Capitol XI, Adam, muller, Eva, delliuracio, lim

Capitol. XI. Com lo pare adam e la sua muller eua inspirats per la diuinal clemencia. Suplicaren en aquella per lur delliuracio ensemps ab tots los pares del lim.

(Falte la E mayúscula) Essent ja la senyora excellent de la edat disposta per al misteri que la sauiesa diuina la hauia creada: magestat volgue entendre e mirar sobre la miseria e captiuitat de Adam: e de la generacio (gereracio) sua: De que li deuem fer infinides gracies segons diu Dauid. ¶ Beatus qui intelligit sup (sup, la p en una rayeta a baix, pot sé super o be supegenum una paraula) egenum et pauperem. Car aquell que es beatitut etna (la t porte un ganchet a dal: eterna) deu esser lohat e magnificat e infinidament regraciat: perque li ha plagut entendre ab efficacia sobre la la pobrea extrema e captiuitat dolorosa del home per ell creat. E volent lo retornar assi inspira sa clemencia lo pare Adam que regonegues agudament quants dans hauia encorreguts per lo seu peccat. E sentint se axi tocat lo venerable pare Adam: recordas que ja passats cinch milia anys de la sua creacio: e que per sa propria culpa ell e los fills seus stauen de aquell temps ença en tan dura captiuitat: acompanyats de tantes dolors e miseries: e que tan larch temps hauia que duraua la dita pena: a ell iustament donada: per la desobediencia sua. Perque Adam e los que ab ell eren tingueren consell (c al revés+sell) dins los lims hon se trobauen. E dix lo pare Adam (Adá, a nassal, en este cas se podríe escriure n Adan, Adán, o m Adam) als fills seus. ¶ Filij mei qd faciemus qa conturbant me cogitationes mee: et non est hic locus quietus. Volent dir O fills meus molt amats y que farem: car les cogitacions e pensaments meus: me donen molta dolor e turbacio. Com me recort hauer perduda la heretat de parays per lo peccat meu: em veig (me recort + em veig. Igual que passe en lo + el, ña, hi ha una y, et, e, elíptica, me recort y me veig, que passe a em veig) exellat ensemps ab vosaltres en aquest loch de tenebres: hon noy ha consolacio nenguna ne repos. ¶ E hoyda la raho de Adam per los fills seus trauessats de molta dolor per la gran desauentura e perdua sua com tan poch los hauia durat lo stat tan preminent de innocencia: en que nostre senyor deu los hauia creat: no pogueren respondre al pare seu sino que romperen en gran e doloros plor. E la mare Eua que veu lo seu marit e fills en tanta dolor e pena atendrien se les entramenes d´aquella com a mare piadosa: e dix. O Adam senyor aquesta dolor mia es principalment: car yo he lançat a vos y als fills meus en tanta dolor e pena: e en cascu de vosaltres yo so turmentada: si a nostre senyor plahia yo volria passar la pena per tots: puix so causa del peccat: e vos senyor Adam e los fills meus fosseu deliures de captiuitat e cobrasseu la heretat vostra: qui per la errada mia haueu perduda Lo senyor ma creada pus amable per natura e molt pus piadosa que al home: perque yo pus viuament senta la dolor dels fills meus: E perço Adam senyor puix vos per lo mal consell meu fes aquella tan gran erra (errada, error) de desobeyr nostre senyor deu: e trencar lo manament seu: placiaus ara per merce escoltar la dolorosa paraula mia qui continuament pense e fabrique en la reparacio vostra e mia e dels fills meus. ¶ Et audi consilium meum et recuperabis sanitates. Car si a la senyoria vostra plaura hoyr lo consell meu: yo he ferma fe vos recobrareu salut a tota la natura vostra. E Adam sabent que era scrit. ¶ Vt vnde mors oriebatur: inde vita resurgeret. No volgue desestimar lo consell de sa virtuosa muller: ans li dix digau Eua lo queus parra bo: car tota cosa fare per recobrar la amistat e gracia del meu creador: lo qual ma auorrit: e lançat per la desobediencia mia. E lauors Eua ab molta amor dix. ¶ Ignoras (esta I mayúscula que pareix J!) quoniam benignitas dei ad penitentiam te adducit. Volent dir: senyor meu Adam ignora la discrecio vostra com apres lo vostre peccat la benignitat del senyor creador nostre vos tira a penitencia. ¶ E com sab la merce vostra penitencia vera deu esser acompanyada ab sperança de venia. Donchs senyor puix la penitencia haueu feta tan largament: confiar deueu la misericordia diuina nous sera negada. ¶ Acordaus senyor de aquell dormir tan dolç que vos senyor fes stant en lo stat de ignocencia: en lo qual segons la merçe vostra moltes vegades ma recitat: vos fon reuelat que nostre senyor deu vostra carn pendria: e ques faria home E siau cert que ab tot per lo nostre peccat aço sia differir: la clemencia sua fara lo que promes (pmes) vos hauia: car sa magestat ha dit. ¶ Celum et terra transibunt: verba autem mea non preteribunt. ¶ Car lo cel e la terra pssaran: e la sua paraula restara ferma: E per la iniquitat nostra no cessara la misericordia sua de manifestar se als homens. ¶ E a mi senyor acorda que aquell dia doloros que fom lançats de la heretat nostra quis deya parays terrenal: nostre senyor deu irat (jrat) contra la serpent: qui a mi hauia decebut: dix a ella. ¶ Ipsa conteret caput tuum. Volent dir: al diable qui prenint forma de serpent me hauia enganat: que per dona li seria trencat lo cap. ¶ Aço no ignore yo que de mi nos pot entendre. Car yo per ma desauentura no he trencat lo cap al diable: ans ell ha vençut a mi: e lançat tota la generacio mia en la captiuitat dolorosa que ara som. ¶ E perço hauem a creure que altra dona te a venir que sera causa e principi de la reparacio nostra: e trencara lo cap al diable leuant li la tirannica potestat e senyoria que te sobre nosaltres. ¶ E de aquesta senyora e filla nostra foren a mi reuelades grans coses en lo començ de les mies dolors: e tota la mia vida la he reclamada e desijada: e no la he mereixcuda veure en los dies meus. ¶ E ara so certa segons la relacio que a vos senyor e a mi es stada feta que en la terra de judea es nada vna donzella de tanta excellencia: que jas canta publicament de ella. ¶ Nec primam similem visa est nec habere sequentem. E aço es cosa molt certa: que desque lo mon es creat: ab tot que en la generacio nostra haja agut moltes virtuoses dones: noy ha agut james semblant a aquesta en excellencia e virtuts. La qual so molt certa: es stada preseruada per la potencia diuina d´aquella ley comuna que fon imposada per lo nostre peccat. De qua cantat gemens Dauid. ¶ Ego in iniquitatibus conceptus sum: et in peccatis mater mea in vtero me aluit. Car totes les gracies e prerogatiues que son stades partides en totes les creatures angeliques e humanes: en ella sola son trobades iustades. E si yo en la mia creacio fuy neta de tacha original: quant mes deueu creure senyor Adam que es stada neta en pus singular grau aquesta filla e senyora nostra: de la qual diu Dauid. ¶ Non fecit taliter omni nationi. ¶ Volent dir que no ha fet nostre senyor deu tanta singularitat de gracies a nenguna nacio passada present ni esdeuenidora com a aquesta sola senyora. E perço en la natiuitat sua han cantat los angels en presencia sua. ¶ Natiuitas tua gaudium annunciauit vniuerso mundo. ¶ Car per la presencia sua tot lo mon sera alegrat. E dien que la dita senyora se es criada en lo temple de deu: e es stada tant amada y reuerida per los habitadors del dit temple que tots vna voce dicentes dien de sa excellent senyoria. ¶ Non est talis mulier super terram. Volent dir que tal dona com aquesta james naixque sobre la terra. ¶ E ja senyor Adam es aquesta donzella de edat de matremoni: car segons lo compte que yo tinch ja passa los dotze anys. Aram (ara me, ara em) par (pareix) a mi que es hora de cridar e demanar al nostre creador e senyor misericordia e perdo. Car si a sa magestat plaura hauer nos merce: e humiliarse tant ques vulla vnir ab la natura nostra: offerir liem (li ham, havem, de oferir) aquesta excellent senyora e filla nostra. Si plaura a sa clemencia pendre la per sposa puix sa magestat la ha tant dignificada e de singulars dons dotada: que dona atreuiment a nosaltres de pensar en aquest matremoni: ab tot no haja nenguna comparacio del creador a la creatura: sa clemencia egualara aquests estrems: per mija de aquesta senyora: En tant que lome peccador gosara acostar se a la magestat del seu creador. ¶ E Adam hauent be atentament escoltat tot lo rahonament de sa discreta muller fon tan alegre que dix. O eua hoyt lo que dit maueu de aquesta senyora. ¶ Factum est cor meum tanquam cera liquescens in medio ventris mei. ¶ Volent dir: Lo cor meu per extrem goig es axi regalat com cera calenta (liquescens: licuada, que se fon) dins les entramenes mies. Car crech certament ara es vengut lo temps: en lo qual la clemencia diuina remediara les dolors mies per mija de aquesta senyora sanctissima filla nostra. ¶ E agenollant se lo pare Adam en terra ab grandissima feruor e deuocio comença a reclamar la clemencia diuina dient. ¶ O rex gentium et desideratus earum: veni salua hominem quem de limo formasti. ¶ Volent dir: O rey e princep de tota creatura en vostra sola clemencia es lo desig esperanca mia e de tots los fills meus. A vos senyor demanam queus placia deuallar e saluar lo miserable home que d´l lim de la terra haueu format. Vos senyor sabeu quanta es la miseria humana: hajau pietat de la errada mia. car sens vos ajudador meu nom puch leuar. ¶ Adiuua me domine quia in te confidit anima mea. E la venerable mare Eua que la dolor de tots los seus fills molt tendrament sentia ab feruor no recomptable comenca a cridar vn crit molt piados dient. ¶ Domine si vis potes me mundadare. Volent dir: O senyor y vida mia la dolor e dan dels fills meus propria pena mia es. E prostrant se en terra deya. Domine salua nos quia perimus. Volent dir: O senyor qui sou pietat immensa saluau nos que del tot perim sens lo auxili e multissima clemencia e adiutori vostre. E apres deya ¶ O domine clementissime veni et noli tardare relaxa façinora plebi tue. Volent dir o clemencia infinida cuytau la venguda vostra car ja defallen los fills meus per longa sperança. ¶ Miserere nostri deus omnium: et respice nos: et ostende nobis lucem miserationum tuarum: O senyor y hajau merçe de la longa dolor mia: delliuré (delliurem, delliuren) la vostra clemencia aquests fills de tan dura captiuitat: mirau senyor sobre nosaltres: e mostrau nos la lum (lu3, que pareix luz) resplandent de les infinides misericordies vostres. ¶ E leuant se la amable mare giras als fills seus dient los: O fills cridau e no cesseu: nomenau vos fills meus: perque la piadosa dolor de la mare vostra pus facilment moga la clemencia diuina a hauer merçe de vosaltres. ¶ Yo trista mare quius deuia guardar per tendrea de amor de tot dan e perill vos he lançats en tanta dolor e miseries: yo quius deuia conseruar la heretat vostra: vos he procurat (pcurat) captiuitat trista e penosa: e ara fills ajudar nous puch recorreu ab gran fiança a aquell qui ajudar vos pot: Lo qual ha dit. ¶ Sine me nichil potestis facere. E los atribulats fills hoyda la amonestacio de la senyora mare sua començaren a reclamar e cridar la misericordia diuina dient. O clement e piados senyor veus açi los exellats fills de Eua que per manament de vostra magestat son stats bandejats del regne vostre per lo peccat dels primers parents: quantes penes e angusties hauem soffert en la dolorosa peregrinacio nostra: no basta lengua humana a esplicar la menor part: ara ab dolor e gemechs suplicam la merçe vostra vulla donar fi al exili nostre. ¶ O domine aspice de sede sancta tua: et cogita de nobis: inclina deus meus aurem tuam et audi. Aperi occulos tuos et vide tribulationem nostram. O senyor rompeu los cels e deuallau: car sens vos perim ajudau nos creador nostre: Car de vostra magestat es dit. ¶ Nichil odisti eorum q fecisti. Volent dir que no auorriu (avorriu; aborrezcáis; odisti : odio, odi) les coses que fetes haueu: E perço senyor no pereixca la obra de les vostres mans per la iniquitat nostra: treballats som sens repos: e podem dir. ¶ Lassati sumus in via iniquitatis et perditionis: et ambulauimus vias difficiles: viam autem domini ignoramus. O senyor tan cansats e lassats som en la via miserable d´aquest mon. hon y ha infinits laços de perdicio: anam per vies difficils: la via vostra senyor ignoram E perço suplicam la pietat vostra dient cascu per si ¶ Vias tuas domine demonstra michi et semitas tuas edoce me. Volent dir: O senyor illuminau nos que vejam e conegam lo cami dels vostres manaments. E les estretes vies de perfectio perque prestament pugam venir a vos y atenyer la gracia vostra tan desijada. ¶ E aquests miserables fills de Adam vehent se en tanta necessitat començaren a reclamar en ajuda sua los ciutadans de parays qui son los sancts angels dient a ells ¶ O gloriosi principes qui statis in domo domini in atrijs domus dei nostri ¶ Suplicau la clemencia diuina que li placia hauer pietat de nosaltres: E que done fi al exili nostre: e pugam peruenir al loch hon vosaltres sou: Car le animes nostres han fet insaciable de veure lo nostre creador qui es vida y amor nostra. ¶ E continuant aquestos crits. ¶ Resonabat terra in voces eorum. E entra aquell crit tan piados per la ciutat de parays: e los ciutadans de aquella moguts de gran caritat desijosos de la reparacio humana: leuaren se de les cadires: e vingueren tots justats dauant lo tro de la alta magestat diuina. ¶ Et ceciderunt in conspectu throni in facies suas et benedixerunt viuentem in secula seculorum. ¶ E dreçant se ab gran reuerencia digueren. O potencia infinida ¶ Dimitte eos quia clamant post nos. Volent dir sia de vostra diuina clemencia atorgar a aquests miserables fills de Adam la peticio sua: e que ixquen de aquella dura captiuitat: e vinguen a lohar la magestat vostra: e a possehir estes cadires qui stan buydes per lo cayment de aquells superbos angels: qui a la justa ordinacio de vostra clemencia no sotsmeteren la voluntat sua E lo misericordios senyor responent als angels dix que acceptaua la peticio sua e que prestament ell trametria vn princep en la terra d´aquests catius per veure de ques clamen: ne que demanen: si tenen res per a pagar lo rescat.

Capitol. X. Senyora sposada sanct prohom Ioseph, José

Capitol. X. Com per manament diuinal fon la Senyora sposada ab lo sanct prohom Ioseph (Joseph, Josep, Pep, Yusef, José, Pepe, etc.) e com vingue en Nazaret hon era la sua mare sancta anna: e de la strema pobrea sua.

(Falte la C) Com la excellent senyora fos peruenguda a la edat que acostumauen traure les vergens del temple e collocarles en matremoni. Fon vn dia amonestada ensemps ab les altres donzelles per lo gran sacerdot dient los: que lo temps era vengut que elles deuien tornar a les posades de sos pares per fermar matremoni. E les altres donzelles foren prestes de hobeyr al manament del gran sacerdot Sola la verge gloriosa ab molta vergonya e maturitat dient que a ella no era possible exir del temple per dos rahons. ¶ La primera car son pare e mare moguts de molta deuocio la hauien promesa al seruir de nostre senyor deu per tot lo temps de la sua vida: e que per ço la hauien offerta de edat de tres anys al dit temple: e que ella trobant se de edat li playia molt lo que sos parents hauien promes: e volia perseuerar en lo seruici e lahor diuina tot lo temps de la sua vida. ¶ La segona raho era que ella desque era en lo temple coneixent la virtut de virginitat quant era accepta a nostre senyor deu hauia fet vot de seruar aquella tota la vida sua. E puix ho hauia promes ella delliberaua tenir son vot e no entendre en res que de matremoni fos: ne escampar lo seu enteniment en pensament nengu temporal: sols volia occupar lo seu cors e anima en lo seruir de nostre senyor deu. E lo gran sacerdot hoynt la raho de la gloriosa verge fon posat en tanta admiracio que de vna gran peça no pogue dir res: e apres tornant a cobrar esforç dix a la senyora. O verge excellent ja sabeu. ¶ Quia deus in filijs colitur: et in posteris adoratur: sicut semper fuit apd´ filios israel. Car nostre senyor deu es seruit en multiplicacio de fills: e en largues generacions es adorat e conegut. E aço es stat tostemps lohat e aprouat dauant los fills de israel. ¶ Respos la senyora dient. Veritat es reuerent pare lo que vos dieu de ley comuna: empero vostra reuerencia no ignora que nostre senyor deu no haja priuilegiat moltes de les leys comunes. ¶ Quia ante abel iustum: nullus fuit uistus. Car ans de abel just la scriptura no posa nengun altre just primer (pmer) que ell. E aquest fon verge e pur per ques mostra clarament. ¶ Quia deus in castitate et virginitate primo colitur et adoratur. Car nostre senyor deu castedat e virginitat fon primerament seruit honrat e adorat. Axi mateix hauem exemple del gran propheta (ppheta) Elies del qual se diu. ¶ Helias (Elías) cum esser in carne assumpsit eum in paradisum: cuius carnem virginem custodiuit. Volent dir que ab tot que Elies fos en la carn mortal: per nostre senyor deu fon leuat en parays terrenal: e aqui conseruat sens mort: e aquesta gracia aconsegui: perço que la sua carn hauia conseruada en virginitat e puritat. E yo hoynt e legint aquestes coses desque so açi en lo temple inspirada per la clemencia diuina he fet lo dit vot ab proposit ferm dins lo meu cor. ¶ Ut virum penitus non cognoscam. E axi reuerent senyor deman vos de gracia de açi auant nom vullau parlar de marit. ¶ E lo gran sacerdot vehent la gran constancia de la senyora no volgue mes replicar: ans li dix donzella tornau a la vostra cella e aqui pregau la diuina magestat quens conselle en aquesta fahena. Car cosa es inaudita e de gran importancia lo vot que vos haueu fet: e yo dellibere proceyr en aço ab gran consell e maturitat. E la senyora ab los vlls baxos e molta vergonya feu reuerencia al sobiran sacerdot: e saluda a tots los altres e partis de aqui e tanquas en la sua cambra. E lo sobiran sacerdot congoxat de la gran difficultat que en aquesta fahena veya: ajusta consell de tots los doctors e homens discrets que en jherusalem se trobauen: e dix los. ¶ Audite me filij israel et auribus percipite verba oris mei. Volent dir placiaus senyors fills de israel star atents a les paraules mies: car cosaus (cosa us) vull dir de gran nouitat e molta admiracio. Car vostres reuerencies saben que desque aquest present temple es hedificat: son açi criades moltes donzelles filles de Reys e de prophetes e de grans sacerdots e de moltes altres: e venint a edat de matremoni prenien sos marits e seguien les ordinacions de sos majors ¶ Nunc autem a sola Maria nouus ordo inuentus est: que deo se spopondit virginem permanere. E ara de present ses trobat vn nouell orde per sola aquella excellent donzella Maria filla de Ioachim: la qual se es promesa (pmesa) a nostre senyor deu seruar li virginitat per tostemps: de que yo stich en gran agonia: car recort me del que Dauid diu. ¶ Vouete et reddite domino deo vestro. Volent dir que cascu que ha votat guarde be que fara: car necessari li es donar e seruar a nostre senyor deu lo que ha promes. E si yo conselle a aquesta virtuosa verge que serue lo que ha votat: tem me no vinga contra la ley qui mana lo poble de deu sia multiplicat. E recort me que Ysayes ha dit. ¶ Ecce virgo concipiet. Perque stich ab gran pensament si nostre senyor volra fer alguna gran marauella en aquesta sancta verge la vida de la qual es de tanta perfectio e singularitat: que james ses trobada a ella semblant. Per queus deman senyors me vullau consellar lo que dech fer ¶ E apres que cascu hague respost sa intencio: la concordia de tots fon: que esta fahena era mes del cel que de la terra: e que per homens terrenals no podia esser sufficientment consellat sino quels paria deuien recorrer a nostre senyor deu per dejuni e oracio suplichant la clemencia sua volgues reuelar lo seu beneplacit al sobiran sacerdot: perque aquell proceys en aquesta obra segons la voluntat de la magestat sua. ¶ E hagut lo consell fon de continent posat en obra. e passats tres dies nostre senyor reuela que fossen ajustats tots los dotze trips de israel (las doce tribus de Israel): e que lançassen sorts de qual trip seria lo tan digne que hagues la senyora per sposa: e fos custodi de la virginitat sua. E lançades les dites sorts caygue la sort sobre lo real trip de juda. E lauors mana nostre senyor que lo cendema fossen ajustats tots los de aquell trip quis trobauen sens muller: e cascu portas vna verga en la ma e axi fon fet. Entre los altres quey vengueren fon lo glorios patriarcha Ioseph d´edat de sexanta anys: no per desig de muller ans per sola hobediencia. car ell hauia fins aqui seruada virginitat: e delliberaua continuar en aquella fins a la fi de la vida: e de aço hauia fet special vot. lo qual staua aqui ab sa verga en la ma dauant laltar (serecomane no féu : fer ho a les vostres iglesies) ab los altres jouens mes empeguit que preat. ¶ E venint lo gran sacerdot pres la verga de la ma de cascu de ells e entra dins la sancta sanctorum: e presenta aquelles dauant nostre senyor: offerint li sacrifici suplicant la magestat sua volgues declarar aquesta fahena per manifest miracle. E nostre senyor mana al dit sacerdot: que prengues les vergues que hauia posat sobre laltar: e que ixques defora: e publicament dauant tot lo poble fes venir los de qui eren les vergues: e tornas a cascu la sua: e aquell en la ma del qual floriria la verga: e aparria vna coloma al cap d´aquella aquell era lo que sa magestat hauia elegit en spos e custodi de Maria verge sanctissima. E lo sacerdot compli prestament lo manament de nostre senyor deu: e torna les dites vergues: e nenguna no flori sino sola la de Ioseph sobre la qual aparegue la coloma segons nostre senyor hauia promes. E vista per tots sen munta al cel: e tots restaren molt aconsolats del miracle tan euident: e loharen e magnificaren nostre senyor deu de les obres sues. ¶ E tantost delliberaren fer les sposalles de la senyora la qual staua dins la sua cambra orant e pregant nostre senyor deu li fes seruar lo que promes hauia: dient a sa clemencia. ¶ Offero tibi domine totum cordis mei affectum: et virginitatem meam tibi comendo. Volent dir: o senyor meu a vos offir tota la affectio e desig del meu cor qui es de seruir a vos: e la virginitat mia a vos senyor la coman que siau sols poseydor de aquella. ¶ Estant la senyora en aquesta feruent oracio foren dauant sa senyoria dos donzelles per nostre senyor deu trameses. Lo nom de les quals era hobediencia e fortalea: e dix hobediencia a sa altesa. Senyora excellent a nostre senyor plau siau sposada fent vos segura la virginitat vostra restara tostemps sancera. ¶ Apres li dix laltra donzella fortalea nomenada. Mas y ora la magestat de nostre senyor deu vol que ixchau del temple: e siau casada: heus manifesteu al mon viuint en vostra casa: hon passareu molta pobrea e altres treballs. E perço (pço) nos tramet açi sa clemencia que siam tostemps en la companyia e seruir de vostra merçe: esforçant vos a esser constant e ferma en totes les virtuts. car exemplar general haueu a esser de tots los staments. Açi stant en lo temple haueu donat lum a les donzelles vergens. Ara senyora dareu regla de sanctedat a les maridades e a tots los viuints en lo mon. E sa senyoria hoynt aço fon contenta de hobeyr a nostre senyor deu: e consentir en lo matrimoni puix a sa magestat playia. ¶ E com lo gran sacerdot hagues asignada la hora per a fer dites sposalles e la gent fos aplegada: ell mateix ana a la cambra de la senyora portant ab si aquella matrona virtuosa qui tenia cura de les donzelles. E los dos li comptaren lo miracle ques era seguit: e com nostre senyor hauia mostrat clarament volia ella fos sposada ab vn virtuos vell de sexanta anys parent seu molt acostat que hauia nom Ioseph. ¶ E la senyora qui ja de aço era largament informada per nostre senyor deu e asegurada de no perdre la virginitat que tan carament amaua: Respos ab molta maturitat e vergonya: que puix a nostre senyor axi playia: e a ells dos: que tenia per pare e mare: que ella era contenta del dit matremoni. E lauors hoynt aço lo sacerdot sen torna al loch hon la gent staua e dix los que tantost seria aqui la senyora sposada ques metessen en orde. ¶ E la reuerent matrona Anna feu vestir a la senyora les millors robes que tenia: ab tot fossen pobrelletes eren honestissimes e molt netes: e estes li los cabells sobre les spatles que li donauen tanta bellea e ornament. ¶ Quia nunqp (nunquam) fuit tam bene coopertus salamon in omni gloria sua. Car nunqua fon tan ben abillat Salamo (Salomón) en tota la gloria sua. com aquesta senyora ab la sua natural bellea e composicio virtuosa. E axi arreada sa altesa e molt ben acompanyada portant aquella virtuosa anna al costat: e moltes donzelles que la seguien vingue alla hon la speraua tota la gent ab lo sposat Joseph. E tots admirats de la sua bellea loharen nostre senyor deu que tal lauia creada. e lo gran sacerdot feu les dites sposalles ab gran solemnitat segons costum dels juheus E acabada aquesta fahena ab molta consolacio e alegria: tots molt hedificats de la honestat de la senyora sposada prengueren comiat e tornaren a ses posades. E joseph (aquí está cla que es una j, minúscula) parti per a natzaret per aparellar la pobreta casa sua. E porta letres del gran sacerdot per a la gloriosa Anna mare de la senyora: car lo pare seu joachim ja era mort. Dient en les dites letres com la virtuosa filla sua era sposada ab lo portador de la present: e que de aço no la hauia auisada ans del sposar: perque nostre senyor deu hauia mostrat tan asenyalat miracle que fora stat careguos sperar consell huma de nenguna creatura puix sa magestat manifestaua esser aquesta la voluntat sua. ¶ E la virtuosa anna legides les letres fon molt aconsolada del que de la sua amada filla era dit. Car de tan a sancta filla ella no speraua hoyr sino miracles e marauelles. E festeja molt lo virtuos gendre: e ana ab ell a casa sua per posar la en orde per la venguda de la sua excellent filla. ¶ E la senyora apres la partida de Joseph atura tres dies en lo temple per pendre comiat de aquella venerable matrona anna: qui ab tanta amor la hauia criada e restaua tan desolada de la sua absencia e de les altres donzelles: que cuydauen morir hauent se a separar de tan dolça companyia. E passats los tres dies la senyora molt ben acompanyada e anant a natzaret descaualca en casa de la senyora sa mare: la qual hague infinit goig de veure vna tal filla. E la senyora ab molta reuerencia besali la ma e apres en la boca e sigueren se vn poch: e compta li la senyora tot lorde del seu sposalici: e com era certificada per nostre senyor deu de la sanctedat de Joseph: e que abduy (ambos; abdos) hauien fet vot de virginitat: e aquella seruarien continuament en lo seu matremoni. E anna escoltant les rahons de la sua filla continuament ploraua per habundancia de goig no fartant se de mirarla. E comptali la mort del seu pare Joachim. E com apres ella hauia pres dos marits per inspiracio diuina: e que hauia agut dos filles: a les quals hauia posat nom Maria a cascuna per amor della: e que la vna encara staua en casa de la dida e laltra no era en casa. E Joseph sentint que la senyora sa sposada era venguda ana prest a la posada de la senyora sa sogra: e aqui parlaren molt los tres de tota sanctedat. ¶ E les donzelles que hauien acompanyat la senyora prengueren comiat de sa merçe e de Anna e de Joseph e ab grans lagrimes e enyorament partiren de aqui e tornaren al temple. E anna acompanya la senyora sa filla a casa de joseph. La qual staua molt neta: e sols de pobrea arreada: hauiay dos cambretes en la millor staua vn litet per a la senyora ab poca roba: e en laltra vn altre per a Joseph molt pobrellet. E la cortesa senyora no volgue en nenguna manera la millor cambra ans elegi per a si la pus chica e mes pobra com amadora de tota virtut. E la senyora sa mare dexant la en casa torna a la sua: e recordant se de la pobrea que hauia vist en casa de la sua filla trames li vn parell de flaçades e algunes ayines de casa: e la senyora ho prengue mes per amor de joseph que de si mateixa: e feu moltes gracies a la senyora sa mare. E axi la senyora e Joseph stauen en sa caseta viuint ab molta caritat e puritat guanyant la vida ab lo treball de ses mans. E la senyora seruentissima stant tota la nit: e la major part del dia tancada dins la sua cambreta orant e filant demanaua ab continues pregaries e lagrimes la redempcio de natura humana.

Capitol IX. sobiran sacerdot, beneyda, sancta matrona Anna

Capitol.IX. Com vist lo admirable puiament de la senyora per lo sobiran sacerdot fon per ell beneyda e molt reuerida e comanada a la sancta matrona anna (a nassal+na), prophetissa (pphetissa) e del excellent orde de vida que tingue stant en lo temple.

Hauent la Senyora acabat de pujar la scala fon dauant lo gran sacerdot qui la speraua al cap d´la dita scala: ab molts daltres sacerdots los quals vist lo marauellos pujament de la senyora en tan poca edat. ¶ Stupor aprehendit omnes: et repleti sunt timore dicentes: quia vdimus mirabilia hodie (hodie: huy + die; avui, vuy, avuy). Car gran admiracio caygue sobre tots e foren plens de grandissima temor: e digueren huy hauem vist gran e asenyalada marauella en aquesta senyora. E lo sacerdot apres que la hague beneyda solemnament segons lo costum judaych; pres la ab molta reuerencia e mes la dins hon stauen les donzelles qui aturauen en lo temple. les quals eren regides per vna sancta matrona qui hauia nom Anna filla de phanuel. la qual enuiuda (enviudà) joue (jove) e desijosa de ben seruir deu clogues dins lo temple e aqui staua en continues oracions e dejunis seruint nostre senyor deu: a la qual era donat do de prophetia en singular grau. A aquesta fon acomanada la gloriosa verge per seruir la e criar la. La qual coneixent en lo seu sperit que aquesta seria senyora e Reyna de totes les vergens e religioses esdeuenidores: amaua aquella de singular amor e seruiala ab gran delit. E coneixent la grandissima sanctedat sua: e que ja en aquella tendra edat vsaua de perfeta discrecio: asigna li vna celleta molt apartada hon sa senyoria pogues orar secretament E portant la alli dix a sa merce. Ma filla aquest sera lo retret d´ls vostres secrets açi stareu en solitut orant continuament al pare celestial qui talaus (tal us) ha creada per delit e gloria sua: que com pus sola stareu de companyia humana: pus acompanyada sereu de consolacions diuines e visitacions angelicals E restant sa senyoria sola partida la virtuosa Anna: sa merçe tanca la porta e agenollant se dauant vna finestra qui miraua al cel: e dix ab moltes lagrimes e singular deuocio. ¶ Pater meus et mater mea derelinquerunt me dominus autem assumpsit me. Volent dir lo meu pare e mare man leixat e son partits de mi: e lo senyor glorios ma pres en los seus braços: e ma fet muntar a sentir e asaborir los grans secrets seus. Per que ja de açi auant no vull amor ne companyia de pare ne de mare: ans cridare e dire en feruor de amor al meu senyor: ¶ Pater meus consolator meus: dulcedo mea: tu michi cor tene: mentem rege: intellectum dirige: animum suspende: Volent dir vos senyor sou lo meu pare: e lo meu consolador: e la dolçor de la mia anima. a vos senyor offir lo meu cor que siau sols posseyidor de aquell: e regidor e gouernador de la mia pensa: endreçador del meu enteniment: eleuacio e delit de la mia anima. E aquests rahonaments e molts daltres hauia la senyora ab lo seu creador: occupant la sua vida continuament en obres virtuoses. La qual partia en esta manera. Car ella se leuaua a mija nit segons lo consell de Dauid qui diu. ¶ Media nocte surgebam ad confitendum tibi. E en aquella hora ella eleuaua lo seu sperit en la gloria de parays: e aqui sentia consolacions tantes que no basta lengua a recomptar les. E en aquesta contemplacio de la gloriosa e excellent diuina staua fins al alba. E de aqui fins a hora de tercia se occupaua en les oracions vocals: qui per lo gran sacerdot eren ornenades a dir ales donzelles qui eren en lo temple. E de tercia fins a nona feya fahena de mans ab les altres donzelles inflamant les en la amor diuina dient los que fossen molt feruents en orar e lohar nostre senyor deu: e ques guardassen de perdre temps e de molt parlar. Car aço apartaua molt la anima de vera deuocio. Totes aquelles donzelles la amauen tant que james se volgueren partir della: e no li deyen sino la nostra reyna. E sa senyoria aturaua molt poch ab elles: car la solitut li era molt cara E venint la hora de nona tornauas a cloure dins la sua celleta e aqui oraua e legia les sanctes scriptures fins que langel li portaua vianda per a dinar a ella tramesa per nostre senyor deu. la qual ella menjaua ab grandissima deuocio. E apres son dinar feya gracies a nostre senyor deu dels grans e asenyalats benificis que continuament li feya. E suplicaua li hagues pietat dels pobres e freturosos: e inspiras als richs quels ajudassen en ses necessitats E apres tornaua a la fahena ab les altres donzelles fins a hora de vespres E venint la dita hora de vespres tornaua a la sua celleta e aqui staua en contemplacio fins a la nit: e apres posauas a dormir. E en aquesta vida continua la senyora lo temps que fon en lo temple. E aqui inspirada e inflamada per nostre senyor feu vot de virginitat. E en aço instruya moltes altres donzelles. Era exemple e regla de totes virtuts. Com degu la saludaua ella responia deo gracias. Perque en totes coses fos lohat nostre senyor deu. Lo qual ella amaua e desijaua continuament per ella e per tota creatura fos lohat e magnificat. E deya continuament dins lo seu feruentissim cor. ¶ Benedicam dominum in omni tempore: semper laus eius in ore meo. Volent dir: yo beneyre lo meu senyor tostemps: e la sua lahor nos partira james de la mia boca.