Capitol. VIII. darres psalms canticum gradum

Capitol. VIII. Com pujant la Senyora los.*.mes alts graons. dix los darres.*.psalms del canticum gradum continuant la dita suplicacio.

Muntant la senyora lo onzen scalo fon dauant ella la sua amada donzella humilitat. e ficant lo genoll dix a sa altesa. O ma senyora escoltau y hoyreu los dolorosos crits de aquells qui a vos reclamen e dien. ¶ Exules filij eue ad te suspiramus gementes et flentes in hac lacrimarum valle. Car los fills de Eua (Eva) exellats e lançats en aquesta vall de lagrimes ab plors e ab gemechs suspiren e demanen lo adjutori vostre: socorreu los senyora. Car aquell senyor qui ses irat (jrat) contra los homens per sa superbia e desconexença que en ells ha trobat: se adelita e reposa en lo lit de humilitat: lo qual dins lo vostre benigne cor li haueu preparat. Car de vostra merce es dit. ¶ Eris quasi ortus irriguus: et sicus fons aquarum cuius non deficient aque. ¶ Car per la humilitat vostra sou dauant nostre senyor deu axi com vn delitos ort habundosament regat (irriguus: irrigado : regado; regat) de aquella aygua de la gracia diuinal qui fa florir e verdejar les obres vostres. E sou senyora axi com vna font gloriosa de misericordiosa aygua en la qual james defalliran aygues de piadoses obres E com aquesta fahena de reconciliar deu ab natura humana sia pus alta e pus singular que obrar se pugua: vol nostre senyor deu: que vostra merçe sia la tractadora e menejadora de aquestes paus. Axi senyora ab gran esforç ajudau e redreçau aquells qui cayguts per peccat leuar nos poden sens lo adjutori vostre lo qual infatigablement demanen. E hoynt aço la senyora moguda de molta compassio dix. ¶ De profundis clamaui ad te domine: domine exaudi vocem meam. Volent dir: o magestat immensa los miserables catius fills de Adam cayguts en la profunda (pfunda) vall de peccats de alli criden e demanen a vos senyor e dien ¶ Veni ad redimendum nos in brachio excelso. Volent dir que placia a la vostra alta potencia deuallar a rembre (redimir) los peccadors ab lo vostre poder celestial: car res terrenal no basta a traure a ells de dolor e pena. O clement senyor obriu les orelles vostres e exaudiu la clamor de aquesta tribulada gent. Car nengun remey sens vos hauer no poden. Del tresor infinit de la vostra misericordia Senyor te a venir la copiosa redempcio que ells desigen e han mester. ¶ No tardeu senyor magnifich de dar a aquests catius lo que demanen car yo no cessare de suplicar la magestat vostra de aquesta fahena fins a fi la haja portada. E muntant la senyora lo dotzen scalo fon aqui vna gentil donzella deuocio nomenada e besant la ma a sa senyoria dix. O ma senyora si vos nom sosteniu yo so perduda. Car la superbia es huy tant encarnada en lo mon que nengu nos coneix ne estima los seus propris defalliments: e ab tals persones senyora yo no puch aturar. Car la primera cosa que yo demane a les persones que volen hauer familiaritat ab mi es que coneguen deu y si mateixes: e com aço no trobe: yo ature molt poch ab elles. ¶ Per que suplich vostra senyoria vulla treballar que deualle del cel aquell spill sens macula: (mácula : mancha; taca; espill : speculum) e mirant en ell los homens conexeran la sua propria miseria: e la gran altea diuina: e haguda aquesta verdadera lum: amaran lo sobiran be qui es nostre senyor deu: e auorriran tota superbia com aquella qui es principal causa del decayiment dels angels e dels homens: segons es scrit dient. ¶ Superbia de celis gloriam deiecit angelicam: et ipsa superbia (a Mallorca: ipsa : sa soberbia) adam de paradiso repulit. Car la superbia ha lançat los angels de la gloria celestial: e la mateixa superbia ha fet perdre a Adam la heretat de parays. Perque vos excellent senyora qui sou doctoressa de la gent mostrau los lo cami de humilitat: perque anant per aquell troben lo que per superbia han perdut. E hoynt aço la senyora dolent se molt de la çeguedat humana dix. ¶ Domine non est exaltatum cor meum: nequem (neq3) elati sunt occuli mei. Volent dir: O sauiesa sens terme ja sab vostra clemencia que natura humana es malalta e çega: e no sab ne pot dir res accepte a la vostra magestat. Perque yo senyor com a procuradora de aquella vull rahonar a vos la sua causa. Car ab tot ella se trobe huy tan ignorant de la sua infelicitat ques guosa ensuperbir e exalçar de no res: venint senyor la vostra magestat en terra e comunicant als homens la vostra amor e gracia: seran axi mudats e apartats dels apetits de superbia: e coneixeran la vanitat humana quant es de poca fermetat. ¶ Per que los seruents vostres vehent esser no res la gloria mundana diran de cor e de boca. Senyor lo meu cor illuminat per vos no troba raho dins mi: ne fora mi de exalçament: ans de molta humiliacio: ne los meus vlls no son licenciats de mirar vanitat nenguna: ne apetir exaltacio. Car totes les coses de aquest mon me son vanitat e afflictio desperit. Segons testifica Salamo dient. ¶ Vanitas vanitatum et omnia vanitas et afflictio spiritus. O senyor que aquesta coneixença e molts altres beneficis aconseguira lo home per la vostra venguda. Car la vostra diuinal gra (gracia, gratia, r en virgulilla o rayeta damún) ¶ Humanum cor subito illustrat et imutat: ab negat hom repente qd´erat: exhibet repente qd´non erat. Infinides son senyor : e seran les obres de la vostra potencia e clemencia. car illuminareu e mudareu sobtosament lo cor huma: e fareu que lome abnegara e leixara prestament ço que amar solia: pendra e abraçara ab gran plaer lo que auorrir solia. O clement senyor faças prestament aquesta concordia: no pereixquen axi los homens freturosos de la vostra gracia. E volent muntar sa senyoria lo trezen scalo acostas a sa altesa vna de ses amades donzelles diligencia virtuosa nomenada: e dix a sa merce. O ma senyora filla de Dauid mirau lo poble vostre en quanta desolacio es posat que no te rey deuallant de la linea real de la casa de Dauid: per tirans es regit e senyorejat. Vos senyora haueu a redreçar aquesta casa del vostre pare Dauid com a hereua (si no se mire ve, pareix bercua) verdadera de aquell. E hoynt la senyora aquesta raho fon moguda tota la sanch (sách, a nassal) sua: e alçant los vlls al cel dix. ¶ Memento domine dauid et omnis mansuetudinis eius. Volent dir: O misericordios senyor y placia a la vostra clemencia recordar se de aquell seruent vostre tan amat Dauid rey: lo qual era mansuet e benigne de cor: e reparau senyor la casa sua segons li haueu promes quant li digues. ¶ De fructu ventris tui ponam super sedem tuam. O senyor que aço encara no es complit. Car ab tot apres la mort de Dauid Salamo e molts daltres hagen feyt en la cadira sua: e regnat apres ell: negu empero senyor no es stat tan potent que haja pujat sobre la sua cadira. car qui sobre la cadira de Dauid siura, en lo cel regnara. E aquest senyor no pot esser altri si no vos mateix qui sou lo gran monarcha: e Rey general d´l cel e de la terra: reparador encara no solament de la casa de Dauid: ans encara de tot lo mon vniuersal. O veritat infallible compliu lo que haueu promes: mostrauvos als vlls d´ls homens en forma de home: per reparar lome. Car los pares nostres fiant de la vostra paraula ab ferma fe canten e dien. ¶ Ecce venit deus et homo d´domo dauid sedere in throno. Volent dir certificant la gent que vos veureu: heus mostrareu al mon deu e home verdader: exireu de la casa de Dauid quant a la humanitat vostra: e siureu en lo tro de misericordia mostrant la vostra clemencia y dolçor largament als homens. Aço es senyor lo que yo deman: e de aço senyor vos suplique de part d´tota natura humana. ¶ E muntant la senyora lo quatorzen scalo acostas a sa senyoria la sua molt familiar donzella dolçor de contemplacio nomenada: e besant la ma de sa merçe dix. ¶ O ma senyora excellent y quant me so adelitada en vostra continua pregaria e deuota supplicacio. Fe tinch que vos vençreu lo inuencible: e portareu a fi lo que demanau: e yo veure lo que desije: ço es la concordia dels angels ab los homens: e que seran tots ajustats en la patria celestial. E aqui habitaran ab delits infinits (ínfinis, í nassal) comunicant se los vns ab los altres ab singular amor e dolçor glorificant aquell senyor quels haura concordats. E la senyora hoynt aço lo sperit seu se alegra de singular goig: e plegant les mans alça los vlls al cel e dix. ¶ Ecce qp bonum et qp jocundum habitare fratres in vnum. Volent dir: O magestat infinida quant sera bona cosa e de gran alegria veure aquella germandat de sperits angelicals e humans star e habitar en lo regne vostre ab tanta pau e concordia glorificant la clemencia vostra que axils ha vnits e aiustats per los infinits merits vostres. O senyor que les noranta e nou ouelles ja les teniu vos en la alta muntanya del cel: la vna soleta que va exerrada e fugitiva per la vall de miseria de aquesta mortal vida nengu no la pot tornar al ramat si vos mateix no deuallau per ella: e posant la als vostres muscles la retornareu en la gracia (gra, r en virgulilla ) e amor vostra aiustant la ab les que ja teniu: e sera lo nombre perfet d´cent ouelles. Car de vostra clemencia sera dit: ¶ Ut perfecta summa ouium reintegraretur in celo homo perditus querebatur in terra. Volent dir. que vostra magestat per reintegrar perfetament lo nombre d´les ouelles en lo cel fou vengut a cercar lome perdut en la terra peregrinant en aquella fins lo hajau cobrat. O magnanim senyor pus ho haueu a fer: feu ho prest. Car aço desija e demana natura angelica e humana del començ del mon ença. E yo senyor de tots: placiaus donar a mi lo que demane: puix sab vostra infinida sauiesa que james yo no cessare de ma demanda fins la haja obtenguda. E muntant la senyora lo quinzen e derrer scalo la sua molt amada donzella virginitat qui li anaua molt prop fica lo genoll dauant sa senyoria e dix. O ma senyora gracies infinides faç a nostrer senyor deu com vos ha portada en la sua casa: car acius desijaua yo tenir: aquest es senyora lo loch propri de les vergens a la seruitut diuina consagrades: perque aqui apartades de tot brogit e turbatio entenguen en lohar e beneyr nostre senyor deu: segons es dit. ¶ Mulier virgo cogitat que domini sunt vt sit sancta corpore et spú. Volent dir que la dona verge apartada (aptada) de la solicitut del mon tostemps pensa en les coses que son al seruir de nostre senyor deu: e com pora esser sancta e venir en stament de perfectio axi de cors com de anima. E la senyora pensant que virginitat e totes les altres virtuts hauien a pendre sa vera perfectio (pfectio) e fonament virtuos en la persona del redemptor de humana natura desijosa de veurel dix. ¶ Ecce nunc benedicite dominum omnes serui domini (dñi). Volent dir: O senyor y llauors sera la alegria complida e la concordia fermada entre los seruents vostres: e totes les virtuts: quant vos senyor deuallareu enterra heus mostrareu a aquells quius desijen: e famegen. e lauors los seruents vostres de cor e de boca daran a vos lahors e benedictions a vos plaents e acceptes. O senyor y sia de vostra merce no tardeu: car infinit es lo desig que tinch de veure la vostra cara. e puch dir ab lo psalmista. ¶ Tibi dixit cor meum: exquisiuit te facies mea: faciem tuam domine requiram. Car a vos senyor parla lo meu cor e les mies entramenes dient a la magestat vostra: que sols a vos cerca la mia anima: a vos demana: la vostra cara es aquella que yo cerque (cerq, q en virgulilla) e famege. E aço demana tota natura humana: placiaus hoyir lo crit doloros de aquella.

Capitol.VII. Que continua lo dit marauellos pujament de la senyora

Capitol.VII. Que continua lo dit marauellos pujament de la senyora dient los altres.*.ps. per obtenir la redempcio humana.

La senyora pujant lo sisen (sisé, é nassal) scalo la sua donzella molt esforçada fermetat nomenada fon aqui (aq): e dix li. Senyora pus tan accepte fou a nostre (n+r en virgulilla+e) senyor deu que impetrau tot lo que voleu: treballau sens çessar en reduhir prest (pst) lome en gra (gracia, gratia, r en virgulilla) e amistat de son creador: e axi cobrara força e virtut. car lome desfauorit e aterrat per son senyor: de tots es (detestat) detestinat e menyspreat. E la senyora vehent q tota la força e virtut del home venia de deu: e q sens ell era no res: dix ab gran feruor de cor: ¶ Qui confidunt (c al revés+fidú+r) in domino (dño) sicut (mós, ó nassal) mons syó (monte Sión): non conmouebit in etnum q bitat in ihrl3. volent dir: o senyor dolç e clement comunicau les vostres (vres) amors als homens: car si vna vegada ells vos coneixen e amen posaran tota la sua confiança en vos: e seguirsa: que lo que ara es tan flach e miserable sera lauors axi ferm e inexpugnable que nengun combat per fort que sia nol pora derrocar: puix ell ab la amor vostra sia fermat. E aquell q fins açi es stat vencut (vençut, vensut) per lo diable: ara sera vencedor e aterrador dels diables. O senyor y facas (faças) prest aquesta concordia entre vostra magestat e natura humana: car infinits bens sen seguiran. E volent muntar sa senyoria lo seten (setē, é nassal, ē, no es cap tilde) scalo fon aqui misericordia e ab vna gran familiaritat e amor pres la ma de sa altesa: e besant aquella dix li. O ma senyora vos sou. ¶ Lux mundi. Car de vos e per vos vendra es mostrara lo sol de justicia en la terra (trr+r que es com una z +a): e illuminara ¶ Omnem hominem venientem in hunc mundum. Car tots los homens venints en aquest seran per ell illuminats si la sua lum volran pendre e acceptar. E sera apartada d´ells la dura captiuitat en que huy son: posant los per sa (psa) clemencia en franca libertat. E la senyora molt alegra d´les rahons d´la sua donzella dix ab vna gran alegria d´cara mirant al cel ¶ In conuertendo dñs captiuitatem syon facti sumus sicut consolati. Volent dir: o pietat inmensa quant es la alma (aía) mia aconsolada (a+c al revés+solada) e alegra: recordant me d´les vostres infinides misericordies per les quals so molt certa vostra clemencia haura merçe d´ls fills d´Adam: e retornareu atras la miserable captiuitat sua. E aço senyor volia dir: ose propheta: quant li fon reuelat: que vostra magestat se mesclaria ab los homens: es vestiria de la sua lurea: prenint e ajustant a vos la carn humana. E mirant vos en sperit ab la dita vestidura humana: dix vos ab gran confiança. ¶ Tu quo q3 (quo quem, quoquem) in sanguine testamenti extraxisti eos de Lacu (lago; llac, lach, llach, loch com lo Ness): vbi non erat aqua. Volent dir senyor que ab la sanch vostra qui sera començ e fonament del nouell testament vos delliurareu e traureu los catius qui stan empresonats en aquella cija o lach fosch e tenebros dels lims: hon son ara los nostres pares. Aqui senyor noy ha gens de aquella aygua dulcissima de la vostra gracia: ans la sedegen: e la demanen ab fam insaciable cridant vos nit e dia dient. ¶ Domine rex deus abraam dona nobis pluuiam super faciem terre vt discat populus tuus quia tu es dominus deus noster. Volent dir: O senyor rey eternal deu verdader del nostre pare Abraam: placiaus donar nos sobre la terra aquella pluja tan desijada de la gracia e amor vostra: e vos senyor deuallau ensemps ab aquella: e vejaus senyor lo vostre poble: e conegaus per son deu y senyor. ¶ O creador d´tota creatura placiaus inclinar les vostres piadoses orelles al crit de aquesta gent catiua: e delliurau los per merce de tanta dolor. E volent la senyora muntar lo huyten scalo fon aqui la sua amada CONTINUARÁ.......

Capitol. VI. Com pujant la senyora al temple per la scala

Capitol. VI. Com pujant la senyora al temple per la scala dels.XV.graons induyda per les virtuts dix los.*.ps. primers (pmers) del canticum gradum suplicant per la (p en virgulilla+la) redempcio de natura humana.

Volent la Senyora pujar la scala acostas a sa altesa la principal de ses donzelles caritat nomenada e ficant lo genoll dix li a la orella. Senyora. Recortse vostra merce en aquest pujament de pregar (pgar) estretament per natura humana: car vos sou la sua intercessora: e perço (pço) tots los homens vos dien ab lo genoll per terra. ¶ Spes nostra salue: Car vostra senyoria es la sperança e alegria d´tots. E sa altesa inflamada en la amor d´natura humana pensant la sua miserable captiuitat: senti en si tanta compassio (la c al revés+passio) e dolor prenint (pnint) aquella fahena per propria dellibera d´cridar e demanar (d´manar) a nostre senyor deu aquesta grá (gratia, gracia): que li plagues hauer merce de natura humana: e no cessar de aquesta demanda fins plagues a sa clemencia atorgar lay. E pujant lo primer scalo dix ab vn gran sospir de cor. ¶ Ad dominum (dñ3) cum tribularer clamaui et exaudiuit me. Volent dir: o senyor y deu eternal la mia alma (aía) es tribulada e turmentada per compassio de natura humana: que la veig axi cayguda e perduda (pduda) e posada en ira vostra: e axi desfauorida que totes les besties la persegueixen (psegueixé): e no li guarden nenguna honor Lo cors propri (ppri) li es rebelle no volent hobeyr al sperit (s+p en una ralleta a baix +it): ne regir se per raho: ans li diu cada dia en la cara ab gran vituperi (vitupi). ¶ Per ipa (p en virgulilla) q pecaueris: per ipa torqris (torqueris, q en virgulilla) Car per desobediencia pecca lome e per desobediencia es perseguit e turmentat: hajau li senyor misericordia: hoyu la mia clamor exaudiu la mia demanda. E pujant sa senyoria lo segon scalo la noble donzella fe: li fon a les spatles dient li. Senyora nous canseu: que vos obtendreu lo que demanau. E sa merce alçant los vlls al cel ab gran confiança dix. ¶ Leuaui occulos meos in montes: vnde veniet auxilium mihi. Volent dir: o magestat incomprehensible los meus vlls son dreçats e fermats en aquella gran muntanya del consistori vostre diuinal: car d´aq (la q en una raya vertical damún) te adeuallar lo auditori que yo demane lo qual es senyor la medulla del cedre que eternalment (et´nalmét) per vos es engenrat e dins lo si vostre te la sua rayl fermada aquest es lo vostre vnigenit fill: que per saluar lo humanal linatge ha adeuallar en terra: sens pertir (ptir) la rayl sua del si vostre (vre, r en virgulilla): e mesclant se ab natura humana per sa immensa caritat se fara passible e mortal: e la scorça de aquest cedre glorios ço es la humanitat asumpta (asúpta) del fill vostre sera tan batuda e turmentada fins lance tota la medulla que dins te amagada: ço es la sua impreciable e diuinal sanch: aquesta sola medicina basta a guarir lome: aquesta es stada desijada e demanada del començament del mon ença: placia a la vostra clemencia prestament donar la: e a mi atorgar la: pus a vos ha plagut donar me aquest offici de la pcura (percura, procura) de natura humana. E volent sa altesa pujar lo tercer scalo acostas a sa senyoria vna gentil donzella molt alegra que havia nom (nó, tilde nassal, a vegades es n, datres m) sperança: e dix a sa merce. O ma senyora siau certa que per la intercessio vostra lome bandejat recobrara parais. E sa senyoria molt alegra plegua les mans e dix. ¶ Letatus sum in his q dicta sunt michi: in domum domini ibinr⁹ (ibiurus?) Volent dir: O senyor e quanta alegria redunda en la mia anima hoynt e legint lo q los prophetes han dit e scrit de part de vostra magestat certificant nos que lo exili e bandeig dels fills d´Adam algun temps haura fi: e seran rebuts en la casa vostra celestial: e aqui habitaran en la vostra gloriosa companyia: e reposaran de totes les dolors e angusties sues: Car en la terra noy ha loch nengu de repos per al home: tots los vents de aquella li son contraris: entre enemichs sta e habita. E si alguna vegada los dits miserables fills de Adam oblidant se del loch hon son: e de la sua infelicitat e miserable cayguda: se volen leuar en superbia: lo vent de mutabilitat los ve al encontre: els fa tan dura punta: que prestament los lança en la vall d´aterrament plena de desonors e vituperis e minues continues en manera que james alça lo cap en tota la vida sua. E si vol cercar repos: treballs e dolors malalties e infinits turments son ab ell continuament. E si alguna veguada se vol donar a delits e plaers: angusties e tristicies e perdues lo circuixen de tota part: en tant que de pura força te a dir. ¶ Angustie sunt michi vndiq3 (undiquem, vndiquem) Per que suplich senyor la clemencia vostra haja pietat d´aquests miserables axi aterrats e perseguits: e vulla prestament delliurar los e portar los en la heretat promesa. E pujant la senyora lo quart scalo cuyta vna de les sues amades donzelles pietat nomenada e dix li a la orella. Continuau senyora per merçe les vostres preguaries (pregaries; pguaries): car sol deu es lo qui pot remeyar les dolors de natura humana. E la senyora moguda de molta compassio leua los vlls en alt e dix. ¶ Ad te leuaui occulos meos: qui habitas in celis (castellano, misa de difuntos: a ti levanto mis ojos, a ti, que habitas en el cielo...). Volent dir: O senyor omnipotent (omípotét, la i en signo nassal) vos qui habitau en lo cel: e aqui haueu posat la vostra real cadira placiaus inclinar los vostres piadosos vlls: e mirar en la terra: e veureu los homens per vos creats los quals per lo peccat del seu pare son stats venuts e catiuats en poder de aquell gran tira cruel lo diable: qui nos delita sino en la mort e destructio
dels (d´ls) homens: e nengu nols pot delliurar de la ma cruel de aquest inich: sino vos qui sou potencia e bonea infinida. Hajau pietat senyor de aquesta captiua gent: car sols en vos speren: recordant se de la promesa que a ells haueu feta parlant los per Ysayes (Isaías, Isaíes, Ysaías, Ysaíes) qui diu. ¶ Ego ante te ibo: et gloriosos terre humiliabo. Volent dir: Senyor que vos per vostra piadosa clemencia vos fareu capita dels fills de Adam (Adá, á nassal) els ireu dauant defensant los dels seus enemichs. E ells trobant se sots la vostra bandera no hauran temor de res. E vos senyor ab lo braç de la vostra potencia aterrareu e humiliareu los diables que tan gloriosos se troben huy sobre la terra. O senyor cuytau lo temps no pereixqua aquesta mesquina gent en tan dura captiuitat. E volent sa altesa pujar lo quint scalo acostas a sa merce la cortesa donzella pobretat nomenada: e dix a sa senyoria. O ma senyora que besar vos vull la ma per la gran solicitut que teniu de aquestos pobres e miserables fills de Adam: qui de si ni per res no poden ni valen: ajudau los senyora. car açi guanyareu totes les obres de misericordia. E la senyora pensant lo despoderament de natura humana e quant poch podia fer si per deu no era ajudada dix. ¶ Nisi quia dominus erat in nobis dicat nunc israel: nisi quem (q3, quínes abreviassións mes q3) dominus erat in nobis. ¶ Volent dir: O senyor tan manifest es a tots los que han seny e raho: que si lome per vos no es ajudat e sostengut pereix la força e virtut sua: e los enemichs seus lo vençen e lançen per terra sens neguna resistencia: e a cascuna temptacio que los miserables fills de Adam tenen ne senten: son axi espantats e aterrats que sens nengun contrast se lançen tantost en mans dels seus perseguidors e temptadors. Per queus suplich senyor queus prenga pietat de tanta miseria e flaquea e socorreu aquesta gent: e no pereixquen axi les creatures vostres.