Mostrando entradas con la etiqueta taula. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta taula. Mostrar todas las entradas

sábado, 8 de junio de 2024

Lexique roman; Mensa - Immensitat, Inmensitat

 


Mensa, s. f., lat. mensa, mense, table.

Mensa per taula. Leys d'amors, fol. 69. 

Mense pour table.

ESP. Mesa. IT. Mensa. (chap. Taula, taules.)


Mensura, Mesura, Mezura, s. f., lat. mensura, mesure.

Una mesura de sivada, 

Tal que pot un rossis manjar.

(chap. Una mida de sibada, tal que pot un rossí minjá.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Une mesure d'avoine, telle que peut manger un roussin.

Barat que hom fay en pes et en mezuras. V. et Vert., fol. 17.

Tromperie qu'on fait en poids et en mesures.

Fig. Volon mezurar lur entendemen e lur razo a la mezura de la fe.

V. et Vert., fol. 102.

Veulent mesurer leur entendement et leur raison à la mesure de la foi.

- Sagesse, raison, modération, règle. 

Aissi m' an partita egualmen 

Mesura e Leujaria.

Garins le Brun: Nueg e jorn. 

Ainsi m'ont partagé également Raison et Folie. 

En totz sos fatz met mesura.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

En toutes ses actions met mesure.

La mezura que lur es juncha en lur penedensa per lur cofessor.

V. et Vert., fol. 21. 

La règle qui leur est enjointe en leur pénitence, par leur confesseur. 

Loc. Els faran totz estar d' una mensura.

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon. 

Les feront tous être de même mesure. 

Prov. En aquela mesura unt mesurarez, vos er mesurat.

Trad. de Bède, fol. 78. 

En cette mesure où vous mesurerez, il vous sera mesuré.

Adv. comp. El fon savis, conoyssens, e saup far

A mezura.

Aimeri de Peguilain: Anc non cugey. 

Il fut sage, intelligent, et sut agir avec mesure. 

Comanda suaumentz, parlaras a mesura. V. de S. Honorat.

Commande doucement, tu parleras avec mesure. 

Per qu' eu, quan venc vas vos, en vau de cors, 

Tost e viatz, e non fatz de mesura.

Pistoleta: Sens e sabers.

C'est pourquoi, quand je viens vers vous, j'en vais à la course, tôt et promptement, et ne fais pas de mesure (modérément).

Devenc gros otra mesura. V. de Gaucelm Faidit. 

Devint gros outre mesure. 

Ascuma, Juaquinico Monclús, peix gros, pez gordo, Montclús, Esteban

L' amors de lor dos... fo ses tota mesura. 

V. de R. Jordan, vicomte de S. Antonin. 

L'amour d'eux deux... fut sans nulle mesure.

CAT. ESP. Mesura. IT. Misura. (chap. Mida, mides.)

2. Sobremesura, s. f., sur-mesure, surplus, surabondance.

Per garnir lors bancs

De la sobremesura.

Leys d'amors, fol. 29.  Pour garnir leurs bancs du surplus.

(chap. Sobremida, sobremides; superabundansia.)

3. Mezuramen, s. m., mesure, art de mesurer.

De geometria sai tan dels mesuramens,

C' un basto en mon ponh, si m' estau en jazens,

Mezuri las tors autas.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De géométrie je sais tant des mesures, qu'un bâton en mon poing, si je suis en gisant, je mesure les hautes tours.

ANC. CAT. Mesurament. ANC. ESP. Mesuramiento. IT. Misuramento.

(chap. Art de medí, mida, mides.)

4. Mensuracio, Mensuratio, s. f., lat. mensuratio, mesurage, commensurabilité.

Inmensitat ses mensuracio.

Ni geometria sapia en sas figuras mensuratio.

Eluc. de las propr., fol. 4 et 280.

Immensité sans mesurage.

Ni géométrie ne sache commensurabilité en ses figures.

IT. Misurazione.

5. Mesuratge, s. m., mesurage.

Lo mesuratge sobredichs.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. LXXXVIII, fol. 148.

Le mesurage susdit.

6. Mezurable, adj., lat. mensurabilis, mesurable.

No so mezurables sino per unitat. Eluc. de las propr., fol. 280. 

Ne sont mesurables sinon par unité. 

IT. Misurabile.

7. Mesurar, Mezurar, v., lat. mensurare, mesurer, régler, comparer.

Voyez Denina, t. II, p. 263. 

Un basto en mon ponh... 

Mezuri las tors autas.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Un bâton en mon poing... je mesure les hautes tours.

MESUREC XXX brassas. Philomena. 

Mesura trente brasses.

Fig. Cum fan los eretges e los menescrezens que volon mezurar lur entendemen e lur razo a la mezura de la fe. V. et Vert., fol. 102. 

Comme font les hérétiques et les mécréants qui veulent mesurer leur entendement et leur raison à la mesure de la foi.

Si qu' amdui cominal 

Mezuressem engal.

B. de Ventadour: Lo gens temps. 

De sorte que tous deux conjointement nous mesurassions également.

Part. pas. Fes los sieus vers plus mezuratz de hom que anc mais trobes.

V. de Gaubert Amiels. 

Fit les siens vers plus mesurés qu'homme qui oncques plus trouvât.

CAT. ESP. Mesurar. IT. Misurare. (chap. Mesurá : fé les coses en mesura : mida, moderassió, control.)

8. Mesuradamen, adv., avec mesure, modérément.

Mesuradamen e vertuosamen. Arbre de Batalhas, fol. 97.

Modérément et vertueusement.

CAT. Mesuradament. ESP. Mesuradamente. IT. Misuratamente.

(chap. Mesuradamén, moderadamén.)

9. Amesurar, Amezurar, v., mesurer, régler, comparer, modérer, être sobre, être prudent.

Amesurar 

Sos dos e sa mession.

Giraud de Borneil: Honraz es. 

Régler ses dons et sa dépense.

Om, pos que s sap amezurar, 

Non es pueys adregz amoros.

Raimond de Miraval: Selh que. 

Homme, dès qu'il sait se modérer, n'est puis véritable amoureux.

Senher, cellei fez mais d' amor

Que no s' en saup amesurar. 

T. de G. Faidit et d'Albert: N Albert. 

Seigneur, celle-là fit plus d'amour qui ne s'en sut pas modérer. 

Part. pas. Plus amezuratz

Vos faitz d' amador qu' anc fos natz. 

T. de P. Guillem et de Sordel: En Sordel. 

Vous vous faites plus modéré qu' amant qui oncques fut né.

Siatz amezurat, e velhas. Trad. de la 1re Épître de S. Pierre. 

Soyez modérés, et veillez. 

ANC. FR. Lors ne pot plus Dangier durer, 

Ains le convient amesurer. Roman de la Rose, v. 3330.

De ceo fut molt Rotlan amesuré. Roman de Gerard de Vienne, v. 1264.

ANC. ESP. Amesurar. IT. Ammisurare.

10. Amezuramen, Amesuradament, Amezuradamen, adv., raisonnablement, convenablement, modérément.

Pero a luec en meillura 

Qui pas amezuramen.

B. Zorgi: Totz hom qu' enten.

Pourtant parfois en devient meilleur celui qui souffre modérément.

Despendr' el cove

Amezuradamen.

Nat de Mons: Sitot non. 

Il convient de le dépenser raisonnablement. 

Vis beguz amesuradament es sandaz del cors e de l' arma.

(chap. Lo vi begut en moderassió es salut del cos y de l' alma.) 

Trad. de Bède, fol. 45. 

Vin bu modérément est santé du corps et de l'âme. 

ANC. FR. Qui a grâce et qui prie amesuréement.

Jehan de Meung, Test., v. 1369. 

ANC. CAT. Amesuradament. IT. Ammisuratamente.

11. Sobreamesurar, v., sur-mesurer, sur-régler, sur-modérer.

Part. pas. Aquest fo sobreamesuratz en amassar.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 5. 

Celui-ci fut sur-modéré à amasser.

12. Desmesura, Desmezura, s. f., excès, désordre, déréglement, injustice.

Li poble s planhon de desmezura 

De lors senhors.

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon.

Les peuples se plaignent de l' injustice de leurs seigneurs.

Que no 'l plassa desmesur' en lausor. 

Sordel: Lai a 'N Peire. 

Que ne lui plaise pas excès en louange. 

Adv. comp. Artus, si t'es bons lo bros, 

Beu ne a desmezura. 

Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz.

Artus, si t'est bon le brouet, bois-en à l'excès. 

ANC. FR. Kar bèle esteit à desmesure. Marie de France, t. I, p. 100.

CAT. ESP. Desmesura. IT. Dismisura. (chap. Desmesura, ecsés, desordre, injustissia.)

13. Desmesuransa, Desmezuransa, s. f., injustice, excès.

Er grans desmezuransa,

Si m faitz mal, pus no m defen.

Elias de Barjols: En atretal. 

Sera grande injustice, si vous me faites mal, puisque je ne me défends pas.

D' autra ren no fai desmesuransa.

P. Vidal: Quant hom honoratz. 

D'autre chose il ne fait excès. 

IT. Dismisuranza.

14. Desmesurar, Desmezurar, v., démesurer, désordonner, dérégler, emporter, débaucher.

Tan s' a laissat sobrendre, 

Falsar e desmezurar.

B. Zorgi: S'ieu trobes. 

Tant il s'est laissé surmonter, fausser et dérégler. 

Quar, qu'ab plus fort de si se desmesura, 

Fai gran foldat.

Folquet de Marseille: Sitot me soi. 

Car, qui avec plus fort que soi s'emporte, fait grande folie.

Part. pas. Ay desmesuratz alcus homes o alcunas femnas. La Confessio. 

J'ai débauché aucuns hommes ou aucunes femmes.

Amans dretz non es desmezuratz, 

Enans ama amezuradamen.

Guillaume de Montagnagout: Nuls hom. 

Amant sincère n'est pas démesuré, il aime au contraire avec mesure.

ANC. FR. C'est contre soy conjurer, 

C'est raison desmesurer. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 277. 

CAT. ESP. Desmesurar. IT. Dismisurare.

15. Sobredesmezurar, sur-dérégler, sur-désordonner.

Paor ai que fals lauzenjador, 

Felh et esquiu, sobredesmezurat, 

M' entendesson.

Giraud de Borneil: Ar ai gran. 

J'ai peur que de faux médisants, cruels et durs, sur-désordonnés, m' entendissent.

16. Comensuracio, s. f., commensurabilité.

Per comensuracio.

Dieus no es en loc per comensuracio. Eluc. de las propr., fol. 5.

Par commensurabilité.

Dieu n'est en place par commensurabilité.

CAT. Commensuració. ESP. Conmensuración. (chap. Conmensurassió, conmensurassions. Deu es inconmensurable.)

17. Dimencio, s. f., lat. dimensio, dimension.

Ses dimencio corporal. 

En lors dimencios.

Eluc. de las propr., fol. 8 et 107. 

Sans dimension corporelle. 

En leurs dimensions. 

CAT. Dimensió. ESP. Dimensión. PORT. Dimensão. IT. Dimensione.

(chap. Dimensió, dimensions. V. dimensioná : medí.)

18. Immensitat, Inmensitat, s. f., lat. immensitatem, immensité, étendue.

Per immensitat o diminution. Fors de Béarn, p. 1088.

Par étendue ou diminution.

Infinitat et inmensitat.

Eluc. de las propr., fol. q. Infinité et immensité. 

CAT. Immensitat. ESP. Inmensidad. PORT. Immensidade. IT. Immensità, immensitate, immensitade. (chap. Inmensidat, inmensidats; inmens o inmenso, inmens o inmensos, inmensa, inmenses.)

sábado, 11 de septiembre de 2021

6 DE MAYO.

6
DE MAYO.


Proveyó en este día Bernardo Çaportella el cargo
de colector de los derechos de la Generalidad y de entradas y salidas
de Tarragona en Pedro Arlambau, quien prestó juramento y
homenaje en poder de aquel, con obligación de su persona y bienes. El mismo diputado mandó expedir la siguiente carta.

Nos
En Bernat Çaportella diputat unich del General del Principat de
Cathalunya
essents los altres qui eren en lo dit ofici companyons
nostres inabils a aquell per la detestable inobediencia e rebellio
feta a la Magestat del Senyor Rey per la ciutat de Barchinona en la
qual los dits nostres companyons son violentment detenguts o si
facultat han de aquella exir e no la meten en obra son
participants en la rebellio dessus dita. E axi fets inabils residex
en nos dit Bernat Çaportella la potestat tota del dit ofici.
Confiant de la probitat e industria de vos En Pere Arlambau de la
ciutat de Terragona obediant e fael al dit Senyor Rey ab tenor
de la present comanam a vos la collecta dels drets de
generalitats de intrades e exides en la dita
ciutat e pas de Terragona e la taula dels
dits drets
en la dita ciutat e aço per lo temps qui ha discorrer
del trienni present. En axi que vos dit En Pere Arlambau per tot lo
dit temps tingau e regiscau la dita taula e la collecta
dels dits drets be diligentment e fael a tot util del
General juxta los capitols e ordinacions de aquell. E dels
dits drets a nos o a qui sera per nos ordenat respongau. Donant de
aquells bon compte e complida raho axi e segons es per vos en poder
nostre assegurat e promes. E nos ab la present requirim tots oficials
de la dita ciutat de Terragona sots virtut de sagrament e homenatge
per ells prestats eo que prestar son tenguts de obtemperar
nostres requestes e a totes persones altres dehim e manam que a vos
dit En Pere Arlambau hagen e tinguen per collector dels dits
drets en la dita ciutat e pas per tot lo dit temps. E los dits
oficials a vos en la collecta dels dits drets assisten
de consell e ajuda e les persones a quis pertangue a vos dels dits
drets responguen e satisfacen e respondre e satisfer facen
sots les penes en los capitols de aquells apposades. Per la qual
collecta constituhim a vos lo salari acustumat donar
per aquella. En testimoni de les quals coses havem manat la present
esser feta. Dada en la ciutat de Terragona hon residim per la
rebellio dessus dita a VI dies del mes de maig any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCC sexanta tres. - Bernat Çaportella.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

6 DE MAYO.

6
DE MAYO.


Proveyó en este día Bernardo Çaportella el cargo
de colector de los derechos de la Generalidad y de entradas y salidas
de Tarragona en Pedro Arlambau, quien prestó juramento y
homenaje en poder de aquel, con obligación de su persona y bienes. El mismo diputado mandó expedir la siguiente carta.

Nos
En Bernat Çaportella diputat unich del General del Principat de
Cathalunya
essents los altres qui eren en lo dit ofici companyons
nostres inabils a aquell per la detestable inobediencia e rebellio
feta a la Magestat del Senyor Rey per la ciutat de Barchinona en la
qual los dits nostres companyons son violentment detenguts o si
facultat han de aquella exir e no la meten en obra son
participants en la rebellio dessus dita. E axi fets inabils residex
en nos dit Bernat Çaportella la potestat tota del dit ofici.
Confiant de la probitat e industria de vos En Pere Arlambau de la
ciutat de Terragona obediant e fael al dit Senyor Rey ab tenor
de la present comanam a vos la collecta dels drets de
generalitats de intrades e exides en la dita
ciutat e pas de Terragona e la taula dels
dits drets
en la dita ciutat e aço per lo temps qui ha discorrer
del trienni present. En axi que vos dit En Pere Arlambau per tot lo
dit temps tingau e regiscau la dita taula e la collecta
dels dits drets be diligentment e fael a tot util del
General juxta los capitols e ordinacions de aquell. E dels
dits drets a nos o a qui sera per nos ordenat respongau. Donant de
aquells bon compte e complida raho axi e segons es per vos en poder
nostre assegurat e promes. E nos ab la present requirim tots oficials
de la dita ciutat de Terragona sots virtut de sagrament e homenatge
per ells prestats eo que prestar son tenguts de obtemperar
nostres requestes e a totes persones altres dehim e manam que a vos
dit En Pere Arlambau hagen e tinguen per collector dels dits
drets en la dita ciutat e pas per tot lo dit temps. E los dits
oficials a vos en la collecta dels dits drets assisten
de consell e ajuda e les persones a quis pertangue a vos dels dits
drets responguen e satisfacen e respondre e satisfer facen
sots les penes en los capitols de aquells apposades. Per la qual
collecta constituhim a vos lo salari acustumat donar
per aquella. En testimoni de les quals coses havem manat la present
esser feta. Dada en la ciutat de Terragona hon residim per la
rebellio dessus dita a VI dies del mes de maig any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCC sexanta tres. - Bernat Çaportella.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

sábado, 29 de febrero de 2020

lay juro, golpe de caló

- Siñó Polissía: lay juro, lo meu home se ha mort de un golpe de caló.   - Está be, bona dona, pero díxo la plancha a poquetet damún de la taula y eixéco les mans.

- Siñó Polissía: lay juro, lo meu home se ha mort de un golpe de caló.

- Está be, bona dona, pero díxo la plancha a poquetet damún de la taula y eixéco les mans.

lay juro, golpe de caló

- Siñó Polissía: lay juro, lo meu home se ha mort de un golpe de caló.   - Está be, bona dona, pero díxo la plancha a poquetet damún de la taula y eixéco les mans.

- Siñó Polissía: lay juro, lo meu home se ha mort de un golpe de caló.

- Está be, bona dona, pero díxo la plancha a poquetet damún de la taula y eixéco les mans.

lay juro, golpe de caló

- Siñó Polissía: lay juro, lo meu home se ha mort de un golpe de caló.   - Está be, bona dona, pero díxo la plancha a poquetet damún de la taula y eixéco les mans.

- Siñó Polissía: lay juro, lo meu home se ha mort de un golpe de caló.

- Está be, bona dona, pero díxo la plancha a poquetet damún de la taula y eixéco les mans.

viernes, 14 de abril de 2017

ataulá

Ataulá


Ataulá = Allanar con la tabladera, los surcos de la tierra sembrada.
aplaná

Per ejemple, Platero de Beseit se la va dixá a casa y va chafá una porta del mas del Ulldemó de dal, de Tomás, per a ataulá una finca.
Platero, Seneca (Séneca no).

SÈNECA
Nom d'un famós filòsof i moralista hispano-romà; cast. Séneca. Legim de Sèneca, qui era mestre de Neró, Scachs 8. a) m. Home de molta saviesa. «Aquest és un Sèneca».
    Var. ort. ant.: Senecha (Genebreda Cons. 123); Senequa (Tirant, c. 338).

No confondre en

ATAÜLLAR v. tr. 
|| 1. a) Midar a l'ull l'extensió d'un camp (Vilafr. del Cid).—b) Esmar, calcular la distància i direcció d'una cosa per apuntar li (Massalcoreig). «Ataülla-te'l bé, aquell conill, i tira-li» (ibid.). 
|| 2. Afinar, veure una cosa que és lluny o que no és fàcil de descobrir (val.); cast. descubrir, dar con (algo). «Que prompte l'has ataüllat!» (Almassora). El seu cor de crestat prou ataülla | que a Terra Santa no hi arriba pas, Sagarra Comte 271. Lo pagés... si encara no ataülla los tres Bordons i les Cabrilles, assegurarà que no és mitja nit, Moreira Folkl. 147. 
|| 3. Mirar, observar (Cast., Tortosa, Val.); cast. atisbar. Al vore-se'l entrar per aquelles portes el procurador ataullant-lo el va medir de cap a peus, J. Pascual Tirado (Alm. Val. 1927, p. 24).
    Fon.: 
atauʎá (Massalcoreig, Tortosa, Maestrat); atauʎáɾ (Castelló, València, Sueca).
    Sinòn.: 
afinar, guipar, ovirar, aluiar.
    Etim.: 
incerta; però és probable que sia derivat de tahulla, nom murcià i andalús d'una mida superficial agrària, que segurament ve de l'àrab taḥūla, ‘peça de terra’.

ataulá

Ataulá


Ataulá = Allanar con la tabladera, los surcos de la tierra sembrada.
aplaná

Per ejemple, Platero de Beseit se la va dixá a casa y va chafá una porta del mas del Ulldemó de dal, de Tomás, per a ataulá una finca.
Platero, Seneca (Séneca no).

SÈNECA
Nom d'un famós filòsof i moralista hispano-romà; cast. Séneca. Legim de Sèneca, qui era mestre de Neró, Scachs 8. a) m. Home de molta saviesa. «Aquest és un Sèneca».
    Var. ort. ant.: Senecha (Genebreda Cons. 123); Senequa (Tirant, c. 338).

No confondre en

ATAÜLLAR v. tr. 
|| 1. a) Midar a l'ull l'extensió d'un camp (Vilafr. del Cid).—b) Esmar, calcular la distància i direcció d'una cosa per apuntar li (Massalcoreig). «Ataülla-te'l bé, aquell conill, i tira-li» (ibid.). 
|| 2. Afinar, veure una cosa que és lluny o que no és fàcil de descobrir (val.); cast. descubrir, dar con (algo). «Que prompte l'has ataüllat!» (Almassora). El seu cor de crestat prou ataülla | que a Terra Santa no hi arriba pas, Sagarra Comte 271. Lo pagés... si encara no ataülla los tres Bordons i les Cabrilles, assegurarà que no és mitja nit, Moreira Folkl. 147. 
|| 3. Mirar, observar (Cast., Tortosa, Val.); cast. atisbar. Al vore-se'l entrar per aquelles portes el procurador ataullant-lo el va medir de cap a peus, J. Pascual Tirado (Alm. Val. 1927, p. 24).
    Fon.: 
atauʎá (Massalcoreig, Tortosa, Maestrat); atauʎáɾ (Castelló, València, Sueca).
    Sinòn.: 
afinar, guipar, ovirar, aluiar.
    Etim.: 
incerta; però és probable que sia derivat de tahulla, nom murcià i andalús d'una mida superficial agrària, que segurament ve de l'àrab taḥūla, ‘peça de terra’.