Capitol CXV. Com lo senyor resuscita vna donzella filla del princep de la sinagoga.

Capitol CXV. Com lo senyor resuscita vna donzella filla del princep de la sinagoga.

Anant lo senyor per la terra preycant e obrant marauelles la fama sua fon diuulgada per tota la gent: e gran multitut de poble venia de totes aquelles partides per hoyr sa senyoria. car era la bellea del seu parlar tan excellent: que donaua infinit delit als hoints. Estant sa magestat vn dia parlant e adoctrinant al poble vingue vn princep molt cuydat ab dolor qui li trauessaua la anima e ficant lo genoll dauant sa senyoria adorant la magestat sua dix li. ¶ Domine filia mea modo defuncta est: sed veni impone manum tuam super eam et viuet. Volent dir. O senyor yo so açi per supplicar vostra merce vulla fer a mi vna gran e assenyalada misericordia: ab tot nous ho haja seruit: so cert per la fama vostra sou tan clement que no negau pietat als tribulats e dolorats. Yo senyor tinch vna filla que ame carament sta en en estrem de mort: no ha reparacio per via humana: si vostra senyoria no ve a casa mia: e que la toque ab les vostres piadoses mans: e lauors yo so cert: que ella cobrara salut e vida per mija del vostre dolç tocament. e vehent lo senyor aquell princep tan dolorat que no li paria res bastas a guarir la sua filla sino la presencia sua: volguel contentar de anar ab ell a casa sua. Car ab tot lo dit princep mostras poca fe en son parlar no crehent que en altra manera pogues hauer curacio la filla tan amada: sino ab la presencia corporal de sa senyoria la deuocio sua era tanta que mereixque obtenir lo que demanaua. Specialment que la curacio demanada hauia de esser feta en dona: qui la sabria regoneixer e stimar e molt regraciar en tant: que la feruentissima fe sua satisfaria a la poca e curta crehença de son pare: ¶ E anant lo senyor per lo cami acompanyat dels dexebles seus per fer la dita resurrectio: occorregue a ell vna altra dona feruentissima complida de molta fe: La qual per dotze anys era stada tribulada per vna congoixosa malaltia. ¶ Aquesta cortesa dona per reuerencia de sa diuinal magestat no tenint se per digna de venirli dauant: acostas a sa clemencia per la part de tras: dient dins lo intrinsech del seu cor. ¶ Si tetigero tantum vestimentum: eius salua ero. Volent dir. Si yo puch tocar sols lo extrem de la vestidura sua: fe e crehença tinch que tantost sere guarida. E axi fon de fet: car prestament se parti della tot mal. E lo clement senyor volent manifestar lo miracle a gloria del seu pare: dix. ¶ Quis est qui me tetigit: Volent dir. Qui es lo quem ha tocat: E com tots se excusassen: dient que no sabien qui hauia tocat sa senyoria: Lo principal de sos criats: qui hauia nom Pere: per la gran amor e priuadea que tenia ab lo senyor: gosauali respondre en totes coses: e aquest li dix lauors. O senyor e no veheu quanta es la gent queus segueix: ens porten tan estrets: que enuides podem tocar lo peu en terra: e demana vostra merce quius ha tocat: E respos lo senyor al seu amat criat mirant lo ab vna franquea de cara: vista la sua simplicitat dientli. O pere que nom entens: car no parle de aqueix tocament que tu estimes: ans te dich veritat: que algu ma tocat ab tanta feruor de fe: que ha fet exir de mi virtut de marauellosa operacio. E la dita dona coneixent la fahena sua esser manifesta: ab feruor de amor rompe tota la gent e passant dauant lanças als peus del senyor ab multissima temor e vergonya: e recompta la causa de la sua venguda: e la gran malaltia que soferta hauia per lonch temps. E com hauia despes tot ço del seu en metges e medicines: e negun remey no hauia trobat fins a la present jornada: e dix e aferma dauant tota la gent com sols en tocar la falda de sa senyoria se era sentida sanada e guarida: e que d´aço feya infinides gracies a sa clemencia. e lo senyor mirant ab gran plaer la sua feruentissima deuocio dixli. ¶ Confide filia: fides tua te saluam fecit: vade in pace. Volent dir. Hages gran confiança: e sies certa filla que la tua ferma fe ha meritat obtenguesses lo per tu demanat: vesten en pau: e axi com la persona tua es guarida de tot mal: axi la anima tua sia quitia e apartada de tot peccat: perque pugues sentir aquella pau diuina: qui largament se comunica a la anima pura e neta de tota culpa. E aturant se la gent per veure e hoyr aquesta gran e singular obra del miraculos guariment de la dita dona: plega vn missatge molt cuytat: dient al princep de la sinagoga. O senyor nous cal cuytar ne fatigar aqueix senyor que feu venir per guarir vostra filla: car certament es del tot morta: e lo dit princep perdent la sperança de la vida de la filla que tant amaua: comença a sentir noua dolor qui li feu lançar abundancia de lagrimes. E lo piados senyor vehent lo axi plorar dixli. ¶ Noli timere crede tantum et salua erit. Volent dir. O princep no temau: car si vos haueu ferma fe la filla vostra sera salua e guarida de tot mal. e lo dolorat pare sens poder tornar resposta: cuytaua lo pas per plegar prest a la posada sua: e lo clementissim senyor seguial ab tota laltra gent E com entrassen per la casa sentiren aqui lo gran crit e plor e les endechadores que excitauen tot lo mon a piados e doloros plor. E vehent lo senyor la confusio de la diuersitat de veus e de crits: dix los. ¶ Nolite flere non enim est mortua puella sed dormit. O gent de poca fe deixau lo plorar demesiat: car no es morta la donzella ans dorm, e aquells qui eren stats a la fi de la dita donzella: e sabien que realment era morta: començaren lo a escarnir trahent se joch del parlar de sa senyoria: e sa merce quels veu axi mal deuots e poch crehents no permete que nengu entras en la cambra hon jayia la morta: sino sols lo pare e la mare y tres deixebles de sa senyoria los pus amats: ço es Pere: jaume: e Joan. e essent lo senyor dins la cambra mana que fos tancada la porta: e acostantse al lit prengue la ma de la donzella: dientli. Puella surge: La qual se leua molt prest obeint a sa senyoria. E lo pare e la mare marauellats e fora si mateixos per goig inestimable lançaren se als peus del senyor regraciant a la clemencia sua del tan singular benefici: dient lo pare de la donzella. Ara senyor conech que totes coses vos son possibles: e so cert que vos sou aquell de qui Dauid ha parlat: dient. ¶ Ipse dixit et facta sunt: ipe mandauit et creata sunt. Car a la voluntat vostra obeheixen totes les creatures per vos creades: e daçi auant senyor les gents que veuran e hoyran les marauelloses obres vostres admirats de tanta potencia diran. ¶ Qualis est hic quia venti et mare obediunt ei. Volent dir. o quant es gran e omnipotent aquest senyor: car lo vent e la mar e totes coses lo obeheixen. E lo senyor vehent los axi confermats en la vera crehença: e tan affectats e deuots a sa senyoria: manals que donassen a menjar a sa filleta e ques alegren ab ella: e que no curen dir res desta fahena a degu. E la donzella tota inflammada en la amor del senyor lanças als peus de sa clemencia regraciant a aquella infinidament lo benefici que rebut hauia: offerint a sa magestat la vida que donat li hauia: supplicantlo tota fos despesa en lo seruici seu: car altre desig ella no tenia. E la mare de la dita donzella per sobres de goig parlar no podia: prenia les mans del senyor: e besaua aquelles molt estretament: e parlaua li de cor: lo que de boca exprimir no podia: regraciantli de tot son poder: la vida que a sa filla donada hauia: La qual ella estimaua mes que la propria sua. e vehent lo senyor que tant eren aconsolats e contents: e tenien lo que demanat hauien donals la benedictio sua: e parti de aqui leixant los molt alegres e aconsolats: e la fama de aquest miracle fon prestament diuulgada per tota aquella terra a gran gloria del senyor que fet lo hauia.