Capitol. XIIII, XIV, 14, sent Miquel, misericordia, petat,

Capitol. XIIII. Com sent Miquel. e misericordia e pietat despedits de adam vingueren dauant la magestat diuinal e oferiren a aquella per part de natura humana la humil verge Maria per la qual obtingueren que la causa se ves per justicia.

Despedint se lo princep sent miquel e les donzelles d´Adam per fer son viatge. lo dit glorios Miquel prengue misericordia per lo braç: e hu dels angels que ab ell eren prengue laltra donzella: e axi partiren E misericordia girant se a Adam e als fills seus qui restauen en la terra dix los ¶ Ecce ascendimus ierosoliman, ierosolimam (Jerusalén; Ierusalem; ierosolimán) et consumabuntur omnia que scripta sunt per prophetas. Volent dir ara siau alegre e restau content vos Adam e tota la generacio vostra: car veus que pujam a jherusalem celestial: e seran complides totes les coses: que scrites son per los prophetes de la reparacio vostra. ¶ E hoynt aço adam: e tots los fills seus se prostraren en terra e cridaren ab gran deuocio dient a nostre senyor deu. ¶ Exaudi nos domine (dñe) in gemitibus nostris quia humiles sumus in vniuersa terra propter peccata nostra: et nunc sequimur in toto corde et timemus te: et querimus faciem tuam: ne confundas nos: sed fac nobiscum secundum multitudinem misericordie tue. ¶ Volent dir: o senyor clement placia a la vostra alta senyoria voler hoyr los nostres gemechs: e acceptar aquesta misatgeria que a la magestat vostra trametem. E prengaus senyor pietat de nosaltres car humiliats e aterrats som per tota la vniuersal terra per los peccats nostres. ¶ E ara senyor volem seguir a vos de tot lo nostre cor: e tembre e hobeyr a vos senyor e deu nostre (nre, r en virgulilla). Y cercar ab gran diligencia de poder veure la vostra cara: e atenyer la vostra desijada gracia: O senyor no vullau siam confusos ans vos placia fer a nosaltres segons la multitut de les vostres misericordies. ¶ E axi e adam e los fills seus continuament les sues clamors e pregaries ab molta feruor e deuocio sent Miquel e les donzelles foren aplegats molt prestament al cel. E venint dauant la magestat diuina feta adoracio: dix sent miquel (miql) a sa clemencia. O omnipotent deu e senyor yo so deuallat en aquella vall de miseria segons vostra magestat mauia (me hauia, me havia; me había) manat per visitar aquells que axi piadosament criden e demanen merçe a la clemencia vostra: hels trobat en tanta dolor que es vna grandissima compassio. ¶ Omnes declinauerunt simul inutiles facti sunt non est qui faciat bonum. ¶ Tota la terra es dissipada les besties els altres animals son rebelles al home: fan lo viure en molta temor e recel. Los homens ab si matexos stan en continues bregues: pau ni repos no es conegut entre ells: infinits son senyor los mals que sofiren En tot lo verger de natura humana no si troba flor odorifera: ni graciosa: ne plaent de veure: tot es sech: sino sola vna excellent viola qui per la profunda (pfunda: esta p, pro, porte un ganchet cap a la esquerra, paregut a una polleta, falo, sigala, cigala, coga de demoni, etc; pág. 25 del pdf) humilitat sua te totes les fulles sues esteses per terra: la olor e suauetat e dolçor sua puja fins açi a la magestat vostra. ¶ Aquesta senyor vos presenta e offir Adam com a filla natural sua: e nada entre les spines del seu ort sens lesio nenguna del original peccat: suplicant la clemencia vostra dient per si e per tots los fills seus. ¶ Ut eius interuentione tue circa nos pietatis semper viscera sentiamus. Volent dir senyor placia a la infinida clemencia vostra per lo mija e intercessio de aquesta senyora e filla mia: La pietat visceral de la magestat vostra sia vberta e manifesta als fills meus e a mi: resplandexca tostemps la heficacia sua sobre la generacio nostra. ¶ E nostre senyor deu responent a sent Miquel diu li: O visrey vos siau molt be vengut: lo present quem portau de part de natura humana es a mi tan accepte que no es cosa nenguna creada en lo cel ni en la terra que tan plaent me sia. De aquesta preciosissima flor es dit. ¶ Dulcis est memoria eius super mel et fauum: et odor eius super omnia aromata. ¶ E siau cert visrey que les coses per amor de ella demanades yo so molt prompte a donar les. Veritat es que aquesta fahena de natura humana es obra molt ardua per quey ha interes de part e contrarietat entre les principals virtuts. Car iusticia vol e demana quel home sia punit de la culpa sua. E la virtut de fortalea crida e demana que la sentencia per mi donada reste sens mutacio: E misericordia vol e desija que sia remesa la culpa del peccador. E perço (pço) que les parts sien concordades vull que façau aiustar lo meu consell real: e ques dispute aquesta causa de natura humana en la audiencia: e vejen (vejé) ques deu fer per justicia. ¶ E respos lo visrey dient: O senyor per merce nos haja de veure aquesta fahena per justicia: sino lo home es perdut. Car si testimonis son demanats no es nengu que no faça testimoni contra ell: totes les creatures lo condampnaran digne de mort eternal. ¶ E perço senyor adam vos suplica per la boca de Dauid fill seu dient. ¶ Non intres in iudicium cum seruo tuo domine: quia non iustificabitur in conspectu tuo omnis viuens ¶ Volent dir que no es mester al home que vos senyor entreu en juhi ab ell: car neguna creatura no es justificada dauant la rectitut de la vostra alta justicia. ¶ E perço senyor la clemencia vostra sola te adelliurar lo home: car totes les altres coses li son contraries. E respos lo senyor dient O princep Miquel no sabeu les obres mies quant son justificades: e que justicia va dauant la mia cara axi com a mestre sala: segons testifica Dauid. ¶ Justicia ante eum ambulabit. E que yo vull que totes les coses se façen segons orde de justicia. ¶ E respos sent miquel e dix. O senyor que molt rahonable cosa es les obres de vostra magestat sien eguals: car infinit es lo vostre poder e saber: e podeu contentar axi misericordia com justicia. Car Dauid senyor molts mestressales (o mestres + salte página + sales, mestre sala está separat una mica mes amún) conexia en la vostra cort. car ell mateix dix. ¶ Misericordia et veritas precedent faciem tuam. ¶ Car axi be senyor serueix vostra magestat eus va dauant misericordia com justicia: sia de vostra merçe que elles abduys elegeixcan cascuna vna persona per si per disputar aquesta fahena: perque pus facilment reduides a pau: e no vingua la disputa a molts sino seria proces infinit. ¶ E la magestat diuina contenta del que lo visrey dit hauia: mana cridar justicia e dix li com misericordia era venguda dauant sa clemencia per demanar la reparacio del home: e com sia interes vostre vull que doneu vna persona de part vostra: e altra que sia per la part de misericordia perque prestament sen vega de aço la raho. ¶ E justicia responent a sa magestat dix: que era molt contenta de fer lo que sa clemencia manaua: e que acomanaua la sua causa a veritat: car ella podia molt be disputar e deffensar aquesta fahena: La qual sabia largament e molt clara de quant era deutor lo home: e com justa era la pena sua. ¶ E misericordia dix a la magestat diuina: eternal deu e senyor yo done de part mia a la disputa aquesta gentil donzella qui es venguda ab mi: la qual ha nom pietat e porta procura de tota natura humana. E crech yo que ella dara tanta raho a justicia e a veritat que elles no li poran contradir: ans se hauran acordar ab ella fauorejant tostemps vostra magestat la part mia segons de vostra clemencia confie.

Capitol XIII, Adam, misericordia, pietat

Capitol. XIII. Com lo venerable pare Adam trames de part sua mia (i en rayeta damún: misericordia) e pietat per raonar la sua causa ensemps ab lo princep Miquel.

Respos Adam miquel senyor y a qui puch yo trametre dauant tanta magestat: car so cert que offenent lo meu senyor e creador he offeses totes les creatures sues e les he constituydes enemigues mies: e so cert que totes demanen venjança de mi e punicio del meu peccat. Veritat es Miquel que en totes les dolors e perdues mies dos donzelles man molt aconsolat e aiudat e nunca son de mi partides en totes les angusties mies: e man offert de james desemparar me (no está cla si me va separat o jun) fins sia reconsiliat ab aquell qui ma creat. Si aquestes senyores volran anar a rahonar la causa mia molt sere yo content: car fie molt delles e tot me pose en los seus braços. E dix sent Miquel: O adam y qui son les donzelles de qui tanta fe teniu. ¶ E respos adam la vna es misericordia e laltra pietat: e ab aquestes es tot lo meu descanç espay e deport: car sens elles fora yo perit: quant me viu lançat (me vaig vore llançat) ab tanta furia de parahis terrenal per lo meu peccat. E sent miquel hoynt lo nom de aquestes donzelles alegras molt e dix. O patriarcha glorios quant haueu ben delliberat en comanar la fahena vostra a aquestes virtuoses donzelles. Car siau cert son tant fauorides en la cort del meu senyor que tot lo que demanen a la magestat sua impetren complidament. Axi desempachau suplicau les nous falguen (no os fallen) en esta jornada. E adam anant cuytadament a les amades consoladores sues (pareix una ,) dix los. O senyores mies venguda es la hora que vosaltres me podeu molt ajudar. Car lo senyor e creador meu hoit lo doloros crit meu ha trames lo gran princep Miquel a veure e sentir les dolors e miseries mies e dels fills meus que en lo mon son: ha les vistes e mogut de compassio ham offert de treballar ensemps ab tots los altres angels en la delliuracio mia: E te per bo vaja ab ell alguna persona de part mia qui porte procura bastant de tota natura humana perque si algunes questions se mouen contra mi e los fills meus nos puga rahonar. E com yo no tinga de qui fiarme puga sino de vosaltres amigues mies deman vos de merçe vullau empendre aquesta empresa. E misericordia ab cara molt affable abraça Adam: e dix li. O patriarcha no temau que yo ni la companyona mia no podem fallir als atribulats. E com vos siau posat en tanta dolor e angustia nous fallirem james. Digau adam. ¶ Nunqd obliuisci potest mulier infantem suum: vt non misereatur filio vteri sui: et si illa oblita fuerit ego tamen non obliuiscar tui. Volent dir no es cosa crehedora que la dona qui tan amable e piadosa es per natura puga oblidar lo fill seu: e que no vse de molta misericordia ab aquell qui del seu ventre es exit: e si ella reuessant sa natura se oblida la amor de mare ja yo nom oblidare de vos Adam: que pus car me sou que fill: e hon volreu que vaja ire: car aparellada so de pujar al cel: e deuallar en la terra infinides vegades per amor vostra. E adam molt alegre e content de la resposta de misericordia feu li infinides gracies. E apres leuas pietat e prengue lo dit Adam per la ma: e dix. ¶ *Noli timere: confortare et esto robustus ego aút (rayeta a la u) protector tuus sum. Volent dir no temau adam siau confortat e molt esforçat: que yous do la fe d´esser vos protectora e aiudadora tostemps quem hajau mester. E adam regraciant a les donzelles animoses a cascuna per si e abduy ensemps la valença que offerta li hauien suplicant les desempachasen de metres apunt (apút, u nassal; àpunt, com la tv catalanista) per que prestament partissen. E retornant a sent miquel dix li com les donzelles aduocades sues eren prestes de partir tota hora que a ell plagues. E dient aço foren aqui junctes ab ells les dites virtuts. E misericordia se era vestida de brocat carmesi per mostrar la gran feruor de amor que portaua. E pietat portaua la roba sua de brocat vert per mostrar la gran sperança ab que anaua de obtenir la sua demanda. (vert, sperança) E vehent les sent Miquel saluda les ab molta alegria: e elles feren li gran reuerencia dient volien anar en companyia sua per treballar que fos feta pau entre la magestat de nostre senyor deu e natura humana. ¶ E ell respos que era molt content de la anada de elles: car sabia que eren tant animoses que la fahena que elles emprenien la portauen a deguda fi.

Capitol. XII. Com nostre Senyor hoynt los crits dels pares tramete sanct Miquel

Capitol. XII. Com nostre Senyor hoynt los crits dels pares tramete sanct Miquel (Miql) en la terra: lo qual deuallant als lims denuncia a Adam les grans miseries dels habitants en lo mon. E les moltes excellencies de la verge Maria: per la qual obtendrien la redempcio que demanauen.

(e: miniatura) Lauors sa magestat mana cridar lo seu lochtinent general lo princep sent miquel. Lo qual venint fica lo genoll dauant sa clemencia stant prest de obeyr lo que manat li seria. E lo senyor li dix. ¶ Clamor filiorum adevenit ad me: vidiq3 (vidiquem) afflictionem eorum: sed veni mittam te ad eos. Volent dir: O miquel la dolorosa clamor dels fills de adam es venguda en la presencia mia: he vist la gran afflictio que passen: so mogut hauer pietat d´ells. Perque he delliberat de trametre vos a ells: per que vejau que fan: ne que han mester. E sent miquel molt content de la comissio que donada li era per la magestat diuina: parti molt prest per executar lo que manat li era: car era molt affectat a natura humana: e desijaua la reparacio d´aquella. E deuallant lo glorios princep miquel mira e regonegue tota la terra. E apres vingue als lims hon era lo antich e venerable pare. E dix a ell: O Adam. ¶ Gaudium tibi semper (semp) sit lo qual hoynt lo princep sant Miquel lança vn gran sospir e dix. ¶ O domine quale michi gaudium erit: q3 (quam)in tenebris sedeo: et lumen celi non video. ¶ Volent dir: o senyor Miquel y quin goig pot esser a mi: ne quina alegria pora pendre loch en mi: car en tenebres stich e la lum del cel no veig. ¶ E respos sent miquel: O Adam no sia desmayar. ¶ Constantes stote: videbitis auxilium domini super vos. ¶ Car la magestat diuina me tramet per sentir les dolors vostres e veure de queus clamau: ne que demanau. E yo deuallant del cel ans sia vengut a vos he regonegut la terra e los fills vostres habitadors de aquella: He la vista tota corrumpuda plena de iniquitats tots dies pijora noy ha ley ni veritat. ¶ Et cuncta cogitacio cordis humani intenta est ad malum omni tempore. ¶ Car les cogitacions e pensaments dels fills vostres que en lo mon viuen totes son girades a mal. Nengu no ama son prohisme de verdader cor. Les coses males e noibles desigen: e les bones auorreixen. No es marauella Adam sius es doloros veure vostres fills en tanta miseria: car dich vos que en la terra noy ha loch que no sia ple de infinits perills. ¶ Be la hauia deuisada aquell excellent home: qui hauia lo saber angelich lo qual dix. ¶ Pericul´fluminum: periculis latronum: periculis ex genere: periculis ex gentibus: periculis in ciuitate: periculis in solitudine: periculis in mari: periculis in falsis fratribus: in labore et erumpna: in vigilijs multis: in fame et siti: in ieiunijs multis: in frigore et nuditate. ¶ E hoynt aço Adam dix: O princep miquel tots aquests dans ha encorregut lo mon per la desobediencia mia: placiaus espondrem al spiritual com sentenen aquests tants perills ne que signifiquen. ¶ E sent miquel respos. Adam so molt content de dir vos lo que demanau. ¶ En los perills (pills) dels flums (rius; flumen, fluminum) son aquells qui en la present vida son en grans e continues occupacions sens james hauer repos: e nenguna bona inspiracio en ells no pot aturar: ans corren tostemps sens may reposar: e axi venen a la mort no sabent donar nenguna raho de la vida sua. ¶ Los qui son en perills de ladres son los qui viuen negligentment en la present vida: car per sa fluxea e poca virtut donen atreuiment de furtar aqui robar los vulla. E lo diable sen porta los bons preposits y desigs virtuosos: no leixant los james posar res en obra: Lo cors propri li furta les consolacions spirituals volent entendre tostemps en sos plaers. Lo dormir e reposar li furta lo temps e axi robat per aquestos ladres ve nuu e despullat a la mort. ¶ Los q son en los perills de la generacio sua son aquells q segueixen los apetits sensuals e volen posar per obra tots los mals desigs e apetits a que natura los inclina no hauent nengun fre en la sensualitat sua ¶ Los qui son en los perills de multitut de gents son los presumptuosos que crehen (creuen) esser sufficients a totes coses e continuament jutgen e roseguen les obres dels altres cor de aquests axi presumptuos sta continuament ple de pensaments infructuosos e de diuerses maneres axi com lo mercat sta ple de diuersitat de gents. Los qui son en los perills de la ciutat son aquells qui tenen la sua anima desordenada: car aquesta ciutat ha fundat nostre senyor deu per posada sua: e los ciutadans de aquesta ciutat son enteniment memoria e voluntat. E lo gouernador de ella es la raho: e si aquests nos regeixen segons la voluntat del senyor seruant les sues leys e manaments e entre si son discordants e breguegen (brega) tots dies dich vos que esta ciutat es en gran perill. ¶ Los qui cahen (cauen) en los perills de solitut son los superbiosos quels par sols esser en lo mon en saber e poder: e que nengu nos deu egualar ab ells: ne poden regoneixer majoritat ni senyoria a nengu: la sola voluntat sua han per ley. No amen res sino la honor propria: car lo qui verdaderament ama tem lo amat: e desijali comunicar tot lo be que posseix. E lo superbios no ha temor a deu ne a les creatures sues: los bens de les quals se volria apropriar (appriar): e pço en tales persones nengu no pot conseruar vera amicicia (amistat; amistad). ¶ Los qui son en los perills de mar son aquells ques troben en les honors e fauors mundanes: e van sobre les ones del vent de la vanitat axi alegres e segurs com si fos cosa ferma: e sobtosament prenen de grans mutacions e perilloses caygudes. ¶ Los que son en los perills dels falsos germans (falsis fratribus; frare, flare, frère, fra, fray; germà; hermano) son aquells qui han a contribuir ab persones enuejoses que sots color d´amicicia volrien a sos germans robar la fama e la vida: E tot lo be e prosperitat de sos prohismes los es turment e pena: e no perdonen a nengu per acostat sia en deute: ne regonexen nengun benefactor. ¶ En los perills dels molt treballants son los auariciosos: que no han vn dia de repos en la present vida: car ab pena e infinits treballs adquirixen les riquees: e ab molta dolor les conseruen: no guosen pendre vn sols plaer per profitos quels sia si diners te a costar (acostar): La vida e la anima abandonen per no perdre la roba axi viuen en treball sens remey: e moren ab dolor inestimable. ¶ Lo perill que es en les grans vigilies es entes per les persones que son massa sollicites en veure e saber los mals e peccats de sos prohismes e jutjar aquells: aquests son molt vigils en la nit: car no vehen (veuen) ni senten sino mal: e dormen de dia car les virtuts de sos prohismes no conexen ne estimen. ¶ Los perills altres ques seguexen que son de fam (fame; hambre) e set (siti; sed) e molta abstinencia e fret e nuditat (se llich muditat; frigore et nuditate) son tots en los ipocrits (jpocrits; la i es mes llarga de lo normal) los quals son martirs del diable: que fan desmesurades penitencies per sola lahor humana. E tostemps tenen la anima freda y nua (ynua) james la calor de vera caritat: ni deuocio sancera en ells nuncha es trobada. ¶ E adam hoyda la exposicio de aquests perills dix: O Miquel glorios e que faran los meus fills posats en tantes maneres de perills (pills) si per lo meu senyor no son aiudats. aço es lo que yo cride: aço es lo que reclame: o princep miquel siau vos aduocat meu recaptau me misericordia ab lo senyor e creador meu. Consellau me que fare per placcar la pietat diuina: puix sou trames per sa clemencia a veure la miseria mia. E sent Miquel mirant adam e hoynt les sues doloroses rahons fon mogut a molta compassio e dix li. O patriarcha venerable siau cert que yo fare per vos tot lo quem sia possible en suplicar la clemencia diuina vulla remediar en les dolors vostres. E prench ab gran plaer la aduocacio vostra: e rahonare la vostra causa dauant sa magestat ab molta affectio. Lo que a mi par vos deueu fer: es humiliar vos tostemps e cridar misericordia dauant la clemencia sua. Car sa excellencia ha dit. ¶ Qui venit ad me non eiciam (eici3; eixir) foras. Volent dir que qui vendra e recorrera a la dolçor sua nol lançara fora: ans lo acullira dins les entramenes de la pietat sua. E sa magestat diu ¶ Qui se humiliat exaltabit. Fent vos molt cert que sius humiliau sereu exalçat. ¶ E perço adam entrau dins la profunditat de la vostra miseria e regonexeu de hon sou caygut: Car de la altea de gracia sou deuallat a la captiuitat del peccat. De la qual sola la bonea de nostre senyor deu vos pot delliurar: aquesta reclamau e sereu exaudit: E si teniu cosa alguna que digna fos per a offerir dauant la magestat sua: que li fesseu vn present trametent alguna persona de part vostra en companyia mia. Car de sa clemencia es dit. ¶ Ut desideratam nobis tue propiciationis habundantiam multiplicatis intercessoribus largiaris. ¶ E respos Adam e dix: ¶ O Miquel que puch yo offerir al creador meu: car perdent la sua gracia fuy despullat de tot be. No trobe en mi sino pecat: e infinides miseries: los fills meus tots son nats en lo temps de la captiuitat mia no puch fer de ells offerta: Veritat es que la bonea diuina ma donat vna filla de tanta singularitat: que ja en la sua concepcio li ha mostrat nostre senyor deu tanta fauor e amor que es stada apartada e separada de tota la culpa mia: e de ella sola es cantat. ¶ Pulcra es amica mea: et macula non est in te. Aquesta senyora e filla mia lo temps de la edat sua son tretze anys poch mes. ¶ Puella decora nimis virgo pulcherrima et incognita viro. Si aquestaus par miquel glorios que per mi dega esser offerta dauant la magestat diuina com a filla mia e de la propria natura e carn mia. O lo princep miquel alegrant se molt dix: O adam de quim parlau de la senyora Maria de natzaret: si sabieu quant li so seruidor: no cregau que la excellencia e virtuts de aquesta senyora puga esser coneguda sino sols per aquell que tan singular la ha creada. Yo deualle moltes vegades del cel per visitar sa senyoria: car so cert nostre senyor deu la ama tant: que lo seruir a ella fet la magestat sua ho estima molt. ¶ E perço dich yo a la dita senyora cascuna vegada que faç reuerencia a sa altesa. ¶ Pax multa diligentibus te domina anima eorum non videbit mortem in eternum. ¶ Car siau cert adam que los seruidors e leals amadors d´aquesta senyora no poden perir eternalment. Congoxos e dolors poden passar per algun temps: empero a la final los sera feta misericordia per intercessio sua. ¶ E perçom vos adam haueu molt bon acort de presentar aquesta senyora filla vostra a la magestat diuina: e ser scut de ella acobrir e reparar les errades vostres. Car de sa senyoria es entesa aquella visio profetica (pfetica) que veu lo vostre animos fill Daniel profeta (pfeta): com li fon mostrat aquell arbre tan excellent: que en bellea e granea no hauia a ell semblant: la sumitat sua tocaua en lo cel: la amplea sua cobria la terra. ¶ Subter eam habitabant animalia et bestie et in ramis eius conuersabantur volucres celi: et ex ea vescebatur omnis caro. O adam e tan gran e tan bell pujador teniu vos per aquest arbre que figura a la senyora filla vostra. Car anant per les rames sues peruendreu (pervindreu) a la altea del cel. Sots la ombra de aquest glorios arbre habiten e stan los animals: ço es los peccadors dels quals diu dauid. ¶ Comparatus é iumentis insipientibus: et similis factus est illis. O adam y que faria lo miserable peccador ql terra lo sostendria si la ombra desta senyora nol cobris. Siau cert tots los elements lo perseguirien (pseguirien) e no li darien vida ni repos: si sa senyoria nol fauorejaua. Car de sa merçe pot esser dit. ¶ Et lux in tenebris lucet. Car entre les tenebres dels peccadors la sua lum resplandira tirant a ells a venia: e recaptant los misericordia e perdo (pdo). Entre los rams de aquest precios arbre: ço es les virtuts de aquesta senyora se3 nodriran e habitaran los ocells del cel qui seran les animes virtuoses. Les quals coneguda la vanitat mundana menysprearan aquella: e oblidant les coses terrenals volaran: e la sua pensa posaran en les altees celestials amant e desijant aquelles seguint la olor de aquest precios arbre que tirara axi les animes per la dolçor e suauitat sua: que diran los seruidors de aquesta senyora. ¶ In odorem curremus vnguentorum tuorum. Car la olor e flagrancia de les virtuoses obres sues (pareix sucs) se stendra per lo vniuersal mon. E del fruyt de ella menjara tota la generacio humana. car per lo mija de sa senyoria vos Adam e la generacio vostra atenyereu aquell fruyt tan desijat de la gracia e amor diuina: e poreu dir glorificant aquesta senyora. ¶ Benedicta filia tua domino quia per te fructum vite comunicauimus. Axi adam desempachau faças aquesta offerta. E yo retornare al senyor quem (qm; que me; que m´) ha trames e recomptar li he totes les miseries vostres: e quant sou desijos de recobrar la amistat e gracia de sa magestat: vejau qui ordenau que vaja ab mi de part vostra per menejar aquesta fahena.