Lo mosen cisteller. La Pobleta.

Lo mosen cisteller.

A la pobleta ñavie un mosen que ere cisteller.

La Pobleta es un lloc prop d´aci que te moltes masades i los masoves tots los dumenges anaven a misa major.   
Va aplegar lo dumenge i a la hora d´anar a misa no tocaben. Los masoves se van esperar hasta que casi se va fer hora de brenar. Al no tocar van anar a vorem si lo mosen estabe mal.
Lo mosen, al veulos, se va extrañar i los va dir que agon anaben.

Los masoves li van dir que ere dumenge. Pero lo mosen diebe que no, per que cada día fie una cistella i sol ne teníe cinc i tenie que tinne sis; "Bueno a lo millor es que algun día se li va olvidar de fela", li van dir al Mosen. 
Bé, pero ja que au vengut anem a la Iglesia i vos fare unes vespretes pa que pugau aplegar a bremar a casa.
Van anar a la Iglesia i pa predicadora tenie un vanasto de vimens, se va calvar dintre i los va dir:
¡Tres portadores,
carrega i mija!
¿Me veeu?
¡Si!
¡Pues ja no me veeu!
Y se va amagar a dintre del vanasto.

https://www.castelloninformacion.com/pobleta-fiestas-agosto/
 

Lo mosen cisteller. La Pobleta.

Lo mosen cisteller.

A la pobleta ñavie un mosen que ere cisteller.

La Pobleta es un lloc prop d´aci que te moltes masades i los masoves tots los dumenges anaven a misa major.   
Va aplegar lo dumenge i a la hora d´anar a misa no tocaben. Los masoves se van esperar hasta que casi se va fer hora de brenar. Al no tocar van anar a vorem si lo mosen estabe mal.
Lo mosen, al veulos, se va extrañar i los va dir que agon anaben.

Los masoves li van dir que ere dumenge. Pero lo mosen diebe que no, per que cada día fie una cistella i sol ne teníe cinc i tenie que tinne sis; "Bueno a lo millor es que algun día se li va olvidar de fela", li van dir al Mosen. 
Bé, pero ja que au vengut anem a la Iglesia i vos fare unes vespretes pa que pugau aplegar a bremar a casa.
Van anar a la Iglesia i pa predicadora tenie un vanasto de vimens, se va calvar dintre i los va dir:
¡Tres portadores,
carrega i mija!
¿Me veeu?
¡Si!
¡Pues ja no me veeu!
Y se va amagar a dintre del vanasto.

https://www.castelloninformacion.com/pobleta-fiestas-agosto/
 

cornaló, cornalons

cornaló, cornalons de la banasta, portadora , cornalera, cornaleres

saria

CORNALÓ m. 
|| 1. Cadascuna de les dues bosses o recipients que formen la sàrria (Ribera d'Ebre, Maestr., Val., Mall.); cast. cogujón. «Jo tenc una sàrria | sense cornalons...» (cançó pop., Manacor). 

|| 2. Corn de la manta de pagès (Tortosa, Val., Al.); cast. cogujón. 

|| 3. Bossa que formaven les mànegues de l'hàbit dels frares franciscans i que servia per a posar-hi objectes (Benigànim); cast. cogujón. 

|| 4. Anella de corda que hi ha a cada extrem final del sac d'una peça de l'art de bou, vaca o artet, i que serveix per a lligar-hi un cap i poder hissar l'art dalt del pal per secar-lo (Amades-Roig Voc pesca). 

|| 5. Cadascun dels angles o extrems més o menys punteguts d'una cosa; cast. ángulo, punta, esquina (si és angle sortint), rincón (si és angle entrant). «Sa peça de formatge mallorquí té quatre cornalons». Pebre de quatre cornalons: mena de pebres quadrats i angulosos en la part superior (Mall.). Lo Sr. Degà posat al cornaló de lo altar digué, doc. segle XVII (Alm. Isl. Bal. 1878, p. 67). Vengué es setembre amb sos pebres de quatre cornalons, Roq. 49. Fent-lo abocar dins el mocador d'ella, sostengut p'els quatre cornalons, Galmés Flor de cart 85. Cornaló de pa: crostó de pa (Mall.). «El Bon Jesuset d'Artà | té un cornaló de pa; | si som bones al·lotetes, | diu que mos ne donarà» (cançó pop. Artà). 
|| 6. fig. Depòsit, conjunt de coses recollides i guardades (Cast., Val.). «Ja tinc en el cornaló uns grapats de notes»: ja tinc moltes notes recollides (Cast.). 

|| 7. Cadascuna de les anses de les portadores (Olot, Sta. Eulalia P. ap. Griera Tr.). banasta

    Fon.: kuɾnəló (or., men.); koɾnaló (Tortosa, val.); koɾnəló (mall.).
    Intens.:—a) Augm.: cornalonot;—b) Dim.: cornalonet.
    Sinòn.: || 1, 2, 5, corn.
    Etim.: derivat de cornal.

cornaló, cornalons

cornaló, cornalons de la banasta, portadora , cornalera, cornaleres

saria

CORNALÓ m. 
|| 1. Cadascuna de les dues bosses o recipients que formen la sàrria (Ribera d'Ebre, Maestr., Val., Mall.); cast. cogujón. «Jo tenc una sàrria | sense cornalons...» (cançó pop., Manacor). 

|| 2. Corn de la manta de pagès (Tortosa, Val., Al.); cast. cogujón. 

|| 3. Bossa que formaven les mànegues de l'hàbit dels frares franciscans i que servia per a posar-hi objectes (Benigànim); cast. cogujón. 

|| 4. Anella de corda que hi ha a cada extrem final del sac d'una peça de l'art de bou, vaca o artet, i que serveix per a lligar-hi un cap i poder hissar l'art dalt del pal per secar-lo (Amades-Roig Voc pesca). 

|| 5. Cadascun dels angles o extrems més o menys punteguts d'una cosa; cast. ángulo, punta, esquina (si és angle sortint), rincón (si és angle entrant). «Sa peça de formatge mallorquí té quatre cornalons». Pebre de quatre cornalons: mena de pebres quadrats i angulosos en la part superior (Mall.). Lo Sr. Degà posat al cornaló de lo altar digué, doc. segle XVII (Alm. Isl. Bal. 1878, p. 67). Vengué es setembre amb sos pebres de quatre cornalons, Roq. 49. Fent-lo abocar dins el mocador d'ella, sostengut p'els quatre cornalons, Galmés Flor de cart 85. Cornaló de pa: crostó de pa (Mall.). «El Bon Jesuset d'Artà | té un cornaló de pa; | si som bones al·lotetes, | diu que mos ne donarà» (cançó pop. Artà). 
|| 6. fig. Depòsit, conjunt de coses recollides i guardades (Cast., Val.). «Ja tinc en el cornaló uns grapats de notes»: ja tinc moltes notes recollides (Cast.). 

|| 7. Cadascuna de les anses de les portadores (Olot, Sta. Eulalia P. ap. Griera Tr.). banasta

    Fon.: kuɾnəló (or., men.); koɾnaló (Tortosa, val.); koɾnəló (mall.).
    Intens.:—a) Augm.: cornalonot;—b) Dim.: cornalonet.
    Sinòn.: || 1, 2, 5, corn.
    Etim.: derivat de cornal.

cornaló, cornalons

cornaló, cornalons de la banasta, portadora , cornalera, cornaleres

saria

CORNALÓ m. 
|| 1. Cadascuna de les dues bosses o recipients que formen la sàrria (Ribera d'Ebre, Maestr., Val., Mall.); cast. cogujón. «Jo tenc una sàrria | sense cornalons...» (cançó pop., Manacor). 

|| 2. Corn de la manta de pagès (Tortosa, Val., Al.); cast. cogujón. 

|| 3. Bossa que formaven les mànegues de l'hàbit dels frares franciscans i que servia per a posar-hi objectes (Benigànim); cast. cogujón. 

|| 4. Anella de corda que hi ha a cada extrem final del sac d'una peça de l'art de bou, vaca o artet, i que serveix per a lligar-hi un cap i poder hissar l'art dalt del pal per secar-lo (Amades-Roig Voc pesca). 

|| 5. Cadascun dels angles o extrems més o menys punteguts d'una cosa; cast. ángulo, punta, esquina (si és angle sortint), rincón (si és angle entrant). «Sa peça de formatge mallorquí té quatre cornalons». Pebre de quatre cornalons: mena de pebres quadrats i angulosos en la part superior (Mall.). Lo Sr. Degà posat al cornaló de lo altar digué, doc. segle XVII (Alm. Isl. Bal. 1878, p. 67). Vengué es setembre amb sos pebres de quatre cornalons, Roq. 49. Fent-lo abocar dins el mocador d'ella, sostengut p'els quatre cornalons, Galmés Flor de cart 85. Cornaló de pa: crostó de pa (Mall.). «El Bon Jesuset d'Artà | té un cornaló de pa; | si som bones al·lotetes, | diu que mos ne donarà» (cançó pop. Artà). 
|| 6. fig. Depòsit, conjunt de coses recollides i guardades (Cast., Val.). «Ja tinc en el cornaló uns grapats de notes»: ja tinc moltes notes recollides (Cast.). 

|| 7. Cadascuna de les anses de les portadores (Olot, Sta. Eulalia P. ap. Griera Tr.). banasta

    Fon.: kuɾnəló (or., men.); koɾnaló (Tortosa, val.); koɾnəló (mall.).
    Intens.:—a) Augm.: cornalonot;—b) Dim.: cornalonet.
    Sinòn.: || 1, 2, 5, corn.
    Etim.: derivat de cornal.