LXXXIII. Reg.n.1893, fol.47.23 oct.1387.

LXXXIII.
Reg.n.1893, fol.47.23 oct.1387.

Pateat universis presentem seriem inspecturis quod nos Johannes Dei gratia etc. attendentes dilectos et fideles nostros consiliarios et juratos ac probos homines de concilio civitatis Barchinone quamvis haberent nonnulla alia privilegia tam ad certum tempus quam imperpetuum per illustres dominos regespredecessores nostros dicte civitati et civibus ejusdem ab antiquo circa regimen civitatis retroactis temporibus eisdem indulta et concessa nunc in pleno consilio ipsius civitatis omnibus roncordatis in eodem pro utilitate reipublice ejusdem et ut omnis suspicionis et murmuracionis materia in eleccione dictorum consiliariorum juratorum mustaçaforum ac aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitentur fecisse ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor sequitur sub his verbis.
- Per bon stament de la cosa publica et per cessar occasio de murmurar e encara per obviar a avols maneres appar concordablament als consellers et consell de cent jurats de la ciutat de Barchinona que la dita ciutat deja haver novellament concessio del senyor rey dels capitols seguents. Et primerament en elegir per temps esdevenidor los consellerses stat concordat que lo jorn de sant Andreu ajustat lo consell de C jurats per fer la eleccio dels dits consellers sien eletes Xll persones del dit consell en la forma seguent: ço es que sien fets docents radolins de cera o aytantscom mester sian segons lo nombre de les persones qui seran en lo dit consell et que cascun radoli sia de pes de la quarta part de una onza et que dins XII dels dits radolins sia mes I albaranet de pergamigros en lo qual sia scrit aquest nom eslegidoret tots los altres dits rodolins sien vuytslos quals rodolins vuyts e scrits tingalo scriva del consell dins la casa on lo dit consell de C jurats sera aplegat empero que los XII scrits sien apartats dels altres vuyts et contot hom siura lo dit scriva deja comptar tots losciutadans de la part dreta e prenga III dels dits rodolinsqui seran scrits e facey compliment dels altres vuytstro en nombre quey sia mester dels dits ciutadans e los dits aytals radolins metedins un baci on haja aygua et aquells façabe mesclar e faça cobrir lo dit baci abI drap de Ii e aquell baci axi cubert façaaportar per I verguer de la ciutat al banch on los dits ciutadans siuran e en presencia de tothom façaque un fadrinet de edad de VII anys poch mes o menos meta la ma en lo dit baci cubertet traga I dels dits radolins e aquell docomençant al primer que siura en lo dit banchet aquell a qui al dit radoli sera donat lo haja de continent en presencia del dit notari obrir ans que altre rodoli se do a aquell qui Ii siuraal costat et si lo dit rodoli sera atrobat vuytpas avant lo dit notari tro tant que a algu venga lo dit radoli en que sera scrit lodit nom elegidor et aquell qui haura hagut lo dit radoli ab lo dit nom elegidor sia de continent scrit per lo dit notari en elegidordels dits consellers lo qual prohom en qui sera caygudala dita sort hage de continent fer lo sagrament quels elegidors son tenguts de fer lo cual sagrament sia legit ans quels donen los rodolinspresent tot lo dit consell: et prestat lo dit sagrament lo dit elgidor se haja a levar del banchon siura e shaja apartar en la I cap de la dita casa del consell sens que no parle ab alguna altrepersona e aqui estigue cascun elegidor tro hajencompliment de tots los dits XII: et en apres lodit scriva hage comptar tots los menestrals qui siuranen los banchs devant los dits ciutadans e per semblant forma meta en lo dit baci III dels dits rodolins scrits e aytants dels altres vuytscom mester sera al nombre dels dits menestrals e aquells be mesclats e cuberts lo dit scriva deja fer donar per lo dit fadri a tots los dits menestrals comensant del primer tro al derrerdels dits banchs e que scrive los noms dels III en qui caura la dita sort e aquells faça apartar en la dita casa e jurar en la forma et manera que dessus es expressat: et semblant pratica e forma tinga lo dit scrivaen lo banch de la part esquerra on siuran losmercaders mesclanhi III rodolins dels scrits ab losrodolins vuyts que en lo dit banch se hauran a distribuir: e semblant faça en los banchs quistan devant lo dit banch dels mercaders en losquals aximateix distribuescha los dits tres rodolins scrits qui sobraran e aço en la forma et manera dessus dites. Les quals XII persones axi eletesse hagen totes ensemps a partir de present per fer la eleccio dels consellers e hagen elegir III bones persones de les quals tots o almeyns VIII dells se concordaran e açoper esser conseller en cap en lo dit any de la ciutat: et hagen tres rodolins de cera vermella del dit pes e en cascudaquells rodolins en I pergami grossetscriven lo nom de las dites III persones cascunaen son rodoli. Item façen eleccio de tres bones persones per esser conseller segon e per semblant forma siames lo nom de cascun daquells en I radoli de cera vert los quals sien III rodolins del pes dessus dit. - Item elegescan VIIII persones novicisqui nul temps sian stats consellers e lonom de cascun sia mes en I rodoli de cera grogalos quals rodolins sien del pes ja expressat: los quals elegidors no gosen ne puxenexir de la casa on seran appartats per fer les dites eleccions tro aquelles hagen complides per la forma dessuset dejus contenguda: e los dits rodolins axi concordats en III partidas segons que dessus es expressat tots los dits XII elegidors ab los dits scriba et verguer e fadrinet venguen devant lo dit consell de cent jurats e en lo dit baci cubert facen primerament metre los III rodolins de cera vermeila (vermella) e ben mesclats e cuberts facen que lo dit fadrinettraga I dels dits rodolins e aquell qui sera tret sia de continenmes per lo dit scriva en I boça de cuyr que tengalo dit scriva en la ma devant lo dit consell e los altres dos rodolins vermells sien foragitats et apartats e per semblant forma sien meses en lo dit baci los altres III rodolins verts en sia tret un per lo dit fadri e mes en la dita bossa. Item sien preses e meses en lo dit baci ben cubert tots los dits nou rodolins de cera groga e lo dit fadri si pot haja a traure III rodolins justats del dit baçi o si tots III justats nols pot traure quels traga de I en I et aquells III rodolins axi trets sien meses en la dita bossa: e en la dita forma e maneras hauts et meses losdits V rodolins en la dita boça los dits XII elegidors ensemps ab lo dit scriva se aparten del dit consell e obrenlos dits V rodolins e aquell qui sera trobat scrit dins lo dit rodoli vermell sia en aquell any conseller primer et aquell qui sera scrit dins lo rodoli vert sia conseller segon et los III novicis qui seran trobats en los III rodolins de cera grogasien consellers terç e quart et quint a conaguda dels dits elegidors o de la major partida: et de continen los dits XII elegidors façen per lo dit scriva publicar los noms dels dits V consellers e lo orden de aquells. Item es acordat que daci avant los concellers en cap e segonapres que seran stats consellers no puxenne dejen esser tornats en eleccio de esser consellers fins quatre anys sien passats apres que hauran posada la dita consellaria. Item es stat acordat que daci avant alguna persona no puxe esser electa en los dits III consellers novicis qui dins V anys sien stats consellers tercers quarts o quints axi que hagen a vagar V anys cumplits de la dita consellaria dels novicis: empero si als dits XII elegidors o la major partida daquells era semblant per ben publich que algu o alguns qui dins los V anys fossen stats consellers tercers quarts o quints fos o fossen bons o profitosos a esser conseller o consellers primer o segon que los puxen nomenar e metre en los dits rodolins vermells o verts segons quels sera semblant: empero que los dits novicis qui seran stats consellers tercers quarts o quints no puxen tornar en los dits primers et segons fins IIII anys sien passats apres que hauran posada la conselleria. Item es concordat que los dits XII elegidors complida per ells la dita eleccio dels dits V consellers ans que venguen devant lo dit consell de C jurats elegesquen dues bones persones per esser obres e aço fassen a lur bona coneguda sens rodolins a concordia de tots o de la major partida dells: los quals dos obrers axi eletsdeguen fer publicar con los dits V consellers se publicaran. Item es acordat que daci avant los C juratssien elets en la forma seguent ço es que losdits V consellers apres que seran elegits en la manera dessus dita trametran per cascuns consols de cascuns officis de la ciutat e que los dits consols hagen a portar en scrits als dits consellers migençant sagrament de triar losmillors aquell nombre de persones de llur offici quels sera demanat per los dits consellers considerat lo nombre qui sera en lo dit offici et los dits consellers ensemps ab los dits consols prenguen de cascun offici aquell nombre de persones quels apparraesser sufficient per esser de consell de C mudantni emperocascun any com mes poran ço es que aximateix noy tornen dos anys o mes arreu romanentnicadany alcuns qui sapien la praticadel consell: et alli on no haja consols en loch daquellslos dits consellers hagen alcuns bons prohomensab los quals migençant lo dit sagrament elegesquen aquells quels parra esser sufficientsa consell de C jurats. Empero dels ciutadans et mercaders sien meses per consell de C jurats a arbitre e voler dels dits consellers fet primerament per los dits novells consellers sagrament en poder del escriva de la casa del concell de elegir e triarlos millors de aquells que nomenats o presentats Iusseran per los dessus dits. Item es acordat que la eleccio del mostaçaf e del execudor de la casa del pes se faça daciavant en la forma seguent: ço es quel jorn de sancta Lucia aplegat lo consell de C jurats segons ques acostumat sien eletesVIII persones del dit consell departidas en quatre parts abrodolins en aquella matexa forma e manera que dessuses expressat en los XII elegidors dels V consellers: exceptat que axi com dessus se han a donar III rodolins scrits ab aquest nom elegidoren lo banch dels ciutadans e altres III en cascuna de les altres III partides del dit consell que al present solament sien dats en cascuna de les IIII parts del dit consell dos rodolins ab la dita scriptura e aquells sienmesclats ab los altres vuyts segons la forma de la altre eleccio: et les dites VIII persones axi eletes sens algu dels dits V consellers present lo scriva del consell se deja apartar del dit consell de C jurats e prestat primerament per ells lo sagrament acustumat cascu dels dit VIII elegidors haja en publich solament devant ells mateixs una persona anomenar la cual segons sa consciencia sia bona per esser mostaçaf aquell any e execudorde la casa del pes lo qual nom degue de continent scriure lo dit scriva e lo nom daquell qui Ihaura anomenat: et con cascun dels dits VIII elegidors haura nomenat per si una bona persona ladonchs totes aquelles XIII persones axi anomenades sien de continent meses cascun separadament per son nom en un rodoli de cera groga dins I pergami grosset e los dits Vlll rodolins sien cascun del pes dessus dit et aqui presents los dits VIII elegidors sien meses los dits XIII rodolins e ben mesclats dins un baçi ab aygua lo qual sia cubert ab un drap de Ii e sia haut I fadrinetde la edat dessus dita lo qual haja a traure III dels dits rodolins los quals III rodolins sien de continent uberts e los noms daquells sien scrits per lo dit scrivae aquells III sien hauts per elegits en mostaçafdaquell any pero que aquell qui sera stat eleten mostaçaf e haura obtengut lo dit offici de VI anys no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et encontinen dels V rodolins qui romandran en lo dit baci cubert sien per lo dit fadrinet trets dos rodolins e aquells uberts decontinent sien meses en scrit per lo dit scriva e aquestes dues persones sien haudes per elegides en execudor de la dita casa per aquell any pero que aquell qui sera stat elet execudor de la dita casa e haura tengut lo dit offici dels dits VI anys no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et les dites tres et dues persones axi electes sien presentades al senyor rey o en absencia sua al seu batle general per fer los dits mostaçaf et execudor los quals elets et creats per lo dit senyor o batle general sien publicats en lo dit consell de C jurats segons forma acustumada. Entes empero e declarat que si per ventura dels dits V rodolins qui romandran en lo dit baci lavatsne los III per fer lo mostaçaf eren III los dits dos rodolins per fer lo dit execudor e en lo un dels dits rodolins o en abduy eren trobades persones scrites qui fossen heretats o haguessen parts en molins que en aquell cas los dits VIII elegidors degen fer traure del dit baci per lo dit fadrinet de aquells tres rodolins qui seran romasos un o dos rodolins per haver compliment als dits dos qui shauran a elegir per execudor: e si era cas que en tots los dits V rodolins restants dels dits VIII o en quatre daquells eren atrobades scrites persones heretades o havent part en molins que ladonchs sien anomenadesaltres V o quatre persones per aquells mateixs dells VIII elegidors qui los dits V o quatre haurien anomenats ço es una persona per cascu dels dits elegidors: e en aquell cas los dits V o quatre rodolins sien meses en lo dit baci cubert e sien trets per lo dit fadrinet dos rodolins o un si laltre sera ja atrobat en quo no hage persona heretada o havent part en molins e aquells aytals dos sien presentats al dit senyor rey o a son batle general et apres publicats segons que dessus es ordonat. Item es acordat que los pesadors del dit mostaçafsien daci avant elets en la forma seguent: çoes que apres aquel dit mostaçaf sera eletet publicat los dits consellers com abans puxen ensempsab los dejus dits XXX prohomens o la partida daquells dejus ordenada degen et hagen elegir los dits pesadors e que en lurs consciencia et carrech de anima migençant sagrament degenelegir en lo dit offici sino aquell o aquelles millors persones que poran atrobar qui sien de condicio de exercir lo dit offici et que lo senyor rey nela senyora reyna ne lo mostaçaf neneguna altra persona no puxen forçarne induir los dits consellers e altres elegidors de elegir en lo dit offici sino aquell e aquells que segons llurbona conciencia Ius parra esser faedor. Losquals pesadors axi elets ans que usen de lluroffici sien tenguts de fer sagrament e homenatge de usar be et Ieyalment en llur offici et no sostenir ni consentir alcuna frau e noresmenys hagen assegurar e darcovinents fermançes de tenir taula e destar a dret als querelants e de fer justicia e esmena de si mateixsen tot ço que seran atrobats delinquidors o malmirents. Item es acordat que tots los altres officis quis solen dar per la ciutat exceptats losdels presents capitols sien fets per los consellers abprohomens en la forma ja acustumada e que aquells se hagen a elegir lo jorn de sant Thomas apostol o altre dia abans del dit jorn passada la dita festa de sancta Luciao abans de la dita festa segons que als dits consellers sera be vist esser fahedor e expedient. Item es acordat que en lochdel consell qui era dit de XXV sien elets per losconsellers cascun any del consell de C jurats CXX persones en nombre de les quals sien les LXXX entre ciutadans et mercaders ço es XL persones de cascuna e les XXXX de les altres condicions o arts daltres persones de la ciutat: les quals CXX persones sien compartides en quatre parts ço es XXX persones ne hage V de cascuna de les condicions dessus dites e los uns XXX qui seran la quarta part dels dits CXX sien triats e elets per servir lo consell quis dehia de XXV per III meses del any e per semblant sien compartits los altres trentanarisde III en III meses lo compartiment dels quals sia fet a coneguda dels dits cosellers per çoque algu no sanuig de continuar lo dit consell e aximateix que al cap del any hi haja cabut gran part et la major del consell de C jurats. Item que los dits consellers hagen et deguen fer los affers de la ciutat ab les dites XXX persones o almenys ab XVIII de aquelles ço es VI de cascuna condicio de les III dessus dites encara que tots losdits XXX no hi venguen. Item que los dites XXX persones se hagen appellar cascuna vegada que mesterles hauran per consell a tenir et aço per los verguersde la dita ciutat. Item que los consellers de Barchinona en locomençament et creacio de llur offici hagen a fer segramentde appellar et fer appellar tota fraucessant los XXX per los dits verguersmissatges per espatxament dels negocis o officis espatxadors per ells ab los dits XXX segons que dessuses dit. Item que Ios dits verguers e missatgeshagen a fer sagrament et homenatge en poder del veguerde Barchinona de appellar los dits XXX tota frau cessant cascuna vegada que per los dits consellers lussera manat: e en cas que los dits verguers e missatgeso I dells fossen empatxats per malaltia o per altre accident que aquells qui en loch dello dells hauran appellar los dits XXX hagena fer semblant segrament et homenatge en la forma dessus dita. Item que les dites XXX persones hagen a venir al dit consell cascuna vegada que appellats hi seran per lo sagrament que fet hauran. Item que los dits consellers hagen a star a consell de les mes veus de la major partida de aquells qui presents hi seran. Item que si algu o alguns de les dites XXX persones eren morta o mortes o absents per longa absencia o en altre manera empatxatde lonch empatxament en aquell cas los dits consellers pusquen e hagen poder de subrogar en loch de aquell o daquells altre o altres qui sien de semblant condicio que seran los demunt dits losquals hagen a fer e esser en los consells en la forma dessus dita. Pero si los affers eren tals e tant grans que ultra les dites XXX persones hi hagues necessitat de mes gens appellar que ladonchs abacord dels dits XXX o de la major partida de aquells qui presents hi seran segons dessus es dit los consellers hagene puxen appellar aquelles persones e en aquell nombre mes abant dels dits XXX que lavors hauran acordat entre tots. Es empero entes que ultra lo dit nombre de XXX los dits consellers tota hora quels apparrapuxen appellar en los consells lo advocat et advocats de la ciutat.
- Necnon supplicasse ut preinserta capitula et omnia et singula in eis contenta laudare approbare ratificare et confirmare de nostri solita clemencia dignaremur: nosque dictis supplicationibus inclinati benigne visis et in nostro pleno consilio dictis capitulis recognitis et examinatis considerantes ea fore dicte civitati et rei publiceejusdem proficua: idcirco tenore presentis per nos et omnes heredes et nostros succesores quoscumque dicta capitula et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmationis presidio roboramus ac etiam predicta vobis concedimus statuimus et volumus ad imperpetuum vim privilegii omnino obtinere: promittentes per nos et nostros
succesores in bona fideregia vobis dictis consiliariis et juratis civitatis ejusdem presentibus et futuris in posse notarii et secretarii nostri subscripti tanquam publice persone pro vobis et eis recipienti et stipulanti predicta omnia et singula tenere et observare et teneri et observari facere et non contrafacere vel venire jure aliquo causa vel etiam racione. Mandantes per eandem inclito ac magnifico infanti Jacoboprimogenito nostro carissimo et post dies nostros in regnis et terris nostris legitimo succesori nec non procuratori generali et vicesgerenti ejusdem ceterisque officialibus et subditis nostris vel dictorum officialium locatenentibus presentibus et futuris quatenus predicta omnia et singula vim privilegii perpetui concernencia et denotancia teneant et observent ut desuper continetur. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo majestatis roboratam. Data et acta in monasterio de Valldonzela XXIII die octobris anno a nativitate Domini millesimo CCCLXXXVll regnique nostri primo. - Franciscus Çacosta. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. qui hec concedimus laudamus et firmamus. - Testes qui presentes fuerunt ad predicta sunt Raymundus vicecomes de Roda Eymericus de Scintillis Petrus Dartes Berengarius Dortafano camerlengi Franciscus Daranda promotor milites Petrus Çacosta bajulus Cathalonie generalisFranciscus Çacosta vicecancellarius in Cathalonia et Bernardus de Ponte legum doctores consiliarii dicti domini regis. - Sig+num mei Galcerandi de Ortigiis dicti domini regisprothonotarii regiaque auctoritate notarii publici qui hanc cartam mandato domini regis propter absentiam discreti Bernardi de Jonquerio ipsius domini regis secretarii in posse cujus fuerat firmata scribi feci et cum raso et correcto in lineis III ubi legitur juratorum mustaçaforum et aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitetur fecisse ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor sequitur sub his verbis et in V ubi corrigitur sia de pes de la quarta part de una onza et in XVI ubi scribitur dells se expedivi et clausi. Constat etiam de supraposito in hac mea clausura presentasse. - Dominus rex mandavit michi Bernardo de Jonquerio in cujus posse firmavit.

LXXXII. Reg.n.1890, fol.131.20 mar.1387.

LXXXII.
Reg.n.1890, fol.131.20 mar.1387.

Nos Johannes Dei gratia &c. viso quodam privilegio facto et concesso universitati Ilerdeper serenissimum dominum Petrum recolende memorie regem Aragonum genitorem nostrum dato et acto BarchinoneXXVII die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVI ejusque bulla plumbea impendenti munito continente ordinaciones quas idem genitor noster servari exinde voluit super eleccionibus paciariorum(paheres de Lérida) consiliariorum et aliorum officialium in dicto privilegio contentorum et super convocacione ac celebratione consiliorum generalium et particularium civitatis ipsius: et intellecto quod ipsis ordinacionibus deductis in praticam sequebantur aliqua inconveniencia et specialiter difficultas habendi consilia generalia vel particularia ob que negocia dicte civitatis turbabantur protelabantur nimium et sepissime in devium veniebant: idcirco suplicantibus nobis Dominico de Montsuar et Nicolao Çabaterii nunciis dicte civitatis in nostra curia presentibus habito super hiis maturo et digesto consilio informati ad plenum per fidelem consiliarium et negociorum nostre curie promotorem Andream de Contijoch qui ut locumtenens regni diu fuit et stetit in civitate predicta et semel mandato regio fecit eleccionesconsiliariorum dicte civitatis interfuitque sepissime in ejus consilio in quibus ut dixit nedum expediens imo neccessarium erat provisiones facere infrascriptas correcciones et suplicaciones fecimus que sequntur quas ut ab ipsis consiliariis melius intelligi valeant in vulgari poni fecimus ut sicut alie quas corrigunt et suplent habeant vim robur et firmitatem privilegii cunctis temporibus pereniter valituri.
- Primerament com en la dita ordinacio real entre les altres coses per toldrecas ques poria sdevenir es assaber que per absencia de alguns nos poria tenir consell general si tots los cinquanta consellers qui fan consell general hi havien a esser ni consell particular si tots losXXII consellers qui fan consell particular hi havien a esser sia expressament contengut et ordenat que si alguns dels dits consellers seran absents o empaxats axis com dit es pus quels consellers sien appellatspublicament e axi com es acostumat que almenys XXX prohomens hajen a esser en los consells generals es assaber nou dels quinze de la ma major et nou dels XV de la ma mijana e nou dels XV de la ma menor e tres dels V consellers dels officis axique entre tots sian almeyns XXX e que almenys XV hajen a esser en los consells particulars es assaber V dels consellers de la ma major e V daquells de la ma mijanaet V daquells de la ma menor e si aquell un dels XXII qui fan consell particular qui es dels officis es a compliment dels dits XV que puxaesser: e segons informacio quel senyor rey ne ha haudaaço import en si gran difficultat de haver et tenir consell algu general o particular en la dita ciutat per tal com es leugera cosa de fallir en los consells generals algun conseller dels nou qui de cascuna ma hi ha a esser almenys axi que posat que en los consells generals ne hajenou o X o XV de cascuna de les dues mans et de la tercera ma no ni fall sino un posat quen hi haje per ventura VIII o si nhi fall un dels consellers dels officis qui almenys hi ha a esser nos pot tenir consell general o posat que en los consells particulars ne haje a esser de cascuna de les dues mans si nhi fall un dels V de la tercera ma qui hi han a esser nos pot tenir consell particular de que shan seguits en la dita ciutat segons queldit senyor ha sabut despuys que la dita ordinacio sesfeta grans inconvenients e distrigament et allongamentdel affers de la dita ciutat: corregin en açola dita ordinacio reyal vol ordone e stableixque daqui avant puys quels consells generals sien appellats publicament tota frau cessant abcrida e ab albarans segons que es acostumat loscuals albarans se hajen a fer a tots loscincuanta consellers o a lurs alberchs posat que absens o empatxats sien que almenys XXX consellers dels dits L facen consell general axi com era ja ordonat: mas que daci avant no sia feta differencia de les mans de que devien esser ans basten tots los dits consells generals quey sien XXX consellers o pus tro en nombre de L de mans se vullesien de la dita ciutat e semblant sia en losconsells particulars on hajen a esser almenys quinze: es assaberque pus que tota frau cessant sienfets los dits albarans a tots los XXII consellers qui fan consell particular o a lurs alberchs posat que empatxats o absents sien ey seran almenys XV consellers quels XV facen consell particular no fahen differencia de quals sien e ab aço seran tolts los inconvenients quis seguien conera feta differencia de les dites mans. Item es contengut en la dita ordinacio que en algun consell general o particular o altre de la dita ciutat no gos entrar algu qui no sieconseller exceptats los pahers e algunes persones alli nomenades. E com sie necesari queldit sindich de la dita ciutat sie o puxe entrar en aquells per tal que sie informat dels fets o drets de la dita ciutat per los quals ha a esser e entervenir sovinen les corts et altres lochs: per ço lo dit senyor reysuplin en aço la dita ordinacio ordona e stableix quel sindich de la dita ciutat qui es o sera daquiavant puxe entrar esser e estar en losconsells generals particulars et altres de la dita ciutat tota pena cessant mas que noy haje veu alguna. Mes avant lo dit senyor supplin en aço la dita ordinacio volent provehir a cas ques poria sdevenir es a sabersi per qualque necessari se esdevenia que en la dita ciutat hagues obs consell general o particular con la host es fora de la dita ciutat: vol ordona et stableix que daqui avant per tots temps con la host deura exirde la dita ciutat per host reyal o vicinal o altre qualsevol raho quels quinze consellers de la ma major elegesquen III consellers de si mateixs elsXV consellers de la ma mijana altres tres consellers de si mateixs els XV de la ma menor altres III de si mateixsels V consellers dels officis ne elegesquen un de si mateixs. Guardense pero tots los damunt dits L consellers que elegesquen cascuns de si mateixs aquells que sien pus vells o inhabils a hostejar o qui per altra raho alguna haurien a romanir. E si avenir no sen poden cascuns de sa ma entre si mateixs quelofficial qui traura la dita host ab consell dels paherslos elegesque: los quals deu consellers axielets romanguen en la dita ciutat. E si cas sera que per alguna causa o raho necessaria hauran obs consell general dins la dita ciutat la dita host difora lavors los X consellers elegesquen XX homens los millors o pus enteses daquells qui romasesseran en la dita ciutat ab los quals e ab los dos pahers qui tots temps acostumen romanir absent la dita host facen consell general guardantse que nol tinguensi per gran et fort necessaria causa no sera. Item es contengut en lodit privilegi reyalque si algun clergue ancara conjugat sera elet a conseller daquells VIII consellers qui han a termenarlos bans de la dita ciutat no sia admes a usar del dit offici de conselleria si donchs abans no assegura sufficienment en poder del veguer de Leyda ab pena de M solidos barchinonenses e ab fermances legues que durant lo dit offici de conselleria no allegara coronane haura recors a jutge o cort eclesiastica per algun fet civil o criminal ne per algun ban: e segons que de cert lodit senyor ha sabut algun qui sia estat elet a esser dels dits VIII consellers no haje volguda fer ni donar la dita caucio ans expressament hajen tots dit que no volen esser consellers si a darla han e quels plau molt que noy sienadmeses com sia offici de carrech et destorb de lursaffers e del qual no han algun salari: per ço lo dit senyor hagut per cert que jatsia puxen esser forçats o pendre lo dit offici de conselleria pero no poden ab justicia esser forçats a dar la dita caucio: per ço revoca et tol de tot en tot la dita caucio e vol que siaaxi com si en lo dit provilegi posada no fos. En totes les altres coses vol e ordona lo dit senyor a que stiguen en sa força et valor lo dit privilegi et ordinacio dels consells de la dita ciutat e de les eleccions en aquell ordenades e totes et sengles altres coses contengudesen aquell lo dit senyor confirma loa et approvaaxi com a coses be et rahonablement ordenades.
- Mandantes itaque firmiter et expresse sub pena in dicto privilegio contenta curie et vicario Ilerde vel ejus locumtenenti paciariis et probis hominibusac toti universitati Ilerde et singularibus ejusdem presentibus et futuris quatenus correcciones et suppleciones nostras hujusmodi factas de certa sciencia et consulte teneant firmiter et observent tenerique et observari ab omnibus faciant inconcusse nichil la contrarium tentaturi. In cujus rei testimonium presentem vobis fieri et sigillo nostro impendenti jussimus comuniri. Data BarchinoneXX die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVII regniquonostri primo. - Franciscus Çacosta. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Raimundus vicecomes de Roda Gastonus de Monthecatheno Eymericus de Cintillis et Jacobus Castellarii milites. - Dominus rex presente infante Martino duce Montisalbimandavit michi Bernardo de Jonquerio.

LXXXI. Reg.n.1890, fol.38.25 ene.1387.

LXXXI.
Reg.n.1890, fol.38.25 ene.1387.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum &. Quia pro parte universitatis civitatis Barchinone et singularium ejusdem fuit nobis humiliter suplicatum quod cum tempore
eleccionis fiende de conciliariis et juratis dicte civitatis pro anno presenti videlicet in festo beati Andree proxime preterito secundum privilegia et bonos usus ab antiquo in dicta civitate observatos obstante quodam mandato serenissimi domini regis Petrimemorie recolende genitoris nostri in quodam albarano sigillo secreto ejusdem domini sigillato contento et per Bartholomeum Sirvent secretarium ejusdem domini Andree Figueras scribe consilii dicte civitatis tradito cujus siquidem albarani tenor sequitur sub his verbis. - Lo rey vol e mana que sien elegits en consellers de Barchinonalany present entrels quals no haja alcun en cap los dejus nomenats micer Pere Terre Guillen dez Torrent micer Johan dez Pla Johan de Gualbes Galceran Cestrada. Item vol e mana lo dit senyor quels dits consellers apresque seran elegits abans que isquen de la casa del concellnomenen e elegesquen en coadjutors lurs losquis seguexen. Joan de Muntros Francesch de Casasaga Guillem Ferrer Johan çes Anaces Francesh Cisa Miquel Casell Simon de Fores lo prohom Francesch Ponç notari Guerau Julia pellicerPere Palau cuyrater en Gomis lancer Pere Pellicer sartre: et mes vol e mana lo senyor rey que losconsellers e consell de Barchinona no sentrameten de provehir de alcuns officis de que siaacustumat tro aci provehit lo dia de la eleccio dels consellers.
- Et ob importunitatem nonnullorumzizaniam seu discordiam in dicta civitate seminare volencium dicta eleccio non fuerit facta nec secuta prout decet imo consiliarii et consilium civitatis prefate pro evitandis diversis periculis atque dampnis que dicte civitati potuerunt iminere et parata erant dicte eleccioni habuerunt omnino consentire quamvis contra dicta privilegia et usus antiquos et libertates et franquitates in eadem civitate observatos vel observatas ut prefertur esset facta dignaremur eis super his pro concervacionedictorum privilegiorum libertatum franquitatum et usuum omnino de remedio congruo providere. Nosque dictis suplicationibus inclinati benigne certifficati veridice de predictis recognitis et in nostro consilio dictis privilegiis et usibus diligenter examinatis reperimus dictum mandatum genitoris nostri sepe dicti et per consequens eleccionem inde secutam fuisse et esse factam contra tenorem ipsorum privilegiorum libertatum franquitatum et usuum antiquorum predictorum: volentes sicut convenit eosdem remanere illesos tenore presentis laudantes approbantes ratifficantes et confirmantes dicte civitati omnia et singula privilegia libertates franquitates et usus ab antiquo super his concessa et concessas et factos et ea reducentes ad statum quo erant ante mandatum regium et eleccionem vigore ipsius factam: dictum mandatum et eleccionem et omnia alia et singula vigore dicti mandati processa tanquam contra dicta privilegia libertates franquitates et usus factos et consessos revocamus et anullamus et pro nullis et revocatis haberi volumus ac si non essent facta et carere volumus omni roboris firmitate. Sed quia instante et requirente et supplicante dicta civitate didicimus et percepimus consiliarios dicte civitatis pro regimine presentis anni in festo beati Andree proxime venturo terminandi licet modo et forma illegitimis ut premittitur electos fuisse esse utiles in regimine tam ex maturitate etatis quam in sciencia et negociorum experiencia reipublice fructuosos: ideo de consensu et ad supplicacionem humilem civitatis predicte propterea nobis factam dictam eleccionem consiliariorum necnon eleccionem centum juratorum et alios quoscumque

actus per dictos consiliarios factos licet de se cassa et nulla racionibus supradictis de nostre plenitudine potestatis tenore presentis habilitamus corroboramus confirmamus et omnem efficaciam valorem confirmacionem seu corroboracionem habere volumus et jubemus ac si per modum et formam legitimos ab antiquo in dicta civitate assuetos essent facta dictis privilegiis et libertatibus franquitatibus et usibus in eorum robore permanentibus et valore. Et quia de officio mostaçafi ac etiam de aliis officiis civitatis prefate non est adhuc hoc anno provisum mandato domino genitoris nostri hoc impediente de quibus tam in festo sancti Andreequam in festo beate Lucie proxime preteritis juxta dicte civitatis privilegia debebat necessario provideri: ad supplicacionem eandem per dictam civitatem nobis factam ut prefertur dictum impedimentum dicti mandati ex toto tollentes volumus et jubemus ac licenciam plenarium elargimur quod dicti consiliarii et consilium centum juratorum provideant hac vice tamen infra quindecim dies a data hujusmodi in antea continue subsequentes de dictis officiis juxta eorum privilegia et usus ex eis ab antiquo hactenus observatos sic quod de cetero et temporibus futuris de dictis officiis habeant provideri diebus et festis in quibus juxta dictorum privilegiorum libertatum franquitatum et usuum ab antiquo observatorum series et tenores est fieri consuetum. Mandantes per presentem omnibus et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod predicta omnia et singula prout desuper continentur servent et servari faciant inconcusse et non contraveniant aliqua racione vel causa si de nostra confidunt gratia vel amore. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo assueto pendenti roboratam. Data Barchinone XXV die januarii anno a nativitate Domini millessimo CCCLXXX septimo regnique nostri anno primo. - Gar. cancelarius. - Dominus rex ex ordinacione facta in consilio mandavit michi Bernardo de Jonquerio. - Dominus rex habuit eam pro visa. - Idem.