Capitol XLIX. Com la humil Senyora se arrea ab les joyes que deu lo pare li hauia trames.

Capitol XLIX. Com la humil Senyora se arrea ab les joyes que deu lo pare li hauia trames: aparellant se a rebre la gent que venia.

Sanct miquel dix a sa senyoria. Ara senyora sia de vostra merçe vestir vos e arrear vos ab aquestes joyes: que troben vostra senyoria a punt los ciutadans de parays qui venen a fer reuerencia a vostra altesa. ¶ E acostant se les donzelles per seruir sa senyoria: La vna delles portaua la camisa: e laltra la gonella: altra lo manto: vna delles la pentinaua estenent los seus bells cabells per les spalles. Altra li posaua lo excellent collar sobre lo manto: e totes ensemps ab molta reuerencia li posaren la real corona: E sa senyoria axi arreada sigues en la cadira qui staua en mig del stado que los angels hauien aparellat. ¶ E venint lo camarlench sanct Miquel fica lo genoll dauant sa altesa: e posali lo ceptre en la ma dient. Senyora excellent aquest ceptre mana la magestat diuina sia vostra merce donat per la dignitat maternal: car per aquella haueu aconseguida general senyoria en lo cel e en la terra. ¶ Estant axi la senyora en tan glorios stat: les donzelles sues contemplant la bellea de sa excellencia començaren a cantar glorificant sa senyoria dient. ¶ Pulcritudo eius vincit solem et lunam et compositio decoris adornamenta virtutum. ¶ Volent dir. O que la bellea de la nostra senyora venç lo sol e la luna: e lo seu bell comport ab lo ornament de tantes virtuts. ¶ E apres acostant se les dites donzelles a sa senyoria besant li la ma ab grandissima alegria: dient a sa altesa. ¶ Amicta solari lumine sicut vestimento duodecim stellarum corona rutilans radianti. Volent dir. O gloriosa senyora y com stau abrigada de aquell sol e lum diuinal quius cobre (que os cubre; que tos cobrix, cubrix) tota axi com vn bell vestiment: e ennobleix vostra senyoria singularment la corona de dotze steles que sobre lo vostre excellent cap portau qui resplandeix e clareja singularment.