CIII.
Reg. n. 1902, fol. 56. 16 set. 1392.
Nos Johanneset cetera circa curam gregis dominici sub nostri residentis imperiomultiplicem nos decet solicitudinem adhibere ut in omnibus erga ipsum caritatis unitas et honestatis splendor elucescat in suique nitore Altissimus delectetur. Sane quia vos fideles nostri magistri axie civitatis Barchinone considerato quod ab adolecencia prona est vita hominis ad peccandum et diversis inquinamentis obnoxia viciorum quodque fidelibus christianis paravit Creatoris clemencia opera caritatis et divina misteria per que eorum valeant reatum delere et ad vitam eternam gloriosius pervenire: ad Dei et beate Marie virginis ejus matris laudem et gloriam ut inter vos caritatis invalescat idemnitas et ob devotionem et honorem beate Caterineconfratriam habere peroptatis ex qua opera caritatis ac misteria et sacrifficia divina in divini cultus augmentacionem et vestrorum peccaminum redemcionem ac culparum omnium remissionem ut dilucide perpendi potest efundatur et de ac super statu felici regimine ac conservacione confratrieipsius quedam fuerunt per vos facta et nobis oblata capitula hujusmodi seriei.
- En nom de Deu sia. Com siacerta cosa a la vostra magnificencia et per tot lo monque una de las cosas per las quals los vostres regnes et terres et en special la ciutat de Barchinona son mantenguts honrats e nomenats es la mar et aço per raho dels navilis qui en aquells regneset ciutats venen et en aquella mes que en los altres lochsse fan los quals navilis esser no porien sino per los maestres daxa que aquells fan la art dels quals es fort necessaria et profitosa als dits regnes e terres et en special a la dita ciutat e encara universalment a tot lo mon e aquella art sia vengudaa gran minue per molts maltractaments et engans que per los oficials vostres et per patrons de navilis et altres tots dies se fan e son fets e aquells maestres que ara sonvullen viure en tal forma que sia honor de vos senyor et profit de lurs animes et de lurs cossos et de la cosa publica: per ço suppliquen a vostra senyoria que li placia regonexer o fer regonexer los capitolset ordinacions seguents los quals aquells supplicants entenen esser necessaris et profitosos a la dita art et a la cosa publica e aquells senyor sia vostra merce consentir et atorgar. Primerament que per reverencia et honor de nostre senyor Deu et de madona santa Maria mare sua et de la verge gloriosa madona Santa Caterina la qual la dita art per tots temps invoca et ha hauda en devocio aquells maestres daxa pusquen fer et ordenar confraria en la qual confraria se pusquen metretots los maestres que metre si volran et encara mullers infants et companyes lurs. Item que per ço que de la dita confraria se pusquendar et fer almoynes et seguir altres bones obres que tot maestre daxa que en aquella confraria se metrapach e haja a pagar cascuna setmana a la caxade la dita confraria o als qui aquells diners cullirandos diners cascun dissapte. Item que les mullers et infants e altres que seran de la dita confraria no sientenguts ne forçatsde pagar per setmana sino ço que ells graciosament se volran o lurs pares o mares prometran per ells. Item que cascu que en la dita confraria intrara haja et degeprometre a pagar a la dita confraria per la sua fi o a la sua fi alguna cosa: empero si fer nou volraque noy sia estret ni obligat. Item hage es dege pagar a la entrada alguna cosa: pero tot maestre haja a pagar a la entrada com se scriura per maestre quatre solidos et no menys los quals pach per be que jasia scrit en la confraria lo dia que exirade poder de maestre et volra pendre sou de maestre. Item que si algu de la dita confraria axi homcom dona o altra persona de la qual se faça cos morraque tots los confrares hajen e degen esser al soterrar del confrare mort: axi empero que pus lomarit o lo senyor de la casa hi sia que la dona no siatenguda de anarhi ne encorrega en alguna pena: pero si lo senyor no sera en la ciutat que sera a hosto en viatge o fora la ciutat que en aquell cas la mullerdaquell qui sera confrare hi haja a esser si just impediment no haura del qual sien creguts per lursimple sagrament: e si algu o alguna daquells qui seran tenguts de anarhi no seran al soterrar del dit cos pus just impediment no hagen del qual sien creeguts segons dit es que pach aquell per cascuna vegada que hi falliramitge liura de cera o VI diners. Item que cascunconfrare et confraressa haja o deje dir e açoprometra con entrara en ladita confraria XXX vegades la oracio del Pater noster et altres XXX la oracio de la Ave Maria per anima del confrare mort: e aço sia en carrech de la suaanima: e si dir nols volra que haja a dar dos diners per anima del mort o aquella almoyna ques volra.Item que dels diners del acapteo de la caxa de la confraria sie fet un aniversari de X misses per anima del mort en la sgleya hon lo corsjaura al qual aniversari sien presents aquells maestresque esser hi demanaran et que aquell aniversari sia fet la primera festa colent entre setmana que vendra apreslo dia que lo cors sera soterrat e si aquell dia fer nos pora en la altra apres vinent festa. Item sien donats lo dia que lo cors se soterrara per anima del dit defunt et per reverencia de lasV plagues que Jhesu-Christ soferi en lo seu cors a V pobres a menjar e a quascu VI diners per lo dit menjar los quals sien pagats dels dits diners de la dita caxa. Item que semblant aniversari e almoyna e oracions e Pater nostres et de la Ave Maria siendites e fetes per anima de cascun confrare que fora la ciutat morra hon se vulla que jaga et que siafet en la parroquia de hon sera. Item sia ordinacio de la confraria que si algun confrare o confraressa vendraa pobresa o fretura per malaltias o perdues o en altra qualsevol manera que los consols de la art et prohomens regidors o administradors dela caxa de la dita confreria deguen socorrer e ajudar dels diners de la dita caxa segons lur bon vijaresa aquell e a aquella que la dita fretura sostindra axien provisio de son menjar com en necessitat de metges et de medecinas com en totes altres coses a ell o a ella necessaries. Item que si algun confrare morra lo qual sia pobre a conexençadels dits consols et prohomens que dels diners de la dita caxa sien pagades les messions de la sepultura a coneguda de aquells consols et prohomens. Item que si cars sera que per fretura çoque Deus no vulla algun confrare sera cativat per moroso per males gents e sera atorgat a algun rescat que losdits consols et prohomens ab consell de quatre prohomens antichs de la art los quals sienelegits per ells pusquen dar dels dits diners de la dita casa aquella quantitat ques volran per traurer o rescatar lo dit pres o cativat. Item sien pagats daquells diners ciris lantes draps et altres coses que la dita art te ho volra tenir et haver o fer fer. Item per ço que les dites coses pushabundantment se pusquen fer que sia ordinacio entre los confrares que cascu en son testament façaalguna lexa a la caxa de la confraria et que en açono haja oblit: empero que si fer nou volra que noy sia stret ni obligat ne per açoencorrega en alguna pena. E per çoque les coses dessus dites o les davall scritesmils pusquen venir a bon acabament e perfeccio suppliquen los dits maestres daxa a ells esser atorgat que cascun any en lo dia de madona santa Caterina tots los dits maestres daxa se pusquene se hajen a aplegar en un loch ques volrane aqui facen fer un aniversari general per anima de tots defunts e fet aquell aniversari en aquell loch elegesquene deguen elegir II homens del lur art los quals sien per tot I any continuu appellats consols et hajen ple poder de exeguir totes et sengles coses en les presents ordinacionscontengudes e segons que açise conte: los quals consols elegits lodit dia per lo dit ofici hajen a jurar en poder del batlede Barchinona qui ara es o per temps sera que ells be leyalment et ab tota diligencia se hauran envers les coses açicontengudes tota malicia parcialitat e frau foragitadese que seran a tot profit de la art e dels patrons dels navilis et de la cosa publica en quant en ells sera. Item que aquell dia e hora mateixa sien elegits dos prohomens de la art los quals tenguen les claus de la caxa de la confraria dessusdita los quals hajen et sien tenguts jurar en poder del dit batle axi que los dits consols segons que en lo precedent capitol se conte de que aquests II prohomens ensemps ab losdits consols administren los diners de la dita caxa et distribuesquen en les coses dessus dites et en altres que necessari sera a lur conexença. Pero si era cas que per raho de festes o solempnitatsques haguessen a fer per qualsevol rahose havia res a despendre dels dits diners que en aquelles messions aytals a fer los dits dos consolset dos prohomens hajen a convocar la art et abvoler daquells fer aquelles messions. Item que feta aquella eleccio los dits dos consols et dos prohomenslany passat hagen et dejen liurar les claus de la dita caxa a aquells qui novellament entraran et retre compte a ells de çoque administrat hauran et que sia posat en scrits entre ells tantost que hajen jurat en poder del batle de Barchinona segons que damunt es dit. Item que si cas seraque algu dels dits consols et prohomens per raho de malaltia o per anar en son viatge o per altra necessitat no podie entendre en aquestes coses que aquell pusque comanarson loc a aquell ques volra que per ell ho vulla emparar de tenir lo qual haja aquell poder semblant que aquell qui son loch II comenarahauria si era present e que aquell a qui ell ho comanarahaja tornar a jurar segons ell ha en poder del dit batle. Item que los dits dos consols hajen a cullir totes setmanes los diners del acapte en aquella millor manera que poran en carrech de lur consiencia: e per ço que los diners sien pus complidament collits et ab menys affany parria bo que stigues en ordinacio que tot maestre daxa que seramaestre major de algun navili o fusta o de altre obra cascun dissapte se haje es degeaturar e cullir de cascun de la dita confrariaque en aquella obra sera lo dret del acapte e que algu daquella obra no dega contrastar et que cascundissapte o en lo digmenge apres vinent aquell maestre major ho liure a I dels dits consols. Item que cascun maestre daxa que ira en viatge haje et degajaquir manat a son alberch que cascun dissapte sia dat als dits consols la dita almoyna: e si per ventura cascun dissapte nos pagava que aquell maestre con siatornat del viatge pach complidament tot çoque degut sera per les setmanes fallides sens tota diminucio. Item que per squivar totes baralles e males volentats entre los maestres de la dita art placia a vos senyor ordonar e manar que si algun maestre sera que tenga algun fadri et aquell fadrise exira de son maestre es volra metre abaltre maestre ans que no haura complit lo temps que havia promes star ab son maestre que algun altre maestre daxa no gos tenir ne pendreaquell fadri ni metrel en alguna obra dins lodit temps si doncs nou fa ab benivolençaet consentiment del maestre ab qui stava et açosots pena de X sous per cascuna vegada que contrafarade la qual pena sia adquisida la meytata vos senyor o al batle de Barchinona en nom vostre et laltrameytat a la caxa de la dita confraria. Item que si cas sera que baralla e discensio se seguesqueentre alguns de la dita art ensemps ço que Deus no vulla que lo batle de Barchinona qui ara es o per temps sera request per los dits consols siatengut de pendre aquells et reebre informacio de la dita baralla o discensio e forçaraquells qui de la dita art seran a fer pau et altra seguretat per tal que mal no si cresque et aço per via de imposicions de penes et en altra manera mitjençantjusticia. E no resmenys que lo dit batle request per los dits dos consols o la un dells siatengut pendre aquell o aquells de la dita art que los dits consols II nomenaran si a ell vist sera faedor et fer execucio o execucions daquells o de lurs bens per les penes si en algunes encorreguts seran de les quals penes senyor sia de vos o del dit batle en nom vostre la meytat et laltra meytat de la caxa de la dita confraria. Item vos placia senyor per ço que los maestres daxa que en aquella ciutat continuament habiten et stan mils sien tractats ordonar et manar que tot patro de qualsevol navili que volraasesure aquell navili pusque pendre per maestre major aquell ques volra: e pres aquell per maestreque dege requerir los dits dos consols que II donen maestres per fer continuar la obra que fer volra et que los dits consols II hajen a dar aytants maestres com volra si tants haver ne poran et si tants haver non poran que lur hajen a compartir dels altres obrers segons que conexeran ques pusquen be compartir a fi que cascun qui obrar volra pusque obrar et continuar sa obra. Et si per ventura lo dit patro nostendra per content dels maestres en volra haver mes o havernedestranys et per aquesta raho ne fara venir que los dits consols hajen poder tota frau et parcialitat cessant de compartir e mudar aquells maestres strangers et altres per les obres que en la ciutat se obraran a fi que aquells strangers qui no sostenen dels carrechs de la ciutat no sien en major grau que aquells de la ciutat et que cascun sia sots regiment dels dits consolsdementre que en les dites obres obraran. Item que cascunmaestre stranger qui en la ciutat vendra per obrar et lavorar en aquella sia forçat de pagar a la caxa de la dita art segons que losmaestres de la ciutat acustumen de pagar en las lursterres don aquells maestres seran con hi lavoren. Item que tot maestre stranger haja e dege estaren la obra dels dits navilis a tota conexençacorreccio e regiment dels dits dos consols dementre que en la ciutat sera e lavorara segons que losmaestres de la ciutat stan et haje anar si altres de la ciutat hi van a totes obres forçadesaxi reyals com de la ciutat o del general de Cathalunya com altres en que força se meta et aço sots pena de V sous per cascunjorn que per los consols seran requests la qual pena sia partida segons les altres penes pus prop damunt scrites. Item que los consols ab lomaestre major de cascun navili tatxen los loguersdels maestres e fadrins qui lavoraran en lo dit navili axi strangers com altres present empero e consintent lo patro del navili. Item que algun maestre daxa no gos metre en alguna obra honell lavor mes avant de I fadri et aço sots pena de V sous per cascun jorn pagadors segons damunt si donchs lo patro de la fusta non volia mes dels fadrins et que lo patro no pusque gitarde la obra lo fadri del maestre que en la sua obra lavorara. Item que si algun maestre daxa qui tenguafadri sera malalt que no pusque obrar que en aquell cars los consols dessus dits puxene deguen metre lo dit fadri del maestre malalt en aquellas obras quels sera be vist per çoque lo dit fadri no perda son temps et que lomaestre malalt se sostenga es puga socorrer ab lo guany del fadri. Item que tot patro qui façanavili algu gran o poch e lo navili que fara haja et deja haver viatge abans que lo dit navili sia fet o acabat de fer e si per spatxar lo navili pusviatge haura aquell patro haura necessari de haver maestres que lodit patro o son maestre del navili requiren losdits consols quels donen maestres per spatxar lodita obra: et si los dits consols no poran haver tants maestres com lo patro volra et aço per defalliment dels maestres que no seran en la ciutat hoper ço com seran per les altres obres qui axi mateix seran cuytades o hauran necessari despatxar que lavorslo dit patro ab consell dels dits consols e de sonmaestre major pusque fer venir et haver en sa obra maestres strangers de altres parts. Item que si lo dit patro que haura fets venir los dits maestres strangersa obrar son navili romandra de obrar derrera totes altres obres quel dit patro haje o dega aculliren la sua obra los maestres habitadors de la dita ciutat si algu ne ira en foll en cars que ni haja mester et que los dits consols loshi pusquen metre et compartir no gitantne losmaestres que lo dit patro haura fets venir si donchsaquell patro nols ne volia gitar. Item per squivar et cessar totes baralles et discensionsentre patrons e los maestres de axa et tota materia de questio placia a vos senyor manar et ordenar que siaservada la usançaque tots temps es stada servada çoes que tota la lenya ques fara lo dia del divendres sia de cascun maestre que aquella lenyafara e aquella ques fara lo dissapte sia del maestre major de la obra e semblantment tota lenya de membressia del maestre que la fa o qui fa lo dit membreet que ultra aço lo dit patro haje et degedar linyoles almangana barrines et altres coses segons son acustumadesde dar. Item vos placia senyor manar et atorgar a la dita art per be e pau de la art que si algun maestre strany o privat haura començada alguna obra per maestre major que algun altre maestre no gos sostraureaquella obra ne metres per maestre major en aquella si donchslo patro no posava que aquella obra II fos arrada et que lavors et abans haje a esser conegut per los dits consols et per quatre prohomens de la art per aquells consols elegidors et qui contrafara que per cascun jornpach V sous de ban pagadors et partidors segons les altres penes dessus dites servada empero la forma del capitol sobre aquestes coses fet en lo librede las ordinacions dels consols de la mar. Item per ço com moltes vegades per les rahons dessus dites et per moltes altres quesporan esdevenir sera necessari los dits consols haver consell dels prohomens de la dita art per çoplacia a vos senyor que los dits consols totes aytantesvegades com se volran e a ells sera vist faedor puxenappellar los maestres daxa e fer congregar en aquell bon loch que a ells parra o aquells quels plaura per haver consell lur e tractar de aquelles coses que per profit de la dita art los parraesser tractador en tant empero com toch les coses en los damunt dits capitols contengudes et no en altra manera et que cascun appellat hi dega esser la ora assignada et qui noy sera que pach per cascunavegada mitja liura de cera o XII diners guanyadors al ciri de la dita art o a la dita caxa. Item senyor com siarahonable cosa que qui ha lo carrech que dega sentir lo profit et econtra que alcunmaestre qui haja obrat en sa joventut segons que ha acustumataltre maestre no pusque esser gitat de la obra pusque sia abte et sufficient a obrar masque II sia tatxat lo salari segons çoque fara a coneguda del mestre major et consols.
- Tenore presentis ad devotam et humilem supplicationem pro parte vestri dictorum magistrorum axie nobis factam dictam confratriam et capitula preinserta ac omnia et singula in eis et quolibet ipsorum contenta grata habentes ea omnia attenta utilitate reipublice et nostra laudamus approbamus rattificamus et nostre auctoritatis ac confirmacionis presidio roboramus. Mandantes per hanc eandem gubernatori Cathalonievicario et bajulo Barchinone et ipsorum locatenentibus presentibus et futuris quatenus laudamentum approbacionem ratifficacionem et confirmacionem nostram hujusmodi ratas gratas et firma habeant teneant et observent juxta mentem et seriem dictorum capitulorum et faciant ab aliis invioinbiliter observari et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo pendenti munitam. - Data in monasterio sancti Cucuphatis VallensisXVI die seplembris anno a nativitate Domini MCCC nonagesimo secundo regnique nostri sexto. - Petrus Olsina. - Rex Johannes. - Dominus rex mandavit mihi Bernardo de Jonquerio.
Reg. n. 1902, fol. 56. 16 set. 1392.
Nos Johanneset cetera circa curam gregis dominici sub nostri residentis imperiomultiplicem nos decet solicitudinem adhibere ut in omnibus erga ipsum caritatis unitas et honestatis splendor elucescat in suique nitore Altissimus delectetur. Sane quia vos fideles nostri magistri axie civitatis Barchinone considerato quod ab adolecencia prona est vita hominis ad peccandum et diversis inquinamentis obnoxia viciorum quodque fidelibus christianis paravit Creatoris clemencia opera caritatis et divina misteria per que eorum valeant reatum delere et ad vitam eternam gloriosius pervenire: ad Dei et beate Marie virginis ejus matris laudem et gloriam ut inter vos caritatis invalescat idemnitas et ob devotionem et honorem beate Caterineconfratriam habere peroptatis ex qua opera caritatis ac misteria et sacrifficia divina in divini cultus augmentacionem et vestrorum peccaminum redemcionem ac culparum omnium remissionem ut dilucide perpendi potest efundatur et de ac super statu felici regimine ac conservacione confratrieipsius quedam fuerunt per vos facta et nobis oblata capitula hujusmodi seriei.
- En nom de Deu sia. Com siacerta cosa a la vostra magnificencia et per tot lo monque una de las cosas per las quals los vostres regnes et terres et en special la ciutat de Barchinona son mantenguts honrats e nomenats es la mar et aço per raho dels navilis qui en aquells regneset ciutats venen et en aquella mes que en los altres lochsse fan los quals navilis esser no porien sino per los maestres daxa que aquells fan la art dels quals es fort necessaria et profitosa als dits regnes e terres et en special a la dita ciutat e encara universalment a tot lo mon e aquella art sia vengudaa gran minue per molts maltractaments et engans que per los oficials vostres et per patrons de navilis et altres tots dies se fan e son fets e aquells maestres que ara sonvullen viure en tal forma que sia honor de vos senyor et profit de lurs animes et de lurs cossos et de la cosa publica: per ço suppliquen a vostra senyoria que li placia regonexer o fer regonexer los capitolset ordinacions seguents los quals aquells supplicants entenen esser necessaris et profitosos a la dita art et a la cosa publica e aquells senyor sia vostra merce consentir et atorgar. Primerament que per reverencia et honor de nostre senyor Deu et de madona santa Maria mare sua et de la verge gloriosa madona Santa Caterina la qual la dita art per tots temps invoca et ha hauda en devocio aquells maestres daxa pusquen fer et ordenar confraria en la qual confraria se pusquen metretots los maestres que metre si volran et encara mullers infants et companyes lurs. Item que per ço que de la dita confraria se pusquendar et fer almoynes et seguir altres bones obres que tot maestre daxa que en aquella confraria se metrapach e haja a pagar cascuna setmana a la caxade la dita confraria o als qui aquells diners cullirandos diners cascun dissapte. Item que les mullers et infants e altres que seran de la dita confraria no sientenguts ne forçatsde pagar per setmana sino ço que ells graciosament se volran o lurs pares o mares prometran per ells. Item que cascu que en la dita confraria intrara haja et degeprometre a pagar a la dita confraria per la sua fi o a la sua fi alguna cosa: empero si fer nou volraque noy sia estret ni obligat. Item hage es dege pagar a la entrada alguna cosa: pero tot maestre haja a pagar a la entrada com se scriura per maestre quatre solidos et no menys los quals pach per be que jasia scrit en la confraria lo dia que exirade poder de maestre et volra pendre sou de maestre. Item que si algu de la dita confraria axi homcom dona o altra persona de la qual se faça cos morraque tots los confrares hajen e degen esser al soterrar del confrare mort: axi empero que pus lomarit o lo senyor de la casa hi sia que la dona no siatenguda de anarhi ne encorrega en alguna pena: pero si lo senyor no sera en la ciutat que sera a hosto en viatge o fora la ciutat que en aquell cas la mullerdaquell qui sera confrare hi haja a esser si just impediment no haura del qual sien creguts per lursimple sagrament: e si algu o alguna daquells qui seran tenguts de anarhi no seran al soterrar del dit cos pus just impediment no hagen del qual sien creeguts segons dit es que pach aquell per cascuna vegada que hi falliramitge liura de cera o VI diners. Item que cascunconfrare et confraressa haja o deje dir e açoprometra con entrara en ladita confraria XXX vegades la oracio del Pater noster et altres XXX la oracio de la Ave Maria per anima del confrare mort: e aço sia en carrech de la suaanima: e si dir nols volra que haja a dar dos diners per anima del mort o aquella almoyna ques volra.Item que dels diners del acapteo de la caxa de la confraria sie fet un aniversari de X misses per anima del mort en la sgleya hon lo corsjaura al qual aniversari sien presents aquells maestresque esser hi demanaran et que aquell aniversari sia fet la primera festa colent entre setmana que vendra apreslo dia que lo cors sera soterrat e si aquell dia fer nos pora en la altra apres vinent festa. Item sien donats lo dia que lo cors se soterrara per anima del dit defunt et per reverencia de lasV plagues que Jhesu-Christ soferi en lo seu cors a V pobres a menjar e a quascu VI diners per lo dit menjar los quals sien pagats dels dits diners de la dita caxa. Item que semblant aniversari e almoyna e oracions e Pater nostres et de la Ave Maria siendites e fetes per anima de cascun confrare que fora la ciutat morra hon se vulla que jaga et que siafet en la parroquia de hon sera. Item sia ordinacio de la confraria que si algun confrare o confraressa vendraa pobresa o fretura per malaltias o perdues o en altra qualsevol manera que los consols de la art et prohomens regidors o administradors dela caxa de la dita confreria deguen socorrer e ajudar dels diners de la dita caxa segons lur bon vijaresa aquell e a aquella que la dita fretura sostindra axien provisio de son menjar com en necessitat de metges et de medecinas com en totes altres coses a ell o a ella necessaries. Item que si algun confrare morra lo qual sia pobre a conexençadels dits consols et prohomens que dels diners de la dita caxa sien pagades les messions de la sepultura a coneguda de aquells consols et prohomens. Item que si cars sera que per fretura çoque Deus no vulla algun confrare sera cativat per moroso per males gents e sera atorgat a algun rescat que losdits consols et prohomens ab consell de quatre prohomens antichs de la art los quals sienelegits per ells pusquen dar dels dits diners de la dita casa aquella quantitat ques volran per traurer o rescatar lo dit pres o cativat. Item sien pagats daquells diners ciris lantes draps et altres coses que la dita art te ho volra tenir et haver o fer fer. Item per ço que les dites coses pushabundantment se pusquen fer que sia ordinacio entre los confrares que cascu en son testament façaalguna lexa a la caxa de la confraria et que en açono haja oblit: empero que si fer nou volra que noy sia stret ni obligat ne per açoencorrega en alguna pena. E per çoque les coses dessus dites o les davall scritesmils pusquen venir a bon acabament e perfeccio suppliquen los dits maestres daxa a ells esser atorgat que cascun any en lo dia de madona santa Caterina tots los dits maestres daxa se pusquene se hajen a aplegar en un loch ques volrane aqui facen fer un aniversari general per anima de tots defunts e fet aquell aniversari en aquell loch elegesquene deguen elegir II homens del lur art los quals sien per tot I any continuu appellats consols et hajen ple poder de exeguir totes et sengles coses en les presents ordinacionscontengudes e segons que açise conte: los quals consols elegits lodit dia per lo dit ofici hajen a jurar en poder del batlede Barchinona qui ara es o per temps sera que ells be leyalment et ab tota diligencia se hauran envers les coses açicontengudes tota malicia parcialitat e frau foragitadese que seran a tot profit de la art e dels patrons dels navilis et de la cosa publica en quant en ells sera. Item que aquell dia e hora mateixa sien elegits dos prohomens de la art los quals tenguen les claus de la caxa de la confraria dessusdita los quals hajen et sien tenguts jurar en poder del dit batle axi que los dits consols segons que en lo precedent capitol se conte de que aquests II prohomens ensemps ab losdits consols administren los diners de la dita caxa et distribuesquen en les coses dessus dites et en altres que necessari sera a lur conexença. Pero si era cas que per raho de festes o solempnitatsques haguessen a fer per qualsevol rahose havia res a despendre dels dits diners que en aquelles messions aytals a fer los dits dos consolset dos prohomens hajen a convocar la art et abvoler daquells fer aquelles messions. Item que feta aquella eleccio los dits dos consols et dos prohomenslany passat hagen et dejen liurar les claus de la dita caxa a aquells qui novellament entraran et retre compte a ells de çoque administrat hauran et que sia posat en scrits entre ells tantost que hajen jurat en poder del batle de Barchinona segons que damunt es dit. Item que si cas seraque algu dels dits consols et prohomens per raho de malaltia o per anar en son viatge o per altra necessitat no podie entendre en aquestes coses que aquell pusque comanarson loc a aquell ques volra que per ell ho vulla emparar de tenir lo qual haja aquell poder semblant que aquell qui son loch II comenarahauria si era present e que aquell a qui ell ho comanarahaja tornar a jurar segons ell ha en poder del dit batle. Item que los dits dos consols hajen a cullir totes setmanes los diners del acapte en aquella millor manera que poran en carrech de lur consiencia: e per ço que los diners sien pus complidament collits et ab menys affany parria bo que stigues en ordinacio que tot maestre daxa que seramaestre major de algun navili o fusta o de altre obra cascun dissapte se haje es degeaturar e cullir de cascun de la dita confrariaque en aquella obra sera lo dret del acapte e que algu daquella obra no dega contrastar et que cascundissapte o en lo digmenge apres vinent aquell maestre major ho liure a I dels dits consols. Item que cascun maestre daxa que ira en viatge haje et degajaquir manat a son alberch que cascun dissapte sia dat als dits consols la dita almoyna: e si per ventura cascun dissapte nos pagava que aquell maestre con siatornat del viatge pach complidament tot çoque degut sera per les setmanes fallides sens tota diminucio. Item que per squivar totes baralles e males volentats entre los maestres de la dita art placia a vos senyor ordonar e manar que si algun maestre sera que tenga algun fadri et aquell fadrise exira de son maestre es volra metre abaltre maestre ans que no haura complit lo temps que havia promes star ab son maestre que algun altre maestre daxa no gos tenir ne pendreaquell fadri ni metrel en alguna obra dins lodit temps si doncs nou fa ab benivolençaet consentiment del maestre ab qui stava et açosots pena de X sous per cascuna vegada que contrafarade la qual pena sia adquisida la meytata vos senyor o al batle de Barchinona en nom vostre et laltrameytat a la caxa de la dita confraria. Item que si cas sera que baralla e discensio se seguesqueentre alguns de la dita art ensemps ço que Deus no vulla que lo batle de Barchinona qui ara es o per temps sera request per los dits consols siatengut de pendre aquells et reebre informacio de la dita baralla o discensio e forçaraquells qui de la dita art seran a fer pau et altra seguretat per tal que mal no si cresque et aço per via de imposicions de penes et en altra manera mitjençantjusticia. E no resmenys que lo dit batle request per los dits dos consols o la un dells siatengut pendre aquell o aquells de la dita art que los dits consols II nomenaran si a ell vist sera faedor et fer execucio o execucions daquells o de lurs bens per les penes si en algunes encorreguts seran de les quals penes senyor sia de vos o del dit batle en nom vostre la meytat et laltra meytat de la caxa de la dita confraria. Item vos placia senyor per ço que los maestres daxa que en aquella ciutat continuament habiten et stan mils sien tractats ordonar et manar que tot patro de qualsevol navili que volraasesure aquell navili pusque pendre per maestre major aquell ques volra: e pres aquell per maestreque dege requerir los dits dos consols que II donen maestres per fer continuar la obra que fer volra et que los dits consols II hajen a dar aytants maestres com volra si tants haver ne poran et si tants haver non poran que lur hajen a compartir dels altres obrers segons que conexeran ques pusquen be compartir a fi que cascun qui obrar volra pusque obrar et continuar sa obra. Et si per ventura lo dit patro nostendra per content dels maestres en volra haver mes o havernedestranys et per aquesta raho ne fara venir que los dits consols hajen poder tota frau et parcialitat cessant de compartir e mudar aquells maestres strangers et altres per les obres que en la ciutat se obraran a fi que aquells strangers qui no sostenen dels carrechs de la ciutat no sien en major grau que aquells de la ciutat et que cascun sia sots regiment dels dits consolsdementre que en les dites obres obraran. Item que cascunmaestre stranger qui en la ciutat vendra per obrar et lavorar en aquella sia forçat de pagar a la caxa de la dita art segons que losmaestres de la ciutat acustumen de pagar en las lursterres don aquells maestres seran con hi lavoren. Item que tot maestre stranger haja e dege estaren la obra dels dits navilis a tota conexençacorreccio e regiment dels dits dos consols dementre que en la ciutat sera e lavorara segons que losmaestres de la ciutat stan et haje anar si altres de la ciutat hi van a totes obres forçadesaxi reyals com de la ciutat o del general de Cathalunya com altres en que força se meta et aço sots pena de V sous per cascunjorn que per los consols seran requests la qual pena sia partida segons les altres penes pus prop damunt scrites. Item que los consols ab lomaestre major de cascun navili tatxen los loguersdels maestres e fadrins qui lavoraran en lo dit navili axi strangers com altres present empero e consintent lo patro del navili. Item que algun maestre daxa no gos metre en alguna obra honell lavor mes avant de I fadri et aço sots pena de V sous per cascun jorn pagadors segons damunt si donchs lo patro de la fusta non volia mes dels fadrins et que lo patro no pusque gitarde la obra lo fadri del maestre que en la sua obra lavorara. Item que si algun maestre daxa qui tenguafadri sera malalt que no pusque obrar que en aquell cars los consols dessus dits puxene deguen metre lo dit fadri del maestre malalt en aquellas obras quels sera be vist per çoque lo dit fadri no perda son temps et que lomaestre malalt se sostenga es puga socorrer ab lo guany del fadri. Item que tot patro qui façanavili algu gran o poch e lo navili que fara haja et deja haver viatge abans que lo dit navili sia fet o acabat de fer e si per spatxar lo navili pusviatge haura aquell patro haura necessari de haver maestres que lodit patro o son maestre del navili requiren losdits consols quels donen maestres per spatxar lodita obra: et si los dits consols no poran haver tants maestres com lo patro volra et aço per defalliment dels maestres que no seran en la ciutat hoper ço com seran per les altres obres qui axi mateix seran cuytades o hauran necessari despatxar que lavorslo dit patro ab consell dels dits consols e de sonmaestre major pusque fer venir et haver en sa obra maestres strangers de altres parts. Item que si lo dit patro que haura fets venir los dits maestres strangersa obrar son navili romandra de obrar derrera totes altres obres quel dit patro haje o dega aculliren la sua obra los maestres habitadors de la dita ciutat si algu ne ira en foll en cars que ni haja mester et que los dits consols loshi pusquen metre et compartir no gitantne losmaestres que lo dit patro haura fets venir si donchsaquell patro nols ne volia gitar. Item per squivar et cessar totes baralles et discensionsentre patrons e los maestres de axa et tota materia de questio placia a vos senyor manar et ordenar que siaservada la usançaque tots temps es stada servada çoes que tota la lenya ques fara lo dia del divendres sia de cascun maestre que aquella lenyafara e aquella ques fara lo dissapte sia del maestre major de la obra e semblantment tota lenya de membressia del maestre que la fa o qui fa lo dit membreet que ultra aço lo dit patro haje et degedar linyoles almangana barrines et altres coses segons son acustumadesde dar. Item vos placia senyor manar et atorgar a la dita art per be e pau de la art que si algun maestre strany o privat haura començada alguna obra per maestre major que algun altre maestre no gos sostraureaquella obra ne metres per maestre major en aquella si donchslo patro no posava que aquella obra II fos arrada et que lavors et abans haje a esser conegut per los dits consols et per quatre prohomens de la art per aquells consols elegidors et qui contrafara que per cascun jornpach V sous de ban pagadors et partidors segons les altres penes dessus dites servada empero la forma del capitol sobre aquestes coses fet en lo librede las ordinacions dels consols de la mar. Item per ço com moltes vegades per les rahons dessus dites et per moltes altres quesporan esdevenir sera necessari los dits consols haver consell dels prohomens de la dita art per çoplacia a vos senyor que los dits consols totes aytantesvegades com se volran e a ells sera vist faedor puxenappellar los maestres daxa e fer congregar en aquell bon loch que a ells parra o aquells quels plaura per haver consell lur e tractar de aquelles coses que per profit de la dita art los parraesser tractador en tant empero com toch les coses en los damunt dits capitols contengudes et no en altra manera et que cascun appellat hi dega esser la ora assignada et qui noy sera que pach per cascunavegada mitja liura de cera o XII diners guanyadors al ciri de la dita art o a la dita caxa. Item senyor com siarahonable cosa que qui ha lo carrech que dega sentir lo profit et econtra que alcunmaestre qui haja obrat en sa joventut segons que ha acustumataltre maestre no pusque esser gitat de la obra pusque sia abte et sufficient a obrar masque II sia tatxat lo salari segons çoque fara a coneguda del mestre major et consols.
- Tenore presentis ad devotam et humilem supplicationem pro parte vestri dictorum magistrorum axie nobis factam dictam confratriam et capitula preinserta ac omnia et singula in eis et quolibet ipsorum contenta grata habentes ea omnia attenta utilitate reipublice et nostra laudamus approbamus rattificamus et nostre auctoritatis ac confirmacionis presidio roboramus. Mandantes per hanc eandem gubernatori Cathalonievicario et bajulo Barchinone et ipsorum locatenentibus presentibus et futuris quatenus laudamentum approbacionem ratifficacionem et confirmacionem nostram hujusmodi ratas gratas et firma habeant teneant et observent juxta mentem et seriem dictorum capitulorum et faciant ab aliis invioinbiliter observari et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo pendenti munitam. - Data in monasterio sancti Cucuphatis VallensisXVI die seplembris anno a nativitate Domini MCCC nonagesimo secundo regnique nostri sexto. - Petrus Olsina. - Rex Johannes. - Dominus rex mandavit mihi Bernardo de Jonquerio.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.