Capitol XXX. Com la insigne fortalea anima la sanctissima verge: a consentir en aquesta tan alta e difficil obra.

Capitol XXX. Com la insigne fortalea anima la sanctissima verge: a consentir en aquesta tan alta e difficil obra.

Agenollant se la santa fortalea ab gran esforç dix a la excellent senyora. O reyna clement nostre senyor deu vos ha creat axi animosa e valent que vol les grans coses e difficils se hajen a fer per vostres mans. ¶ O senyora que la major e pus singular obra e de major admiracio que nostre senyor james haja fet es aquesta: que sa magestat se vulla fer home. E aquesta a vos sola la remet volent ques haja de fer ab consentiment e beneplacit vostre. Executaula senyora ab animo feruent: preste vostra merce lo desijat consentiment: recort se vostra senyoria dels grans bens que de aquesta excellent obra san aseguir (se han a seguir) ¶ O reyna insigna e si aquella valent e virtuosa viuda judich es tant lohada e magnificada per hauer leuat lo cap a holofernes: e deliurada la ciutat d´opressio d´enemichs quant mes o fereu vos senyora excellentat: que huy ab dolçor de la vostra paraula deliurareu de mort e de captiuitat tota natura humana: e dar los eu senyor e capita qui posara la vida generalment per tots. Aterrareu e destroyreu lo diable qui es rey de superbia leuant li tota la sua tyrannica senyoria. ¶ O senyora ab quant de plaer dignament sera de vostra merce cantat per tots los homens remuts: e dit ¶ Quia fecisti viriliter et confortatum est cor tuum: ideo et manus domini confortauit te et eris benedicta in eternum. Volent dir: o senyora excellent lo vostre animos cor es stat axi confortat: e esforçat que haueu feta obra tan alta que enteniment no basta a compendre la: ço es vnir deu ab natura humana: e perço senyora la ma de nostre senyor vos confortara: e exalçara super choros angelorum: e sereu beneyta eternalment. ¶ O senyora que lo vostre virtuos aui Rey dauid contemplant e desijant aquesta jornada en la qual haueu a mostrar la vostra virtuosa e singular fortalea: e animositat parlant ab vostra senyoria: diu vos. ¶ Ego autem cantabo fortitudinem tuam et exultabo mane misericordiam tuam. Volent dir: O filla mia e senyora yo cantare em (e me, y me) alegrare de la gran fortalea vostra: car ab ma robusta e ferma nos haueu deliurat de lacu miserie et deluto fecis: ço es del lach miserable de infern: e del fanch de nostres peccats: e miseries. E perço en aquell desijat dia que sereu constituyda mare de deu saltara lo meu sperit ensemps ab gran goig e seguretat en les misericordies vostres: puix sereu destribuydora dels dons e gracies diuinals. O senyora no spereu hora ni punct: car temps es que contenteu a tots los quius suppliquen: e a mi senyora que no cessare de cridar fins hajau consentit: dient a vostra senyoria. ¶ Vide domina mea quoniam tribulor: in manu tua domina salus et vita consistunt. Mirau senyora mia quant so atribulada per desig de socorrer (socoreer) a natura humana que veig tan turmentada e no puch fer res sens vostra merçe: car en ma de vostra senyoria sta la salut e vida de aquesta miserable gent. Ajudau los senyora e traeu los de pena: carament vos ne soplich la mia senyora: besant peus: e mans de vostra altesa.