Muy a su pesar, Pomponio se ve inmerso en la solución del crimen, contratado por el más extraordinario de los clientes: el hijo del carpintero, un niño candoroso y singular, convencido de la inocencia de su padre, hombre en apariencia pacífico y taciturno, que oculta, sin embargo, un gran secreto.
Cruce de novela histórica, novela policíaca, hagiografía y parodia de todas ellas, El asombroso viaje de Pomponio Flato es la obra más insólita e inesperada de Eduardo Mendoza, y también una de las más ferozmente divertidas.
Como en el Quijote se ponían en solfa los libros de caballerías, aquí se ajustan las cuentas a muchas novelas de consumo, y se construye, al mismo tiempo, una nueva modalidad del género más característico de Eduardo Mendoza: la trama detectivesca original e irónica, que desemboca en una sátira literaria y en una desternillante creación de inagotable vitalidad novelesca.
Capitol
LXII (lxij). Com nasque sanct Johan
baptista
e fon a ell imposat nom: e zacharies cobra la paraula. E com apres
sen torna la senyora en nazaret.
Com los nou mesos fossen complits Elizabeth pari vn
glorios fill: e tota la dolor del part li fon prestament oblidada ab
la vista joyosa
del fill: Lo qual com fon faixadet:
portaren lo a la senyora quis era apartada en vn retret per no esser
vista per les gents moltes que venien a visitar Elizabet: alegrant se
molt del seu goig: e sa senyoria vehent aquell chiquet
e sabent la gran sanctedat sua alegras de singular alegria e prenguel
al braç ab molta amor donantli largament la sua benedictio. E lo
sanct chiquet
vsant de raho baixa lo
cabet
axi com pogue: e besa la ma a la senyora qui en lo braç lo tenia:
agenollas en la falda de sa senyoria apartant los
peuets
seus no tocassen lo ventre sagrat a hon staua tancat lo fill de deu
humanat: Lo qual ell adoraua continuament ab sobirana reuerencia. E
la senyora molt alegra de les marauelles que veya
en lo seu car nebodet:
dix. ¶ Iste puer magnus coram domino nam et manus eius cum ipso est.
Volent dir. o quant sera gran e marauellos aquest fadri
dauant nostre senyor deu: e la ma sua ço es la sua potencia sera ab
ell tostemps fent li fer obres tan marauelloses que sera vna gran
admiracio dels miradors. E dit aço tornal a la dida
quel portas a sa mare: e com la gent sen fon anada sa senyoria ana a
la cambra de elizabeth: e seruiala en les necessitats sues ab molta
amor e diligencia: e james sen partia: sino tant com la gent venia:
car sabia era scrit. ¶ Vbi
(o
ubi)
est multitudo ibi
est confusio (hon
hi ha multitut, no falte confusió; aon ña multitut, no falte
confusió; donde hay multitud, no falta confusión). Car
hon
ha
multitut: no defall
confusio. ¶ E venint lo
huyten
dia: volent circuncir
(tallálila pelleta pera fé un morralet)
la criatura fon delliberat per los amichs
e parents li fos posat lo nom del seu virtuos pare zacharies,
(aquí
ña un rombo, no un pun: punt: punct, pero no se pot mirá tot lo
texto a vore si es coma o pun. Yo fico pun a tot arreu, encara que
ñague minúscula después. Qui u vullgue editá milló, que traballo
y se llixgue tot lo llibre)
e sentint aço
la mare dreças
en lo
lit
ab vn
gran esforç: e dix. ¶ Nequaqp:
sed vocabitur iohannes.
Volent
dir. Nou
façau
per res de metre li lo nom de son pare: mes
digauli johan.
//(nequaqp,
la qp en rayeta damún: mes pareix “nanay” que “Nou façau per
res de metre li lo nom de son pare”) e
respongueren a ella los parents pus acostats: dient. O senyora per
merce pensau en esta fahena vn poch: e no vullau li sia imposat vn
nom tan estrany
que nos troba tal en tota la parentela vostra. e vehent que la mare
estaua ferma en son proposit delliberaren demanar al pare en signes
quin nom volia fos imposat al seu primogenit fill. Lo qual vehent que
per paraula nos podia satisfer axi com desijaua venguerenli
los vlls en aygua:
e demana tinta e paper e screui: dient. ¶ Johannes
est nomen eius.
Volent dir. (4
paraules en latín, Isabeleta: Elizabeth, que ne són 5 al traduí:
Johannes es lo seu nom. ¿Les has de estirá com un chiclet mastegat?
Eres mol cansina, donen ganes de tancá lo llibre. 313 págines a 4
columnes. Ya ne porto 147, y me emprén lo cor continuá; menos mal
que me acompañe la donzella passiensia). Senyors
perdeu tot pensament: car certament vos dich que lo seu nom ha de
esser Johan. Lo qual nom no hauem triat sa mare ni yo: ans li es
imposat per la magestat diuina qui sab les dignitats sues: e segons
aquelles la
nomenat.
E legit lo scrit tots foren plens de gran admiracio: vehent la
concordia del pare e de la mare sobre aquest sanct nom. E tantost com
zacharies acaba de scriure senti la lengua sua deliura,
e hauent dins si vn grandissim goig fica los genolls en terra per
donar lahor e gracies a nostre senyor deu: e sentint en si la gracia
del sanct sperit paral profeticalment
e dix. ¶ Benedictus
dominus deus israel quia visitauit et fecit redemptionem plebis
sue. Volent dir. Beneyt
sia nostre creador e senyor deu de israel (jsrael,
la j está clara; tamé passe a ire: iré, que se llich jre):
car ha visitat lo seu poble vestintse de carn humana: deliberant
rembrel
de la captiuitat diabolica ab la sanch propria. E tots los que aqui
eren hoint parlar a zacharies hagueren grandissima admiracio e goig
no recomptable: Lauors fon la alegria complida en la casa de
zacaries:
en tota la parentela sua. E la senyora molt aconsolada del goig
singular que veya en aquelles sanctes persones loaua nostre senyor
deu ensemps ab ells. ¶ E fenides
(finides;
fin; finit)
les festes sa senyora dix a zacharies e a elizabeth: que delliberaua
tornar a casa sua. Los quels prengueren aquesta noua ab molta
congoixa supplicant sa merce volgues aturar en la posada sua e seria
per ells seruida e reuerida com a reyna e senyora e mare del seu
creador. E la senyora regraciant los la bona offerta e molta amor que
en ells conexia: pregals haguessen paciencia: car no li era possible
contentar lo desig de ells: que la voluntat de nostre senyor era
tornas a nazaret. E zacharies e Elizabeth sabent la ordinacio e
voluntat de nostre senyor deu no gosaren pus contrastar (contra +
salte línia + star): ans ficant los genolls en terra digueren. O
excellentissima senyoria sia de vostra merce donarnos la ma: car
digna cosa es que laus
besem: que reyna e senyora nostra sou e de tot lo mon general: e
placia a vostra senyoria voler nos beneir a nosaltres dos ensemps ab
lo nostre fillet e tota la casa nostra E sa altesa nols volgue donar
la ma: masbeneilsab
molta amor: e dixlosAlegrau
voscosi
germa
e cosina germana. ¶ Quia in hoc vocati estis: vt benedictionem
hereditate possideatis: Car faç vos molt certs que sou cridats e
elets per nostre senyor deu: perço que posseixcau la heretat de
benedictio e pau: ço es la gloria de parais. ¶ E prenint sa
senyoria lo glorios Johan dels braços de Elizabeth sa mare e
abraçant lo estretament ab molta amor mirant lo en la cara dix. ¶
Tu puerpropheta
altissimi vocaberis preibis eni ante faciem domini parare vias eius.
Volent dir. Vos nebodet
molt car: sou fadrinet chiquet
a la vista dels homens: e sou molt gran e magnifich dauant nostre
senyor deu: car la alta magestat sua vos ha elegit en propheta
singular e demostrador del seu fill humanat: dauant lo qual vos ireu
(jreu)
aparellant la via ço es los cors dels homens: als quals ab gran
feruor preycareu
quel reben com a redemptor e senyor: el
amen: el
serueixquen. E dit aço la senyora torna lo fillet a la sua cosina
germana despedint se della. E lo glorios Johan vehent que la senyora
sen volia partir feu tanta demostracio de tristicia e de enyorament
que a tots los miradors feu plorar: car tant com se era alegrat per
la venguda de sa senyoria tant se
entresti
de la sua partida. E axi la senyora sen parti e torna
en
nazaret a viure de la fahena de ses mans.
Ningú se va atreví a girás, van acachá lo cap, y va continuá lo mosen:
Per aquell tems se selebrae una boda a Caná de Galilea, prop de Nazaret, y estaen allí Jesús, María y los disípuls. Faltae vi , y li va di sa mare a Jesús, no tenen vi. Jesús va contestá, dona, qué mos fot a tú y a mí ? Va di María als mossets, feu lo que ell tos digue.
Ñabíen sis tines de pedra, ficades per a les purificassions dels judíos,de uns sen litros cada una. Los diu Jesús, ompliu les tines de aigua. Y les van omplí arrán hasta dal.
Traeulo ara,los diu, y porteulo al maestresala. Ells lo van portá. Cuan lo maestresala va probá l'aigua convertida en vi, com no sabíe de aon veníe, cride al novio y li diu, tots servixen lo vi bo primé, y cuan ya tots están beguts, lo pijó. Pero tú has guardat lo vi bo hasta ara.
Així, a Caná, Jesús va comensá los seus signos, y va manifestá la Gloria (Borles), y van creure en ell los disípuls. Después va baixá a Cafarnaúm en sa mare, los germans ...
Lo desconegut va saltá, en veu mes alta, aixó es mentira ! , señalán en lo dit al mosen.
Ningú se va moure, van arrupí los muscles, y va continuá lo mosen:
Los milagres de Jesús son numerosos, entre ells tos parlaré avui de dos de ells:
La ressurecsió del chiquet que va caure desde una terrassa. Van acusá a Jesús de habé fet caure al chiquet y ell lo ressusite.
Un sordomut a la Decápolis, al que va saná ficanli los dits a les orelles, tocanli la llengua y dién, Effatá, que signifique 'óbrit'.
Lo desconegut va negá per tersera vegada, aixó es mentira ! , esta vegada en una veu poderosa, pareguda a la de Herodes cuan lo interpreteEnrique Segurana Celma de Valdarrores per a Nadal.
Tots los assistens a misa de domenge van torse lo coll cap atrás a la vegada.
Al radé bang, prop de la portalada de eixida y les escales que pujen al campanari, habíe un home en túnica blanca, abarques y barba castaña.
Ningú l'habíe vist entra, y ara lo miraen tots com estaquirots. Se va eixecá,va eixí de la misa en pas lento, y se va pedre per lo carré Doctor Fleming de cara al Castellá.
Kim Tomás del bar la plassa y un grup de forastés afirmen que baixae la costa cantán "arriba con el tirolirolí, abajo con el tirolirolero, era un baile de moda en los cuarenta, y ahora en los ochenta, enrolla mucho más".
Lo grup estae format per Toni, Patxi, Esteban, Marta, Ramón, Andreu, Enric, Xavier, Manolo, José Luis, Oriol, Esther, y los dos nets de Elvira, segons m'ha contat Valentín, un home mol simpátic y charraire que viu an este carré tan empinat que porte lo nom del inventó de la penicilina, Penicillium notatum.
Ningú se va atreví a girás, van acachá lo cap, y va continuá lo mosen:
Per aquell tems se selebrae una boda a Caná de Galilea, prop de Nazaret, y estaen allí Jesús, María y los disípuls. Faltae vi , y li va di sa mare a Jesús, no tenen vi. Jesús va contestá, dona, qué mos fot a tú y a mí ? Va di María als mossets, feu lo que ell tos digue.
Ñabíen sis tines de pedra, ficades per a les purificassions dels judíos,de uns sen litros cada una. Los diu Jesús, ompliu les tines de aigua. Y les van omplí arrán hasta dal.
Traeulo ara,los diu, y porteulo al maestresala. Ells lo van portá. Cuan lo maestresala va probá l'aigua convertida en vi, com no sabíe de aon veníe, cride al novio y li diu, tots servixen lo vi bo primé, y cuan ya tots están beguts, lo pijó. Pero tú has guardat lo vi bo hasta ara.
Així, a Caná, Jesús va comensá los seus signos, y va manifestá la Gloria (Borles), y van creure en ell los disípuls. Después va baixá a Cafarnaúm en sa mare, los germans ...
Lo desconegut va saltá, en veu mes alta, aixó es mentira ! , señalán en lo dit al mosen.
Ningú se va moure, van arrupí los muscles, y va continuá lo mosen:
Los milagres de Jesús son numerosos, entre ells tos parlaré avui de dos de ells:
La ressurecsió del chiquet que va caure desde una terrassa. Van acusá a Jesús de habé fet caure al chiquet y ell lo ressusite.
Un sordomut a la Decápolis, al que va saná ficanli los dits a les orelles, tocanli la llengua y dién, Effatá, que signifique 'óbrit'.
Lo desconegut va negá per tersera vegada, aixó es mentira ! , esta vegada en una veu poderosa, pareguda a la de Herodes cuan lo interpreteEnrique Segurana Celma de Valdarrores per a Nadal.
Tots los assistens a misa de domenge van torse lo coll cap atrás a la vegada.
Al radé bang, prop de la portalada de eixida y les escales que pujen al campanari, habíe un home en túnica blanca, abarques y barba castaña.
Ningú l'habíe vist entra, y ara lo miraen tots com estaquirots. Se va eixecá,va eixí de la misa en pas lento, y se va pedre per lo carré Doctor Fleming de cara al Castellá.
Kim Tomás del bar la plassa y un grup de forastés afirmen que baixae la costa cantán "arriba con el tirolirolí, abajo con el tirolirolero, era un baile de moda en los cuarenta, y ahora en los ochenta, enrolla mucho más".
Lo grup estae format per Toni, Patxi, Esteban, Marta, Ramón, Andreu, Enric, Xavier, Manolo, José Luis, Oriol, Esther, y los dos nets de Elvira, segons m'ha contat Valentín, un home mol simpátic y charraire que viu an este carré tan empinat que porte lo nom del inventó de la penicilina, Penicillium notatum.
Ningú se va atreví a girás, van acachá lo cap, y va continuá lo mosen:
Per aquell tems se selebrae una boda a Caná de Galilea, prop de Nazaret, y estaen allí Jesús, María y los disípuls. Faltae vi , y li va di sa mare a Jesús, no tenen vi. Jesús va contestá, dona, qué mos fot a tú y a mí ? Va di María als mossets, feu lo que ell tos digue.
Ñabíen sis tines de pedra, ficades per a les purificassions dels judíos,de uns sen litros cada una. Los diu Jesús, ompliu les tines de aigua. Y les van omplí arrán hasta dal.
Traeulo ara,los diu, y porteulo al maestresala. Ells lo van portá. Cuan lo maestresala va probá l'aigua convertida en vi, com no sabíe de aon veníe, cride al novio y li diu, tots servixen lo vi bo primé, y cuan ya tots están beguts, lo pijó. Pero tú has guardat lo vi bo hasta ara.
Així, a Caná, Jesús va comensá los seus signos, y va manifestá la Gloria (Borles), y van creure en ell los disípuls. Después va baixá a Cafarnaúm en sa mare, los germans ...
Lo desconegut va saltá, en veu mes alta, aixó es mentira ! , señalán en lo dit al mosen.
Ningú se va moure, van arrupí los muscles, y va continuá lo mosen:
Los milagres de Jesús son numerosos, entre ells tos parlaré avui de dos de ells:
La ressurecsió del chiquet que va caure desde una terrassa. Van acusá a Jesús de habé fet caure al chiquet y ell lo ressusite.
Un sordomut a la Decápolis, al que va saná ficanli los dits a les orelles, tocanli la llengua y dién, Effatá, que signifique 'óbrit'.
Lo desconegut va negá per tersera vegada, aixó es mentira ! , esta vegada en una veu poderosa, pareguda a la de Herodes cuan lo interpreteEnrique Segurana Celma de Valdarrores per a Nadal.
Tots los assistens a misa de domenge van torse lo coll cap atrás a la vegada.
Al radé bang, prop de la portalada de eixida y les escales que pujen al campanari, habíe un home en túnica blanca, abarques y barba castaña.
Ningú l'habíe vist entra, y ara lo miraen tots com estaquirots. Se va eixecá,va eixí de la misa en pas lento, y se va pedre per lo carré Doctor Fleming de cara al Castellá.
Kim Tomás del bar la plassa y un grup de forastés afirmen que baixae la costa cantán "arriba con el tirolirolí, abajo con el tirolirolero, era un baile de moda en los cuarenta, y ahora en los ochenta, enrolla mucho más".
Lo grup estae format per Toni, Patxi, Esteban, Marta, Ramón, Andreu, Enric, Xavier, Manolo, José Luis, Oriol, Esther, y los dos nets de Elvira, segons m'ha contat Valentín, un home mol simpátic y charraire que viu an este carré tan empinat que porte lo nom del inventó de la penicilina, Penicillium notatum.
