Capitol LXV. Com lo senyor ixque del ventre virginal de la sua mare. E fon adorat e bolcat per aquella.

Capitol LXV. Com lo senyor ixque del ventre virginal de la sua mare. E fon adorat e bolcat per aquella.

Venint la nit del diumenge en lo qual lo fill de deu se hauia a presentar al mon: La senyora se agenolla leuant la sua pensa en la altea diuinal contemplant los misteris marauellosos de la redempcio humana: e foren comunicats a la anima sua secrets no recomptables. E encesa en sobirana amor del seu fill desijant los vlls corporals: parlauali en sperit ab sobirana dolçor: e deya. ¶ O pulcherrimum et dulcissimum dominum meum ex tote corde meo te desidero: veni mihi; videam te speciosissime pre filijs hominum: quia amore langueo et te videre desydero. Volent dir. O senyor meu y fill molt car bell e dolç vos sabeu que de cor vos desije: veniu a mi vejaus e tingaus en la mia falda bellissim sobre tots los fills dels homens: car defall ja la mia anima per desig insaciable de veure la vostra presencia. E stant axi la senyora tota inflammada (inflámada, a nassal) e absorta en la amor diuina e en lo desig de veure aquell seu fill tan amat: acostanse la mija nit fon aqui lo gran princep sanct Miquel ab tota la cort del cel: e ficant lo genoll dauant sa senyoria besaren li la ma tots per orde com a Reyna e senyora del cel imperial: e resplandi aquell loch de singular claredat. E lo dit princep sanct Miquel ordena tota aquella multitut: que stiguessen entorn de la excellent senyora: qui prestament deuia parir: ab diuersos instruments de musicha de singular armonia. E sa senyoria staua en mig agenollada ab les mans plegades los vlls al cel la cara resplandent e tota angelica. ¶ E venint sanct Miquel agenollas dauant sa altesa: e crida lo gran secretari de sa senyoria Gabriel nomenat: e lo princep Rafel: perque los tres cantassen alegrant sa senyoria: e ans de començar demanaren de gracia a sanct Joseph volgues fer la tenor: Lo qual se leua molt prest: e acostas a ells ab gran alegria: dient: que era molt content de ajudarlos a cantar: car tant era lo goig que tenia en la sua anima: que volguera rompre los ligams del cors: e que lo sperit seu cantas e ballas continuament festejant la senyora e lo seu prenyat. E axi ells quatre començaren son cant en solemnitat: dient. ¶ Marie virginis: fecundat : vis scari flaminis: non carnis opera: carens originis: labe puerpera: dei et hominis: dans noua federa. E ab aquesta melodia venint la hora: e temps per lo pare eternal ordenada: ixque lo senyor del ventre virginal de la mare sua sens dar li nenguna dolor: leixant la verge e pura: segons Dauid hauia prophetat: dient. ¶ Tanquam sponsus procedens de thalamo. Car lo dit glorios Dauid veu en sperit com lo fill de deu exia de aquell talem excellent del purssim ventre de la mare sua vestit de aquella noua vestidura de natura humana: coma spos de aquella. ¶ E sanct Miquel e los altres princeps prengueren lo senyor prestament: per que no caygues en terra: e adoraren sa magestat ab profunda reuerencia: e presentarenlo a la senyora mare sua: qui ab goig infinit lo miraua: La qual lo adora ans de tocarlo: regoneixent lo esser son deu e senyor recordantse primer de la reuerencia diuina: que de la amor de mare ab tot que sens terme lo amaua. ¶ E prenintlo sa merce de les mans dels Angels ab sobirana prudencia e reuerencia posal en la sua falda: e abraçal e besal estretament ab tendrea de amor com a fill seu verdader e natural. E lo senyor ferma los seus amables vlls en la faç de la sua sanctissima mare mostrant adelitarse en aquella com a cosa a ell pus cara que tot lo restant del mon. E sens mija de lengua la anima del fill e de la mare se parlaren de tant alts e secrets parlaments que no bastaua enteniment angelich a compendrels: de que la senyora fon recomplida de alegria tanta que estimar ni recomptar nos pot. ¶ E mirant e contemplant aquell petit cors e vehent la excellent bellea sua conegue esser aquell del qual Dauid hauia dit.
¶ Spetiosus forma pre filijs hominum. Car era lo pus bell de tots los fills dels homens. E mirant aquella diuinal persona tan tendra y tan delicada: E recordantse que era passible e mortal: senti en si la senyora mare tant excessiua dolor que tot lo cor li trauessa: e specialment com lo senti plorar de fret. E acompanyant lo en son plor ab sobirana pietat embolcal ab summa diligencia aiudantli ses donzelles. Car diligencia li donaua los bolquers: Caritat los escalfaua: pobretat los estiraua tant com podia: perque bastassen a cobrir los peuets del senyor. E pietat portaua vn drap que li fos posat damunt lo cap. E tenint lo la Senyora axi bolcadet lo senyor leixa lo plorar: mostrant que hauia pres plaer ab aquella robeta quel estaluiaua del fret. E la senyora prenint gran plaer del seu repos: dixli ab dolçor de amor. ¶ Tu qui terram palmo concludis inuolutus panniculis recreatus es. ¶ Volent dir. O marauellos fill de deu vos qui per la vostra gran potencia e magnificencia cloeu tota la terra dins la vostra ma: ara vida mia sou calfat e recreat ab aquests pobrellets drapellets. E prenia la senyora los peuets del seu fill e calfauals ab les propries mans no hauent altra manera de foch e deyali. o amor mia la gran caritat e amor que haueu a natura humana vos fa sentir tant de fret e pobrea de roba. O senyor meu y coneguen aço los homens e estimen ho: e amen vos de cor puix tant los haueu amat.