Capitol LXXVII. Com la sacratissima verge Maria porta al temple lo seu diuinal fill:

Capitol LXXVII. Com la sacratissima verge Maria porta al temple lo seu diuinal fill: lo qual fon conegut e adorat per lo sanct vell symeon.

Venint lo quaranten dia la senyora dispongue de anar al temple a offerir lo seu fill primogenit a la magestat del seu pare per la redempcio humana. O quantes lagrimes lança la senyora aquell dia prenint lo al braç per exir de casa: e mirant lo en la cara ab amor inestimable besantlo estretament ab dolçor no recomptable deya li. O senyor y vida mia yo mare vostra com aduocada e procuradora de tota natura humana vos tinch a offerir en satisfacio e paga de tots los peccats e deutes de aquella: perque de vos sia fet sacrifici per la redempcio de tots: lo qual sacrifici senyor no se executara ara de present: ans en lo temps a vos pus penos: e a mi trista mare mes doloros: ço es en lo ple de la jouentut vostra: segons Abacuch ha profetat dreçant a vos vida mia son parlar: dient vos. ¶ Domine opus tuum in medio annorum viuifica illud. Volent dir. Senyor que aquesta obra a la qual vos offeriu huy: qui es axi vostra que altri no la pot fer sino vos queus recordeu clemencia infinida que a viuificar haueu aquella en lo mig dels vostres anys: ço es com haureu complit los trenta e tres: en lo qual temps senyor dara vostra magestat fi a tot lo que offert haueu. O senyor y fill meu quals entramenes de mare poran fer aquesta offerta de tan doloros recort: ajudau me vos vida mia qui sou pietat inmensa puix axi manau que sia. E sa senyoria esforças tant com pogue ab molta dolor e lagrimes a fer son cami ab la prudencia acostumada anant li dauant lo glorios spos seu: e sa merce portant al braç lo fill de deu e feu ab tota aquella reuerencia a ella possible: cobrint lo ab lo propri mantell: axi per guardar la sua delicada personeta del gran fret de la matinada: com per amagarlo que no sia conegut per aquells quil hauien en hoy: dels quals se clama ell mateix per boca de Dauid: dient. ¶ Multiplicati sunt super capillos capitis mei: qui oderunt me gratis. Qui pot pensar ab quanta temor e recel aquella senyora porta lo seu amat fill en la ciutat hon sabia staua lo Rey herodes qui era enemich format del dit senyor: e que no pensaua nit e dia sino com lo poria matar e leuarlo del mon: ab tot sa senyoria era molt certa que lo fill seu no hauia a morir en aquella edat: no restaua que cascuna vegada que ella lo veya en perill de donar en mans de sos enemichs nos alteras molt hauent noua dolor e congoixa. E de aquestes souenejades e congoixoses dolors hague sa senyoria infinides en tota la vida del seu amat fill. E axi la senyora anant peruengue a la porta del temple: e ixque a recebir sa merce vn famos sacerdot qui hauia nom Symeon: inspirat per lo sanct sperit del adueniment del redemptor de natura humana. ¶ Lo dit symeon era home just e tement deu: hauia molt desijat la reparacio e consolacio de la casa de israel supplicant continuament la magestat diuina que ans de la sua mort ell ves lo fill de deu humanat: e fon li respost. ¶ Non visurum se mortem: nisi prius videret xpm domini. E ab aquesta resposta diuinal fon tan confortat e aconsolat que ab tot desijas exir de aquesta miserable vida: car la virtuosa e longa vida sua li donaua gran seguretat de morir: e la cansada persona sua desijaua lo repos de la fossa. Car diuse dels venints en antiga edat. ¶ Senex plenus est querelis et nullis gaudijs. Ell pres ab gran paciencia la larguea de la vida sua sperant vna tal vista. Car de aquest sanct vell es dit. ¶ Ecce symeon perfectus fuit habens vitam in patientia et mortem in desyderio. E no es marauella que totes coses li fossen facils de comportar sperant veure lo redemptor de humana natura: lo qual tots los seus pares hauien desijat e molt reclamat: e sabia que seria dit a ell deuallant als lims per tota aquella gent qui tal noua hoyria. ¶ Beati occuli qui vident que vos vidistis: qp multi prophete et reges voluerunt videre que vos vidistis et non viderunt. Volent dir. O symeon y benauenturats son los vlls que vehen lo que vos haueu vist. Car molts prophetes e Reys han desijat veure aquesta vista e no la han haguda. E stant ja lo dit vell molt fatigat per la longa sperança venint aquella jornada en la qual la senyora vingue a presentar lo seu fill: ell stant dins la sua cambra aquella matinada ences en son desig: agenollas ab gran deuocio e lagrimes: e dix. ¶ O dulcissime domine vita vitalis requies sine labore: obsecro per viscera misericordie tue veni ad me: vt videam te: et da letitiam in corde meo: quia amore langueo: et dolore defficio. E finida la sua oracio senti dins la sua anima vna grandissima consolacio: e fonch li dit er reuelacio diuina. ¶ Ecce adest quem expectas: quem queris nunc eum videbis. Volent dir. O symeon alegrau vos: car no sereu fraudat en vostre desig: que aquell senyor que vos desijau ja es a la porta del temple: e ara lo veureu ab los propris vlls. E hoit aço leuas ab goig no recomptable e cuyta per anar a la porta del temple. E encontrantse ab la excellent senyora portant lo seu fill al braç conegue clarament que aquell senyor era fill de deu eternal. E prostrant se en terra per adorarlo tremolaua tota la sua persona per gran admiracio mirant tanta magestat axi humiliada cuberta de carn humana: e dix. ¶ O domine iesu xpe rex celestis: tu es fons lucis diuine et sol claritatis eterne: qui venisti de celis querere et saluare quod perierat in terris. Magnus enim es sine quantitate: cuius omnipotentia omnia gubernat regit et implet et omnia concludit. Cur bone domine: pie redemptor: potens saluator: cur tantam virtutem operuisti tanta humilitate: ostendo te in similitudinem carnis peccati. Volent dir. O magnanim senyor Jhesus rey celestial vos clement senyor sou font de lum en vostra diuinal natura e sol de claredat eternal: e sou vengut del cel a cercar e saluar aquell qui sens vos peria en terra. Gran sou senyor sens mesura nenguna. La omnipotencia del qual totes coses gouerna e regeix e compleix e clou totes les coses que a sa voluntat son plaents. O bon senyor e piados redemptor e saluador potent com haueu senyor cuberta tanta virtut e excellencia sots tan profunda humilitat mostrant vos als vlls mortals en semblança de carn peccadora. E dit aço dreças aquell sanct vell e anant axi agenollat acostas al senyor besantli lo peu ab grandissima deuocio: e dix a la senyora mare sua: que fos de sa merce donarli en los seus braços aquell excellent redemptor qui per ell es stat tan desijat.