Capitol. XV. disputa feta per veritat e pietat, redempcio natura humana

Capitol. XV.

De la disputa feta per veritat e pietat sobre la redempcio de natura humana .

Feta la electio per aquestes dos senyores de aquelles que hauien a disputar e aclarir (a clarir, ña un espay cla) aquesta fahena. ¶ Lo glorios miquel per manament de nostre senyor deu feu portar dos cadires en que siguessen (qsiguessen, q en rayeta damún) les dos principals parts de qui era lo interes. ¶ E lo dit sanct Miquel sabent la voluntat de la magestat diuina com volia fossen graduades: colloca misericordia a la part dreta: justicia a la esquerra: e dauant elles en vn banch seyen veritat e pietat. E fon enterrogada (interrogada) per justicia veritat que sabia en aquesta fahena de natura humana. ¶ La qual respongue e dix. Que era molt certa com nostre senyor deu per sola bonea hauia creat lo home a ymatge e semblança sua dotant lo d´aquella justicia original quil conseruaua en gracia e amor sua: e feu lo senyor general e monarca del mon: sotsmes a la hobediencia sua totes les coses que creades hauia en la terra: donali per posada aquell alcaçer (alcázar, al-Qaṣr, castrum, castra, castell, castells,
al-qasr; Alcàsser; etc.) tan singular nomenat parays terrenal: armal e guarnil de totes les armes necessaries a vençre (vencer) los seus enemichs: e per nengu no podia esser sobrat si primer no era vençut per si mateix. Posal en hobediencia molt laugera: solament perque (perq) regonegues nostre senyor deu esser son creador e factor dient li. ¶ De ligno qd (quod) est in medio paradisi: ne comedas: in quacumquem (quacúq3) enim die comederis ex eo: morte morieris. ¶ Volent dir: Guardau Adam nous desconegau: car ab tot yous haja fet senyor de totes les coses per mi creades yo vull esser senyor vostre e dar vos ley. La qual sera aquesta: Que del arbre (ligno) que sta en mig de parays no vull que per res ne mengen (comedas: mengeu?): car siau cert que en aquella jornada que lo manament trespassareu de mort spiritual morreu (morireu, moriréu; moriréis): e sereu obligat a la mort corporal: de la qual acampar (en lo significat de sobreviure, salvar se, salvás; este chiquet no acampará, ha naixcut massa arguellat) no poreu: car perçous dich la pena que encorrereu: perque siau pus cautelos a guardaruos de la cayguda: de mort vos he menaçat que es la major punicio que en la natura vostra se pot donar: perque conegau quant seria offensiu de la magestat mia lo criminos peccat vostre. ¶ E lome axi auisat per nostre senyor deu: no ignorant res: ans hauent clara conexença de totes coses en aquell mateix dia que fon creat desestima lo manament del creador seu: e oblida tots los benificis que de la magestat rebuts hauia: E dellibera menjar lo fruyt que sa muller li offeria: ab tot no ignoras que era aquell mateix del qual nostre senyor deu manaua fes singular abstinencia. ¶ E que lome sia axi caygut voluntariament en lo que tant deguera esquiuar me par li pot esser dit per quisuulla (quisvulla) quil veja congoxar.
¶ Gratis venundati estis. Volent dir: O adam de queus congoxau vos ni los fills vostres puix de bon grat e voluntariament vos sou venuts e donats als enemichs vostres: ab paciencia deueu pendre tots los dans que seguits vos son: puix vosaltres mateixos los vos haueu procurats. E justicia demana molta raho volent que infinidament dure la punicio del home: puix ha gosat offendre la clemencia diuina qui es bonea sens terme: O que hoynt pietat lo parlar de veritat esser tant exut (eixut, sec) leuas de peus e dix li. O veritat com parlau curt: be par que no sou amiga de natura humana com axi la abandonau: no cregau ne faça tan bon mercat lo seu creador: car de sa magestat ha dit aquella valent dona mare de Samuel en lo seu cantich ¶ Homines mortificat et viuificat: deducit ad inferos et reducit. Volent dir: lo senyor que ha donat al home sentencia de mort per lo peccat seu: ell mateix lo pot reduir a vida per sola clemencia sua: E aquell qui es deuallat fins a les portes de infern (inferos) ço es en los lims hon aras troba Adam: de aqui pot esser relleuat per la diuinal potencia: e pujat en aquell loch hon es tot repos. ¶ Car nostre senyor deu no es axi com los homens mortals que tot lo que han menaçat volen tantost posar per obra si poder los basta: ni sençen a ira axi com los miserables fills dels homens. E de aço fa testimoni aquella singular viuda judich (Judit, Judith?) parlant ab aquella gent de la ciutat de betulia quant los dix. ¶ Non enim quasi homo deus sic conminabitur (cóminabitur, comminabitur): nequem sicut filius hominis ad iracundiam inflamabitur. ¶ E nostre senyor deu per sa sola bonea ha fet tantes demostracions de molt amar al home: en tant que li ha donat gran atreuiment de gosar demanar misericordia sens cessar ¶ E perço dix Dauid en persona d´Adam. ¶ Ego enim speraui in eternum saluatorem nostrum: quia veni et michi gaudium a sancto super misericordiam que veniet nobis cito. Volent dir que Adam els (y los : els) fills seus no hauien raho nenguna de perdre la sperança en nostre senyor deu: ans confiar ab gran fe de les promissions sues: que encara que lo temps tardas la misericordia sua los recompliria de goig: trahent los prestament de captiuitat. ¶ E pço yo dich quel home no deu cessar de cridar a (.) nostre senyor deu. ¶ Precibus importunis. Fins sa clemencia se vulla inclinar a ferli misericordia. E de mi siau certa veritat senyora que nunquam cansare de aduocar e ajudar a Adam e als seus fills fins los veja delliures de les tantes penes que sofiren. Car amim par que justicia deu esser contenta de les dolors e tribulacions quel home ha sofert per son peccat tant larch temps: e deu cessar de perseguir lo: puix lo veu axi aterrat e caygut: e no demanar de ell tanta venjança ni satisfacio puix sab en quanta miseria es huy lome constituit: que de nenguna cosa ajudar nos pot: si la sola bonea de nostre senyor deu no li aiuda releuant lo de la pena en que es per sa infinida clemencia. ¶ E veritat que hoy parlar pietat ab tanta feruor en ajuda de natura humana dreças de peus: e dix. O pietat be par que teniu lo cor dolç e ple de clemencia: e ab vnes poques de lagremes fou vençuda: e no voleu pus punicio: ans totes coses remeteu: perdonau ab sola misericordia. ¶ Guardau senyora que justicia no acorda ab la qualitat vostra: ans vol que los mals sien rigorosament punits: e continuament crida dient. ¶ Secundum mensuras delicti erit plagarum modus. Car segons la mesura e quantitat del delicte: vol que sia la pena donada: e res no vol reste impunit: E sab que nostre senyor dit per Ezechiel propheta. (ppheta : p en ganchet com la coa del demoni + p + heta; pág 27 del pdf) ¶ Anima que peccauerit ipa (i+p en rayeta damún+a) morietur. E puix lome voluntariament ha sotsmesa la anima sua a la sentencia de mort eternal: justicia vol que en aquella stiga tostemps. E puix acordadament e sens nenguna resistencia se es deixat vençre e sobrar a son enemich lo diable: justa cosa es sia seruent seu e catiu eternalment: car scrit es: Aquo qs superatus est: huius et seruus (servus) est. Volent dir que cascu es catiu e seruent d´aquell: qui en batalla la (l´ha : lo ha) sobrat e vençut. E que vos pietat senyora sapiau tot aço clarament no se perque voleu fatigaruos en esta fahena: deman vos de gracia dexeu star lome: puix ell mateix sa cercat (se ha buscat; se ha buscado) tot lo mal que te. O pietat que res impiados hoyr no pot dix ab molta dolor. O veritat senyora y com parlau axi no sabeu que diu nostre senyor deu per lo mateix propheta per vos allegat. ¶ Si autem impius egerit penitentiam ab omnibus peccatis suis que operatus est vita viuet et non morietur. E no sabeu quanta es la penitencia quel home ha fet del seu peccat: qui pot duptar nostre senyor no tinga la sua promesa de reduyr lo a venia e darli vida per sa infinida clemencia E veritat respos: o pietat e vos no haueu lest (llegit, lligit, llichit com diu lo “agüelo sebeta”; leído) lo que dix lo senyor com la malicia dels homens fon multiplicada ço es ¶ E si penedit sen es de hauer lo fet vista la tanta desconexenca e malicia sua: com podeu vos pensar pietat germa que altra vegada se vulla concordar ab ells: puix vna vegada los ha lancat e apartat de la gratia sua. Car grans son los mals quel home ha encorregut per lo seu pecat: e tots dies afig a les sues malicies: e perco (desconexenca, lancat, perco són en ç, deu sé una errada tipográfica) dix. Jeremies. Prauum (pravum) ē (est) cor hominis et inscrutabilis quis cognoscet illud. Volent dir que es molt peruers (pervers) lo cor del home e tan fosch (inscrutabilis : inescrutable) que no es nengu qui entendrel puga sino nostre senyor deu qui sab (cognoscet : conex, coneix) la profunditat de les sues malicies. E perco justament lo ha lunyat de sa clemencia no volent lo acullir en lo seu regne de gloria: E puix lome miserable ha desconegut e oblidat a nostre senyor deu qui tant lo hauia exalcat (continúen les c que són ç): raho es que sa magestat lo lexe (lexar, leixar : dixar, deixar) per a tostemps (per atostemps) en la dura captiuitat que sa percaçar. E daciauant (daçi, d´açi avant) me par pietat virtuosa queus deueu dexar (d´xar) de aquesta empresa que haueu acceptat per amor de natura humana: car yous do la fe que justicia no renunciara james lo seu clam si ja natura humana no li satisfa complidament tot lo seu deute: ço es impossible segons vos matexa sabeu. Car tota natura no basta a satisfer la minima part de la culpa de Adam: qui fon tant temerari que guosa offendre la magestat infinida de nostre senyor deu: condampnant si mateix e tota la generacio sua a pena infinida e eterna. E pietat hoynt lo rahonament de la veritat respos ab gran animo dient: O veritat amiga si tant teniu en recort lo parlar de nostre senyor deu que feu ab Noe (Noé) quant li dix hauer se penedit de hauer fet lome: perque nous recordau del que diu sa magestat per la boca d´Salamo dient. Delicie mee esser cum filijs hominum. E si sa clemencia confessa esser li molt delitos lo star ab los fills dels homens senyal dona manifest que pau vol ab ells e no guerra. car ab sos enemichs nengu no desija fer longa habitacio. E perço yo no perdre may la sperança de portar a fi la dita pau: puix so certa que lo senyor qui es offes la vol e la demana conuidant los peccadors ques tornen a ell dient los per jeremies. ¶ Conuertimini filij reuerentes et sanabo aduersiones vestras. Volent dir tornau a mi fills fugitius e yous guarre (de sanabo: sanar, guarir: guariré) de la cruel malaltia que haueu encorregut per lo vostre fugir. ¶ E quel home se vega axi cridat per lo seu senyor e redemptor nol tendrieu vos senyora per orat si per por de justicia ell se dexaua (dexava, deixava) de demanar misericordia e perdo. Nou fara certament si creu mon consell ans cridara incessantment e yo per ell fins la clemencia del senyor nos haja hoyt. ¶ Del que dieu senyora que lo cor del home es tan maluat (malvat) e ple de tots mals: ja per axo nol menysprea la bonea de nostre senyor deu: ans vol elegir aquell en posada sua demanant lo a tota sa requesta com a cosa a sa magestat molt plaent dient per Salamo a cascu dels homens. ¶ Fili prebe michi cor tuum Volent mostrar sa magestat que de tot lome res no estima ni vol sino lo cor. E de nenguna de quantes coses ha creades nos mostra tant recelos com del cor del home no volent que altri y ature ni stiga sino ell. E pço dix sa magestat a Moyses. ¶ Altare de terra facietis michi: offeretis super illud holocausta pacifica vestra. E aquest altar de terra senyora no es altre sino lo cor del home qui es pols e cendra: en lo qual vol lo senyor li sia fet sacrifici agradable (holocausta pacifica) de pura amor: car noy ha offerta a sa clemencia tan plaent: car certament se pot dir. ¶ Nunquam ē dei amor ociosus: operatur et enim magna si est: si vero operari (opari) renuit amor non est. E perço vol lo senyor esser seruit de amor: car lo cor hon la dita amor es nuncha sta ocios ans fa continuament grans e asenyalades obres. E lo cor fret en les operacions sues senyal mostra manifest que es apartat de la amor diuina. ¶ E si lome per sa malicia se es tant lunyat de deu com vos senyora dieu: yo crech que per sola amor de cor placara la clemencia sua: car a aquells qui verdaderament amen e confien en la misericordia diuina promet Ysayes en persona de nostre senyor deu dient. ¶ Orietur in tenebris lux tua: et tenebre tue erunt sicut meridies et requiem dabit tibi dominus deus tuus semper: et implebit splendoribus animam tuam: et ossa tua liberabit. Volent dir que entre les tenebres de la miseria humana resplandira la lum clara de la misericordia diuina: e la foscura de la anima del peccador clarejaria axi com lo sol en lo mig dia (meridies; midi; meridiano): e lauors nostre senyor deu daria repos al home per a tostemps: e veuria la claredat diuina dins la anima sua: e los ossos de aquell ço es les virtuoses obres sues serien delliures de la captiuitat del peccat. ¶ Axi senyora sil home pot atenyer aquesta feruor de vera amor: yo so certa res no li sera negat: Car de aquelles qui de cor se giren al senyor: e reclamen la merçe sua: diu lo Eclesiastich. ¶ qp magna misericordia dei et propitiatio (ppittiatio) illius conuerteribus ad se. Volent dir que nengu no pot rahonar ne estimar quant es gran la misericordia e perdo que trobe en nostre senyor deu los qui a ell se conuertexen. Al que dieu veritat senyora que justicia vol esser contenta e que natura humana no basta a fer nenguna satisfactio vos vull atorgar que es axi: e so molt mes que certa de la flaquea (fla+q en virgulilla+a) e poch poder de la dita natura humana. E ja per axo yo no pert les forçes: car se be. *Qd´(quod) impossibile est hominibus: possibile est apud deum. ¶ E so molt certa sa magestat vol totes les coses que son scrites sien complides e vinguen a perfectio: e vna sola letra no falga (de fallar o faltar, fallá o faltá, fallo o no falto): segons es scrit. ¶ Jota (o Yota, Iota) vnum aut vnus apex non preteribit (pteribit) alege donech oia fiant. E si totes les coses se han a complir que son scrites segons dit vos he: vos sabeu molt be senyora que ha scrit lo gran propheta ysayes: ab lo qual nostre senyor deu se es molt secretejat: dient en les profecies sues parlant en persona de tota natura humana: Paruulus (parvulus) enim natus ē nobis et filius datus ē nobis: et factus ē principatus super humerum eius: et vocabitur nomen eius admirabili´: et consiliarius: deus fortis pater futuri scli princeps pacis. Dient aço ab tanta certinitat que ja li paria esser stat fet. E perço diu: hun infant en la generacio nostra es nat: e fill nos es donat: e de aquest senyor diu lo dit propheta que haura lo principat seu sobre los propris (ppis : propis) muscles. e aço crech yo ques enten que aquest senyor deliurara lo poble seu ab multissims (de multum: multissims : molt : moltissims, moltíssims; mucho, muchísimos) treballs: e diu que lo nom seu sera admirable e conseller deu fort. E si deu es lo dit senyor omnipotent (oipotent) sera e de aqui (aq) sortira la gran admiracio del seu nom que sera deu e hom en vna natura: e aquest sera verdader conseller: car en quant home sabra per esperiencia (espiencia) les passions humanes: E en quant deu pora reparar aquelles ab lo excellent saber diuinal. E segueixse en la dita prophecia que sera pare del segle esdeuenidor lo segle que huy es: es tot ple de tenebres e foscura de peccat: lo esdeuenidor crech yo sera ple de gracia (g+r en virgulilla+a) e de repos e infinida alegria: e de aquest sera princep e senyor aquest rey pacifich: e lauors sera verificat lo parlar del mateix propheta que diu. ¶ Qui sedebant in regionem vmbre mortis lux orta est eis. E veritat hoint lo parlar de pietat stigue molt contenta e dix. O senyora pietat de vos se pot justament dir. Magna est fides tua. car yo crech que vos bastau tant que fareu enclinar la clemencia diuina a prestament complir la prophecia per vos allegada: e molt ben entesa: eus do paraula que en lo punt que aço sera fet aquestes senyores seran contentes e molt concordes e noy calra pus disputar. ¶ Respos pietat e dix: o senyora veritat vos no dubteu que tot sera complit. car ja sabeu que diu Salamo en lo ecclesiastich. ¶ Dia tempus habent: tempus flendi (en ele, l) et tempus ridendi: tempus occidendi et tempus sanandi: tempus dilectionis et tempus odij: tempus belli et tempus pacis. Volent dir que cascuna cosa ha son temps Temps de plor e temps de riure. ja sabeu vos senyora quant ha que dura lo plor e dolor en tota la generacio humana: donchs no es molta raho que vinga lo temps de goig e alegria. ¶ E puix lo temps de mort ha regnat fins ara creure podeu que lo temps de salut es molt prop: lo temps de inimicicia e de cruel guerra ha cinch milia anys que dura: ara la bonea diuina per sa sola clemencia portara lo temps de vera amicicia e pau. ¶ E en aço yo no pose nengun dupte: ans vos dich que stich tant inflamada en lo sols pensar de aquestes misericordies diuines que puch dir ab lo psalmista. ¶ Concaluit cor meum intra me et in meditatione mea exardescet ignis. Car yo he lest en lo mateix propheta Dauid que diu parlant de la miserable captiuitat del home confortant lo que hagues gran sperança que lo senyor lo deliuraria de aquella dient axi ¶ Et saluauit eos propter nomen suum: vt notam faceret potentiam suam: et eduxit populum suum in exultatione et electos suos in letia. ¶ Perqueus deman de merce senyora dexem la disputa e retornen a la font de la clemencia diuina: car aquell sola basta a contentar e fartar los apetits nostres que tostemps he hoit dir ¶ Qui recedit a fonte sitit: qui recedit a thesauro eget: qui recedit a sapientia hebetatur: qui recedit a virtute disoluitur. Co es que qui se aparta de la font pereix de set: qui desestima lo tresor de necessitat te a empobrir: quis lunya de sauiesa torna ignorant: qui se aparta (a+p en una rayeta cap a la dreta+ta) d´vtut (v en un 7 menut damún+tut: virtut) defall (d´fall) en tot be. E respos veritat dient. Pietat senyora so molt contenta del que dieu que recorrega a la clemencia diuina: car tant desije la concordia de aquestes senyores com vos matexa.