Capitol LXXI. Com Herodes torna resposta als Reys: dient lo loch hon deuia naixer lo senyor que cercauen.

Capitol LXXI. Com Herodes torna resposta als Reys: dient lo loch hon deuia naixer lo senyor que cercauen.

Aquest miserable Rey herodes cuydant nauegar a sa guisa segons lo vent de la presumpcio que seguia: trames cuytadament per los dits reys: los quals foren ab ell molt prest: e rebels ab molta parenceria de amor ficta: e dixlos. Senyors yom so entrames del que vosaltres demanau e cercau. Han me dit aquests juheus que saben prou en estes propheties o fantasies: que en bethleem deu naixer aqueix rey que vosaltres cercau: axi anau hi que prop es de açi: e demanau diligentment del dit fadri: e com lo haureu trobat yous deman de merce que retorneu a mi: car deliberat tinch de anar personalment per adorarlo: Les quals paraules procehien de molt simulada e ypocrital malicia: car no hauia gana de adorar lo fill de deu: ans de matarlo: ne desijaua conseruar la vida del dit senyor: ans de delir la memoria sua de la terra: al qual Herodes podia esser dit. O rey com vanejes en los teus pensaments: car desijes ço que portar a fi no poras: que sies cert lo verdader Rey messies no te a morir en tan poca edat. ¶ Ante condendum est euangelium: ante predicandum est regnum dei: ante sanitates donande: ante sunt fatienda miracula. Car ans de la mort sua te a esser ordenada la ley euangelica: ans se deu preycar lo regne de deu: e fer lo manifest als homens: ans sera donada sanitat als malalts: e fets infinits miracles. E perço est encegat tu e tots los fills dels homens: qui ab astucies e intricats sabers: cuydau empachar la ordinacio diuina. Car pensar pots herodes si seny ni raho te acompanyen: que lo fill de deu no es deuallat del cel per regnar en la terra: car de sa magestat es dit. ¶ Dominum mundi temporale non querit regnum: qui prestat eternum. Car lo senyor del mon no vol ni demana lo temporal regne: qui es vengut per donar lo eternal.
E lo dit Herodes dona comiat als virtuosos reys: car la enueja sua nol leixaua reposar en nenguna cosa: ans se temia de totes parts: sospites li augmentauen de hora en hora: car ab aquesta pena se posseeixen les honors mundanes: que de continuu es temut lo decayment. E perço dix Salamo dels axi temerosos. ¶ Fugiet impius nemine persequente. Car lo peccador quis troba en dignitat de la qual no es digne tement lo decayment que justament mereix accusantlo la propria consciencia: fuig sens nengun perseguirlo.