sábado, 8 de mayo de 2021

Capitol LXII. Com nasque sanct Johan baptista e fon a ell imposat nom:

Capitol LXII (lxij). Com nasque sanct Johan baptista e fon a ell imposat nom: e zacharies cobra la paraula. E com apres sen torna la senyora en nazaret.

Com los nou mesos fossen complits Elizabeth pari vn glorios fill: e tota la dolor del part li fon prestament oblidada ab la vista joyosa del fill: Lo qual com fon faixadet: portaren lo a la senyora quis era apartada en vn retret per no esser vista per les gents moltes que venien a visitar Elizabet: alegrant se molt del seu goig: e sa senyoria vehent aquell chiquet e sabent la gran sanctedat sua alegras de singular alegria e prenguel al braç ab molta amor donantli largament la sua benedictio. E lo sanct chiquet vsant de raho baixa lo cabet axi com pogue: e besa la ma a la senyora qui en lo braç lo tenia: agenollas en la falda de sa senyoria apartant los peuets seus no tocassen lo ventre sagrat a hon staua tancat lo fill de deu humanat: Lo qual ell adoraua continuament ab sobirana reuerencia. E la senyora molt alegra de les marauelles que veya en lo seu car nebodet: dix. ¶ Iste puer magnus coram domino nam et manus eius cum ipso est. Volent dir. o quant sera gran e marauellos aquest fadri dauant nostre senyor deu: e la ma sua ço es la sua potencia sera ab ell tostemps fent li fer obres tan marauelloses que sera vna gran admiracio dels miradors. E dit aço tornal a la dida quel portas a sa mare: e com la gent sen fon anada sa senyoria ana a la cambra de elizabeth: e seruiala en les necessitats sues ab molta amor e diligencia: e james sen partia: sino tant com la gent venia: car sabia era scrit. ¶ Vbi (o ubi) est multitudo ibi est confusio (hon hi ha multitut, no falte confusió; aon ña multitut, no falte confusió; donde hay multitud, no falta confusión).
Car
hon ha multitut: no defall confusio. ¶ E venint lo huyten dia: volent circuncir (tallálila pelleta pera fé un morralet) la criatura fon delliberat per los amichs e parents li fos posat lo nom del seu virtuos pare zacharies, (aquí ña un rombo, no un pun: punt: punct, pero no se pot mirá tot lo texto a vore si es coma o pun. Yo fico pun a tot arreu, encara que ñague minúscula después. Qui u vullgue editá milló, que traballo y se llixgue tot lo llibre) e sentint aço la mare dreças en lo lit ab vn gran esforç: e dix. ¶ Nequaqp: sed vocabitur iohannes. Volent dir. Nou façau per res de metre li lo nom de son pare: mes digauli johan. // (nequaqp, la qp en rayeta damún: mes pareix “nanay” que “Nou façau per res de metre li lo nom de son pare”)
e respongueren a ella los parents pus acostats: dient. O senyora per merce pensau en esta fahena vn poch: e no vullau li sia imposat vn nom tan
estrany que nos troba tal en tota la parentela vostra. e vehent que la mare estaua ferma en son proposit delliberaren demanar al pare en signes quin nom volia fos imposat al seu primogenit fill. Lo qual vehent que per paraula nos podia satisfer axi com desijaua venguerenli los vlls en aygua: e demana tinta e paper e screui: dient. ¶ Johannes est nomen eius. Volent dir.
(
4 paraules en latín, Isabeleta: Elizabeth, que ne són 5 al traduí: Johannes es lo seu nom. ¿Les has de estirá com un chiclet mastegat? Eres mol cansina, donen ganes de tancá lo llibre. 313 págines a 4 columnes. Ya ne porto 147, y me emprén lo cor continuá; menos mal que me acompañe la donzella passiensia).
Senyors perdeu tot pensament: car certament vos dich que lo seu nom ha de esser Johan. Lo qual nom no hauem triat sa mare ni yo: ans li es imposat per la magestat diuina qui sab les dignitats sues: e segons aquelles
la nomenat. E legit lo scrit tots foren plens de gran admiracio: vehent la concordia del pare e de la mare sobre aquest sanct nom. E tantost com zacharies acaba de scriure senti la lengua sua deliura, e hauent dins si vn grandissim goig fica los genolls en terra per donar lahor e gracies a nostre senyor deu: e sentint en si la gracia del sanct sperit paral profeticalment e dix.
Benedictus dominus deus israel quia visitauit et fecit redemptionem plebis sue. Volent dir. Beneyt sia nostre creador e senyor deu de israel (jsrael, la j está clara; tamé passe a ire: iré, que se llich jre): car ha visitat lo seu poble vestintse de carn humana: deliberant rembrel de la captiuitat diabolica ab la sanch propria. E tots los que aqui eren hoint parlar a zacharies hagueren grandissima admiracio e goig no recomptable: Lauors fon la alegria complida en la casa de zacaries: en tota la parentela sua. E la senyora molt aconsolada del goig singular que veya en aquelles sanctes persones loaua nostre senyor deu ensemps ab ells. ¶ E fenides (finides; fin; finit) les festes sa senyora dix a zacharies e a elizabeth: que delliberaua tornar a casa sua. Los quels prengueren aquesta noua ab molta congoixa supplicant sa merce volgues aturar en la posada sua e seria per ells seruida e reuerida com a reyna e senyora e mare del seu creador. E la senyora regraciant los la bona offerta e molta amor que en ells conexia: pregals haguessen paciencia: car no li era possible contentar lo desig de ells: que la voluntat de nostre senyor era tornas a nazaret. E zacharies e Elizabeth sabent la ordinacio e voluntat de nostre senyor deu no gosaren pus contrastar (contra + salte línia + star): ans ficant los genolls en terra digueren. O excellentissima senyoria sia de vostra merce donarnos la ma: car digna cosa es que laus besem: que reyna e senyora nostra sou e de tot lo mon general: e placia a vostra senyoria voler nos beneir a nosaltres dos ensemps ab lo nostre fillet e tota la casa nostra E sa altesa nols volgue donar la ma: mas beneils ab molta amor: e dix los Alegrau vos cosi germa e cosina germana. ¶ Quia in hoc vocati estis: vt benedictionem hereditate possideatis: Car faç vos molt certs que sou cridats e elets per nostre senyor deu: perço que posseixcau la heretat de benedictio e pau: ço es la gloria de parais. ¶ E prenint sa senyoria lo glorios Johan dels braços de Elizabeth sa mare e abraçant lo estretament ab molta amor mirant lo en la cara dix. ¶ Tu puer propheta altissimi vocaberis preibis eni ante faciem domini parare vias eius. Volent dir. Vos nebodet molt car: sou fadrinet chiquet a la vista dels homens: e sou molt gran e magnifich dauant nostre senyor deu: car la alta magestat sua vos ha elegit en propheta singular e demostrador del seu fill humanat: dauant lo qual vos ireu (jreu) aparellant la via ço es los cors dels homens: als quals ab gran feruor preycareu quel reben com a redemptor e senyor: el amen: el serueixquen. E dit aço la senyora torna lo fillet a la sua cosina germana despedint se della. E lo glorios Johan vehent que la senyora sen volia partir feu tanta demostracio de tristicia e de enyorament que a tots los miradors feu plorar: car tant com se era alegrat per la venguda de sa senyoria tant se entresti de la sua partida. E axi la senyora sen parti e torna en nazaret a viure de la fahena de ses mans.

Capitol LXI. Com la senyora visita sa cosina germana Elisabeth.

Capitol (falte LXI). Com la senyora visita sa cosina germana Elisabeth.


Restant la senyora molt alegra apres totes les festes: recordas sa senyoria del que langel hauia dit de la sua cara cosina germana qui era de sis mesos prenyada: e delibera anar la a visitar: e comunica los seu delliber ab les sues amades donzelles. E respos vna de aquelles diligencia nomenada: e dix. ¶ Bonum opus nunquam
(nunqp) differendum est. Volent dir. O ma senyora ja sab vostra merce que la bona obra e sancts pensaments nos deuen differir: ans posarse tantost en obra: perque supplich vostra altesa execute prest lo delliberat. E leuantse la pus amada de ses donzelles qui hauia nom sancta caritat: dix a sa senyoria. Senyora yo ire (jre) ab vostra merce per seruir Helizabeth en lo seu part e en totes les altres necessitats sues: car so certa vostra senyoria aturara en companyia sua tots los tres mesos que resten fins al parir deu ¶ E la senyora volent seguir son viatge ixque de la cambra hon staua tancada e passa a la cambra hon staua Joseph per demanarli licencia de la partida: car puix nostre senyor loy hauia donat en spos volia star a la hobediencia sua en totes coses. (Menos portá tot lo sel a la seua cambreta, que no sé cóm hi cabíen encara sén tots espíritu, ballán, cantán, etc; y lo de asseptá quedás preñada en un “mira este farolet“ no lay va consultá a Pepet, com se vorá al capítul LXIII: 63 pera los espabilats).
E com J
pseph (o Ipseph; errada de Ioseph o Joseph) lagues hoyda dix li que era molt content que anas: e que ell la volia acompanyar. e axi ixque la senyora de sa posada portant la per lo braç humilitat e pobrea e sancta vergonya anaua primera per mostrarli los camins apartats: perque sa senyoria no fos vista per les gents: e axi peruengue sa merce a la casa de zacharies (Zacarías) sens trobar nengu per lo cami. Lo qual zacharies passejaua en aquella hora per la entrada de casa sua. E vehent la senyora axi descuydadament entrar per la posada sua fon molt marauellat e hague singular goig e feta reuerencia a sa senyoria cuyta a la cambra per dir la bona noua a sa muller en signes car parlar no podia. La qual cuytadament ixque de la cambra: e vehent la senyora cosina germana sua: qui tant carament amaua son axi recomplida de gran alegria e consolacio que nos pogue moure de alla hon era. E la humilissima senyora mare de deu cuyta lo pas per acostarse a Elizabeth e ab cara molt alegra saluda la: dient. ¶ Gaudium tibi sit semper cognata (cosina germana; cognata sone a cunyada, cuñada, co+g+nata) dilectissima. Volent dir. O cosina germana molt amada goig sia a vos per a tostemps que haueu meritat concebre hun tal fill com es aqueix del qual ha sis mesos sou prenyada: car siau certa lo fill de deu lo ve a visitar: volent lo sanctificar dins lo vostre ventre e purgar del original peccat: perque dell se puga dir per excellencia. ¶ Ante sanctus quem natus: prius plenus deo qp (este qp en rayeta a dal) natus ex matre: prius noscens deum qp notus in mundo. Volent dir. Que aquest glorios fill vostre sera de tanta excellencia: que ans sera sanct que no ixqua del vostre ventre: e primer sera ple de la gracia e amor de nostre senyor que nat de vos mare sua: e primer coneixera e amara deu en singular grau que no sia en lo mon nat ne per ell conegut. ¶ Et factum est vt audiuit salutationem marie elizabet exultauit infans in vtero eius. Car axi com Elizabet senti la melodia e suauitat de aquella dolça veu de la senyora Maria verge lo fillet seu se alegra de singular goig dins lo ventre de la dita mare (coma , mol gran?) coneixent esser en si tot lo que la senyora tia sua dit hauia (si es lo fill de sa cusina o cosina germana, no es sa tía, sino sa cusina). E axi closet (clos, tancat, tancadet) dins lo ventre vehent dauant si la magestat diuina vestida de carn humana se agenolla per adorar aquella regraciant ab infinida alegria e goig les gracies tant singulars a ell donades. E sentint Elisabet la gran alegria e festa quel seu fillet feya dins lo seu ventre. ¶ Repleta est spiritu sancto helizabeth. Car fon plena la dita Helizabeth de aquell singular goig del sanct sperit: qui dir ni rahonar nos pot: lo qual cor huma longament sostenir no pot: perque helizabeth fon forçada de cridar vn gran crit mesclat ab gran habundancia de lagrimes procehints de singular alegria: e dix. ¶ Benedicta tu in mulieribus et benedictus fructus ventris tui. Volent dir. O beneyta sou vos senyora de singular benedictio entre totes les dones creades e per crear: e beneyt sia lo fruyt excellent del vostre glorios ventre qui es vengut en lo mon per fartar la fam de natura humana. ¶ Et vnde hoc michi vt veniat mater domini mei ad me: E de hon ve a mi senyora tanta gracia e misericordia: que vostra senyoria qui sou mare del senyor e redemptor siau venguda a mi indigna de tan singular benefici: O senyora y beneyta sou vos e digna de tota lahor: car haueu cregut fermament lo misteri diuinal a vostra merce per langel denunciat: e per ço senyora en vostra senyoria seran complides e acabades totes les coses a vostra merce dites de part de nostre senyor deu. E la senyora gumilissima vehent la sua cosina germana axi plena del sanct sperit parlar coses tan altes en gloria e lahor sua volent referir e tornar tota aquella lahor e magnificencia a la magestat diuina: fica los genolls en terra ab los vlls al cel e les mans junctes: e dix ab grandissima deuocio. ¶ Magnificat anima mea dominum. Et exultauit spuns meus in deo salutari meo. Volent dir, vos cosina germana lohau a mi de boca e de cor: e lo vostre fillet ab demostracions de singular alegria se mou dins lo vostre ventre festejant la mia venguda: e la anima mia magnifica e exalça e loha e glorifica lo creador e senyor meu e lo meu sperit se alegra e se adelita en sol qui es salut y vida mia E acabat aquest deuotissim cantich leuas la senyora de peus: e sa cosina germana Elizabeth pres la per la ma ab molta reuerencia e portala en vna secreta cambra supplicant la reposas (repo+ salte página+tas) alli del treball del cami. ¶ E zasaries pres lo glorios Joseph e portal (porcal) ab molta alegria ab tot que fos mut mostraua la consolacio que tenia dins la sua anima de la presencia del senyor e de la sua mare e de aquell excellent vell lo qual dignament entre tots los mortals era elet per a spos e custodia de la serenissima senyora reyna mare del rey eternal. E axi stigueren aquelles sanctes persones ab molta amor e caritat en casa de zacaries fins fon vengut lo temps del part de Elizabeth.

Capitol LX. Com adam ab tots los pares partiren del lims...

Capitol LX. Com adam ab tots los pares partiren del lims: e vingueren a fer reuerencia a la mare de deu: per la qual foren rebuts ab gran amor.


Volent partir dix misericordia al visrey. senyor vos sou açi lochtinent general de la magestat real de nostre senyor deu sia de vostra merce manar ordenar aquesta gent: perque vagen concertats e be en orde. ¶ E lo visrey respos: dient. Senyora misericordia lorde que a mi par se deu tenir en aquesta anada es aquest. Que vos e pietat vostra germana porteu lo venerable Adam en mig de vosaltres: e la senyora fe
vaiga primera e sia guia de tots: car a ella deuen dir los homens. ¶ Per tuas semitas duc nos quo tendimus ad lucem quam inhabitas. Volent dir. Senyora fe portau nos (duc nos: dus mos; duch, aqua + ducto : acueducto, ducere, il Duche, conductor, etc...; dur, portar) per les vies stretes (estretes) e difficils (semitas : sendes, semita: senda) segurs e ferms: perque pugam peruenir alla hon desijam anar: ço es a veure la claredat diuina hon vos stau e habitau (esteu, estau, habiteu). E al costat de Adam ira la sua virtuosa muller Eua: e portarlan (la portarán, la han de portá) del braç amor e sperança. Car qui molt ama molt spera (ame, espere, ama, espera). E com les dones sien singularment amables per natura (Mónica Oltra incluída o inclosa): amor les ha de vnir ab nostre senyor deu: e sentint les dites dones dins si la gran efficacia de amor quant los fa sentir e asaborir les consolacions diuines: dira cascuna delles. ¶ Miror cur totus homo non resoluitur per amorem domini sui. Volent dir. Gran admiracio tinch com los homens no regalen tots per amor del seu senyor: qui tant carament los ama. ¶ E apres de Adam y de Eua ira (jra) lo seu santissim fill Abel acompanyat de puritat e de deuocio. E tots los altres seguiran aquestos: e cascu ira acompanyat de dos donzelles de aquelles que viuint en lo mon hauran amat e seguit. E hoyt aço misericordia dix. O senyor Miquel vos haueu ben ordenat sia fet axi com manau. E prenint les dos germanes Adam començaren son cami. E lo visrey cuyta primer per esser ab la senyora en la recepcio de aquesta gent: e entrant per la cambra dix a sa altesa. Senyora excellent ja son molt prop aquells qui ab infinit goig venen a fer reuerencia a vostra senyoria. E sa merce alegrant se molt leuas de peus: e dix que volia exir fins a la porta de la cambra per rebre Adam e ferli honor de pare. e prenint la lo visrey del braç ab multissima reuerencia vingue sa senyoria a la dita porta. E essent aqui junct Adam vehent aquella excellentissima cara de la filla sua. ¶ Reuixit spuns eius et dixit. Maria virgo virginum redemptionis hostium porta salutis integra lapso ceruicem releua. Car reuiuit lo seu sperit de vna tal vista dix. O senyora Maria filla mia: vos sou verge sobre totes les vergens porta de nostra redempcio per vos nos es donada entrega salut: sia de vostra merce senyora releuar lo miserable caygut en tanta dolor e miseria. E dit aço prostrat en terra ab grandissima deuocio adora lo seu creador tancat dins aquella lanterna virginal del ventre sagrat de la sua filla: e dix. ¶ Adorandus admirandus et glorificandus es semper dominus meus et deus meus propter magnam misericordiam tuam: Volent dir. O senyor meu digne sou de tota adoracio: admirable sou redemptor meu gloria sia dada a la clemencia vostra eternalment senyor y deu meu per la gran y habundosa misericordia a mi feta e a la generacio mia que de infern haueu restaurada ab la vostra sancta venguda. O senyor que tostemps he agut ferma sperança en la pietat vostra quem haureu merce: encara quem sia vist condempnat a mort perpetual e ja posat en tenebros carcer: nunqua he desconfiat de la clemencia e misericordia vostra. e perço dix lo meu fill Job en persona mia. ¶ Etiam si occiderit me in ipso sperabo. Car si vostra majestat me hagues mort de deu milia morts: james per axo la sperança mia no fora perduda: ans sperara hauer de la clemencia vostra perfeta resurrectio e deliurament de la mia culpa e gran errada: car la magnificencia vostra no ha terme ne fi. ¶ E acabades estes paraules sentint en si vna singular dolçor e alegria de la presencia del senyor dreças per besar la ma a la senyora: e sa merce no lay volgue donar: perque li era pare: ans lo feu leuar e abraçal ab molta amor: e prenint lo per la ma tornas a seure en la cadira: e dix a sanct Miquel que fes portar vna cadira per a Adam lo qual volia sigues al seu costat: e axi fon fet E seyta la senyora acostas la venerable mare Eua per fer reuerencia a sa altesa: la qual vehentla se leua de peus (depeus) rebentla ab molta amor e honor com a mare molt cara. E la dita mare Eua prostrada en terra adora lo seu redemptor: e dix. ¶ Ecce qui elongant se a te peribunt. Volent dir. O senyor y be es cosa certa: que tots los que se aparten de vos perexen: e los que se acosten a la clemencia vostra de mort tornen a vida. ¶ O maledicta sit insipientia mea que me a te elongauit. O senyor e maleit sia lo meu poch saber que axim ha lunyat de vos vida mia per tant lonch temps: e no solament a mi ans a tots mos fills per la errada mia. E ara senyor per la magnificencia e clemencia vostra podem dir ab gran alegria ells e yo. ¶ Eramus enim longe: facti sumus prope in sanguine domini xpi (x + pe en virgulilla + i). Car erem senyor tots molt luny de vos per la iniquitat mia: ara redemptor meu som retornats molt prop de vos senyor e deu meu per la humanitat que presa haueu delliberant escampar la vostra preciosa sanch per la salut mia. ¶ Quin tirament de amor tant transcendent senyor es aquest. Quines gracies senyor pore yo retre a vostra magestat de tanta misericordia: Noy ha en mi res sufficient que offerir vos puga: tota so vostra senyor e a vos me do de cor e de anima: preniu me senyor puix per sola clemencia vos sou donat a mi. ¶ Te ergo inuoco te adoro in animam meam. Car a vos senyor inuoque a vos adore dins la anima mia. E dit aço dreças aquella sanctissima mare Eua ab feruor de amor prenint les mans de la senyora ab tot que sa senyoria nou volgues permetre besaua aquelles: dient. O senyora leixau me besar aquestes mans vostres per qui tant de be he aconseguit. ¶ Quia nullum solatium habeo nisi te domina mea. Car no he altre solaç ni deport: sino tocar e mirar e contemplar a vos senyora mia mare del meu redemptor. E leuantla sa senyoria ab vna singular familiaritat e amor abraçantla e besantla dix li. Be siau venguda mare mia e de tota humana natura. Veus açi lo senyor que tant haueu desijat e cridat adelitau vos en ell: car aquest es remey de vostres dolors: terme e fi de vostre repos. ¶ E hoint Eua besaua aquell de sa senyoria ab goig no recomptable: dient. O senyora y quin tabernacle es aquest tant glorios en lo qual es tancat y clos lo qui no pot esser compres: la magestat infinida habita en estreta sala. ¶ O senyora y ab quanta raho puch dir. ¶ Benedictus sit mundissimus conceptus tuus: quia per ipsum liberata sum de manibus querentium me. Car obligada so eternalment a lohar e beneir lo purissim concebiment vostre: per lo qual so misericordiosissimament (tócat los collóns y balla!) deliurada de les mans iniques qui volien la mia anima. E dient aco tornaua abracar e besar aquell excellent ventre. E la senyora loy comportaua ab molt plaer adelitant se en la deuocio feruentissima sua. e a cap de vna gran peça (al cap de mol rato) que la sancta mare eua fon stada axi agenollada alegrant se en lo seu redemptor e senyor: la senyora reyna li mana que sigues (de seure; assentás, que se assentare; segués o seguès, com tos dono la gana ficá la tilde; le mandó que se sentase o sentara; en coxins; en, sobre cojines) molt prop de sa merce en coxins. La qual hobeint sa senyoria ab molta reuerencia sigue (se va assentá; se sentó; “es va seure”) alla hon li era manat: no partint james los vlls ni la pensa de aquell sagrat ventre: dient tostemps dins si mateixa. ¶ Ego autem gaudebo et exultabo in deo ihesu meo. Volent dir. Yom (yo me, yo´m) alegrare (gaudebo: gaudir) de singular goig en lo meu senyor jesus redemptor: e saluador meu. e apres tota la gent axi en orde com eren venguts anaren a besar la ma a la senyora adorant lo seu sanct prenyat: dient a sa senyoria cascu de ells. ¶ Intercede pro nobis salutifera mater dei que angelorum et hominum salutem concepisti. Volent dir. O serenissima senyora siau intercessora nostra vos qui tant potent vos trobau: car sou feta mare de deu: e haueu concebut aquell qui es salut e gloria dels angels e dels homens. Vos senyora sola sou constituyda mare e gouernadora e aduocada nostra: a vostra clemencia tots reclamam. e feta reuerencia per tots a sa senyoria ab gran alegria se prengueren a dancar e ballar ensemps ab les donzelles de la senyora: les quals ab molt plaer e singular amor se acompanyaren ab los fills de Adam: vehent que la sua senyora los ha tan be rebuts. e que en la sua cort ja no si parla sino de les grans fauors e amors de deu ab natura humana. e que de aço los dits homens stan tan gloriosos e alegres que es molta raho que totes les virtuts los ajuden a festejar aquesta gracia tan singular, e ab aquesta alegria e goig inrecomptable passaren tot aquell dia, e hauent se a partir de aqui Adam fica lo genoll en terra per despedirse de la senyora: e dix mirant lo ventre de la senyora contemplant la gran majestat que dins era. ¶ Tu esto nostrum gaudium: qui es futurum premium: sit nostra in te gloria per cuncta semper secula. Volent dir. Vos senyor sereu daçiauant lo goig meu y dels meus fills: car vos sou lo esdeuenidor premi e loguer nostre: en vos senyor sera la gloria e alegria nostra eternalment. e besada la ma a la senyora parti de aqui: e venint la mare eua per despedirse besant la ma a sa merçe dix. O senyora molt excellent que ara poden recorrer los meus fills a vostra senyoria ab gran confiança: dient vos en ses necessitats e angusties. ¶ Exules filij eue ad te suspiramus Car podeu los recaptar gracia e gloria: e axi per orde tots besaren la ma a la senyora e tornaren als lims.