Gañolá , gañol,
Plorá , plo, ploriquejá
GANYOLAR v. intr.
Udolar, llançar crits de dolor o d'impaciència un gos o un llop; cast. aullar, gañir. Ganyolar: Gannire, Esteve Eleg., h 2 vo. Lo gos ratero... com ganyole quan veu vindre al seu amo en lo gamber al coll!, Pascual Tirado (BSCC, i,141).
Fon.: gaɲolá (Vall d'Àneu, Cardós, Balaguer, Urgell, Ribera del Sió, Priorat, Tortosa, Morella); gaɲoláɾ (Cast.).
Etim.: del llatí *gannŭlare, derivat de gannīre, mat. sign.
Mostrando entradas con la etiqueta udol. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta udol. Mostrar todas las entradas
miércoles, 13 de septiembre de 2017
Gañolá
Gañolá , gañol,
Plorá , plo, ploriquejá
GANYOLAR v. intr.
Udolar, llançar crits de dolor o d'impaciència un gos o un llop; cast. aullar, gañir. Ganyolar: Gannire, Esteve Eleg., h 2 vo. Lo gos ratero... com ganyole quan veu vindre al seu amo en lo gamber al coll!, Pascual Tirado (BSCC, i,141).
Fon.: gaɲolá (Vall d'Àneu, Cardós, Balaguer, Urgell, Ribera del Sió, Priorat, Tortosa, Morella); gaɲoláɾ (Cast.).
Etim.: del llatí *gannŭlare, derivat de gannīre, mat. sign.
Plorá , plo, ploriquejá
GANYOLAR v. intr.
Udolar, llançar crits de dolor o d'impaciència un gos o un llop; cast. aullar, gañir. Ganyolar: Gannire, Esteve Eleg., h 2 vo. Lo gos ratero... com ganyole quan veu vindre al seu amo en lo gamber al coll!, Pascual Tirado (BSCC, i,141).
Fon.: gaɲolá (Vall d'Àneu, Cardós, Balaguer, Urgell, Ribera del Sió, Priorat, Tortosa, Morella); gaɲoláɾ (Cast.).
Etim.: del llatí *gannŭlare, derivat de gannīre, mat. sign.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)