LXXXII. Reg.n.1890, fol.131.20 mar.1387.

LXXXII.
Reg.n.1890, fol.131.20 mar.1387.

Nos Johannes Dei gratia &c. viso quodam privilegio facto et concesso universitati Ilerdeper serenissimum dominum Petrum recolende memorie regem Aragonum genitorem nostrum dato et acto BarchinoneXXVII die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVI ejusque bulla plumbea impendenti munito continente ordinaciones quas idem genitor noster servari exinde voluit super eleccionibus paciariorum(paheres de Lérida) consiliariorum et aliorum officialium in dicto privilegio contentorum et super convocacione ac celebratione consiliorum generalium et particularium civitatis ipsius: et intellecto quod ipsis ordinacionibus deductis in praticam sequebantur aliqua inconveniencia et specialiter difficultas habendi consilia generalia vel particularia ob que negocia dicte civitatis turbabantur protelabantur nimium et sepissime in devium veniebant: idcirco suplicantibus nobis Dominico de Montsuar et Nicolao Çabaterii nunciis dicte civitatis in nostra curia presentibus habito super hiis maturo et digesto consilio informati ad plenum per fidelem consiliarium et negociorum nostre curie promotorem Andream de Contijoch qui ut locumtenens regni diu fuit et stetit in civitate predicta et semel mandato regio fecit eleccionesconsiliariorum dicte civitatis interfuitque sepissime in ejus consilio in quibus ut dixit nedum expediens imo neccessarium erat provisiones facere infrascriptas correcciones et suplicaciones fecimus que sequntur quas ut ab ipsis consiliariis melius intelligi valeant in vulgari poni fecimus ut sicut alie quas corrigunt et suplent habeant vim robur et firmitatem privilegii cunctis temporibus pereniter valituri.
- Primerament com en la dita ordinacio real entre les altres coses per toldrecas ques poria sdevenir es assaber que per absencia de alguns nos poria tenir consell general si tots los cinquanta consellers qui fan consell general hi havien a esser ni consell particular si tots losXXII consellers qui fan consell particular hi havien a esser sia expressament contengut et ordenat que si alguns dels dits consellers seran absents o empaxats axis com dit es pus quels consellers sien appellatspublicament e axi com es acostumat que almenys XXX prohomens hajen a esser en los consells generals es assaber nou dels quinze de la ma major et nou dels XV de la ma mijana e nou dels XV de la ma menor e tres dels V consellers dels officis axique entre tots sian almeyns XXX e que almenys XV hajen a esser en los consells particulars es assaber V dels consellers de la ma major e V daquells de la ma mijanaet V daquells de la ma menor e si aquell un dels XXII qui fan consell particular qui es dels officis es a compliment dels dits XV que puxaesser: e segons informacio quel senyor rey ne ha haudaaço import en si gran difficultat de haver et tenir consell algu general o particular en la dita ciutat per tal com es leugera cosa de fallir en los consells generals algun conseller dels nou qui de cascuna ma hi ha a esser almenys axi que posat que en los consells generals ne hajenou o X o XV de cascuna de les dues mans et de la tercera ma no ni fall sino un posat quen hi haje per ventura VIII o si nhi fall un dels consellers dels officis qui almenys hi ha a esser nos pot tenir consell general o posat que en los consells particulars ne haje a esser de cascuna de les dues mans si nhi fall un dels V de la tercera ma qui hi han a esser nos pot tenir consell particular de que shan seguits en la dita ciutat segons queldit senyor ha sabut despuys que la dita ordinacio sesfeta grans inconvenients e distrigament et allongamentdel affers de la dita ciutat: corregin en açola dita ordinacio reyal vol ordone e stableixque daqui avant puys quels consells generals sien appellats publicament tota frau cessant abcrida e ab albarans segons que es acostumat loscuals albarans se hajen a fer a tots loscincuanta consellers o a lurs alberchs posat que absens o empatxats sien que almenys XXX consellers dels dits L facen consell general axi com era ja ordonat: mas que daci avant no sia feta differencia de les mans de que devien esser ans basten tots los dits consells generals quey sien XXX consellers o pus tro en nombre de L de mans se vullesien de la dita ciutat e semblant sia en losconsells particulars on hajen a esser almenys quinze: es assaberque pus que tota frau cessant sienfets los dits albarans a tots los XXII consellers qui fan consell particular o a lurs alberchs posat que empatxats o absents sien ey seran almenys XV consellers quels XV facen consell particular no fahen differencia de quals sien e ab aço seran tolts los inconvenients quis seguien conera feta differencia de les dites mans. Item es contengut en la dita ordinacio que en algun consell general o particular o altre de la dita ciutat no gos entrar algu qui no sieconseller exceptats los pahers e algunes persones alli nomenades. E com sie necesari queldit sindich de la dita ciutat sie o puxe entrar en aquells per tal que sie informat dels fets o drets de la dita ciutat per los quals ha a esser e entervenir sovinen les corts et altres lochs: per ço lo dit senyor reysuplin en aço la dita ordinacio ordona e stableix quel sindich de la dita ciutat qui es o sera daquiavant puxe entrar esser e estar en losconsells generals particulars et altres de la dita ciutat tota pena cessant mas que noy haje veu alguna. Mes avant lo dit senyor supplin en aço la dita ordinacio volent provehir a cas ques poria sdevenir es a sabersi per qualque necessari se esdevenia que en la dita ciutat hagues obs consell general o particular con la host es fora de la dita ciutat: vol ordona et stableix que daqui avant per tots temps con la host deura exirde la dita ciutat per host reyal o vicinal o altre qualsevol raho quels quinze consellers de la ma major elegesquen III consellers de si mateixs elsXV consellers de la ma mijana altres tres consellers de si mateixs els XV de la ma menor altres III de si mateixsels V consellers dels officis ne elegesquen un de si mateixs. Guardense pero tots los damunt dits L consellers que elegesquen cascuns de si mateixs aquells que sien pus vells o inhabils a hostejar o qui per altra raho alguna haurien a romanir. E si avenir no sen poden cascuns de sa ma entre si mateixs quelofficial qui traura la dita host ab consell dels paherslos elegesque: los quals deu consellers axielets romanguen en la dita ciutat. E si cas sera que per alguna causa o raho necessaria hauran obs consell general dins la dita ciutat la dita host difora lavors los X consellers elegesquen XX homens los millors o pus enteses daquells qui romasesseran en la dita ciutat ab los quals e ab los dos pahers qui tots temps acostumen romanir absent la dita host facen consell general guardantse que nol tinguensi per gran et fort necessaria causa no sera. Item es contengut en lodit privilegi reyalque si algun clergue ancara conjugat sera elet a conseller daquells VIII consellers qui han a termenarlos bans de la dita ciutat no sia admes a usar del dit offici de conselleria si donchs abans no assegura sufficienment en poder del veguer de Leyda ab pena de M solidos barchinonenses e ab fermances legues que durant lo dit offici de conselleria no allegara coronane haura recors a jutge o cort eclesiastica per algun fet civil o criminal ne per algun ban: e segons que de cert lodit senyor ha sabut algun qui sia estat elet a esser dels dits VIII consellers no haje volguda fer ni donar la dita caucio ans expressament hajen tots dit que no volen esser consellers si a darla han e quels plau molt que noy sienadmeses com sia offici de carrech et destorb de lursaffers e del qual no han algun salari: per ço lo dit senyor hagut per cert que jatsia puxen esser forçats o pendre lo dit offici de conselleria pero no poden ab justicia esser forçats a dar la dita caucio: per ço revoca et tol de tot en tot la dita caucio e vol que siaaxi com si en lo dit provilegi posada no fos. En totes les altres coses vol e ordona lo dit senyor a que stiguen en sa força et valor lo dit privilegi et ordinacio dels consells de la dita ciutat e de les eleccions en aquell ordenades e totes et sengles altres coses contengudesen aquell lo dit senyor confirma loa et approvaaxi com a coses be et rahonablement ordenades.
- Mandantes itaque firmiter et expresse sub pena in dicto privilegio contenta curie et vicario Ilerde vel ejus locumtenenti paciariis et probis hominibusac toti universitati Ilerde et singularibus ejusdem presentibus et futuris quatenus correcciones et suppleciones nostras hujusmodi factas de certa sciencia et consulte teneant firmiter et observent tenerique et observari ab omnibus faciant inconcusse nichil la contrarium tentaturi. In cujus rei testimonium presentem vobis fieri et sigillo nostro impendenti jussimus comuniri. Data BarchinoneXX die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVII regniquonostri primo. - Franciscus Çacosta. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Raimundus vicecomes de Roda Gastonus de Monthecatheno Eymericus de Cintillis et Jacobus Castellarii milites. - Dominus rex presente infante Martino duce Montisalbimandavit michi Bernardo de Jonquerio.

LXXXI. Reg.n.1890, fol.38.25 ene.1387.

LXXXI.
Reg.n.1890, fol.38.25 ene.1387.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum &. Quia pro parte universitatis civitatis Barchinone et singularium ejusdem fuit nobis humiliter suplicatum quod cum tempore
eleccionis fiende de conciliariis et juratis dicte civitatis pro anno presenti videlicet in festo beati Andree proxime preterito secundum privilegia et bonos usus ab antiquo in dicta civitate observatos obstante quodam mandato serenissimi domini regis Petrimemorie recolende genitoris nostri in quodam albarano sigillo secreto ejusdem domini sigillato contento et per Bartholomeum Sirvent secretarium ejusdem domini Andree Figueras scribe consilii dicte civitatis tradito cujus siquidem albarani tenor sequitur sub his verbis. - Lo rey vol e mana que sien elegits en consellers de Barchinonalany present entrels quals no haja alcun en cap los dejus nomenats micer Pere Terre Guillen dez Torrent micer Johan dez Pla Johan de Gualbes Galceran Cestrada. Item vol e mana lo dit senyor quels dits consellers apresque seran elegits abans que isquen de la casa del concellnomenen e elegesquen en coadjutors lurs losquis seguexen. Joan de Muntros Francesch de Casasaga Guillem Ferrer Johan çes Anaces Francesh Cisa Miquel Casell Simon de Fores lo prohom Francesch Ponç notari Guerau Julia pellicerPere Palau cuyrater en Gomis lancer Pere Pellicer sartre: et mes vol e mana lo senyor rey que losconsellers e consell de Barchinona no sentrameten de provehir de alcuns officis de que siaacustumat tro aci provehit lo dia de la eleccio dels consellers.
- Et ob importunitatem nonnullorumzizaniam seu discordiam in dicta civitate seminare volencium dicta eleccio non fuerit facta nec secuta prout decet imo consiliarii et consilium civitatis prefate pro evitandis diversis periculis atque dampnis que dicte civitati potuerunt iminere et parata erant dicte eleccioni habuerunt omnino consentire quamvis contra dicta privilegia et usus antiquos et libertates et franquitates in eadem civitate observatos vel observatas ut prefertur esset facta dignaremur eis super his pro concervacionedictorum privilegiorum libertatum franquitatum et usuum omnino de remedio congruo providere. Nosque dictis suplicationibus inclinati benigne certifficati veridice de predictis recognitis et in nostro consilio dictis privilegiis et usibus diligenter examinatis reperimus dictum mandatum genitoris nostri sepe dicti et per consequens eleccionem inde secutam fuisse et esse factam contra tenorem ipsorum privilegiorum libertatum franquitatum et usuum antiquorum predictorum: volentes sicut convenit eosdem remanere illesos tenore presentis laudantes approbantes ratifficantes et confirmantes dicte civitati omnia et singula privilegia libertates franquitates et usus ab antiquo super his concessa et concessas et factos et ea reducentes ad statum quo erant ante mandatum regium et eleccionem vigore ipsius factam: dictum mandatum et eleccionem et omnia alia et singula vigore dicti mandati processa tanquam contra dicta privilegia libertates franquitates et usus factos et consessos revocamus et anullamus et pro nullis et revocatis haberi volumus ac si non essent facta et carere volumus omni roboris firmitate. Sed quia instante et requirente et supplicante dicta civitate didicimus et percepimus consiliarios dicte civitatis pro regimine presentis anni in festo beati Andree proxime venturo terminandi licet modo et forma illegitimis ut premittitur electos fuisse esse utiles in regimine tam ex maturitate etatis quam in sciencia et negociorum experiencia reipublice fructuosos: ideo de consensu et ad supplicacionem humilem civitatis predicte propterea nobis factam dictam eleccionem consiliariorum necnon eleccionem centum juratorum et alios quoscumque

actus per dictos consiliarios factos licet de se cassa et nulla racionibus supradictis de nostre plenitudine potestatis tenore presentis habilitamus corroboramus confirmamus et omnem efficaciam valorem confirmacionem seu corroboracionem habere volumus et jubemus ac si per modum et formam legitimos ab antiquo in dicta civitate assuetos essent facta dictis privilegiis et libertatibus franquitatibus et usibus in eorum robore permanentibus et valore. Et quia de officio mostaçafi ac etiam de aliis officiis civitatis prefate non est adhuc hoc anno provisum mandato domino genitoris nostri hoc impediente de quibus tam in festo sancti Andreequam in festo beate Lucie proxime preteritis juxta dicte civitatis privilegia debebat necessario provideri: ad supplicacionem eandem per dictam civitatem nobis factam ut prefertur dictum impedimentum dicti mandati ex toto tollentes volumus et jubemus ac licenciam plenarium elargimur quod dicti consiliarii et consilium centum juratorum provideant hac vice tamen infra quindecim dies a data hujusmodi in antea continue subsequentes de dictis officiis juxta eorum privilegia et usus ex eis ab antiquo hactenus observatos sic quod de cetero et temporibus futuris de dictis officiis habeant provideri diebus et festis in quibus juxta dictorum privilegiorum libertatum franquitatum et usuum ab antiquo observatorum series et tenores est fieri consuetum. Mandantes per presentem omnibus et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod predicta omnia et singula prout desuper continentur servent et servari faciant inconcusse et non contraveniant aliqua racione vel causa si de nostra confidunt gratia vel amore. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo assueto pendenti roboratam. Data Barchinone XXV die januarii anno a nativitate Domini millessimo CCCLXXX septimo regnique nostri anno primo. - Gar. cancelarius. - Dominus rex ex ordinacione facta in consilio mandavit michi Bernardo de Jonquerio. - Dominus rex habuit eam pro visa. - Idem.

LXXX. Reg.n.1281, fol. 221. 3 feb. 1384.

LXXX.
Reg.n.1281, fol. 221. 3 feb. 1384.

Com nos per diverses rahons expressades en Ia pragmatica sanccio per nos feta en lany prop passat sobre lo regiment de la ciutat de Mallorques hajam feta la dita pragmatica sanccio de la qual se son seguits molts bens utilitats et profits al dit regne et Deus volent se speren a seguir en sdevenidor e siacosa rahonable que en los sindichs et consellers dels promens de fora jurats et consellers et mostaçaf de cascuna de les parroquies de fora del dit regne siaposada certa forma util et profitosa per la qual foragitadatota parcialitat les dites parroquies sien ben regides et administrades: per tant fem e ordonamles seguents ordinacions les quals volem inviolablamentesser observades.
- Primerament per tolra tota occasio de tot agabalament del sindicat et per minuar lonombre molt excessiu del ajust et consell del dit sindicat con se aplega que son II promens de cascuna parroquia qui son XXXIII paroquies et son LXVl persones et los sindichs qui son X son LXXVI promenset per deduir lur salari qui es rao de VI solidos per cascunet puja molt et per justificar lo fet com no es rahoque axi be hi venguen dos promens de Marratet Calvia (parece çalvia o una mancha) et Puigpuyent et daltres parroquiasfort sotils com de les parroquias de InchaSoller Polença et altres grosses de les quals paga mes una parroquia que XII de las poques en los tallse axi matex per tal com es pus convinent cosa que losindicat haja consell cert et determenat que no incert et a voler daquells qui saproprien lo rogimentcar per ço fo lo consell de la ciutat que era semblantment incert et a voler dels jurats reduhit et tornat a consell cert et a nombre determenat et abreviat per mes be: et majorment se deu abreviar lo consell del dit sindicat per ço com lo consell del sindicat hasalari axi com dit es per la qual cosa lo salari de LXXVI persones que shan ajustar en cascunconsell pren gran summa e per aço lo sindicat es fort carregat e per esta raho es ja estat moltes vegades ordonat en lo consell que per cessar aquests tan grans salaris elegien X promens tan solament ab consell dels quals los sindicstots aquella anyada feyen lurs afers:emperamor daço ordona lo seyor rey que daquianant lo consell dels promens sia cert et determenat ço es assaber entre sindichset consellers lurs XXXVII per aquesta forma: ço es de Incha Pollensa Soller Alcudia Muro Sineu Manachor Luchmajor Selva Rubines que son X parroquies les majors en poblacio et en riquesa hi haja continuament XX consellers ço es assaber II promens de cascuna parroquia. Item de Monthuiri Sentselles Arta Porreres Falanig Compos Sentanyi Campanet Sancta Margarida de Muro Vuyalfas Alaro Petra que son XII parroquies de les mijanes hi hajacontinuadament I prohom de cascuna de aquestes: item de Bunyola Andraig Caluja Puigpuyent Castelig Valldemussa Sancta Maria des Cami Sporles Sent Johan de Sineu Stoicha qui son X parroquies de les menos et de les pus sutils hi hajacontinuadament entre II parroquies I prohom per conseller e seran V ço es a saber la un any de I parroquia et laltreany de la altra parroquia ço es saber entre Bunyola et Valldemussa I e entre Andraig et Caluja I e entre Puigpuyen et Sporles un et entre Sancta Maria des Cami et Stoicha un e entre Castelig et Sent Johan de Sineu un: los noms dels quals consellers son aquests.
- Primo: Incha. Reyal Rotlan Pere Palou.
- Polença. Bernat Catlar Simon Lobera.
- Soller.Johan Lampalles Bernat Miro.
- Manacor e Bellver.Jacme Sena Bernat Ballester.
- Sineu. Pere NadalPere Desuhau (de Suau, comoel brandy).
- Selva. Pere Catlar Pere Paschal.
- Alcudia. Pere Albert Jacme ces Oliveres.
- Luch major. Guillem Ponç Arnau Verdera.
- Muro.Francesch Font Pere Dordis.
- Rubines. Jacme Gilabert Bernat Prohensal.
- Munthuiri. Bernat Virgili.
- Senseles. Arnau Guitart.
- Arta. Pere Pallares.
- Porreres. Pere Orell.
- Falanig. Ramon Comte.
- Campos. Guillem Carbo.
- Alaro. Andreu Palau.
- Petra. Guillem Fabregues.
- Santanyi. Anthoni Bramona.
- Companet (Campanet). Bernat Barnasses.
- Sancta Margarida. Pere de Farnania.
- Vuyalfas.Carbo Famari.
- Bunyola. Jacme Muntaner.
- Valldemussa. Lorenç Claret.
- Andraig. Guillem Coll.
- Caluja. Francesch Tauler.
- PuigpuyentJacme Bonet.
- Sporles. Guillem Tirano.
- Sancta Maria des Cami. Pere Masquero.
- Stoicha. Arnau Bonmacip.
- Sent Joan de Sineu. Thomas Mercer.
- Castalig. Bernat Reus.
- Les quals XXXVII persones damunt anomenades sien ara de present et daquianant consellers del dit sindicat et aquells o la major part facen tracten et ordonen tots los negocis et afers del dit sindicat: et de aquelles XXXVII persones sientrets Ios X sindichs per la forma davall contengudaen axi que romanguen XXVII persones qui sien consellers dels dit X sindichs et de et ab consell de aquells o de la majort part hajan a fer lurs afers e con los sindichs volran tenir consell ne fer alguna cosa que requerra consell general hajen e dejenappelar les dites XXVII persones et no altres ne mes avant. Empero que semblant veu e consell hajen los X sindichs com los XXVII consellers qui romandran e tots XXXVII sien hauts per consellers. - Item per la forma seguensien fets sengles anys los sindichs çoes que XX persones de les X parroquias majors damunt anomenades sien meses cascun nom en un radoli de cera et sien meses en un buçotde cuyr et los noms de les XII persones (pone perones) de les XII parroquies mijanes sien meses en XII radolins e en altre buçot de cuyr et losnoms de les V persones que aquell any vendran a consell en sinch radolins e en altre buçot de cuyr e per un infant pochde VII anys o aquen entorn present lo gobernadoro son lochtinent et en presencia del dit consell dels dits XXXVII sien trets VI radolins del buçot de les XX persones de les X parroquies majors ço es I radoli de cascuna parroquia de aquelles e aquells VI siansindichs aquell any et del altre buçot de les Xll personas de les Xll parroquies mijanes sientrets tres radolins et aquells sien sindichs et de les V persones de les V parroquies de les dites X menors de aquells qui aquell any vendran a consell sia tret un radoliet aquell sia sindich et seran X sindichs. Empero si de una matexa parroquia de les majors exienII radolins arren que sia sindich aqellqui primer sera exit et no laltre que apresexira per manera que de una matexa parroquia noy haja en un any dos sindichs. - Item per ço que lodit sindichat no sia continuat en unes matexespersones ordonam que aquells qui seran estats sindichsun any noy puxen esser sindichs en los dos anys apres seguents. - Item que los dits III buçotsab los dits consellers en los dits radolins sienmeses et tancats en una caxa la cual hajaIII tancadures e tinga la una clau lo gobernador et laltra clau la un sindich e clavari et laltraclau laltre sindich et clavari la cualcaxa sia en la vila Dincha en aquell lochpus apta et convinent et pus segur que logobernador et sindich conexeran e elegiran: la cualcaxa sia cascun any lo jorn de sent Johan uberta per lo gobernador o son lochtinento per aquell a qui ell ho volra cometre e comanarson loc present lo consell et los dits clavaris et sindichs o la major part et de aquells sien trets los dits X radolins per la forma damunt dita et sien sindichs aquell any et aquells X sindichs que axiran aquell any del sindicat tornen aqui matex en altres X radolins per lo dit gobernador et sindichs et sien mesos cascun en son buçot segons lo nombre de que sera e tornats en la dita caxa per ço que romanguen XXVII consellers en los dits buçols et ab los dits X sindichs seran XXXVII en lur consell. - Item que aqui matexencontinen fets los dits X sindichs sienelets de aquells X dues bones persones et si bonament se pot fer que sapian letra per los dits sindichs et lur consell a les mes veus los quals aquell any sien clavaris del dit sindicat. E aqui matexpor los dits sindichs et lur consell sieneletes III bones persones aptes et suficients que sien fora del nombre dels XXXVII per tal que los sindichs del un any no reten compte en poder dels altres car porias seguir que losfavorejassen los altres: et aquelles VII persones hajen et defenesquen los comptes de la administracio del dit sindicat de aquell any e aço hajen a fer et finar dins II meses apres que hi seran elets sots pena de pagar les messions et de no haver salari algun si mes se prolongara et hajen aquell poder de hoir et diffinir los dits comptes que hanlos hoidors de comptes de la ciutat. - Item com rahonablament se degues tocar et minuar lonombre dels sindichs que es massa de X et serien prou de IIII o de VI: empero la present ho relaxam e per obviar a les messions ordonam que en la ciutat tots X sindichsno dejen estar plegats sino lo un clavari et II dels altres sindichs et si gran et alt negoci sera que tots hi venguenet que no hi aturen sino dos jornsromanent ells tres tan solament. - Item que si algun dels dits consellers morra o per algun accident en lo dit consell esser e entervenir en alguna manera no pora que losjurats de aquella parroquia don lo dit conseller defalraelegen IIII bones persones et trameten los noms de aquelles closos et sagellats al gobernador et als sindichs que aquells meten en IIII radolins et sia tret I radoli de aquells et aquell que exira siaconseller et mes en lo buçot on deura entrar segons la parroquia don sera ab los altres. - Item que los ajusts et consells que los sindichs tendran per lursnegocis nos fassen en un loch determenat tota vegada ans se facen en aquella parroquia que ells conexeran et elegiran. - Item que algun que no hajaretut compte al sindicat ni res Ii deya que noy puscha tornar ne tenir o usar de offici de aquell entroque haja finat son compte et restituit ai dit sindicat ço quen tindra. - ltem provehim que los jurats consellers et mostaçaf de cascuna de les parroquies de fora daqui anant se facen per via de radolins ab aquelles formes et maneres que per lo gobernador de Mallorquessera ordonat. E com los jurats del any present sien elets ja en cascuna de les parroquies: volem que logobernador elegesca de present consellers per cascunade les parroquies en cert nombre a sa bona coneguda abconsell dels cuals los jurats qui ara son et per anant seran hajen tractar et fer los fets de les parroquies. E si algu dels dits consellers defalra o per cas accident esser noy pora siay mes I altre per via de radoli axi com dit es. - Item com los sindichsde la universitat dels promens de fora et los jurats de cascuna de les dites parroquies de fora sien ja eletsper lo present: volem que lo dit governador elegescade presen los dits XXXVII consellers ab consell dels cuals los sindichs qui ara son hajenproceir et anantar en tots los fets: et en laynsaguent se façala eleccio per la forma damunt dita et en los precedents capitols expressada. - Rex Petrus.