Capitol XXXI. Com la gentil donzella prudencia. suplica la senyora prestament consentis: e deliuras natura humana.

Capitol XXXI. Com la gentil donzella prudencia. suplica la senyora prestament consentis: e deliuras natura humana.

Leuant se fortalea de dauant la senyora: molt prestament se agenolla als peus de sa senyoria vna altra donzella molt loçana vestida molt a punt (aput, u nassal) prudencia nomenada: e prenint les mans de sa altesa besant aquelles moltes vegades ab amor no recomptable diu li. ¶ O virgo (v en ganchet damún+go) prudentissima quo progederis. Volent dir. o verge prudentissima hon caminen los vostres pensaments: perque retardau aquesta resposta: car ja haueu prou pensat e examinat aquesta fahena: nous detinga la simplicitat de la coloma: Car la prudencia de la serpent es necessaria: segons consell de la sauiesa diuina qui diu. ¶ Estote prudentes sicut serpentes:et simplices sicut columbe. Volent dir: que aquells que volen anar per la via dreta deuen hauer ensemps sancta prudencia e sancta simplicitat. E com vostra senyoria de totes les virtuts sia copiosament seruida: e si la sancta benignitat e simplicitat vos fan pensar no esser signa de esser mare de deu: yous vull suplicar que penseu. ¶ Quia hobedire oportet deo in omnibus. Car necessari es hobeir a deu en totes coses. E puix vostra senyora es largament informada que aquesta es la voluntat e ordinacio de nostre senyor deu que vos siau mare sua: acceptau ho senyora no tardeu. ¶ Ponas ergo te in dei voluntate et relinque sibi omnia. Posau vos senyora tota en la voluntat e ordinacio de nostre senyor deu: e remeteu a ell tot lo restant. ¶ Aparellau vos prudent senyora a pendre aquesta prelacio singular que lo eternal pare vol a vostra merce acomanar ço es que hajau cura de la persona del seu fill. Collocaulo senyora dins les entramenes vostres: e yo sere ab vos en totes les necessitats de la seruitut sua a tot prouehirem ab temps: no passara res impensat. Car tantost com lo haureu concebut yo senyora us (senyora⁹) ajudare a filar e texir los bolquerets: e aparellar totes les coses necessaries a la persona sua. Com lo haureu parit nom partire de vostra senyoria nit ni dia: O senyora ab quanta solicitut lo seruireu aquell fill de deu e vostre en tota la vida sua: be pora esser dit de vostra senyoria. ¶ O felix et vere felix qui prudens inuenitur. Volent dir que benauenturada sou vos senyora e certament digna de tota lahor: car prudentissima sou trobada en la seruitut del vostre fill deu e senyor. ¶ O senyora prudent no tardeu en lo que fer se te: hajau pietat de natura humana: puix a vostra merce se es comanda: senyora sou general de tots: dau los lo queus demanen. Car continuament criden a vostra altesa. ¶ Miserere pia miserere nobis fiat misericordia tua magna nobiscum: quia in te maria speramus et confidimus vt nos defendas in eternum. Volent dir: o piadosa senyora mirau la nostra miseria hajau merce de nosaltres sia feta la misericordia vostra gran a nosaltres: ço es quens doneu lo be infinit queus demanam: e de acous (açous, aço us) supplicam: car en vos Maria senyora speram e confiam quens deffendreu: e ajudareu eternalment. O senyora piadosa puix podeu ajudar a aquesta gent nols façau mes cridar: obriu a ells les entramenes de la vostra pietat: e acceptau lo fill de deu: que aço es lo que ells demanen e desijen. car altri sino ell no pot fartar ni contentar la volentat humana: sia de vostra merce fartar aquesta insaciable fam. E acabant prudencia la suplicacio sua besa la ma a la senyora e despedis de ella.