TOQUETEJAR v. tr.
Tocarejar (Escrig Dicc.).
TOCAREJAR v. tr.
|| 1. Tocar insistentment (Men.); cast. sobar, manosear.
|| 2. Començar a tocar un instrument de música; tocar-lo sense gaire habilitat (Men.). «Té dotze anys i ja tocareja es piano».
|| 3. Tractar una persona provant de contradir-li (Lloret de V. A.). «Es vicari és mal de tocarejar»: és difícil d'anar entorn, no es deixa tractar fàcilment.
Fon.: tukəɾəʤá (men.); tokəɾəʤá (mall.).
