III.
Rerum apud Maioricas gestarum ab anno 1372 ad 1408.
Chronicon ordinatum ex coevis notulis, quas Matheus Salzet, publicus Maioricarum tabellio, ad oram librorum, quos Protocola vocant, nunc latino, nunc vernaculo sermone, prout res gerebantur appixit. (Vid. pág. 22.)
Gratum posteritati munus.
Praedicti autem libri in cathedrali Majoric. asservantur.
Anno 1372: Die dominica, quae erat festum S. Jacobi, qua computabatur XXV. mensis julii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXX secundo, scitum fuit quod venerabilis crux auri, in qua erat de ligno sacratissimae verae Crucis Domini nostri Jhesu Christi, fuit a castro regio Maioricarum furtata. Et postmodum, facta diligenti indagatione, fuit dictum sacratissimum lignum repertum in hospitio Bartholomei Poncii, argenterii, die martii XXVII. dictorum mensis et anni. Et ob hoc fuit facta solemnis processio in dicta civitate usque ad dictum hospitium.
1374. Die sabbati VII mensis octobris, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXIV., quatuordecim servi Sarraceni, et neophiti ac Tartari fuerunt suspensi per plateas civitatis ex eo quia voluerunt ignem ponere per diversa loca dictae civitatis et terram ac regnum Maioricarum sibi ipsis retinere, ac Regi Sarracenorum tradere, Dominum Regem Aragonum inde penitus ab eodem removendo seu alias expoliando.
1375. Anno a Nativitate Domini M.CCC.LXX quinto fuit in Maiorica magna et crebra mortalitas, tam intus civitatem, quam extra, qua gentes diversarum nationum numero decesserunt ultra XXXV milia; et dicta mortalitas incepit in mense januarii dicti anni.
1377. Die sabbati XXI mensis febroarii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXVII. Rev. in Xpo. P. et D. Bernardus Sancii, Episcopus, ordinis fratrum Minorum, existens intus capellam Beati Pauli constructam intra palatium episcopale, de licentia et permissu venerabilium Dominorum Berengarii Borroni et Bartolomei de Podio aulucho, canonicorum et Vicariorum, Sede vacante, contulit tonsuram Jacobo Salzeti, filio Mathei Salzeti, notarii Maioricensis.
1379... CC.LXX nono fuer... den Boto... quedam Sarracena Raimundi Oliverii quondam ad comburendum, ex eo quia administraverant et fecerant aliquas perfumaciones adversus uxorem dicti Raimundi Oliverii; et inde fuit factus pulxerrimus sermo in loco vocato lo padró, prope ecclesiam Sedis, et lata sententia per reverendum Dominum Maioricensem Episcopum, et per venerabilem magistrum P. Corregerii, per quam extitit pronunciatum dictum Sarracenum fore ereticum.
Die mercurii XIV. mensis septembris, anno a Nativitate Domini M.CCCLXX nono, fuit praeconizata publice per civitatem Maioricarum pax inter illustrissimum Dominum nostrum Regem Aragonum et communem Pisarum (común de Pisa).
1381. Die sabbati nona mensis marcii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX primo, hora terciarum fuit praeconizata cum mimmis pecunia argentea per civitatem Maioricarum; et imposita pena amissionis bonorum et corporis, quod nullus renueret recipere dictam pecuniam.
1380. Anno Domini M.CCC.LXXX., VII. die madii, fuit sollempnizatum matrimonium inter illustrem Dominum Infantem Johannem, primogenitum Serenissimi Domini Aragonum Regis, et illustrem neptem, sive neboda illustrissimi Regis Franciae.
1381. Die lunae XII. mensis augusti, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX primo fuit combustus quidam Judeus vocatus Saydo Davidis, pro eo quia supposuit quandam monialem ordinis Sanctae Clarae, quae eadem ratione interfecta fuit.
Die sabbati XXXI. augusti, anno praedicto, illustris Infans Petrus, ordinis Sancti Francisci, intravit civitatem Maioricarum et hospitavit in palatio episcopali huius civitatis.
Anno Domini M.CCC.LXXX primo fuit in Maiorica maxima sichcitas (sequía; sequera), in tantum quod omnes canoni et cequiae civitatis tam intus quam extra fuerunt clausi. Sed divino iudicio et bonitate Dei segetes et vindimiae ipsius anni fuerunt sufficienter habundantes et fertiles.
1382. Die veneris XXVI. mensis septembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXII. paulo post horam tertiarum venerabilis Arnaldus Cerdoni, Raimundi Burguesii, milites, Johannes Umberti, civis, et en Borras de Buyola, nuncii per civitatem et totam insulam Maioricam destinati, recesserunt ab insula iam dicta cum quadam galiota armata Arnaldi Aymar et P. Agulloni, pro eundo et accedendo ad curias, quas Deo volente Dominus Rex celebrare promisit in loco... (cetera desunt.).
Die jovis XXX. mensis octobris anno praedicto venerabiles Johannes de Tagamanent, Domicellus, et Jacobus Mathes, lapiscida, jurati anni praesentis regni Maioricarum, et Johannes Lobera, legum doctor recesserunt a regno Maioricae pro eundo apud regnum Valentiae, pro tractandis negotiis dicti regni coram Domino nostro Rege; ubi iam venerabilis Johannes de Mora, Thomas de Bacho et P. Adarroni, milites sunt presentes pro eisdem negotiis pertractandis.
Die jovis IIII. mensis decembris anno praedicto, praenominati, dempto dicto venerabili Johanne de Mora, redierunt huc cum galiota Arnaldi Aymar.
Die mercurii XXIIII. mensis decembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXII. in vigilia Nativitatis Domini ex tunc proxime instantis fuerunt creati jurati civitatis Maioricae cum radolins. Et fuerunt hii qui sequuntur, videlicet, venerabilis Arnaldus Cerdoni, miles: Johannes de Portello et Guillermus Serra, cives: Petrus Pontis et Johannes Cimieres, mercatores: ac Andreas Regalis, tintorerius.
Subsequenter die lunae XXVIIII. mensis decembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXIII. fuerunt inventi in volta picta prope curias versi infrascripti:
Fle misera, geme vitam sortem balearis
Mistrum (a) adest, chaos inseviet, fies et tuis exul.
(a) i. latens odium glos. *interlin.
Et illamet die post prandium fuit inventa responsio ad dictos versus, facta sub hac forma:
Si quem chaos conclusit, et inde liberatus existit
Non est locus fleti, sed leticie et bone spei. / *finis daenominabit.
1383. Die veneris quinta mensis marcii anno prescripto subditi judicis Arboreae (Juez de Arborea), rebelli Domino nostro Regi Aragon. interfecerunt eundem judicem intus civitatem Oristagni gravissima morte. Et in crastinum ipsius dici interfecerunt quandam filiam eiusdem, ut per diversas litteras aliqui fuerunt cerciorati.
Die sabbati quarta mensis aprilis anno praedicto fuit facta praeconizatio cum diversis mimmis, per quam venerabiles jurati Maioricarum notificarunt omnibus generaliter, quod medietates impositionum et adjutarum inde impositarum intus et extra civitatem removebantur, ut in ipsa praeconizatione latius expressatur.
1384. Divenres que hom comptava a sinch del mes de fabrer lany de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.LXXXIIII. fo feta crida publica ab so de nafils en la plasa de la Cort, que tots astrangers qui venguen habitar en la ila de Mallorques ab sus mulles, fossen franchs e quitis de guayta e de moliga ques cull en la dita ila, per X. anys primers vinants, e ques pusguen alagrar de les franqueses e libertats del dit regne de Mallorques, e los astrangers qui son en la dila ila, que pendran muller, que sien franchs aximatex per dos anys primers vinents, e ques pusguen alagrar de les dites libertats e franqueses; empero ques fassen scriure en la sala dels honrats jurats.
Die jovis XI. mensis februarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX. quarto. Reverendus D. Bonanatus Tarini, Episcopus Teldensis, nomine Reverendi Domini Petri Dei gratia Maioricensis Episcopi, pro nunch a regno Maioricas absentis, contulit tonsuram Vincentio Falzeti, filio Mathei Falzeti, notario. (Más arriba hay un notario Mathei Salzeti; la s alargada y la f se confunden mucho en los manuscritos e impresiones antiguas)
En lo mes de agost lany M.CCC.LXXXIIII. lo honorable Mossen Francesch Sagarriga (ipsa : ça garriga), cavaller, Gobernador del regne de Mallorques, feu gran exequcio de armes, posat que aquells qui les portaven, hageressen privilegi de portar aquelles.
Die dominica XVIII. mensis augusti dicti anni, Illustris Infanta Regina Ciciliae, neptis sive neta Illustrissimi Domini Aragonum Regis aplicuit (: va aplegar, aplegá; llegó) Maioricas cum quadam pulxerrima navi Castellana.
In mense octobris anno predicto fuit feta (facta) preconizatio (pregó) perularum et aliarum rerum.
1386. Digous a XXVII. de setembre lany M.CCC.LXXXVI. fo aportat e pujat hun seny gran de pes de XXXVII. quintas e dues liuras en la torra gran de la ciutat situada en lo fossar dels frares preycadors per tocar les hores del dia e de la nit.
Die veneris quarta mensis januarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXVII. circa horam terciarum extitit denuntiatum honorabili Domino Francisco Sagarriga, militi, Gubernatori Maioricarum, et venerabilibus juratis regni Maioricarum, quod Illustrissimus Dominus Petrus Dei gratia Aragonum Rex dies suos clauserat extremos. Etiamque fuit per nominatos et alios publice divulgatum et denunciatum illustrem Dominam Sibiliam de Fortiano, Reginam Aragonum clamdestine fugisse a civitate Barchinonae.
1387. Anno Domini M.CCC.LXXXVII. fuit facta nova pragmatica per Illustrissimum Dominum Johannem Regem Aragonum super regimine civitatis Maioricae et totius insulae eiusdem; ob quod in vigilia Beatae Mariae mensis augusti eiusdem anni, fuerunt facti et creati novi jurati dictae civitatis; et isti omnes debent regere eorum jurariam per XVI. menses continuos, aliis primitus creatis penitus expulsis.
1388. Die mercurii tertia mensis junii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXVIII. circa horam tertiarum fuit facta praeconizatio publice ad voce tubetarum per civitatem Maioricarum: quod quicumque haberet hereditatem aut officium in insula Sardiniae, quod hinc ad festum Sancti Michaelis mensis septembris proxime instans transfretaverit ad dictam insulam, et de eisdem hereditatibus possesionem adipiscerentur.
Digous a IIII. de juny any dessus dit apres vespres fo cridat publicament per la ciutat ab sos trompetes e cornamuses, que tots los sarts sien franchs, e que aquells sen pusquen tornar en Cerdenya, con lo Governador es aparellat de donar a aquells vaxells et pessar aquells franchs de nolits; e que tot hom e tota persona deia aquells de liurar sots pena de cors et de aver.
In dicto anno fuit crebis et maxima mortalitas puerorum in insula Maioricarum.
Die veneris XIIII. mensis julii anni praescripti fuit denunciatum per aliquos qui venerant Barchinona quod inclitus et magnificus Dalfi (Delfín), etatis V. annorum vel inde circa, filius Illustrissimi Domini Johannis, Regis Aragonum suos dies clauserat extremos; propter quod die mercurii XXVI. augusti sequentis fuit factum et celebratum in Sede Maioricarum ad requisitionem juratorum Maioricarum solemne anniversarium pro anima ipsius infantis.
1390. Anno Domini millesimo. CCC. nonagesimo in mense augusti nobilis … Dux de Bar... regia g... cum multitudine militum et peditum armorum transfretarunt cum quinquaginta galeis armatis et ultra Januensibus ad portum de Frague terra Serracenorum, in qua steterunt per plures dies bellando, et plures actus militiae excercendo. Et demum recusantibus, seu pocius contradicentibus dictis Januensibus pugnare, dictus nobilis Dux propter proditionem de qua dubitabat, recessit festinanter ut fertur a dicto loco Frague ad partes... aplicando.
Divenres a VIIII del mes de deembre any M.CCC. noranta fo cridada publicament ab trompeta de volentat dels jurats de Mallorques la moneda, la cual novellament es stada batuda en Mallerques, so es, los florins, en la emprenta dels quals deu esser... é una letra aytal M. per designar que de Mallorques son: é en lo c... per senyal... monede. Cascu de aquests florins es aprociat é aforati valer XV sous é … diners.
Batse (: se bat) aquesta moneda, o ses comenada batre lalberch den Anthoni... de misser Scoto pres la esgleya de sent Nicholau Veya.
Die mercurii XXI mensis decembris anno praedicto, qua fuit festum Sancti Thomae fuit positum interdictum in universitate Maioric. per sanctissim. Dnum. Papam Clementem, seu de eius mandato... officium fiebat ... in ecclesii occulte, ianuis clausis, occasione, videlicet, questionis … inter venerabilem Durandum Ronsellini ex parte una, et ... de Uclam … ex altera, ratione … parrochialis ecclesiae de P...
1391. Die mercurii XIV junii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXX primo, pro transitu fiendo apud insulam Siciliae fuerunt apposita vaxilla Regis et Domini Infantis Martini, ac Bernardi de Capraria capitanei armatae circa praedictum transitum fiende, et Thomae de Biche, militis vice admirati; cuius occasione fuit praeconizatum guidaticum in forma solita.
In mense julii anni Domini M.CCC nonagesimi primi fuit publice divulgatum per civitatem Maioricensis quod habitatores regni Xibiliae Regis Castellae, et etiam aliorum ditionum ipsius regni interfecerant Judeos dicti regni et aliarum terrarum ipsius Regis, defraudando et alias furtive secum portando bona mobilia ipsorum Judeorum.
Et pari modo fuit narratum quod aliqui regni Valentiae facie de avalot contra Judeos civitatis ipsius regni interfecerunt bene LXXX Judeos, propter quod intrarunt callum aljaimae ipsius civitatis, et secum asportarunt nonnulla bona dictorum Judeorum. Qua de causa illustris Infans Martinus, Dux Cervariae et Montis albi inquiri fecit contra dictos malefactores capiendo ipsos et eos viriliter opprimendo.
Die veneris II. augusti, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXX primo, secunda hora diei de mane fuit relatum onorabili Domino Francisco ...
militi Gubernatori Maioricarum, quod plures gentes forenses venerant seu aplicaverant camino … causa invadendi seu alias destruendi callum Judaicum Maioricense et Judeos in eodem habitantes; propter quod dictus Dominus Gubernator cum multitudine gentium civitatis, tam equitando quam pedes eundo exiit obviam eis dicendo eis quod redirent ad eorum habitationes; sic quod dicti forenses quasi incontinenti absque causa aliqua vulnerarunt equm dicti Domini Gubernatoris, et interfecerunt ronsinum in quo Jacobus Lobera equitabat.
Et ipsa eadem die circa secundam horam diei dicti homines forenses una cum pluribus et diversis hominibus civitatis, invadendo dictum callum, ipsum capierunt, et finaliter ipsum expoliarunt ab omnibus que in eodem erant. In qua quidem invasione et captione interfecti fuerunt, ut fertur, tres homines Christiani, et bene trecenti Judei inter masculos et feminas.
Die mercurii, nona mensis Augusti anno praedicto fuit injunctum (o iniunctum? leo iniunoctum) notariis sub amisione corporis et bonorum, quod ipsi nullatenus cancellent instrumenta aliqua facientia pro
Judaeis nec instrumenta aliqua finis seu compositionis aut redemptionis facientia pro dictis Judeis vel inter eos, non faciant neque recipiant.
Die sabbati quinta mensis augusti anno praedicto fuit destructus callus Judaicus civitatis Barchinonensis; prout publice relatum fuit in civitate Maioricensis. Et illi qui intus carcerem detrusi erant, expulsi fuerunt per vim facto et opere diversarum personarum ipsius civitatis. Etiamque fuit in eodem contextu per illasmet personas missus et positus ignis in scribaniae curiae, baiuliae dicti civitatis; ob quod diversi libri et scripturae ipsius curiae fuerunt combusti et destructae.
1392. Die martis qua computabatur vicesima mensis februarii anno a Nativitate Domini M.CCC. nonagesimo secundo circa horam terciarum magnificus vir Infans Martinus, Dux Cervariae et Montisalbi, ac frater illustrissimi Domini Johannis Dei gratia Regis Aragonum, aplicuit de partibus Cataloniae in mollo maris (muelle; moll) civitatis Maioricarum cum undecim galeis valde bene armatis et munitis, causa navigandi et
transfretandi versus insulam Ciciliae, et cum eo illustris Rex et Regina Ciciliae, ac aliqui Comites, et nobiles et milites dicti Domini Regis, ac dictae insulae Ciciliae; inter quos erat Bn. de Capraria, Vicecomes, et duo filii Comitis de Prades, e Vicecomes insulae, ac G. Raimundi de Muncada, Comes de Famagosta, et nonnulli alii nobiles, et domicille ipsius insulae Ciciliae. Qui quidem Rex erat filius predicti magnifici Ducis; eratque, ut asserebatur, aetatis XIII annorum, vel inde circa; et dicta Regina, ut dicebatur, erat etatis XXX annorum, vel inde circa. In numero vero dictarum galearum erant duae galeae Massinae, dictae insulae Ciciliae.
Post praedicta autem die jovis XXII mensis februarii anno praedicto hora tercia (leo terda) ipsius diei, dictae galeae cum omnibus superius nominatis recesserunt a portu Maioricarum causa navigandi versus insulam Minoricae.
Die luna prima mensis aprilis anno praedicto Reverendus Dominus Lodovicus de Prades, Episcopus Maioricensis intravit civitatem Maioricarum, veniendo de civitate Barchinona, causa visitandi suum episcopatum; ob cuius reverenciam et honorem fuit sibi facta magna processio, et totus clerus exivit obviam ei usque ad plateam Curiarum (plaça de Cort).
Die dominica IV mensis augusti anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXXII fuit celebratus laus in civitate Maioricensi pro beatissimo transitu, quam Dominus Rex noster intendit facere de proximo apud regnum Sardiniae pro subiugando sibi Branchaleo, inimicum capitalem et rebellem ipsius Domini Regis.
Die veneris XI mensis octobris anno praedicto fuit ex parte Venerabilis Berengarii de Montagut locum tenentis Gubernatoris Maioricensis divulgata et publicata publice per precones curiarum cum vocibus tubecelarum, generalis remissio et absolutio per Dominum Regem et Dominam Reginam eius consortem factae omnibus et singulis personis, quae culpabiles fuissent reditionibus, incendiis, fractionibus calli Judeorum et homicidiis, et generaliter omnibus illis qui anno proxime lapso culpabiles fuerunt diversis malis et actibus qui facti et sequuti fuerunt diversimode in regno Maioricensi.
Diluns a XIV de octubre lo senyor Bisbe de Mallorques befleyi cinch galeas armades e duas galiotes, e dos rampins, et una barcha armades, les quals deven anar contra moros. E axi mateix dita missa al cap del moll, ahon vengueren infinides persones, lo dit astol saluda devant la Seu de Mallorques, les quals fustes singulars persones de la ciutat armaren. E aquell dia matex a la primera guayta les dites fustes sen partiren de la dita ila.
1394. Digmenge a la... mes de janer any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC noranta quatre vingueren et arribaren en Mallorques vuyt galeas armades en Bersalona per lo pesatge quel Senyor Rey devia fer en Serdenya, et deuian anar, segons se deya, en Cicilia per socorrer e aiudar al Rey de Cicilia, de les cuals eren patrons ciutedans e mercaders de Barsalona; e en aquella capita alcu no habia.
Dimarç a XIII del mes de janer any demunt dit a tres hores del die o aquientre, la senyora Reyna d' Arago, Infanta (infantá) dins la ciutat de Valencia hun infant mascle, lo nom del qual es apellat Pere; per la nativitat del qual fo feta en la dita ciudad gran festa, balls, juntes, e altres coses notables e de gran alegria.
Divenres a XXIII de janer any demunt dit les dites vuyt galeas de Barsalona se partiren de Mallorcha.
Dissapte a XXXI de janer any demunt dit per la nativitat del demunt dit infant fo feta sollemne processo per aquell die e per los dos dies seguens balls, e juntes e festa molt honradament per la ciutat.
Dimarç a X de fabrer any demunt dit, lo noble mossen Ramon Dabella, Gobernador de Mallorques arriba en Mallorques ab la galea den alamany per esser capita de duas galeas que la ciutat de Mallorca deu armar per anar en Cicilia ab les X galeas de Barsalona, e sinch de Valencia.
Die mercurii quarta mensis marcii anno praedicto duae galeae armatae pro universitate Maioricensi in sucursu armatae factae contra Branchaleo, inimicum Domini Regis, et etiam rebelles Regis Ciciliae, quarum capitaneus extitit nobilis Raimundus de Apilia, Gubernator Maioricensis: recesserunt a mollo maris ipsius civitatis causa faciendi earum viagium versus insulas Sardiniae et Ciciliae antedictae.
Die lunae XII mensis octobris anno nonagesimo quarto circa horam terciarum fuit ex parte Domini Regis facta praeconizatio per plateas civitatis Maioricensis voce preconia cum tubecens quod per Christianos fieret anno quolibet festum solemne sacratissimae Conceptionis Beatae Mariae Virginis, Matris Domini nostri Jhesu Christi; et quod nullus de coetero auderet dicere vel divulgare quod dicta Beata Virgo Maria concepta fuit in pecato originali.
1395. Diluns a XXII. de fabrer, any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.LXXXX quinto, foren fetes carnastoltas (carnestoltes : carnestolendas), per so cor lo sendema qui fo dimarç fo deiuni de Sent Macia, qui fo lo primer dia de Coresma.
Die dominica de mane XVIII, mensis julii, anno predicto, illustrissimus Dominus Johannes, Dei gratia Rex Aragonum venit de Barchinona cum illustri Domina Regina, eius consorte, et cum quadam eorum filia, et cum filia illustris Regis Petri bonae memoriae patris ipsius Regis Johannis, et cum multitudine militum, baronum, domicellarum, et aliarum notabilium personarum; et aplicuit cum quatuor galeis armatis in portu de Soller.
Lo die dessusdit apres dinar lo dit Senyor Rey se parti de Soller e venchsen a Bunyola, e de qui parti e venchsen a Valldemussa (: Valldemossa), ahon stech fins al dimecres.
E dimecres a XXI. de juliol lo dit Senyor Rey venchsen al castell de Bellver, ahon ha stat fins a dimecres seguent.
Dimecres a XXVIII. de juliol lo dit Senyor Rey ab la Senyora Regina e ab les Senyores Infantes, e donzelles, e persones moltes notables entraren en la ciutat pessada hora de vespres; per la cual cosa fo feta gran festa e fort solemne, e dura per quatre jorns continuus, dins los quals foren fets balls per tots los officis de la terra, e al sinch jorn juntes per los jurats de la ciutat. E foren vesties (vestides) per la dita sollempnitat XXX. persones en nombre dels bens de la universitat, so es, de drap dor et de vellut ab drap blau de Florenti, faent meytats dels draps dor e de vellut, ab lo dit drap de Florenti.
Apres quel dit Senyor Rey ab la dita Senyora Reina ab les persones dessusdites hagueren stat per alcuns dies en la ciutat de Mallorques foren fetes moltes e diverses novitats en la dita ciutat, e oppresions e forçes a les gens axi per raho de posades que donaven a nobles, cavallers, ciutedans e altres gens, com per raho de infinides coses que los officials del dit Senyor demenaven contra homens de paratge, ciutedans, mercaders, notaris e manastrals (menestrals), en tant que per ocasio de les dites coses que lo regiment de la terra romangues en mans de aquells quil tenien, donaren los dits regidors al dit Senyor, segons ques dehia, cent milia florins dor.
Digous a XVIII. del mes de noembre, any dessusdit, lo dit Senyor Rey ab la Senyora Reyna, e les Infantes e altres, partiren de Mallorca, e recullirense en la galea reyal a Portopi, sens que no pres comiat de la ciutat, ne entra en aquella, ans stech de aquella absent per lonch temps stant en lo castell de Bellver. E partissech ab cinch galees.
Dimecres a 11 (o II) del mes de noembre fo cridada la general remissio, la qual lo dit Senyor Rey feu a tots generalment de qualsevol crims que haguesen comes; e aso per cent e quatre milia florins, que li foren promesos per la terra.
La audiencia del dit Senyor romas en la ciutat, e aquistench (todo junto, salto de linea, aquí se, es tench) continuadament per dos mesos e mes avant, apres quel dit Senyor Rey fo partit de Mallorques.
1396. Die martis XXIII. mensis madii, anno a Nativitate Domini M.CCC.XCVI. ex relatione cuiusdam patroni lembi, hac de causa per consiliarios et probos homines civitatis Barchinonensis et aliarum civitatum regni Aragonum missi, honorabili Berengario de Monteacuto, domicello locum tenenti nobilis Raimundi de Apilia, Gubernatoris maioricensis, fuit denunciatum quod illustrissimus Dominus Johannes, Rex Aragonum, judicio divino, decesserat subito in loco de Fuxa, die veneris qua computabatur XIX. mensis et anni praedictorum.
In eodem anno fuit mortalitas in civitate et regno Maioricarum, propter quod plures pueri et puellae, adolescentes et adolescentulae ac iuvenes (juvenes) decesserunt morbo glandularum; et istud duravit per plures menses.
Die lunae qua computabatur XXIX. mensis madii, anno proxime scripto, fuit solemne anniversarium missarum celebratum in castro regio praetextu mortis praefati Regis Johannis, et ibi sermo factus per venerabilem religiosum fratrem Johannem Axemeno (Ximeno : Jimeno, Gimeno), licenciatum in sacra pagina, ordinis fratrum Minorum. = Et in crastinum praedicti diei fuit factum aliud anniversarium in Sede Maioricarum per universitatem Maioricensem, in quo loco plures et quasi infiniti milites, cives, mercatores, manastralli et sindici forenses intraverunt induti saccis; et ibi sermo factus fuit per religiosum fratrem
… *Ponaen (seu Poncieti) ordinis B. M. de Carmelo, Die martii XXX. mensis madii dicti anni cadaver praefati Domini Regis fuit traditum ecclesiasticae sepulturae in Barchinona in ecclesia Sedis prope sepulturam illustrisimi Domini Petri recolende memoriae Regis Aragonum patris sui.
In crastinum die sepulturae dicti Regis, nuntii civitatum Cesaraugustae, Valentiae et Barchinone cum probis hominibus ipsius civitatis Barchinone elegerunt in Reginam Dominam Mariam, consortem illustris Infantis Martini, Ducis Montisalbi, in absentia ipsius Domini Infantis, et eam sedere fecerunt in solio castri novi regii Barchinonensis.
Die mercurii XXI. mensis junii, anno praedicto, fuit eclipsis lunae et duravit per tres horas et ultra.
Die sabbati XXII. mensis julii, anno praedicto, circa horam vesperorum nobilis Johannes de Cruillis, et venerabiles Raimundus de Talamancha et Berengarius de Palau, milites, tamquam nuncii per illustrissimum Dominum Infantem Martinum, Ducem Montisalbi, noviter electum in Regem Aragonum, missi ad illustrissimam Dominam Mariam, eius consortem, aplicuerunt Maioricas cum plenissima potestate, ut asserebatur, concedendi regimen ipsius regni dictae eius consorti. Et cum eis venit Jacobus Sacoma, civis Maioricensis, missus pro juratis Maioricarum ad dictum Dominum Regem Martinum ad insulam Siciliae, ubi dictus Dominus Rex personaliter aderat cum filio suo Rege dictae insulae, pro subiugando sibi et dicto filio suo dictam insulam.
In mense julii praedicto nobilis Rodrigo Diz aplicuit Maioricas cum quatuor navibus armatis excercendo piraticam contra Januenses.
Die mercurii XVI. augusti, anno praedicto aripuerunt in Maioricas filius nobilis Comitis de Cardona, et reverendus Episcopus Dertusae ac plures alii notabiles personae, nuncii seu ambaxiatores electi per civitatem Barchinonae et totius principatus Cataloniae ac civitatis Valentiae cum sex galeis armatis, quarum duae fuerunt armatae in dicta civitate Barchinone et duae in civitate Valentiae, missi ex certis causis ad illustrissimum Dominum Martinum, Regem Aragonum in praedicta insula Siciliae personaliter constitutum.
1397. Denuntiatum fuit in Maioricis quasi in principio anni a Nativitate Domini MCCCXCVII. per litteras diversas aliquibus huius civitatis missas, quod *XVIII die mensis septembris proxime preterita fuit factum et habitum maximum bellum inter infidelem Lamorac Regem, Principem et Dominum Turcorum, et illustrissimum ac potentissimum Regem Ungariae; et bellum dictum duravit per sex dies, infra quos ceciderunt trescenta milia Turcorum, et Christianorum plus sexaginta milia. Sed ¡proh dolor! praefati Turchi reputati fuerunt, ut fertur, victores.
Etiam fuit relatum ac publice nuntiatum quod pax et maxima tranquilitas fuit facta et firmata, intervenientibus matrimoniis et aliis sollempnibus firmitatibus, inter illustrissimum Regem Francorum et Regem Angliae: et inter alia quod dictus Rex Anglorum pugnet contra Comitem vulgariter dictum de Vertut, dominum civitatis de Mil...
Post praedicta die martis XXVII. mensis martii anno praedicto fuit denuntiatum publice, quod serenissimus Dominus Martinus Dei gratia Rex Aragonum per mortem illustrissimi Domini Johannis, Regis Aragonum quondam, apulerat in loco de Massella septima die mensis martii supra dicti, cum septem galeis armatis, recedendo ab insula Ciciliae; propter quod fuit facta praeconizatio ad tubessens, et aliis generibus musicorum sive mimmorum, quod fierent comuniter per loca ipsius civitatis alimares et alia signa ignea, et alias, significantia et demostrantia gaudia et ilaritates propter meatum et transitum dicti Domini Regis Martini feliciter regnantis, noviterque cum triumpho et maxima victoria, ad regnum Aragonum de dicta insula Ciciliae redeuntis.
Per la vinguda del dit senyor Rey, digmenge lo primer de abril any dessus dit, fo tret lo astandart de la Sala, e aportat per en Francesch Umbert jurat, ab professo semblant del die de Sent Silvestre et Sancta Coloma.
E aquell jorn matex e lo sendema foren fets balls, e lo digmenge seguent juntes en lo born per part dels honrats jurats.
Dimarç a XXIV de abril de dit any lo noble en Rodrigo Diz ab so enginy isque de la preso regal ac hon estave pres per manament de la Senyora Reyna; e asso per alcuns delictes per aquell comessos contra alcunis sots messes del Senyor Rey, e altres havents pau e treva ab aquell (a: Llamábase Rodrigo Díez: estaba preso a instancia del Rey de Portugal por haberse apoderado como pirata en los mares de Lisboa de una nave intitulada S. Cristoval, cargada de jabón de losa, sebo, aceite, paños, etc., para Flandes. En dicha instancia se llama miles Valentinus. Había venido aquí con esta presa, y cuando ya tenía su pasaporte para marcharse, le mandó prender la Reina Doña María con todos los suyos, y confiscar sus bienes. La orden está fecha en Barcelona a 16 de octubre de 1396. Todo consta en el archivo real de Mallorca, registro de ese año.
En el de la Bailía de Valencia (lib. 47. provisión. privileg.) consta que aún vivía en 1439, de cuyo año hay un proceso sobre las presas que hizo con su balaner (ballenero), nave suya propia. Otro balaner compró en el mismo año, llamado Santa Catalina. Consta allí en mil lugares, que era caballero y vecino de Valencia. Con esto es más fácil de colegir que Manuel Díez, autor del libro de albeitería a mitad del siglo XV, era natural de dicha ciudad, y de esta familia, y acaso hijo de Rodrigo.
Dimecres a XXIII. de maig any dessus dit, lo dit Senyor Rey en marti vinent de la ciutat de Avinyo arriba ab X galeas armades en Catalunya en lo loch apellat Mataro (Mataró). E lo digmenge seguent que hom comptave a XXVII. dit mes lo dit Senyor Rey entra en la ciutat de Barselona fort gloriosament, e ab gran gent, ahon fo feta gran e molt excellent festa, axi per los ciutadans e habitadors de la dita ciutat, com per los missatgers de Seragosa, de Valencia, de Mallorques, com de les altres terras e lochs del dit Senyor. E foren fetes grans maravelles, jochs, balls, juntes e altres noblesses, demonstrant gran goig e alagria per la vinguda del dit Senyor.
Digmenge a VIII de juliol any demunt dit lo molt reverent e honest frare Pere Mari, ministre del orde dels frares menors en les parts de la senyoria del Rey de Arago feu les vespisits sub dubia al honrat frare Johan Exemeno del dit orde, licentiat en taulagia (licenciado en teología), per so cor aquell frare Johan devia pendre lo digmenge seguent lo barret del seu magisteri; per lo qual fo la esgleya dels frares menors enpaliada, é ague (e hagué) sollemne festa feta en diverses maneres.
Digmenge a XV. de juliol mestra Johan Xemeno (otra variación más del apellido) del orde dels frares menors, pres lo barret en la Seu, e feu gran festa e grans balls, e de totes les ordes dels frares ballaren en aquesta jornade dins la igleya de Sent Francesch (lib. fabrica es anno).
Digmenge a XV. de juliol any de munt dit lonrat frare
Johan Exemeno pres lo barret magistral per ma del dit reverent ministre del dit orde en la Seu de Mallorques; en lo qual loch foren disputades diverses questions per quatre mestres en taulagia, dos del dit orde, so es, per mestre P. March, e per mestre Anthoni Sent Oliva, e per mestre
P. Tur, e per mestre G. Sagarra del orde dels frares Preycadors. E aqui matex foren dats a diverses persones, axi graduades com no graduades, barrets e guants de cuyr; e per lo dit mestre novell fo feta gran festa en casa sua per sos parents, e altres honrats homens de la ciutat.
Divenres a XXXI de agost any M.CCC.XCVII lo noble mossen Huc de Anglarola vench et arriba en Mallorques ab una galea armada, havent nom de Vis Rey, e havent gran potestat del Senyor Rey per redressar lo regne, e aquell metre en bon stament; e ab ell vengueren en P. Canto savi en dret assesor seu, e ab dos notaris, e ab dos contadors, e ab moltes altres persones; e singularment (leo singularement) ab ell vench madona muller sua, filla del vescomte de Rochaberti.
En lo mes de novembre any dessus dit vench en Mallorques un hom apellat en Cardona, trames (leo trauses) per los jurats de la ciutad de Valencia, per denunciar als jurats e prohomens de Mallorques que la ciutat de Valencia et de Barsalona havian mampres e acordat que en reverencia de nostre Senyor fos fet hun gran pessatge o stol per pessar en Barbaria, per exaltacio de la fe cristiana, e per haver lo cors precios de Jhesu Crist, lo qual moros sen havian aportat de una capella que es en lo dit regne de Valencia; e axi mateix per fer venjansa de la dita injuria; per que suscitaven los habitadors del regne de Mallorques quine e quanta ajuda faria en lo dit pessatge.
1398. Dimecres a XX. de març any de la Nat. MCCCXCVIII. foren possades cedules per les portes de les esgleyes, per les quals nostre Senyor lo Papa, per contemplacio de la armada dessus dita, atorguava indulgencia a pena e a culpa a tots aquells qui en la dita armada iran personalment; e moltes altres indulgencias a aquells qui almoynas in faran dasso del lur.
Dissapte a XI. del mes de maig any dessus (leo dessu) dit fo feta sollemne processo faent la via del Corpus Crist per raho de la crehuada; la qual fo preycada en la Seu ans de la processo per lonrat frare Johan Exemeno mestre en taulagia. *En aquell iorn fo reebuda la dita crehuada per molts e diverses del dit regne e daltres.
Dissapte a XVIII. de maig any dessus dit lo noble mossen Huc Danglarola, Visrey, muda los jurats del regne de Mallorques, e tots los oficials de la casa de la Juraria, com hagues ja mudats lor consellers; per la qual cosa fot mudat lo regiment en mans de aquells qui aquell tenien ans de la destruccio del Call.
Dissapte a XIII. de juliol any dessus dit lo noble mossen Jofre de Rochaberti, vescomde, arriba en Mallorques en nou galeas e una galiota de Valencia, axi com a capita de aquellas, sperant assi en Mallorques mes nombre de altres fustes armades, per anar contra moros en semps (ensemps; ensemble; junto) ab lo stol, que lo regne de Mallorques ha promes fer per raho del dit pessatge. = Item a dies seguents arribaren quatre galeas et VIII. galiotas; les quals se acompanyaren ab les dessus dites. E totes ensemps partiren de Mallorques a XXIV. de Juliol. =
Per vigor de la armada dessus dita foren armades en Mallorques sinch galeas, tres galiotas, XVII. rampins et vuyt entre pamfills e barchos (barcos; barches, barques) grosses, e sis lalmos grossos.
Divenres a II de agost mossen Huc Danglarola axi com a capita elet de tot lo stol de Mallorques parti del moll de la ciutat, e feu la via de Portopi.
Dimecres a XIV. dagost tot lestol (lo estol, stol; l' estol) de Valencia e de Mallorques junct en ila de Evissa, lo qual pren suma de LXX. veles, entre les quals foren L. veles de fustes de rems, les altres foren fustes radents, les galeas foren XIX. per nombre: tots ensemps partiren de la dita ila de Evissa, feta per aquells primerament devant lo castell mostre de les persones e de les lurs armes. E segons relacio de alcuns atrobarense en lo dit stol pessates sed milia é D. (más de 7500) persones combatents, entre les quals hi hacia (habia) en tern (entorn) CCCC homens que hom apella darmes, so es, gentils homens, o tals quis armen o son cuberts de ferre.
Lo stol dessus dit apres grans fortunas per aquell sostengudes, vench e arriba denant lo loch appellat Tedelis, terra de moros, ahon tres galeas, so es, duas de Valencia, e una de Mallorques, la qual menava P. Moscaroles, se acostaren, e finalment isqueren en terra, e apres de aquelles tots los altres fustes, e assenyaladament los fustes de rems, e aqui feren de lurs armes. E finalment dins spay de una hora ells entraren e esveyiren lo dit loch ab forsa darmes; e tingueren lo dit loch per hun jorn e mig; e dins aquest spay lo dit loch fo desrobat, e dins aquell molts moros, axi mascles com fembres e infants pochs (: pobres, frágiles, de poco poder, paucos) morts, los quals prenen suma segons relacio de molts de CCC. persones. E ultra foren cativades pesades CL persones.
E a la perfi (al final, a la fi) meteren foch en lo dit loch. E asso fo dimarç a XXVII de agost any desusdit. E lo sendema que fo dimecres a mig jorn les gens del dit stol jaquiren lo dit loch.
En lo combatiment del dit loch mori mossen Bng. Lansol (Llansol, Llançol : sábana, tela) de Valencia per so com caygue de una scale, é un castella.
En lo departiment del dit loch los dits capitans, so es, lo Vescomte de Rochaberti e mossen Huc feren recullir la gent, remanents ells dins lo dit loch ab alcuns lurs consellers e amichs, entre los quals foren Jacme de Pertusa de Valencia, Johan Desbach, G. Unis, en Montagut, e daltres.
E recullida la gent feren levar les dites galeas de la posta per mudarles en altre loch pus convinent. E stans axi dins la dita vila de Tadelis (Tedelis más arriba) los dits capitans ab los dessus nomenats, e altres, los moros veent que les gens eran recullides e que fort pochas gens eran romases dins la dita vila, tots ensemps vengueren sobre los dits capitans ab ma armada. E lavors los dits capitans, axi com posgueren, asseiaren de volur (voler) fugir; e tant foren apressats e cuytats per los moros, que no fo (sol) a ells, ans foren ferit (ferits) per los moros gran partida de aquells, en tant quel dit mossen Huc, e los dits Johan Desbach, e en Pertusa, e en Montagut, e daltres foren alansejats per los dits moros, e finalment morts per aquells, en gran culpa del dit mossen Huc, car si ell se fos recullit, axi com li era dit, no fora ell estat mort ne los altres, qui per contemplacio sua moriren ab ell.
Apres les coses dessus dites, lo stol dessus dit sostench gran fortuna, en tant que totes les dites fustes se ascamparen dassa e dalla, e cuydaren per la major part nagar (nagats más adelante); e moltes de aquellas per la dita fortuna perderen timons e governs, e gran partida dels rems; e partida de aquellas arribaren en Mallorques dimarç a III de setembre.
Dimecres secunda mensis octobris dicti anni fuit factum sollemne anniversarium missarum pro morte dicti nobilis Hugonis de Angularia, Viceregis, defuncti ut capitanei in praedicto loco de Tadelis.
Per la mort del dit mossen Huc fo elet per lo gran consell del regne en capita del dit stol de Mallorques lo honorable en Bng. de Montagut, doncell, loctinent de Gobernador del regne de Mallorques.
1399. Divenres a XXIV de janer any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.XC nou fo feta crida ab juglars a cavall, que fos feta processo digmenge primer vinent per lo molt alt en Fraderich, fill del Rey en Marti Rey de Cicilia, e primogenit del Rey nostre d' Arago
(Martín de Sicilia, muerto antes que su padre Martín de Aragón. Fraderich, Fadrique, Federico, Frederic &c, sería pretendiente a la corona de Aragón tras la muerte de Martín I en 1410, pre Compromiso de Caspe de 1412),
lo qual novellament era nat en Cicilia; per la cual cosa lo dissapte ans del digmenge foren fetes alimeras (alimares; alifares), e grans fochs e altres senyals de alagria.
Dissapte a XV de març any dessus dit fo feta crida publica per los lochs acostumats de part del honorable en Bng. de Montagut, doncell, capita de la sancta armada, que tot hom se degues apparellar per anar en la dita armada; e foren cridats certs capitols, per los quals fo notificat a cascun qui pendria moros o altres coses que haguessen certa cosa per cascun cosa, e axi mateix hagues de les altres coses certa part.
Dimarç a XVIII del mes de març any demunt dit lo Reverent Pare en Xst. mossen Luis de Prades, Bisbe de Mallorques, mossen Jordi Sent Johan, mossen Gregori Burgues, cavallers, Narnau Alberti savi en dret, e molts daltres prengueren comiat e isguerensse (: se ixqueren, de exir, eixir) de la ciutat per coratge de recullirse per anar a la coronacio del Senyor Rey, la qual se deu fer, Deus volent, lo jorn de la caritat prop vinent a VII de abril. = Per rao de la dita coronacio foren elegits missatgers qui anassen en Seragossa per esser en la sollemnitat de la dita coronacio los honrats en Bng. Tagamanent, doncell, Narnau Alberti, savi en dret, e en Canals de Soller per los homens de fora.
Segons letras dels missatgers de la universitat de Mallorques, lo dit Senyor Rey en Marti se corona digmenge a XIII de abril any dessus dit.
Diluns a XXIII de juny del dit any lo dit Arnau Alberti ensemps ab lo dit Canals tornaren de la dita missatgeria, pero lo dit Arnau fo fet cavaller per lo dit Senyor Rey en la dita coronacio.
Dimarç a XXVIX (?) del mes de juliol any dessus dit arribaren en lo moll de la ciutat de Mallorques duas galeas armades, en les quals vench lo bastart de Navarre, germa del Rey de Navarre, ab molts honrats homens, per anar en la armada sancta dessus dita contra moros; jatsia fosen ja en lo moll una galiota, et un rampi, e tres lauts privilegiats. Dimecres a XXX del dit mes arribaren en lo dit moll sis galeas e una galiota armades, del qual stol era capita lo noble mossen P. de Vilaragut per anar en lo dit sant pessatge.
Dimecres a VI del mes de agost del dit any fo feta sollemne processo per raho del stol de Mallorques, qui ana al cap del moll de la mar, e aqui fo cantada missa, e fet sermo per mestre Johan Exemeno del orde dels frares menors. E apres lo dit honorable en Bng. de Montagut, capita del dit stol parti del dit moll, e vench ab quatre galeas e diverses galiotes e rampins denant la Seu, e saludaren altament. E asso fet, possarense devant la portella, ahon stech lo dit capita per tot aquell die.
Digous a VII del dit mes lo dit honorable capita se parti de Mallorques ab alscuns rampins faent la via del cap blanch per anar a Maho, ahon era junct lo stol de Valencia.
Diluns a XVIII del mes dagost, any dessus dit lo molt Reverent Para en Xst. mossen Luis de Prades Bisbe de Mallorques vench et arriba en Mallorques de la coronacio del Senyor Rey ahon era anat.
Digmenge a XVII del mes dagost any dessus dit lo honorable en Bng. de Montagut capita, stant en lo port de Maho ahon havia sperat tot lo stol qui sots ell devia anar, feu mostra de la sua gent, e foren atrobades entre totes MMM.D. (3500) persones; empero en aquelles no era la galea den Säure, ne dues galiotes, qui despuys feta la dita mostra sobre vengueren. En lo nombre de les gens eren be C. homens appellats darmes, e qualscuns DCC. ballasters. Les fustes foren en nombre LXX. entre grans é pochas; entre les quals eran sis galeas groses, e tot lo sobre pus entre galiotes, rampins, barches grosses, lenys, e una nau.
Lo dimarç seguent a XIX del dit mes lo capita de Valencia feu mostra en lo dit loch de la sua gent, e foren atrobades entre totes MM.DC. persones, entre les quals havia CL. homens darmes e de ballesters.
Les fustes eran per nombre XXX, so es, set galeas grosses, e lo sobre pus galiotas, rampins, lenys, barchas, lauts, e una nau que patronaiaven homens de Montblanch.
Tot lo stol dessus dit parti del dit port digous a XXI. del dit mes, e feu sa via vers lo loch de Bona; e com vench a cap de … dies lo dit stol torna per contrast de temps, e torna al dit port, e aqui stech fins lo digous seguent, que parti del dit loch, e veleiant arriba en port de Bona, digmenge a XXXI de agost, ahon foren junctes, segons ques diu, norante e quatre fustes entre grans e pochas, so es, XIII. galeas grossas, XVI. galiotes, XXI. rampi (rampins), XIV. lauts groses, XV barchas radonas, VI. lenys de bandes, VII lenys radons, dues naus.
Lo diluns primer dia de setembre partida del dit stol isque en terra, e combaterense los christians ab los moros, aquest combatiment dura per alcun spay de temps, tirantse los uns als altres passades e bombardes, encare que no se menyscaba sino un hom dels cristians. E en aquesta jornada lonrat Nortis (En Ortiz, Ortis) de Sent Marti fo fet cavaller.
Lo dimarç seguent a II de setembre lo capita de la nau de Montblanch dona a entendre a mossen R. de Sent Marti capita de la nau de Mallorques que patronaiava en P. Aymerich, que los capitans maiors de Valencia e del stol de Mallorques pessaven a la una part del dit loch de Bona, so es al loch ahon hi (ha) arenal, per donar scalas en terra per combatre e fer fets darmes; per que dix al dit mossen R. que ell volgues exir en terra ab la sua gent; e asso matex fo dat entendre a les fustes radonas, rampins, e altres fustes manques (manco : menor : menos). Per la qual cosa un rampinet dona de la popa en terra, e isqueren qualscuns VII homens, e mes hun panonet a una torra de aquellas qui son fora la vila del dit loch de Bona. E de continent les gents de les dites naus e de les fustes manques isqueren totes o gran part de aquellas en terra, e pujaren alt en dos puigs, e aqui volent se fer forts, hagueren alcuna ascaramusa (escaramuza) ab los moros. A la perfi apres alscuns combatiments e escaramusses los moros apoderasen a peu e a cavall;
e diuse que hi havia pessats XXX m. moros, entre los quals hi havia VI o VII m. homens a cavall, com fos aqui lo poder o ajust de tres Reys moros. Per la cual cosa los cristians se materen en fuyta, e per la penya avall jaquirense anar stro á (tro : hacia el : cap al) mar, jaquint les armes en terra, faent hers esforç de poderse recullir en les fustes; e per la multitut de les gens nos porian recullir, ans los uns negaven los altres; e per aquesta manera moriren dels cristians, axi per mans de moros, com en la mar que foren nagats per glay (esglay, temor) e per lansarse en la mar, qualscunes C. persones, entre les quals lonrat mossen Ortis de Sent Marti, fo atrobat mort sens cap, per so cor cap dellant la gent de la nau de son frare e altres, ell no farit (: ferit) en la cama, e finalment mori. E lo seu cors fo aportat en Mallorques, e soterrat en la Seu, dimarç a IX de setembre del dit any.
Apres les dites coses los capitans del dit stol donaren comiat a les dites naus e a totes les altre fustes radonas. E ells feren lur via ab les fustes de rems. E a dies seguens fort pochs, lo capita del stol de Valencia requeri lo capita de Mallorques que degues aquell sequir (: seguir) faent la via de levant. E lo capita de Mallorques dix al dit capita de Valencia que ell era prest e apparellat de seguir aquell ahon anar volgues; pero que lo dit capita de Valencia volgues seguir lo dit capita de Mallorques per combatre e pendre lo loch de Alcoll è de Giger. La qual cosa lo dit capita de Valencia fer no volch, ans se departi de aquell, e feu sa via per levant. Les quals coses axi seguidas, lo capita de Mallorques fen la via de Alcoll, e pres aqui terra e afogua e crema lo loch jusa (jussà; deius, de jus, de ius, de yuso), e mataren aqui V. moros, cor tots los qui en lo dit loch staven, hagerent buydat (leo buydát) lo dit loch. Partint del dit loch de Alcoll lo dit capita ab les dites sues fustes, vench en lo loch de Giser, e aqui ell ab alscuns de la sua galea, e altres de la galea dels pageses devallaren en terra, e fort rigorosament e asperta acostarentse (o acostarense; leo acostarensea) al mur, e arboraren lurs ascales per ascalar lo dit loch.
E per so car los altres de las altres fustes no hi volgueren ajudar ne fer secors, hagerense del dit loch partir, e tornarsen ab gran vergonya e minva lur (su mengua).
Divenres a XVIIII. de setembre, any dessus dit en torn hora de completa lo dit capita ab la galea la qual patronaiaven lonrat Mossen G. de Sent Johan, cavaller, e en Macia Borrassa, e ab la galea dels manastrals, e ab quatre entre galiotas e rampins, arribaren en Mallorques, com les altres fossen ja arribades, exceptades alsсunes. E per so cor havien sostenguda gran fortuna apres lo departiment de Giger, anaren a la Seu en camises e bragues al vespre; e foren pessades cent persones. Per la fortuna la cual lo dit stol ha sofferta partin de Giger, se diu que un rampi de XIII. banchs de Eyvissa es stat perdut e menyscabat, e una barcha, la qual havian armada alscuns cap de guaytes axi mateix se diu qus perduda (.)
Dissabte que hom comptave a VIII. de noembre any M.CCC.XC. nou en la nit fo destruyda e abatuda per los frares preycadors la capella, la cual lonrat en Jacme de Canyelles maior de dies mercader e draper de Mallorques havia feta fer en lo cap de la orde dels dits frares en Mallorques. Per tal que tots aquells qui la present scriptura legiran, sapien la crueltat e malvestat que los Angleses han fetes contra lur Rey e Senyor per venecians e altres gens, es stat recitat publicament per diverses parts de la senyoria del Senyor Rey Darago e assenyaladament en Mallorques, que los sotsmessos del dit Rey Denglaterra han desgraduat lo dit Rey, e privat de son regne; e en apres hanlo enpresonat, e dins en la preso hanlo matzinat, de que finalment es mort. Qui james hoi dir semblants coses esser fetes per cristians envers lur Senyor natural?
world history - Ricardo II de Inglaterra
Diluns a XXII. de janer any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCCC. hora de vespres fo possat entredit en la ciutat de Mallorques per lo Reverent Pare en Christ Mossen Lois de Prades Bisbe de Mallorques per so cor lo noble Mossen Roger de Muncada Governador del regne de Mallorques, contradehia restituir certa quantitat de moneda, la qual per via de composicio havia reebuda de un clarga (clergue : clérigo) qui ... que per lo Senyor Rey a aquell Governador for manat de restituir e tornar aquella.
E quaix en continent aquell mateix die fo publicada en la plassa de la Cort, e altras plassas de la ciutat per lo corrador de la Cort ab trompes e tabals una crida de part del dit noble Governador que alcu sots pena de cors e de haver no fes socors et ajuda... a alcuna persona eclesiastica, ne a aquella respongues de res...
Digous lo primer die de fabrer any dessusdit lo entredit mes en la ciutat per lo dit Reverent Bisbe, fo per aquell mateix … e tolt.
Digmenge a XXV. de març any M.CCCC. tres vench nova de la Cort del Senyor Rey ... que nostre Senyor lo Papa Benet XIII. era fuyt de Palays … disfraçats ab ell sen anaren frare Francesch de Aranda del orde de Cartuxa, e Mossen P. de Blanes doctor, et Mossen Francesch de Pau, cavaller, los quals, so es, Mossen P. de Blanes e Francesch de Pau (o Paix) eren stats tramessos al dit Papa en missatgers per lo Senyor Rey nostre, e ab una barcha arribaren en un castell appellat Ravert (o Ravart) del comtat de Prohensa …
Dimecres a XXVI de setembre any M.CCCC tres lo reverent mossen Luis de Prades, Bisbe de Mallorques, arriba en Mallorques ab son frare Don Jayme de Prades ab una galea armada a Messina; lo qual Jayme de Prades anave en Cicilia per manament del Senyor Rey nostre; e per lo eveniment del dit Senyor Bisbe fo feta processo, e gran gent isque a aquell a carrera a Portopi.
Digous a IV del mes de octobre any dessus dit lo dit noble Don Jayme de Pradet (Prades) parti de Mallorques ab la dita galea e ab una nau den Bñg. Thomas per anar en Cicilia.
Digmenge que hon comtava a XIV del mes de octobre any dessus dit a cinch o a sis horas de la nit se es de vench (esdevench) en Mallorques que per grans ayguas que foren stades en lo die prop pessat e en la nit de aquell die, en lo die present e en la nit de aquell vench la riera tan poderosa e tan gran, amenant ab si gran multitut de arbres e de ramas, que no posque pessar per lo pont qui es del mur de la ciutat, en tant que la dita aygua munta ten alt que endarrocha lo dit mur, e sobre lo dit pont ella caxgue e vessa; e fo ten gran e tanta, que ans que trencas lo dit mur, la sumitat de aquella munta, sobre la berbacana mes de duas canas, e esteyse per tots los camins, e enderrocha totes les tapies dels orts qui son sobre lo cami que hix per la porta Plagadissa a ma dreta, e totes les altres tapies qui son dalla la dita Riera vers la porta del Cigar.
E endarrocha les arcades dels tints de lo pont qui es pres los tints; e tots o la major part dels dits tints abessa e destrui. E umpli tots los valls stro a la porta de Portopi. Les aygues qui entraren en la ciutat sobre lo dit mur endorrocaren lo pont de la dita ciutat qui es a la porta, e hun moli daygua qui era aqui pres la dita porta, e totes les tapies dels vergers qui eran devant la dita riera e afrontaven ab la sgleya de Sancta Maria del Carme. E umpli la dita sgleya daygua. E puix la dita aygua de part de fora a la carrera e dins aquella be XX palms sobre la dita carrera en vers la dita esgleya. E arrencha hum (arrencá un) gran arbre qui era devant la dita esgleya. E apres avall enderrocha tots quants alberchs afrontaven ab lo Born o Taular, e daltres per los camins e carrers que exien vers lo dit Taular: e axi mateix tots los ponts qui son en la dita Riera, hoc é molts alberchs de la altra part dalla la dita Riera. E en apres ha endarrocats diversos alberchs qui eran en lo loch appellat los Olms den Viabrera, e altres qui eran en la costa apellada den Bonet: e tots quants alberchs eran e afrontaven ab lo mercat del fil, en tant que la aygua qui era dins lo dit mercat era alt de terra pessats XXXX palms; cor la aygua qui ses correch per los carrers den Nicholau de Pachs fins al alberch o celler de Mossen Bn. Fabrer, e del alberch de Johan de Porcell havia dalt pessats XVI. palms, qui es costa molt alta gordant lo dit mercat. En tots los lochs dessus dits son mortes infinides persones de diverses edats. En apres la dita aygua ha endarrocat diverses alberchs qui eran al carrer apellat del Palmer, detras lo carrer de Sent Jacme vers la dita Riera; e per semblant tots los alberchs que afrontaven ab la dita Riera ahon staven los perayres, e encare los altres qui eren a la altra part, hoc e tots aquells qui eran devall la dita Riera vers aquells qui eran vers la carniceria devall. E axi matex ha enderrocats e abatuts tots aquells alberchs qui eran al carrer de la mar fins al moll. En tant que es opinio que per la dita aygua son mortes pessades cinch milia persones. E appar que alla ahon eran los dits alberchs, que james no ni haja bants. De aquest ten gran desastre e mal son stats molts mercaders axi strams (stranys) com privats molt dampnificats, axi en persones com en bens; de que la terra roman molt desconsolada, e james desolada axi per la mort de les persones, com de la perdua dels bens, com per la ruinosa trebucacio de la dita ciutat. Perque es verificada la paraula de Jhesu Xst. dient:
omne regnum in se divisum desolabitur, sobre la dita ciutat; com sia posada en gran divisio e mal entre los habitadors de aquella. Molts altres mals e dampnatges se son seguits en la dita ciutat per ocasio de la dita aygua, los quals serian larchs de expressar e scriure; los quals per anuig nols volgues distinctament posar e scriure; maiorment com nos sapien encare, ne al present stimar se pusquen: tants son e ten infinits. Pero ques diu que aquestes dampnatges se son seguits per diverses pals de fusta que los compradors del sizá del vi e de la moliga havia mesos devant los dits ponts, per so que alcuno posques pessar per la dita Riera, e metre vin o farina per aquell loch, ans haguesen forçadament venir a certs portals de la dita ciutat. En apres se dix que los dits pals no foren mesos, mas que asso se deya per malicia. Molts en gran nombre dels cosors (cossos; cuerpos) de aquells e aquellas qui son negats (anegats : anegados) en la dita aygua, son stats atrobats envers lo coll den Rabasa; e altres envers les iletes dalla Portopi, ab diverses caxas, fustam e pans de cera e altres bens. Mes avant ses seguit que per raho de la dita aygua son stats apuntalats per so que no cayguesen pessats d' alberchs; entre les quals es stada apuntalada la esgleya de Sant Faliu devant la lotga dels Plasentins.
Digous a VI de deembre any M.CCCC tres, hora de completa, fo feta e fermada dins la sala de la Juraria de Mallorques pau entre los habitadors del regne de Mallorques, so es, entre aquells qui regien, e aquells qui han regit sobre lo universal regiment de aquest regne. E foren elegits missatgers al Senyor Rey, so es, Mossen R. de Sent Marti, e Mossen Bng. de Tagamanent, cavallers, e en G. Malfarit, per los homens de fora ...
Lo qual Senyor deu declarar o voler si los habitadors regiran segons les franqueses o segons la pragmadicha de Mossen Huc Danglasola, Visrey trames en Mallorques per lo dit Senyor. E per rigor de la dita pau lo noble Mossen Roger de Muncada, Governador del dit regne, e son assesor, e los jurats, ensemps ab gran multitud de honrats homens, axi de la ciutat, com de la part forana, tots ensemps anaren a la Seu per fer gracias a nostre Senyor de la bona concordia en la qual eran stats atrobats. E los canonges ab lonrat Mossen Jacme des Mur, doctor en decrets Vicari e official del reverent Senyor Bisbe, cantaren Te Deum laudamus ab son dels orguens. En apres lo dit Vicari feu aqui matex de peus hun sermo per via de collacio, faent a nostre Senyor gracies (leo gacies) de la dita pau.
Digmenge a XIII. de janer any M.CCCC.IV. Misser Jacme Pertusa pres muller la filla den Guillem Talgeros, mercader, e aquell iorn spossa a aquella e fo novi. E diuse que era die de senyal.
Dimarç a XV de janer del dit any arribaren en la ciutat de Mallorques Mestre Francesch (leo Francesh) Pons del orde dels frares Menors e en G. Malfarit, los quals eran anats al Senyor Rey ab los honrats Mossen R. de Sent Marti e Bng. de Tagamanent, axi com a missatgers del dit regne.
E aportaren ab si que los regidors regissen segons les franqueses, e que los jurats se fesen (fessen) per electio, segons la franquesa. Empero lo Senyor Rey elegi en Jurats per lo present any Mossen Ramonet de Sent Marti, cavaller, Francesch Umbert, Nicholau de Pachs …
1404. Dissabte a XXIII. de fabrer del dit any M.CCCC.IIII. fo esplegada de fer la cava dels fonaments qui son fets per edificar la paret ahon sera lo respatle de la volta quis fa en la Seu de Mallorques, quis tindra ab lo cloquer de la dita Seu pres lo canto del carrer qui va ferir al alberch del Dega.
Digmenge a XXIII. de març any dessusdit arriba e vench en Mallorques hun mestre en taulogia frare menor appellat frare Anthoni Avilesa gran clerga, lo qual havia stat absent del regne XXI. anys.
Diluns a XXVIII dabril any dessus dit lo molt Reverent Bisbe de Mallorques Mossen Lois de Prades vench en Mallorques de Menorcha ahon ere anat per deport.
Digmenge de sincogesma que hom comtava a XVIII de maig any M.CCCC.IIII. arriba en Mallorques una galea de Cicilia, en la qual vengeren (vengueren, vingueren) los nobles Moss. B. de Cabrera, Vescomte, e Mossen R. de Bages e son fill; e aquell iorn mateix en la nit se partiren per anar al Senyor Rey.
Item a XVIIII. de maig del dit any arriba una altra galea de Cicilia, en la cual vengeren dos nobles, so es, Mossen Guerau de Cervello e Mossen P. de Caralt.
1405. Prout fuit narratum per aliquos illustris Rex Martinus, Rex Ciciliae et filius ac primogenitus Illustrissimi Regis Martini, Regis Aragonum recedendo ab insula Ciciliae ad aliquos dies sequentes post loqutionem habitam cum Sanctissimo Domino nostro Papa Benedicto, venit cum septem galeis armatis in locum qui dicitur Blanes, et postmodum ipse equester intravit civitatem Barchinonae die dominica qua computabatur XXVIIII. martii anni M.CCCC. quinti; propter quod fuit sibi factum magnum festum in dicta civitate.
Dimecres a XXVII. de juny any dessus dit fo determenat per consell general del regne de Mallorques que tots los officis de la casa de la Juraria se reguesquen sens salaris alscuns.
Dimarç a IIII. de agost any M.CCCC. sinch arribaren en Mallorques los honrats en Jacme Çacoma, e nandreu (N' Andreu, En Andreu) Mulet missatges; e los reverens mestre P. Corrager del orde de Preycadors, e mestre Mager del orde dels frares de Sancta Maria del Carme, e mestre Jacme Pages mestre en medecina.
Dissabte a VIII. de agost any M.CCCC. sinch lo molt alt Senyor en Marti per la gracia de Deu Rey de Cicilia, e primogenit del Senyor Rey darago arriba en Mallorques ab *se, galeas vinent de Barchinona; empero no entra en la ciutat be que entra en lo castell per la part de la porta de la mar. E aquis dina e dormi, e lo sendema stech tot lo iorn dins en lo dit castell.
Lo diluns seguent a X. de agost lo dit Senyor Rey isque del dit castell per la dita porta, e messe en la sua galea, e venchsen denant la capella de Sancta Caterina, e isque de la dita galea, e entrassen en la dita capella, ahon feu se oracio; e despuys munta en hun cavall, e acompanyat dels jurats e dels nobles e altres gens moltes venchsen en lort appellat den Vanniguanxo. Estant en lo dit ort, lo dit Senyor jura les franqueses del regne de Mallorques. E en apres tots los officis de la ciutat ab lurs panons, pessaren decant aquell. E asso fet ell cavalcha; e denant aquell en Johan Çaflor, qui era jurat aquell any per los ciutedans, anave cavalcant, aportant lo standart del Senyor Rey, e ab ell anaven cavalcant dos cavallers e dos ciutedans. E axi cavalcant lo Senyor Rey ab son pavello que li havian fet de drap dor e de seda, lo qual aportaven XII. entre cavallers e ciutadans, ell sen vench al castell reyal.
Lo dit Senyor feu gracia aquel jorn als presoners que isguesen (: ixqueren) de preso: e axi fo fet; pero los qui eran per deutes, foren transportats ans de aquell iorn en altre loch. En la dita gracia no fo entes Mossen Gaspert de Sent Johan, delat de trenchament de sagrament et de homenatge.
Aquell iorn foren fetes juntes denant lo dit castell reyal, per part de la Universitat, ab scut rado, e lo sendema ab scut lonch, e laltre iorn seguent ab scut rado.
Ab lo dit Senyor Rey vench lo Comte Anthoni, e lo Comte de Vintemilla,
e Don Jayme de Prades, e lo Governador de Saragossa pare de Sanxo Rois, e Naspert den Cardona, e Misser Gabriel Cardona, e en Johan Desvall, e molts altres honrats homens, axi de Arago e de Catalunya, com de la ila de Cicilia.
Lo dit Senyor divenres a XIIII. dagost sospes Mossen Roger de Muncada de la Governacio per sos demerits. E provey que lo tayl ques feya en ciutat per XLVIIII. mil florins, fos reduit a XXX. mil, segons era stat determenat e proveyt per lo gran consell. E daltra part que fossen remuts del Consell aquells C. homens, los quals novellament eren stats elets en consellers (Consell de Cent). E que los restants XVIIII. mil florins pagassen aquells qui los havien despesos. E mes avant provehi, e ab si seu amana en Cicilia Mossen Johan Sancta Cilia, e Mossen Gaspert Sent Johan, cavallers.
Digmenge a XVI. dagost a tres horas de la nit lo dit Senyor se reculli en la sua galea; e ell ab les altres galeas partiren de Mallorques e feren lur via per anar en Cicilia.
1406. Digmenge a XII. de fabrer any M.CCCC. VI. fo feta sollemne processo per la via que es acustumat en la festa del Corpus Christi. E fo fet sollemne offici en la Seu de Mallorques, ahon hague sermo. E fet loffici, foren messes alsсunes pedras al fonament quis fa per lo terç pilar de la dita Seu, qui es vers la part de la mar, per lo senyor Bisbe, so es, lo noble Mossen Lois de Prades Bisbe de Mallorques qui hi mes la primera pedra, e per altres notables persones. En apres, messes en lo dit clot alsсunes pedres, foren fets altres dos clots, per aseura en aquells dos pilars. E asso per tal que les duas arcades en semps se fessen es cobrissen. E son los dos clots, la hun qui es denant lo portal de la mar, e laltre denant laltre portal, qui es pres lo cloquer.
Digous a XXVIIII. de juliol any M.CCCC. VI. lo Reverent Bisbe de Mallorques Mossen Lois de Prades se parti de Mallorques ad una nau de Janovesses per anar a Sahona, ahon nostre Senyor lo Papa Banet era personalment constituit. E ab ell se reculliren molts, entre los quals fo Misser Jacme Desmur (d' es Mur, del Muro), doctor en decrets.
Dissabte a XXVIII. de agost any dessus dit fo fet sollemne aniversari per la Universitat de Mallorques e per tots los officis de aquella en la Seu de Mallorques per los cossos dels morts que moriren en lo diluvi en lany M.CCCC tres; e per aquell aniversari foren aportats los osses dels dits cossos, de la capella de Senta Caterina den B. de Salelles, en la dita Seu, ahon foren soterrats, so es, per tots los dits officis, en que entrevengueren XXXII. caxas de officis, e la darrera fo la caxa de la confraria dels Preveres de la Seu. E per aquell aniversari los Jurats de Mallorques feren aportar denant les dites caxes L. brondons, e detras aquellas altres L. E cascun dels officis aportaren molts e diverses ciris ab lurs senyals, en tant que pessats CCCC. ciris cremans foren en lo dit aniversari, e fo fet sollemne sermo. E la dita ossa so soterrada pres la trona de la dita Seu, ahon se ajunta infinit poble.
1407. Dissabte a VIII. de janer any M.CCCCVII. vench nova certa al Governador e als Jurats que la Senyora Regina muller del Rey de Arago, apellada Maria, era morta.
Divenres a XIIII. de janer any dessus dit fo fet sollemne aniversari per la mort de la demunt dita Senyora Regina nostra de Arago, per los honrats jurats de Mallorques ab tots los officials reyals, los quals aportaren los caperons vestits en la esgleya de la Seu, ahon hague sollemne sermo.
E cremaren L. XXX. ciris ab senyals de la ciutat.
Divenres a IIII. del mes de fabrer any dessus dit fo promulgada sentencia en lo loch apellat del Payro pres la Seu, de part del Vicari del Senyor Bisbe, e del Inquisidor dels eretges contra Jacme de Galiana convers, lo qual per duas vegadas havia abnegade la fe christiana; e era vengut secretament per reconciliarse altrevegada. Per la qual sentencia fo declarat aquell esser eretge, e contra aquell axi com eretge deure esser procehit, e anantat per la cort seglar.
E en continent lo Batle de Mallorques volent procehir a donar la sua sentencia contra aquell, assechse en los cancells de la sua cort ab son assesor. Fo a aquell fet manament de part del noble mossen Roger de Muncada, Governador (que había vuelto al mando) que sobresehisques en la dita sentencia.
Lo die dessus dit hora de vespres lo dit noble Governador revoca lo dit sobresehiment. E lo dit Batle ab prohomens condemna lo dit convers que for cremat.
Dimarç a VIII de fabrer any M.CCCC. VII. hora de vespres, per letres de certificacio trameses al noble Governador e Jurats de Mallorques lo dit noble e los dits Jurats ab gran companya anaren a la Seu per fer grasies a nostre Senyor Deus, del primogenit lo qual hague lo molt alt Senyor Rey de Cicilia, fill del molt alt Senyor Rey d' Arago Senyor nostre; lo qual primogenit nasque a XVII de deembre prop pessat, e fo a aquell posat nom Marti, per la cual cosa fo cantat en la dita Seu lo psalm apellat Te Deum (visque aquest per sis mesos o aquen en care, tan solament.)
Dissapte a XII de març any dessus dit fo feta processo axi com se fa per la festa de Corpus Cristi per la unio de la esgleya, e que sie fet hun Papa tan solament. E aqui fo fet sermo, so es, dins la Seu. E acabat lo dit sermo, fo recitat per lo frare e per mossen Blay, que diluns apres la caritat prop vinent e de qui avant, en aquell die seria feta sollemne processo axi com demunt, e seria feta festa colent en reverencia de aquell angell qui te en custodia lo regne de Mallorques.
Diluns a IV de abril any dessus dit foren endarrocades per lo Governador et Jurats del regne de Mallorques set pedras, so es, per lo Governador huna, e per los Jurats sis, en los fonaments de la penultima capella qui es e sera en la dita Seu de Mallorques com sera del tot acabada, situada en vers lo mirador de la mar, apellada dels angels. E aquell mateix iorn fo feta festa sollemne per tota la ciutat de Mallorques, axi com si fos lo iorn de Nadal o de Pascha, e singularment en la Seu, ahon fo fet sollemne offici per los canonges e preveres, e hagueren de la universitat certa reccio, so es, los preveres cascun entre la missa e les vespres XIV diners. E fo feta processo sollemne axi com le (o lo, no se ve claro) die de Corpus Christi, portant per los carrers per hon la dita processo pessave, hun bestiment de fusta, lo qual portaven bestaxos. E sobre aquell bastiment staven infans qui cantaven axi com si fossen angels. E sobre aquell hun altre bastiment, ahon stave un hom, qui portave una cara semblant de angell, e hunas alas totes obradas daur, qui estave de peus.
1408. Die jovis XXIX januarii anno M.CCCC.VIII. fuit tumulatus Reverendisimus magister Petrus Corragerii, in sacra pagina professor, qui suis meritis et scientia exhigentibus, fuit electus Provincialis ordinis fratrum Praedicatorum et fuit sibi factus valde maximus honor per juratos et multos nobiles viros huius civitatis utriusque bratxii ecclesiastici et secularis.
