Capitol LXXVII. Com la sacratissima verge Maria porta al temple lo seu diuinal fill:

Capitol LXXVII. Com la sacratissima verge Maria porta al temple lo seu diuinal fill: lo qual fon conegut e adorat per lo sanct vell symeon.

Venint lo quaranten dia la senyora dispongue de anar al temple a offerir lo seu fill primogenit a la magestat del seu pare per la redempcio humana. O quantes lagrimes lança la senyora aquell dia prenint lo al braç per exir de casa: e mirant lo en la cara ab amor inestimable besantlo estretament ab dolçor no recomptable deya li. O senyor y vida mia yo mare vostra com aduocada e procuradora de tota natura humana vos tinch a offerir en satisfacio e paga de tots los peccats e deutes de aquella: perque de vos sia fet sacrifici per la redempcio de tots: lo qual sacrifici senyor no se executara ara de present: ans en lo temps a vos pus penos: e a mi trista mare mes doloros: ço es en lo ple de la jouentut vostra: segons Abacuch ha profetat dreçant a vos vida mia son parlar: dient vos. ¶ Domine opus tuum in medio annorum viuifica illud. Volent dir. Senyor que aquesta obra a la qual vos offeriu huy: qui es axi vostra que altri no la pot fer sino vos queus recordeu clemencia infinida que a viuificar haueu aquella en lo mig dels vostres anys: ço es com haureu complit los trenta e tres: en lo qual temps senyor dara vostra magestat fi a tot lo que offert haueu. O senyor y fill meu quals entramenes de mare poran fer aquesta offerta de tan doloros recort: ajudau me vos vida mia qui sou pietat inmensa puix axi manau que sia. E sa senyoria esforças tant com pogue ab molta dolor e lagrimes a fer son cami ab la prudencia acostumada anant li dauant lo glorios spos seu: e sa merce portant al braç lo fill de deu e feu ab tota aquella reuerencia a ella possible: cobrint lo ab lo propri mantell: axi per guardar la sua delicada personeta del gran fret de la matinada: com per amagarlo que no sia conegut per aquells quil hauien en hoy: dels quals se clama ell mateix per boca de Dauid: dient. ¶ Multiplicati sunt super capillos capitis mei: qui oderunt me gratis. Qui pot pensar ab quanta temor e recel aquella senyora porta lo seu amat fill en la ciutat hon sabia staua lo Rey herodes qui era enemich format del dit senyor: e que no pensaua nit e dia sino com lo poria matar e leuarlo del mon: ab tot sa senyoria era molt certa que lo fill seu no hauia a morir en aquella edat: no restaua que cascuna vegada que ella lo veya en perill de donar en mans de sos enemichs nos alteras molt hauent noua dolor e congoixa. E de aquestes souenejades e congoixoses dolors hague sa senyoria infinides en tota la vida del seu amat fill. E axi la senyora anant peruengue a la porta del temple: e ixque a recebir sa merce vn famos sacerdot qui hauia nom Symeon: inspirat per lo sanct sperit del adueniment del redemptor de natura humana. ¶ Lo dit symeon era home just e tement deu: hauia molt desijat la reparacio e consolacio de la casa de israel supplicant continuament la magestat diuina que ans de la sua mort ell ves lo fill de deu humanat: e fon li respost. ¶ Non visurum se mortem: nisi prius videret xpm domini. E ab aquesta resposta diuinal fon tan confortat e aconsolat que ab tot desijas exir de aquesta miserable vida: car la virtuosa e longa vida sua li donaua gran seguretat de morir: e la cansada persona sua desijaua lo repos de la fossa. Car diuse dels venints en antiga edat. ¶ Senex plenus est querelis et nullis gaudijs. Ell pres ab gran paciencia la larguea de la vida sua sperant vna tal vista. Car de aquest sanct vell es dit. ¶ Ecce symeon perfectus fuit habens vitam in patientia et mortem in desyderio. E no es marauella que totes coses li fossen facils de comportar sperant veure lo redemptor de humana natura: lo qual tots los seus pares hauien desijat e molt reclamat: e sabia que seria dit a ell deuallant als lims per tota aquella gent qui tal noua hoyria. ¶ Beati occuli qui vident que vos vidistis: qp multi prophete et reges voluerunt videre que vos vidistis et non viderunt. Volent dir. O symeon y benauenturats son los vlls que vehen lo que vos haueu vist. Car molts prophetes e Reys han desijat veure aquesta vista e no la han haguda. E stant ja lo dit vell molt fatigat per la longa sperança venint aquella jornada en la qual la senyora vingue a presentar lo seu fill: ell stant dins la sua cambra aquella matinada ences en son desig: agenollas ab gran deuocio e lagrimes: e dix. ¶ O dulcissime domine vita vitalis requies sine labore: obsecro per viscera misericordie tue veni ad me: vt videam te: et da letitiam in corde meo: quia amore langueo: et dolore defficio. E finida la sua oracio senti dins la sua anima vna grandissima consolacio: e fonch li dit er reuelacio diuina. ¶ Ecce adest quem expectas: quem queris nunc eum videbis. Volent dir. O symeon alegrau vos: car no sereu fraudat en vostre desig: que aquell senyor que vos desijau ja es a la porta del temple: e ara lo veureu ab los propris vlls. E hoit aço leuas ab goig no recomptable e cuyta per anar a la porta del temple. E encontrantse ab la excellent senyora portant lo seu fill al braç conegue clarament que aquell senyor era fill de deu eternal. E prostrant se en terra per adorarlo tremolaua tota la sua persona per gran admiracio mirant tanta magestat axi humiliada cuberta de carn humana: e dix. ¶ O domine iesu xpe rex celestis: tu es fons lucis diuine et sol claritatis eterne: qui venisti de celis querere et saluare quod perierat in terris. Magnus enim es sine quantitate: cuius omnipotentia omnia gubernat regit et implet et omnia concludit. Cur bone domine: pie redemptor: potens saluator: cur tantam virtutem operuisti tanta humilitate: ostendo te in similitudinem carnis peccati. Volent dir. O magnanim senyor Jhesus rey celestial vos clement senyor sou font de lum en vostra diuinal natura e sol de claredat eternal: e sou vengut del cel a cercar e saluar aquell qui sens vos peria en terra. Gran sou senyor sens mesura nenguna. La omnipotencia del qual totes coses gouerna e regeix e compleix e clou totes les coses que a sa voluntat son plaents. O bon senyor e piados redemptor e saluador potent com haueu senyor cuberta tanta virtut e excellencia sots tan profunda humilitat mostrant vos als vlls mortals en semblança de carn peccadora. E dit aço dreças aquell sanct vell e anant axi agenollat acostas al senyor besantli lo peu ab grandissima deuocio: e dix a la senyora mare sua: que fos de sa merce donarli en los seus braços aquell excellent redemptor qui per ell es stat tan desijat.

Capitol LXXVI. Com los sancts reys partits del senyor: tornaren en sos regnes:

Capitol (falte LXXVI). Com los sancts reys partits del senyor: tornaren en sos regnes: E de la gran indignacio de Herodes.

Volents se partir los dits Reys lo cortes spos de la senyora Joseph los volgue acompanyar fins a mar e fon ab ells fins foren en fusta: confortant los tostemps: e dient. ¶ Viriliter agite et confortetur cor vestrum. E com hagueren donada vela: els haguen perdut de vista retorna Joseph al senyor: e a la sua mare ab infinides recomandacions de aquells qui ab tan gran enyorament seguexen son cami. E sabuda aquesta noua per Herodes que los reys que ell speraua retornassen a ell sen eren partits amagadament tingues per scarnit trobantse axi decebut. De que vingue en tanta furia e malicia que del tot ixque de seny. Car tota persona per sauia que sia si es molt affectada en alguna cosa pert lo juhy rahonable en aquella. E perço ha dit vn sabut e valent home. ¶ Perit omne iudicium cum res transit in affectum. Axi li pres aquest miserable Herodes: car ab la gran fama que tenia de sostenir la honor e stat en ques trobaua que res de raho no coneixia: e cuydat enganar los dits reys engana si mateix. E perço diu Jeremies dreçant son parlar a aquest rey frenetich. ¶ Tu enim docuisti eos aduersum te: et erudisti in caput tuum: nunquit (núqt) non dolores aprehenderunt te quasi mulierem parturientes. Volent dir. O foll Rey herodes de quet congoixes: e no sabs que tu has mostrat lo cami a aquests reys: els has informat de les prophecies que parlen hon deuia naixer lo verdader Rey de aquest regne: que tu posseeixes tirannicament: sies cert que has parlat contra lo teu cap: e perçot prenen ara ab molta raho dolors axi com dona que va de part. E no speres goig de ta dolor ne fi en ta pena: ab malicia est anat: e malicia te ha tancat los camins que res no has ates del que desijaues. ¶ Be li ha seguit a aquest desauenturat Herodes: ço que diu Salamo. ¶ Quod timet impius veniet super eum. Car del que mes se tem lo peccador impiados: allo li ve damunt. E vehent aquest maluar rey que no podia hauer nenguna raho dels reys qui per mar sen eren anats ab lo vent molt prosper: ne sabia cosa nenguna del senyor e Rey messies de qui tant se temia: delibera matar tots los fills dels juheus per hoy del dit senyor. ¶ E la senyora mare sua sabuda aquesta noua resta molt temerosa del tresor diuinal a sa senyoria acomanat: ab tot que ja per aquesta temor nos parti del loch hon hauia parit fins foren complits los quaranta dies: segons manaua la ley: ab tots sa senyoria no fos obligada a la obseruança daquell manament volguel tenir: donant exemple a tots los obseruadors de les leys diuinals que no solament se sotsmeten al que son obligats: mas encara a tota ordinacio virtuosa.

Capitol LXXV. Com los sancts Reys foren auisats per langel: no tornassen per herodes:

Capitol LXXV. Com los sancts Reys foren auisats per langel: no tornassen per herodes: e com prengueren comiat del senyor e de la gloriosa mare.

Venint la nit aquests reys foren auisats en sompnis per langel de nostre senyor deu que no retornassen per res a Herodes: ans que prestament parteixquen de aqui e per altre cami e no per aquell hon son venguts retornen en ses propries terres. E los dits reys molt spantats retornaren a la senyora maestressa sua per pendre consell de sa senyoria: e quels informats (informas) de la voluntat del seu amat fill. E la senyora quels veu axi alterats aconsolals ab la dolçor de les sues paraules: e dix los. O fills meus nous espanteu si lo rey dels reys vos mana fugir del Rey terrenal: car tot se fa per profit vostre e per deixar exemple als esdeuenidors. Car ja sabeu que costuma es de vosaltres reys e senyors que los cauallers valents e animosos trameteu a les perilloses batalles: per que la força e virtut sua per tots sia coneguda e molt estimada: e reben la corona dignament: La qual sens treballs a nengu justament no es donada ¶ Axi la majestat real del fill meu hauent vos acceptat a la seruitut e caualleria sua vol que siau posats en tentacio: segons diu lo Ecclesiastich auisant a tots los qui tal caualleria pendre volran: dientlos. ¶ Fili accedens ad seruitutem dei sta in iusticia et timore et prepara animam tuam ad tentationem et deprime cor tuum et sustine. Car siau certs que qui no es passat per foch de tribulacions e tentacions no es sabut ni spert en nenguna cosa: segons testifica lo mateix ecclesiastich: dient. ¶ Qui tentatus non est nihil scit. La tentacio fa passar al home los tempraments e oblidar tots delits. E perço diu job. ¶ Memento belli et ne vltra addas loqui. Car lo quis recorda la gran pena que porten les tentacions de sols parlar vna peraula sta temeros: e posa gran custodia en la sua lengua: sabent quant perilloses batalles comencen e venen per lo mija d´aquella. E lo home saui e prouat per tentacio totes coses ab gran animo sofir e senyoreja simateix e ses naturals inclinacions: segons es scrit: ¶ Qui sapiens est dominabitur astris. E en aço podeu coneixer quant vos ama lo meu fill e com delibera premiar vos en la gloria sua: car vol que la primera tentacio vostra sia la pus fort que donar se pot: ço es que sou perseguits per home potent e sabut e astucios en malicies e pratich en aquelles: quis troba senyor e rey en aquesta terra hon vosaltres sou stranys e no coneguts. ¶ Ara es hora fills de mostrar vostra real natura e animo virtuos alegrant vos molt de esser perseguits per amor de aquest senyor: de qui ab tanta feruor vos sou fets seruents. Lo qual siau certs nous leixara en la batalla ans sera ab vosaltres. Car a cascu qui per sa magestat es tribulat promet per boca de Dauid no fallirlos james: dient. ¶ Cum ipso sum in tribulatione cripiam eum et glorificabo eum. Certificant tots los tribulats que ensemps ab la tribulacio reben lo senyor si de paciencia son acompanyats. E lo qui es cert de hauer tal companyia en les tribulacions sues desijarles deu e no esquiuarles. E perco es dit. ¶ Beatus vir qui suffert tentationem: quia in paucis vexati in multis bene disponuntut: quoniam deus tentauit illos et inuenit eos dignos se. Car benauenturat es sens dupte lo qui comporta la tribulacio que poch dura ab sperança del repos sens fi que per mija de aquella spera. ¶ In illa superna ciuitate vbi gaudium sine merore: requies sine labore dignitas sine tremo: e. vbi summa dei bonitas cernitur: et lumen illuminans a sanctis glorificatur. Car en aquella sobirana ciutat seran pagats e contentats e molt remunerats los verdaders pacients: en la qual ciutat trobaran goig sens tristicia: repos sens treball: dignitat gran sens temor de perdrela: e aquis mostrara a ells la summa bondat e clemencia de nostre senyor deu: e aquell lum illuminant qui es per tots los sancts altament glorificat. ¶ E los dits reys foren axi aconsolats del parlar de la senyora que digueren a sa merce. O senyora excellent be ha dit de vostra altesa la sauiesa diuina per boca de Salamo. ¶ Thesaurus desiderabilis requiescit in ore sapientis. Car lo parlar de vostra senyoria nos ha tant confortats que sentir persecucio e penes per seruir lo senyor fill vostre es a nosaltres gracia inestimable: sols la dolor nostra es hauer nos a partir de sa presencia: car certament senyora. ¶ Melius arbitramur cum illo tribulari: qp in absentia illius epulari. O senyora y quins pora partir de aquest magnanim senyor qui tan largament nos ha comunicat la misericordia e clemencia sua no solament a nosaltres: ans som certs se esten esta gracia a tota la gentilitat: la qual nosaltres representam: volent heretar lo dit poble com a fill seu primogenit: deseretant lo miserable poble judaych per sa gran culpa e molta desconeixença. E perço senyora sa majestat los dira en la cara.
¶ Multi (Mul´ti) ab oriente et occidente venient et recumbent cum Abraam Ysaach et Jacob in regno celorum: filij autem regni etjcientur in tenebris. O senyora puix tanta e tan singular amor hauem conegut en lo senyor fill vostre: digna cosa es sia per nosaltres obeit e seruit en totes coses: veja vostra senyoria que mana de part sua que a tot som aparellats ab molta promptitut. E la senyora clement los dix. Que la voluntat diuina era que retornassen en les sues terres: e que preycassen a les gents la fe noua que han pres. E que compten e reciten a les gents lo que han vist e hoit del senyor humanat: Los quals tantost obeint lo manament diuinal sens mes replicar despedirense de la senyora ab dolor no recomptable: adorant la magestat del seu fill: que sa merce tenia en la falda: ab tanta habundancia de lagrimes que paraula neguna formar no pogueren: veent ja començar la persecucio del dit senyor en tan tendra edat.