Capitol. XIX. Com les virtuts partint del cel passaren per los lims per portar la bona noua a Adam.

Capitol. XIX. Com les virtuts partint del cel passaren per los lims per portar la bona noua a Adam: e venint a la humilissima verge Maria trobaren aquella en oracio suplicant (snplicant) que fos digna de esser seruenta de aquella que deuia esser mare del fill de deu.

Axi despedides les dites donzelles feta profunda adoracio e gran reuerencia a la magestat duina partirense de aqui per tornar a la sua senyora de qui eren criades. E anant per lo cami digueren misericordia e pietat a les altres donzelles: nosaltres dos de necessitat hauem a passar per los lims per alegrar Adam e als fills seus dient en quin punt sta esta fahena: e totes digueren que ab elles volien anar. ¶ E hauent aço delliberat: tiraren la via dels lims e entrant per aquell loch tenebros dix misericordia al pare Adam. ¶ Gaude et letare exaudita est deprecatio tua. Volent dir alegrau vos senyor Adam: e hajau singular goig car la oracio (oro, r en virgulilla) vostra es stada hoyda per la clemencia diuina. E dellibera sa magestat trametre lo fill seu en terra per reparar la natura vostra. ¶ E adam recomplit de gran goig giras als seus fills e dix los.
¶ Leuate capita vestra: ecce apropinquabit (propinquo: propincuo: próxim; aproximar) redemptio nostra: tempus enim prope est. Volent dir: O fills meus leuau los vostres caps los quals tan largament haueu tengut inclinats per vergonya e confusio del peccat e cayment de vostre pare: car siau certs se acosta ja la redempcio nostra e lo temps es molt prop. ¶ E dix misericordia a Adam e a eua es hora que reclameu de bon cor la senyora filla vostra Maria de natzaret: car en mans de sa senyoria podeu creure lo senyor la ama tant: que delibera pendre la per sposa: e que sia vera mare del seu fill si ella volra consentir. E lauors Adam y Eua ab tots los seus fills admirats de la diuinal clemencia suplicaren aquella dient. ¶ Adonay domine deus magne et mirabilis: qui dedisti salutem in manu femine: exaudi preces seruorum tuorum. Volent dir: O eternal deu e senyor gran e marauellos puix a la vostra clemencia ha plagut posar la salut nostra en mans de aquesta singular dona placiaus exaudir la pregaria nostra per amor sua: e inspirar a ella que sens triga preste consentiment en esta fahena: perque la redempcio nostra sia prestament desempachada puix a vostra magestat plau exalçar tant aquesta senyora e filla nostra: que tots los vlls humans miren e contemplen en ella sperant reparo e merçe per mija de sa senyoria: dient ab gran confiança. ¶ Venite ad eam omnes qui laboratis et tribulati estis et dabit refrigerium et solatium animabus vestris. E inflamant se Adam en la amor e deuocio de aquesta senyora contemplant en sperit la bellea e magnificencia sua deyali. ¶ Benedicta tu et beatus vir qui diligit nomen tuum virgo maria vniuersas feminas vincis pulcritudine carnis: superas angelos et archangelos excellentia sanctitatis. ¶ E les virtuoses donzelles per la molta cuyta que tenien de esser ab la senyora sua ans que lo missatger vingues despediren se de Adam. Lo qual les suplica dient: O inclites donzelles placiaus comanarme en gracia e merçe (meri+salte línea+çe) de la senyora filla mia besant li la ma de ma (la meua) part demanant li de molta merce vulla recaptar gracia a mi e a tots los que açi som com sa senyoria haura concebut lo fill de deu sa magestat dispense ab nosaltres que anem adorar sa clemencia tancada dins lo ventre de la dita senyora: e que puga besar la ma de la filla tan amada per la qual spere esser de aquest carcer tenebros relleuat. ¶ Al qual respos misericordia e totes les altres donzelles que eren molt contentes de reportar a la senyora les paraules sues. E la dita misericordia que era pus familiar a Adam que totes les altres pres lo per la ma ab gran amor dient. O adam senyor stau ab gran confiança que aquell senyor que per amor vostra se vol tan humiliar vestint se de carn humana fent se passible e mortal nous negara lo vostre virtuos desig puix ab ferma fe loy demanau: crehent totes coses son possibles a sa magestat: e que molt facilment comunica al clemencia e gracia sua als crehents: e perço es scrit. ¶ Omnia possibilia sunt credenti. E yous do la fe Adam senyor de tornar açi ab totes estes donzelles per acompanyar vos com lo senyor manara que aneu a fer reuerencia a la senyora mare sua. ¶ E adam molt alegre feu los gran reuerencia e infinides gracies. E elles partiren se tirant son cami: e vingueren prest a la posada de la senyora sua. ¶ E entrant per la cambra trobaren sa senyoria sola de companyia humana legint en la biblia segons son costum: e venint en aquell capitol de ysayes hon diu. ¶ Ecce virgo concipiet et pariet filium. La anima sua font (fon; passat de esser, ser) tant eleuada y enflamada en lo desig de la redempcio humana e en amor de aquella excellent verge que hauia a esser mare del redemptor (punt alt) que per gran abundancia de lagrimes no pogue continuar lo legir: ans tancant lo libre se agenolla suplicant la magestat diuina dient lo parlar del mateix propheta Ysayes que diu. ¶ Emitte agnum domine dominatorem terre et erit sicus auis fugiens et pulli de nido uolantes. Volent dir: O eternal deu e senyor placia a la clement magestat vostra trametre lo anyell (agnum, agnus; corder; cordé; cordero) sens macula que haueu promes que ha de esser sacrificat per la redempcio del poble vostre. ¶ Aquest senyorejara la terra per lo seu saber e poder infinit: car sera fill vostre natural: per la qual natura li es propi (propri passe a propi) tota perfectio e bondat segons es scrit. ¶ Nemo bonus nisi solus deus. Aquest senyor sera axi com lo ocell que fuig (auis, avis fugiens) e va a peregrinar en stranyes silues (silves, selves, selva). Car deuallant lo vostre fill senyor de les altees celestials peregrinara ab la ploma de la vestidura de la carn humana: ab la qual volara sobre tota natura de penes per lo desert de aquest mon: e sera axi com ocell petit que comença a exir del niu (pulli de nido uolantes, volantes; volar) hon staua ab sobiran repos pobrellet de ploma per la sua tendra edat. Car en pobrea extrema crech yo se mostrara al mon: e perço ha dit Dauid parlant de sa senyoria. ¶ Simul in vnum diues et pauper. Car segons la natura diuina abundara en infinides riquees. E per la natura humana sera seruit de multitut de dolors e penes acompanyat de molta pobrea segons lo mateix dauid testifica dient en persona de aquest redemptor. ¶ Pauper sum ego (pobre soc) et in laboribus a iuuentute (iuventute; juventut, joventut; chuventut; juventud) mea. Volent dir que sera pobrissim (pauper es pobre; paupérrimo es pobríssim) e molt dolorat de la jouentut sua fins a la fi. ¶ O senyor clementissim y dona verge te a concebre (concebir) e parir aquest senyor fill vostre. O pietat e clemencia infinida y alargau la vida mia que yo puga veure lo temps que aquesta senyora vendra en lo mon: e tota la mia persona sia dedicada al seruici seu (punt alt) Car los meus vlls desije puguen veure e contemplar aquella virginal cara de tanta excellencia e bellea. La boca mia senyor continuament occupada sens cessar lohant e magnificant aquella senyora. Les mies mans no entenguen en altra cosa sino en la seruitut de la mia senyora (punt alt) Los genolls meus ab gran plaer staran ficats en terra en la presencia de aquesta senyora per seruir e reuerir la merce sua. Los meus peus seran molt promptes en seguir e acompanyar sa senyoria no partint me de sa merce vn sol moment. ¶ O senyor y quant sere yo gloriosa trobant me seruenta de tal senyora: car seruint a ella so certa seruire la magestat vostra puix sposa sera de la clemencia vostra e mare del vostre vnigenit fill. ¶ E stant la senyora humil en esta deuota contemplacio les donzelles virtuoses sues mirauen ab gran plaer sa senyoria: sabent molt cert que sa altesa era aquella excellent verge e senyora de la qual sa merce desijaua (desijava) esser humil seruenta (serventa).