dictamnus albus fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 383. 1753.[3]
Etimología
Dictamnus: nombre genérico que proviene del griego "diktamnos" palabra compuesta de dike (montaña homónima de la isla de Creta) y de "thamnos" arbusto.
albus: epíteto proviene del latín y significa "blanco".
Sinonimia
  • Fraxinella dictamnus Moench
  • Dictamnus obtusiflorus W.D.J.Koch
  • Dictamnus gymnostylis Steven
  • Dictamnus caucasicus Fisch. & C.A.Mey.
  • Dictamnus angustifolius Sweet
  • Fraxinella fulgurans Bubani [nom. illeg.]
  • Fraxinella alba (L.) Gaertn.
  • Dictamnus odorus Salisb. [nom. illeg.]
  • Dictamnus fraxinella Pers.
  • Dictamnus altaicus Fisch. ex Royle
  • Dictamnus angustifolius G.Don ex Sweet
  • Dictamnus dasycarpus Turcz.
  • Dictamnus davuricus Voss
  • Dictamnus generalis E.H.L.Krause
  • Dictamnus himalayensis Royle
  • Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.
  • Dictamnus macedonicus (Borbás) Pénzes
  • Dictamnus major Vilm. ex Voss
  • Dictamnus microphyllus Schur
  • Dictamnus sessilis Wallr.
  • Dictamnus solitarius Stokes
  • Dictamnus suffultus Wallr.
  • Dictamnus tadshikorum Vved. 


Editar

  • Castellano: chitan, chitán, dictamno blanco, dictamo, díctamo, dictamo blanco, díctamo blanco, dictamo real, fraxinela, fraxinella, fresnedilla, fresnilla, fresnillo, tarraguilla, tarraguillo, yerba del puerto

gitam

gitam


 Dictamnus albus medisinal, mal de ventre , abortiva 

cast. dictamo real, fresnillo.

    

Dcvb


 llatimó, cabruna, freixinel la.
  

  Etim.: del llatí dĭctamnus

En alemán diptam


Gitam Planta de l'espècie Dictamnus albus, de tronc dret i senzill cobert de pèls glandulosos, fulles ovals, les inferiors imparipinnades i les superiors amb fulloles dentades, i amb flors blanques o rosades; és medicinal, usant-se en la farmacopea casolana per combatre el mal de ventre i com abortiva (or., occ., val.); cast. dictamo real, fresnillo.     Fon.: ʤitám (or., occ., val.); ʧitám (val. apitxat).     Sinòn.: llatimó, cabruna, freixinel la.     Etim.: del llatí dĭctamnus, mat. sign.


Dictamnus albus es una especie de fanerógamas de la familia Rutaceae, a Dictamnus albus, que se conoce comúnmente en España como gitam o herba gitanera. Se trata de una planta perenne, típica del sur de Europa, norte de África y de Asia central y meridional.



Der Diptam (Dictamnus albus), auch Aschwurz oder Brennender Busch genannt, ist die einzige Art der monotypischen Gattung Dictamnus, er gehört zur Familie der Rautengewächse (Rutaceae). Diese Pflanzenart steht seit 1936 unter Naturschutz, denn sie war schon damals eine bedrohte Seltenheit in Mitteleuropa.


gitam, dictamnus albus, detalle, flor, flores


Esta planta se encuentra en estado silvestre desde el centro de Alemania al norte, en Rumanía en el Este y en puntos aislados de la Cataluña lluviosa hasta las montañas de Prades. También crece en puntos del interior de la península ibérica. Es una planta herbácea perenne que alcanza los 60 cm de altura. Con las hojas simples de color verde claro, pecioladas, vellosas por el envés, al menos en los nervios. Son pinnadas, con 3-6 folíolos sésiles, ovales y dentados. Las flores de color blanco o púrpura pálido, se producen en una larga espiga piramidal, 5 sépalos. Pétalos generalmente rosados (pueden ser blancos o azulados) con los nervios oscuros. Cuatro de ellos están extendidos y dirigidos hacia arriba y el quinto replegado y hacia abajo. Estambres con los filamentos muy alargados. Fruto en cápsula dehiscente. Cuando se tritura la planta tiene un fragante olor a limón. Dioscórides comentaba que esta planta tiene las mismas aplicaciones que el poleo domestico. En la Edad Media se creía que la planta molturada y puesta en emplasto, sacaba las espinas o astillas clavadas en los pies o en otro lugar. El uso medicinal de la herba gitanera es viejo, como lo demuestra su presencia en la Capitulare de villis vel curtis imperii, una orden emitida por Carlomagno que reclama a sus campos para que cultiven una serie de hierbas y condimentos incluyendo "diptamnum" identificada actualmente como Dictamnus albus. El interés de esta planta es su carácter de medicinal, con un repertorio de aplicaciones muy reducido: se trata de un carminativo, antiespasmódico e hipotensor.[1] En usos tradicionales se han utilizado para: Tratamiento de parasitosis intestinales (ascaridiasis, enterobiasis, teniasis, toxocariasis, tricuriasis). Espasmos abdominales. Amenorrea. Antihelminitico, disminuye la liberación de huevos de Clonorchis sinensis. Flores. Indicado para meteorismo, dispepsias hiposecretoras, hipertensión. Debido a su contenido en furanocumarinas fotosensibilizantes, podría ser interesante su estudio en el tratamiento del vitíligo, y psoriasis, asociado a radiaciones UV. Se ha comprobado su efecto repoblador del cuero cabelludo en alopecias areatas crónicas. Principios activos Aceite esencial: estragol (70%), anetol, d-limoneno, furanocumarinas (metoxipsoralenos). Alcaloides derivados del ácido antranílico: dictamnina. Saponósidos. Principios amargos.



Dictamnus albus fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 383. 1753.[3]
Etimología
Dictamnus: nombre genérico que proviene del griego "diktamnos" palabra compuesta de dike (montaña homónima de la isla de Creta) y de "thamnos" arbusto.
albus: epíteto proviene del latín y significa "blanco".
Sinonimia
  • Fraxinella dictamnus Moench
  • Dictamnus obtusiflorus W.D.J.Koch
  • Dictamnus gymnostylis Steven
  • Dictamnus caucasicus Fisch. & C.A.Mey.
  • Dictamnus angustifolius Sweet
  • Fraxinella fulgurans Bubani [nom. illeg.]
  • Fraxinella alba (L.) Gaertn.
  • Dictamnus odorus Salisb. [nom. illeg.]
  • Dictamnus fraxinella Pers.
  • Dictamnus altaicus Fisch. ex Royle
  • Dictamnus angustifolius G.Don ex Sweet
  • Dictamnus dasycarpus Turcz.
  • Dictamnus davuricus Voss
  • Dictamnus generalis E.H.L.Krause
  • Dictamnus himalayensis Royle
  • Dictamnus hispanicus Webb ex Willk.
  • Dictamnus macedonicus (Borbás) Pénzes
  • Dictamnus major Vilm. ex Voss
  • Dictamnus microphyllus Schur
  • Dictamnus sessilis Wallr.
  • Dictamnus solitarius Stokes
  • Dictamnus suffultus Wallr.
  • Dictamnus tadshikorum Vved. 


Editar

  • Castellano: chitan, chitán, dictamno blanco, dictamo, díctamo, dictamo blanco, díctamo blanco, dictamo real, fraxinela, fraxinella, fresnedilla, fresnilla, fresnillo, tarraguilla, tarraguillo, yerba del puerto