CIII. Reg. n. 1902, fol. 56. 16 set. 1392.

CIII.
Reg. n. 1902, fol. 56. 16 set. 1392.

Nos Johanneset cetera circa curam gregis dominici sub nostri residentis imperiomultiplicem nos decet solicitudinem adhibere ut in omnibus erga ipsum caritatis unitas et honestatis splendor elucescat in suique nitore Altissimus delectetur. Sane quia vos fideles nostri magistri axie civitatis Barchinone considerato quod ab adolecencia prona est vita hominis ad peccandum et diversis inquinamentis obnoxia viciorum quodque fidelibus christianis paravit Creatoris clemencia opera caritatis et divina misteria per que eorum valeant reatum delere et ad vitam eternam gloriosius pervenire: ad Dei et beate Marie virginis ejus matris laudem et gloriam ut inter vos caritatis invalescat idemnitas et ob devotionem et honorem beate Caterineconfratriam habere peroptatis ex qua opera caritatis ac misteria et sacrifficia divina in divini cultus augmentacionem et vestrorum peccaminum redemcionem ac culparum omnium remissionem ut dilucide perpendi potest efundatur et de ac super statu felici regimine ac conservacione confratrieipsius quedam fuerunt per vos facta et nobis oblata capitula hujusmodi seriei.
- En nom de Deu sia. Com siacerta cosa a la vostra magnificencia et per tot lo monque una de las cosas per las quals los vostres regnes et terres et en special la ciutat de Barchinona son mantenguts honrats e nomenats es la mar et aço per raho dels navilis qui en aquells regneset ciutats venen et en aquella mes que en los altres lochsse fan los quals navilis esser no porien sino per los maestres daxa que aquells fan la art dels quals es fort necessaria et profitosa als dits regnes e terres et en special a la dita ciutat e encara universalment a tot lo mon e aquella art sia vengudaa gran minue per molts maltractaments et engans que per los oficials vostres et per patrons de navilis et altres tots dies se fan e son fets e aquells maestres que ara sonvullen viure en tal forma que sia honor de vos senyor et profit de lurs animes et de lurs cossos et de la cosa publica: per ço suppliquen a vostra senyoria que li placia regonexer o fer regonexer los capitolset ordinacions seguents los quals aquells supplicants entenen esser necessaris et profitosos a la dita art et a la cosa publica e aquells senyor sia vostra merce consentir et atorgar. Primerament que per reverencia et honor de nostre senyor Deu et de madona santa Maria mare sua et de la verge gloriosa madona Santa Caterina la qual la dita art per tots temps invoca et ha hauda en devocio aquells maestres daxa pusquen fer et ordenar confraria en la qual confraria se pusquen metretots los maestres que metre si volran et encara mullers infants et companyes lurs. Item que per ço que de la dita confraria se pusquendar et fer almoynes et seguir altres bones obres que tot maestre daxa que en aquella confraria se metrapach e haja a pagar cascuna setmana a la caxade la dita confraria o als qui aquells diners cullirandos diners cascun dissapte. Item que les mullers et infants e altres que seran de la dita confraria no sientenguts ne forçatsde pagar per setmana sino ço que ells graciosament se volran o lurs pares o mares prometran per ells. Item que cascu que en la dita confraria intrara haja et degeprometre a pagar a la dita confraria per la sua fi o a la sua fi alguna cosa: empero si fer nou volraque noy sia estret ni obligat. Item hage es dege pagar a la entrada alguna cosa: pero tot maestre haja a pagar a la entrada com se scriura per maestre quatre solidos et no menys los quals pach per be que jasia scrit en la confraria lo dia que exirade poder de maestre et volra pendre sou de maestre. Item que si algu de la dita confraria axi homcom dona o altra persona de la qual se faça cos morraque tots los confrares hajen e degen esser al soterrar del confrare mort: axi empero que pus lomarit o lo senyor de la casa hi sia que la dona no siatenguda de anarhi ne encorrega en alguna pena: pero si lo senyor no sera en la ciutat que sera a hosto en viatge o fora la ciutat que en aquell cas la mullerdaquell qui sera confrare hi haja a esser si just impediment no haura del qual sien creguts per lursimple sagrament: e si algu o alguna daquells qui seran tenguts de anarhi no seran al soterrar del dit cos pus just impediment no hagen del qual sien creeguts segons dit es que pach aquell per cascuna vegada que hi falliramitge liura de cera o VI diners. Item que cascunconfrare et confraressa haja o deje dir e açoprometra con entrara en ladita confraria XXX vegades la oracio del Pater noster et altres XXX la oracio de la Ave Maria per anima del confrare mort: e aço sia en carrech de la suaanima: e si dir nols volra que haja a dar dos diners per anima del mort o aquella almoyna ques volra.Item que dels diners del acapteo de la caxa de la confraria sie fet un aniversari de X misses per anima del mort en la sgleya hon lo corsjaura al qual aniversari sien presents aquells maestresque esser hi demanaran et que aquell aniversari sia fet la primera festa colent entre setmana que vendra apreslo dia que lo cors sera soterrat e si aquell dia fer nos pora en la altra apres vinent festa. Item sien donats lo dia que lo cors se soterrara per anima del dit defunt et per reverencia de lasV plagues que Jhesu-Christ soferi en lo seu cors a V pobres a menjar e a quascu VI diners per lo dit menjar los quals sien pagats dels dits diners de la dita caxa. Item que semblant aniversari e almoyna e oracions e Pater nostres et de la Ave Maria siendites e fetes per anima de cascun confrare que fora la ciutat morra hon se vulla que jaga et que siafet en la parroquia de hon sera. Item sia ordinacio de la confraria que si algun confrare o confraressa vendraa pobresa o fretura per malaltias o perdues o en altra qualsevol manera que los consols de la art et prohomens regidors o administradors dela caxa de la dita confreria deguen socorrer e ajudar dels diners de la dita caxa segons lur bon vijaresa aquell e a aquella que la dita fretura sostindra axien provisio de son menjar com en necessitat de metges et de medecinas com en totes altres coses a ell o a ella necessaries. Item que si algun confrare morra lo qual sia pobre a conexençadels dits consols et prohomens que dels diners de la dita caxa sien pagades les messions de la sepultura a coneguda de aquells consols et prohomens. Item que si cars sera que per fretura çoque Deus no vulla algun confrare sera cativat per moroso per males gents e sera atorgat a algun rescat que losdits consols et prohomens ab consell de quatre prohomens antichs de la art los quals sienelegits per ells pusquen dar dels dits diners de la dita casa aquella quantitat ques volran per traurer o rescatar lo dit pres o cativat. Item sien pagats daquells diners ciris lantes draps et altres coses que la dita art te ho volra tenir et haver o fer fer. Item per ço que les dites coses pushabundantment se pusquen fer que sia ordinacio entre los confrares que cascu en son testament façaalguna lexa a la caxa de la confraria et que en açono haja oblit: empero que si fer nou volra que noy sia stret ni obligat ne per açoencorrega en alguna pena. E per çoque les coses dessus dites o les davall scritesmils pusquen venir a bon acabament e perfeccio suppliquen los dits maestres daxa a ells esser atorgat que cascun any en lo dia de madona santa Caterina tots los dits maestres daxa se pusquene se hajen a aplegar en un loch ques volrane aqui facen fer un aniversari general per anima de tots defunts e fet aquell aniversari en aquell loch elegesquene deguen elegir II homens del lur art los quals sien per tot I any continuu appellats consols et hajen ple poder de exeguir totes et sengles coses en les presents ordinacionscontengudes e segons que açise conte: los quals consols elegits lodit dia per lo dit ofici hajen a jurar en poder del batlede Barchinona qui ara es o per temps sera que ells be leyalment et ab tota diligencia se hauran envers les coses açicontengudes tota malicia parcialitat e frau foragitadese que seran a tot profit de la art e dels patrons dels navilis et de la cosa publica en quant en ells sera. Item que aquell dia e hora mateixa sien elegits dos prohomens de la art los quals tenguen les claus de la caxa de la confraria dessusdita los quals hajen et sien tenguts jurar en poder del dit batle axi que los dits consols segons que en lo precedent capitol se conte de que aquests II prohomens ensemps ab losdits consols administren los diners de la dita caxa et distribuesquen en les coses dessus dites et en altres que necessari sera a lur conexença. Pero si era cas que per raho de festes o solempnitatsques haguessen a fer per qualsevol rahose havia res a despendre dels dits diners que en aquelles messions aytals a fer los dits dos consolset dos prohomens hajen a convocar la art et abvoler daquells fer aquelles messions. Item que feta aquella eleccio los dits dos consols et dos prohomenslany passat hagen et dejen liurar les claus de la dita caxa a aquells qui novellament entraran et retre compte a ells de çoque administrat hauran et que sia posat en scrits entre ells tantost que hajen jurat en poder del batle de Barchinona segons que damunt es dit. Item que si cas seraque algu dels dits consols et prohomens per raho de malaltia o per anar en son viatge o per altra necessitat no podie entendre en aquestes coses que aquell pusque comanarson loc a aquell ques volra que per ell ho vulla emparar de tenir lo qual haja aquell poder semblant que aquell qui son loch II comenarahauria si era present e que aquell a qui ell ho comanarahaja tornar a jurar segons ell ha en poder del dit batle. Item que los dits dos consols hajen a cullir totes setmanes los diners del acapte en aquella millor manera que poran en carrech de lur consiencia: e per ço que los diners sien pus complidament collits et ab menys affany parria bo que stigues en ordinacio que tot maestre daxa que seramaestre major de algun navili o fusta o de altre obra cascun dissapte se haje es degeaturar e cullir de cascun de la dita confrariaque en aquella obra sera lo dret del acapte e que algu daquella obra no dega contrastar et que cascundissapte o en lo digmenge apres vinent aquell maestre major ho liure a I dels dits consols. Item que cascun maestre daxa que ira en viatge haje et degajaquir manat a son alberch que cascun dissapte sia dat als dits consols la dita almoyna: e si per ventura cascun dissapte nos pagava que aquell maestre con siatornat del viatge pach complidament tot çoque degut sera per les setmanes fallides sens tota diminucio. Item que per squivar totes baralles e males volentats entre los maestres de la dita art placia a vos senyor ordonar e manar que si algun maestre sera que tenga algun fadri et aquell fadrise exira de son maestre es volra metre abaltre maestre ans que no haura complit lo temps que havia promes star ab son maestre que algun altre maestre daxa no gos tenir ne pendreaquell fadri ni metrel en alguna obra dins lodit temps si doncs nou fa ab benivolençaet consentiment del maestre ab qui stava et açosots pena de X sous per cascuna vegada que contrafarade la qual pena sia adquisida la meytata vos senyor o al batle de Barchinona en nom vostre et laltrameytat a la caxa de la dita confraria. Item que si cas sera que baralla e discensio se seguesqueentre alguns de la dita art ensemps ço que Deus no vulla que lo batle de Barchinona qui ara es o per temps sera request per los dits consols siatengut de pendre aquells et reebre informacio de la dita baralla o discensio e forçaraquells qui de la dita art seran a fer pau et altra seguretat per tal que mal no si cresque et aço per via de imposicions de penes et en altra manera mitjençantjusticia. E no resmenys que lo dit batle request per los dits dos consols o la un dells siatengut pendre aquell o aquells de la dita art que los dits consols II nomenaran si a ell vist sera faedor et fer execucio o execucions daquells o de lurs bens per les penes si en algunes encorreguts seran de les quals penes senyor sia de vos o del dit batle en nom vostre la meytat et laltra meytat de la caxa de la dita confraria. Item vos placia senyor per ço que los maestres daxa que en aquella ciutat continuament habiten et stan mils sien tractats ordonar et manar que tot patro de qualsevol navili que volraasesure aquell navili pusque pendre per maestre major aquell ques volra: e pres aquell per maestreque dege requerir los dits dos consols que II donen maestres per fer continuar la obra que fer volra et que los dits consols II hajen a dar aytants maestres com volra si tants haver ne poran et si tants haver non poran que lur hajen a compartir dels altres obrers segons que conexeran ques pusquen be compartir a fi que cascun qui obrar volra pusque obrar et continuar sa obra. Et si per ventura lo dit patro nostendra per content dels maestres en volra haver mes o havernedestranys et per aquesta raho ne fara venir que los dits consols hajen poder tota frau et parcialitat cessant de compartir e mudar aquells maestres strangers et altres per les obres que en la ciutat se obraran a fi que aquells strangers qui no sostenen dels carrechs de la ciutat no sien en major grau que aquells de la ciutat et que cascun sia sots regiment dels dits consolsdementre que en les dites obres obraran. Item que cascunmaestre stranger qui en la ciutat vendra per obrar et lavorar en aquella sia forçat de pagar a la caxa de la dita art segons que losmaestres de la ciutat acustumen de pagar en las lursterres don aquells maestres seran con hi lavoren. Item que tot maestre stranger haja e dege estaren la obra dels dits navilis a tota conexençacorreccio e regiment dels dits dos consols dementre que en la ciutat sera e lavorara segons que losmaestres de la ciutat stan et haje anar si altres de la ciutat hi van a totes obres forçadesaxi reyals com de la ciutat o del general de Cathalunya com altres en que força se meta et aço sots pena de V sous per cascunjorn que per los consols seran requests la qual pena sia partida segons les altres penes pus prop damunt scrites. Item que los consols ab lomaestre major de cascun navili tatxen los loguersdels maestres e fadrins qui lavoraran en lo dit navili axi strangers com altres present empero e consintent lo patro del navili. Item que algun maestre daxa no gos metre en alguna obra honell lavor mes avant de I fadri et aço sots pena de V sous per cascun jorn pagadors segons damunt si donchs lo patro de la fusta non volia mes dels fadrins et que lo patro no pusque gitarde la obra lo fadri del maestre que en la sua obra lavorara. Item que si algun maestre daxa qui tenguafadri sera malalt que no pusque obrar que en aquell cars los consols dessus dits puxene deguen metre lo dit fadri del maestre malalt en aquellas obras quels sera be vist per çoque lo dit fadri no perda son temps et que lomaestre malalt se sostenga es puga socorrer ab lo guany del fadri. Item que tot patro qui façanavili algu gran o poch e lo navili que fara haja et deja haver viatge abans que lo dit navili sia fet o acabat de fer e si per spatxar lo navili pusviatge haura aquell patro haura necessari de haver maestres que lodit patro o son maestre del navili requiren losdits consols quels donen maestres per spatxar lodita obra: et si los dits consols no poran haver tants maestres com lo patro volra et aço per defalliment dels maestres que no seran en la ciutat hoper ço com seran per les altres obres qui axi mateix seran cuytades o hauran necessari despatxar que lavorslo dit patro ab consell dels dits consols e de sonmaestre major pusque fer venir et haver en sa obra maestres strangers de altres parts. Item que si lo dit patro que haura fets venir los dits maestres strangersa obrar son navili romandra de obrar derrera totes altres obres quel dit patro haje o dega aculliren la sua obra los maestres habitadors de la dita ciutat si algu ne ira en foll en cars que ni haja mester et que los dits consols loshi pusquen metre et compartir no gitantne losmaestres que lo dit patro haura fets venir si donchsaquell patro nols ne volia gitar. Item per squivar et cessar totes baralles et discensionsentre patrons e los maestres de axa et tota materia de questio placia a vos senyor manar et ordenar que siaservada la usançaque tots temps es stada servada çoes que tota la lenya ques fara lo dia del divendres sia de cascun maestre que aquella lenyafara e aquella ques fara lo dissapte sia del maestre major de la obra e semblantment tota lenya de membressia del maestre que la fa o qui fa lo dit membreet que ultra aço lo dit patro haje et degedar linyoles almangana barrines et altres coses segons son acustumadesde dar. Item vos placia senyor manar et atorgar a la dita art per be e pau de la art que si algun maestre strany o privat haura començada alguna obra per maestre major que algun altre maestre no gos sostraureaquella obra ne metres per maestre major en aquella si donchslo patro no posava que aquella obra II fos arrada et que lavors et abans haje a esser conegut per los dits consols et per quatre prohomens de la art per aquells consols elegidors et qui contrafara que per cascun jornpach V sous de ban pagadors et partidors segons les altres penes dessus dites servada empero la forma del capitol sobre aquestes coses fet en lo librede las ordinacions dels consols de la mar. Item per ço com moltes vegades per les rahons dessus dites et per moltes altres quesporan esdevenir sera necessari los dits consols haver consell dels prohomens de la dita art per çoplacia a vos senyor que los dits consols totes aytantesvegades com se volran e a ells sera vist faedor puxenappellar los maestres daxa e fer congregar en aquell bon loch que a ells parra o aquells quels plaura per haver consell lur e tractar de aquelles coses que per profit de la dita art los parraesser tractador en tant empero com toch les coses en los damunt dits capitols contengudes et no en altra manera et que cascun appellat hi dega esser la ora assignada et qui noy sera que pach per cascunavegada mitja liura de cera o XII diners guanyadors al ciri de la dita art o a la dita caxa. Item senyor com siarahonable cosa que qui ha lo carrech que dega sentir lo profit et econtra que alcunmaestre qui haja obrat en sa joventut segons que ha acustumataltre maestre no pusque esser gitat de la obra pusque sia abte et sufficient a obrar masque II sia tatxat lo salari segons çoque fara a coneguda del mestre major et consols.
- Tenore presentis ad devotam et humilem supplicationem pro parte vestri dictorum magistrorum axie nobis factam dictam confratriam et capitula preinserta ac omnia et singula in eis et quolibet ipsorum contenta grata habentes ea omnia attenta utilitate reipublice et nostra laudamus approbamus rattificamus et nostre auctoritatis ac confirmacionis presidio roboramus. Mandantes per hanc eandem gubernatori Cathalonievicario et bajulo Barchinone et ipsorum locatenentibus presentibus et futuris quatenus laudamentum approbacionem ratifficacionem et confirmacionem nostram hujusmodi ratas gratas et firma habeant teneant et observent juxta mentem et seriem dictorum capitulorum et faciant ab aliis invioinbiliter observari et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo pendenti munitam. - Data in monasterio sancti Cucuphatis VallensisXVI die seplembris anno a nativitate Domini MCCC nonagesimo secundo regnique nostri sexto. - Petrus Olsina. - Rex Johannes. - Dominus rex mandavit mihi Bernardo de Jonquerio.

CII. Reg.n°1900, fol. 129. 28 oct. 1391.

CII.
Reg.n°1900, fol. 129. 28 oct. 1391.

Nos Johannesetc. experimento probabili agnoscentes qualiter ex salubri deppendet regimine civitatum villarum et locorum felix statusconservacio pariter et augmentum cum bonorum sit omnium regimen ipsum causa potissima et effectus: ad ea solerter distrahimur ac opem et operam impendimus efficaces per que civitates ville et loca nostra presertim insignia regimine hujusmodi militent solidentur concordie fomite et fructus ex his percipiant orituros. Oblatis ergo nostro regio culmini reverenter pro parte vestri fidelium juratorum consilii ac universitatis Villefranche Penitensis que inter ceteras villas nostras est satis notabilis et insignis capitulis que sequntur.
- Molt alt el molt excellent princep et senyor: com per vigor de una declaracio o ordinacionovellament per vos feta en Vilafrancha de Penedes en et sobre la eleccio dels jurats faedora el dels pagaments faedors per la universitat et singulars de la dita vila e encare sobre la estima daquells qui frau o falsiafaran en manifestar lo siti o renda et altres coses tocants lo regiment daquella segons es largamentcontengut en una carta publica daquen feta a XXV dies doctubredel any prop passat et closa per en Pere de Beviuresecretari vostre fos moguda o sesperas a moure dissensiocontrast et questio entre los singulars de la dita universitat: los jurats et consell de la dita vila representans la universitat daquella volentsesquivar la dita questio et contrast et dar tot locpossible a degut ordre bon regiment et exercici de les eleccio et altres coses dessus dites han ordonats et concordatsentre si per ben de pau et de concordia et per conservacio de la dita universitat et singulars daquella los capitols davall scrits supplicant a la vostra reyal majestatet a la sua justicia et benignitat acostumada que aquells vulla loar et approvar et atorgar a la dita universitat et singulars daquella per bon estament e conservacio de la dita vila et singulars dessus dits e a profit de la cosa publica daquella. Primerament senyor es avengut et concordat per los dits jurats et consell que daquiavant en la eleccio dels jurats de la dita vila sien eletes en lanyprop vinent e daquiavant cascun any en lo dia de any nou cinch persones en jurats çoes que sien eletes tres persones per los tres officis en la forma contenguda en la dita declaracio o ordinacio feyta per lo dit senyor rey çoes de homens de plaçade savis et de drapers una per cascun offici et de les dites tres persones axi eletes et meses cascunaen un rodoli de cera per la manera et forma ja atorgada les dues sien jurats segons que en la dita declaracio es contengut. Item que dels tres officis ço es notaris mercaders et sartres sien eletes tres persones ço es una per cascun offici de les quals tres eletese meses cascuna en son rodoli siala una jurat segons la forma et tenor de la dita declaracio. Item que dels officis ço es mulaters et lauradors çabaters et texidors semblantment sien eletes tres persones çoes una de cascun offici et meses en losdits rodolins la una daquelles sia jurat segons forma et tenor de la dita declaracio. Item que dels quatre officisrestants en la dita vila ço es carnicers corredors ferrers picaperers et fusters sien eletes per la forma demunt dita quatre persones et que una daquelles siajurat segons la dita forma et tenor de la declaracio demunt dita per lo dit senyor rey feta. Item fon avengutet concordat per los dits jurats et consell que tots et sengles pagaments per qualque manera daquiavant faedorsper la dita universitat et singulars daquella se hajena fer pagar et exegir en la forma et manera quessegueix: ço es que la questa reyal de deu milia solidos et la obra de murs et de valls fogatgereempçodost et de princeps namque dons del senyor reyet de la senyora reyna et de primogenit et tots dons de cortsgenerals et particulars o per via de parlament faedors en qualque manera et totes altres exaccions o pagaments ques hajen a fer per qualque manera causa o raomajors o menors dels demunt nomenats se paguen e sexegesquianper la forma seguent: ço es que tot singular o habitant en la dita vila e tots aquells qui sien de contribucio daquella qui haje estima pujant a quantitat de quinze milia solidos inclusivament et de quinze milia solidos a avall quant que sia la sua estima façalibre de cascun daquests vint solidos et no mes avant. Item que tot singular o habitador de la dita vila que la sua estima pujara de quinze milia solidos en sus quant que puig la dita estima façalibre de cascun en lo present capitol contenguttrenta solidos et no mes avant.
- Tenore presentis quia diligenter recognitis et discussis capitulis preinsertis ac declaracione seu ordinacione de qua in eis fit mentio visum fuit ipsa capitula expedire imo necessaria intuere non parum comuni concordie ac regimini et statui prosperis dicte ville: ipsa et omnia in eisdem et unoquoque ipsorum contenta si et prout sunt per dictos juratos et consilium concordata juxta sui seriem pleniorem laudamus et etiam approbamus et vobis dictis juratis consilio et universitati ac singularibus ejus concedimus ad nostre beneplacitum voluntatis de certa sciencia et consulte: gubernatori generali nec non gubernatori Cathalonie principatus vicario subvicario el bajulo Villefranche et aliis universis et singulis officialibus nostris et subditis presentibus et futuris firmiter injungentes quatenus preinserta capitula quibus et contentis in eis et quolibet eorundem gaudere et uti possitis licite plene et libere omni impedimento cessante et etiam laudacionem approbacionem et concessionem nostram hujusmodi ad nostri beneplacitum ut est dictum rata et firma habeant teneant et observent et nil in contrarium faciunt vel attemtent aliqua ratione. In cujus rei testimonium hanc fieri et nostro pendenti sigillo jussimus comuniri. Data Ilerde vicesima octava die octobris anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesima primo regniquenostri quinto. - Petrus Çacalm. - Dominus rex mandavit michi Bartholomeo Sirvent. - Thesaurarius habuit eam pro visa. - Jacobus Quinta.

CI. Reg.n.1900, fol. 141. 22 ag. 1391.

CI.
Reg.n.1900, fol. 141. 22 ag. 1391.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum Valentie Majorice Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie: quoniam vidimus quandam cartam seu transumptum pergameum nobis pro parte vestri consiliariorum et proborum hominum civitatisVici partite regie exhibitum formam que sequitur continentem.
- Hoc est translatum bene et fideliter sumptum cum auctoritate et decreto infrascriptis a quadam carta pergameneaillustrissimi domini Jacobi recolende memorie regis Aragonum suoque sigillo majori de cera vermiliapendenti veta sirica rubei croceique coloris comunita cujus tenor talis est.
- Nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum Valencie Sardinie et Corsice ac comes Barchinoneattendentes quod si quospiam incolas et degentes in regnis et terris a Deo nobis traditis gubernandis debemus graciis et favoribus ampliare multo magis qui nostro speciali subsunt dominio tenemur privilegiis et regiis munificenciis decorare. Sane cum civitas Vici que noviter ad nostrum speciale pervenit dominium ex concambio quod de civitate jamdicta inter nos et venerabilem episcopum et capitulum vicensesextitit celebratum retroactis temporibus plurimum oppressa et vexata fuerit tum propter guerrarum discriminatum et propter angustias ac molestias que prefatam civitatem diversimode opportuit tolerare ex quibus non immerito ut ad statum tranquillum et pacificum reformetur per nos expedit providi: idcirco versus id nostrum animum dirigentes ad humilem supplicacionem nobis factam pro parte dicte civitatis et civium ejusdem nobis ut predicitur specialiter subditorum per Arnaldum Coch Bernardum de Vilarman Jacobum Januarii Petrum Mir Ferrarium Peroni et Anthonium Manyani cives dicte civitatis ad nos missos per dictam universitatem de speciali gracia et de certa sciencia per nos et omnes succesores nostros damus et concedimus perpetuo dicte universitati et vobis omnibus et singulis civibus ejusdem nobis specialiter subditis ut est dictum presentibus et futuris quod habeatis ac liceat vobis habere tres consiliarios et viginti juratos ex vobis ipsis tamen eligendis qui imperpetuum exerceant administracionem universorum negociorum factorum et jurium tantummodo dicte civitatis et regaliarum ejus et que ad utilitatem earum fuerint peragenda sicque de alia jurisdiccione se intromittere non valeant seu presumant ullo modo. Qui quidem consiliarii in festo sancti Andree proximo instanti eligantur per dictam universitatem vel per illos ex dicta universitate qui convenerint ad locum ubi facta preconitzacione ex causa premissa debuerit ipsa universitas congregari: et quod ipsi consiliarii sic electiantequam se intromittant de exercicio dicti oficii jurent et jurare teneantur in posse bajuli nostri dicte civitatis vel ejus locumtenentis per Deum et ejus sancta quatuor evangelia quod bene et legaliter se habebunt in administracione officii antedicti ad utilitatem et comodum jamdicte civitatis et ejus regaliarum donacioneet jurisdiccione ac juribus nostris illesis in omnibus preservatis: et quod postea dicti tres consiliarii eligantdictos viginti juratos qui viginti jurati jurentin posse dictorum consiliariorum tenere secretum et venire ad consilium eorum cum de mandato dicti bajuli nostri et voluntate dictorum consiliariorum ad ipsum consilium fuerint evocati nisi juste fuerint impediti et alias tractare et facere cum dictis consiliariis quod circa administracionem dicte civitatis utiliter fuerit faciendum donacione jurisdiccione ac nostris juribus semper salvis: et quod in alio anno sequenti in dicto festo ipsi viginti jurati vel qui convenerint ex eis ad consilium ipsorum eligant duas personas ex se ipsis que due persone sic electe incontinenti eligant quatuor personas ex viginti juratiset omnes dicte sex persone eligant dictos tres consiliariosex illis de dicta civitate nobis specialiter subditis ut superius dictum est quos eis visum fuerit fore ad dictum officium utiles et decentes ipsique tres consiliarii eligant postea dictos juratos secundum formam superius ordinatam: necnon ipsi jurati jurent statim prout supra est largius declaratum: et quod deinde annis singulis in eodem festo fiat dicta electio predictorum consiliariorum et juratorum secundum formam superius reservatam. Ipsi vero consiliarii et jurati sic electi ut predicitur teneantur subire onus dicti officii per unum annum post dictam eleccionem continue subsequentem et hoc si facere noluerint ad hoc per dictum nostrum bajulum compellantur: et si infra dictum annum decederent vel essent absentes seu infirmi aliqui ex dictis consiliariisvel juratis alii remanentes locum et vicem dictorum defunctorum absentium vel infirmorum supleant in premissis: et quod bajulus noster dicte civitatis presens et qui pro tempore fuerit mandet et faciat preconitzari consilium dictorum viginti juratorum in dicta civitate voce preconis que prectconizaciofiat de mandato dicti bajuli et cum voluntate dictorum cansiliariorumquando et quociens per dictos consiliarios idem bajulus fuerit requisitus. Presentem autem concessionem et privilegium tantummodo extendi volumus ad dictam civitatem et ad vos cives ejusdem qui ratione dicti concambii ad nostram specialem dicionemet dominium ut supradictum est pervenistis. In quorum omnium testimonium presens privilegium vobis fieri jussimus nostro sigillo appendicio comunitum. Actum est hoc Barchinone pridie idus octobris anno Domini millessimo trecentesimo quinto decimo. - Exa... co... - Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum Valencie Sardinie et Corsice ac comitis Barchinone. - Testes sunt infans Alfonsus comes Urgelli et vicecomes Agerensis Philipus de Salutiis Berengarius de Angularia Othonus de Montecatheno Petrus de Queralto. - Sig+num Bernardi de Turri scriptoris dicti domini regis qui hec scribi fecit cum raso et emendato in linea duodecima in duobus locis in altero quorum dicitur et si in altero seu ac clausit die et anno prefixis.
- Sig+num nostri Francisci de Sancto Vicencio domicelli vicarii et bajuli partis regie civitatis vicensispro illustrissimo Domino rege qui huic translato a dicto suo originali publico instrumento de verbo ad verbum bene et fideliter sumpto et cum eodem de verbo ad verbum legitime comprobato ut eidem tanquum suo originali predicto in judicio et extra fides plenaria ab omnibus impendatur ex parte dicti domini regis et auctoritate officii quo fungimur in hac parte auctoritatem nostram ordinariam impendimus et decretum die tercia mensis augusti anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagessimo primo presentibus testibus discretis Galcerando de Sancto Juliano presbitero Berengario Grayllera scriptore et Petro de Artiguiis fabro vicensibus. - Sig+num mei Nicolai Mathei notarii publici vicensisauctoritate domini vicensis episcopi qui hoc translatum a dicta originali carta regia bene et fideliter sumptum et cum eadem de verbo ad verbum legittime comprobatum auctorizatumque et decretatum ut supra patet per dictum venerabilem vicarium et bajulum scribi feci et die quarta augusti anno proxime suprascripto presentibus testibus discretis Galcerando de Sancto Juliano presbitero Berengario Grayllera et Raymundo de Castelleto scriptoribus vicensibus cum raso et emendato in XII linea ubi dicitur convenerint clausi. - Quia etiam post dicti transumpti exhibitionem fuit nobis humiliter expositum et supplicatum pro parte vestri dictorum consilioriorum et proborum hominum dicte partite quod licet in dicta civitate videlicet in parte regia per preinsertum privilegium regium sit solitum eligi quolibet anno die festi sancti Andree tres consiliarios et viginti juratos juxta tenorem dicti privilegii attamen quia videbatur eis esse magis utile quod eadem electio trium consiliariorum fieret taliter quod de qualibet manu eligeretur unus videlicet de manu majori unus de mediocri alius et de minori restans tertius et quod electio viginti juratorum haberet fieri similiter de dictis tribus manibus in hunc modum videlicet septem de manu majori septem de mediocri et residui sex ad complementum dictorum viginti de manu minori anno quolibet perpetuo supplicantes et humiliter deposcentes predicta que utilitatem totius rei publice dicte civitatis concernunt de solita regia benignitate eidem civitati per nos concedi et predictum privilegium in predictis ampliari: nosque ex premissis inducti annuentes benigne dicte supplicationi velut exaudibili tenore presentis vobis dictis consiliariis et probis hominibus civitatis Vici de partita regia de certa sciencia et ex speciali gratia ducimus concedendum statuendum et ordinandum dictumque privilegiumampliandum quod ex hinc habeatis et teneamini dictam facere eleccionem dictorum consiliariorum et juratorum quolibet anno perpetuo in dicta die sive festo sancti Andree in modum qui sequitur: videlicet quod de parte seu manu majori hominum dicte partis regie eligatur unus ex dictis consiliariis et de manu mediocri alius et de manu minori alius et quod de viginti juratis eligantur septem de manu majori et totidem de manu mediocri et de manu minori residui sex ad complementum dictorum viginti et hoc non obstante preinserto privilegio seu contentis in eo nec aliis etiam huic obviantibus que omnia quoad hec revocamus et nullius valoris seu momenti esse decernimus ex nostre regie plenitudinepotestatis. Mandantes quibusvis officialibus juratis et subditis nostris dicte civitatis Vici presentibus et futuris dictam eleccionem facientibus seu facere debentibus de certa sciencia et expresse sub ire et indignacionis nostre incursu et dicti juramenti virtute quatenus eandem eleccionem per modum pretensum et non alias quolibet anno in dicto die sive festo sancti Andree faciant juxta et secundum eorum bonum arbitrium et conscienciam quas in hiis virtute juramenti per eos prestandi oneramus hancque nostram concessionem cum solemnitatibus aliis in preinserto privilegio contentis teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant per quoscumque et contra non veniant seu aliquem contravenire permittant aliquo modo seu causa. In cujus rei testimonium presentem vobis fieri et sigillo majestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data Cesarauguste vigesima secunda die augusti anno a nativitate Domini millessimo trecentesimo XC primo regnique nostri quinto. - Vidit de Ponte. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum Valentie Majorice Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. - Rex Johannes. - Testes sunt reverendus in Christo pater Garciasarchiepiscopus Cesarauguste nobilis Raymundus vicecomesde Perilionibus et de Roda Raymundus Alamany de Cervilione Hugo de Angularia et Petrus de Vilariacutomilites. - Dominus rex mandavit michi Bernardo de Jonquerio.