Capitol LXXIX. Com aquella sancta gent ordenada en processo: portaren lo senyor al altar per fer de aquell offerta

Capitol LXXIX. Com aquella sancta gent ordenada en processo: portaren lo senyor al altar per fer de aquell offerta: e Symeon propheta a la senyora: les dolors que hauia de sentir.

Apres ordenarense en processo per anar al altar a fer sa offerta: e anuen primers los dos ansians singulars en sanctedat de vida: ço es lo gran sacerdot Symeon e lo glorios verge spos de la senyora lo virtuos sanct Joseph: e aquests dos anauen cantant. ¶ Suscepimus deus misericordiam tuam in medio templi tui. E la excellent senyora anaua apres portant aquella offerta impreciable en los seus braços e mana sa senyoria a aquella virtuosa Anna que anas al seu costat: la qual ho recusa molt no tenint se per digna de tanta honor e gracia: e sa altesa tornant loy a manar ella lo hi obey ab molta vergonya posant se al costat esquerre de sa merce tirant se atras tant com podia. E axi anaren fins als graons del altar. E symeon entra en lo loch hon se acostumauen vestir los sacerdots: e vestit de aquelles pontificals vestidures vingue al altar e feta profunda reuerencia giras a la senyora qui staua agenollada al grao del dit altar: e dix a sa merce. Senyora molt excellent yo so açi com a sindich de tota natura humana per rebre lo preu de la redempcio sua: axi senyora sia de vostra merce donarlom per quel offira a la magestat del seu pare en paga e satisfactio de tots los peccats e deutes de Adam: e dels seus fills. E sa senyoria ab moltes lagrimes dona lo seu amat fill en mans de aquell sanct sacerdot per quen fes offerta a la diuinal clemencia. E prenint lo senyor lo dit sacerdot Symeon ab multissima reuerencia dix en presencia de tots alçant lo senyor en alt ab gran alegria. ¶ Intuemini quantus sit iste: Ipse est rex iustitie: cuius generatio non habet finem: precursor pro nobis ingreditur secundum ordinem melchisedech pontifex factus in eternum. E dit aço posa lo senyor sobre laltar e retorna a la senyora mare sua per pendre la offerta de les sues mans: e sa senyoria offeri segons costuma de la gent pobra. ¶ Par turturum aut duos pullos columbarum. E de aquells ocells ell feu sacrifici en presencia de sa senyoria. en lo qual sacrifici sa merce contempla largament tota la passio e mort del seu amat fill. Qui pot pensar quantes lagrimes escampa sa senyoria mirant lo dit sacrifici: e quant turment passa en aquella jornada de tan doloros recort. E finit lo sacrifici la senyora reme lo seu fill per preu de cinch cicles de argent: segons acostumauen fer dels primogenits. E aço no sens gran misteri: car significaua que aquella archa o caixa dels thresos diuinals: qui era la persona sagrada del fill de deu seria trencada en cinch parts principals e de aqui exiria la moneda impreciable e molt habundosa a rembre natura humana. ¶ E stant la senyora en aquesta dolorosa contemplacio escampant infinides lagrimes retorna a sa merce Symeon portant li lo seu fill. Vehent sa altesa axi abundosament plorar e coneixent que ab molta raho se dol de les extremes dolors que spera veure de aquell fill seua a ella tan car: dix a sa senyoria. O senyora excellent si de la sola figura que haueu vist sou axi turmentada per extrema dolor que fareu vos senyora quant en presencia vostra veureu aquest senyor fill vostre sofferir dolors sens nombre: e en aquelles finir la vida sua. Car nous vull callar senyora ço que en aquest sacrifici me es stat reuelat. ¶ Ecce positus est hic in ruinam et in resurrectionem multorum in israel: et in signum cui contradicetur: et tuam ipsius animam pertransibit gladius. Car vostra senyoria pot esser molt certa que ab tot lo fill vostre sia general redemptor e molt sufficient a largament saluar natura humana: molts se dampnaran per sa propria culpa no volent hoir ni creure aquest senyor. E los qui a sa magestat seguiran e amaran seran resuscitats de vida viciosa a vida virtuosa: seguint lo capita de virtuts: qui es lo senyor fill vostre e auorriran de cor totes les coses terrenals que amar solien: e sera dit a ells. ¶ Si consurrexistis cum christo que sursum sunt querite: non que super terram. E los que aço faran apres de aquesta vida per los merits de aquest senyor hauran aquella immortalitat gloriosa: e de aço ha supplicat lo dit senyor a la magestat del seu pare: dient. ¶ Pater quos dedisti mihi volo vt vbi ego sum et illi mecum: vt videant claritatem meam: et sicut tu pater in me et ego in te: ita ipsi in nobis sint. O senyora que aquest fill vostre sera posat en senyal a tots los fills dels homens al qual molts contradiran perseguint les obres sues: abominant totes les sues paraules: res que dell sia hoir ni veure no volran. O excellent senyora que mes vos dire: car podeu esser certa que aquest poble judaych al qual principalment es stat trames: lo perseguira en tan crua manera que sols vn dia de repos no li daran en tota la vida sua: de que senyora vistes per vostra merce les dolors e persecucions de aquest tan amat fill sereu nafrada dins la vostra sanctissima anima de coltell doloros quius trauessara les entramenes (entrames). Car lo martiri vostre passara a tots los martiris: que nenguna pena corporal nos pot acomparar a la que vostra senyoria sofferra e portara dins la anima: car singular sou en amor e singular sereu en dolor. E hoyda per sa excellencia la prophetia tant dolorosa de Symeon fon axi trauessada de amargosa compassio de les penes que speraua veure en aquella persona del seu fill tan delicada que li paria ja sentirles: e aqui tantost comença sa senyoria a sperimentar quant era agut e doloros lo dit coltell: de que Symeon parlat li hauia. E per la gran pena que sa altesa dins la sua piadosa anima sentia: fon la sua cara axi alterada e mudada: que mirant la aquella virtuosa viuda Anna teme sa merce no se smortis: perque prestament supplica sa senyoria: que fos de sa merce volerse seure: e posali la falda sua per estrado: e la senyora baxant se en terra fallirenli les forçes per sobres de dolor que dins si sentia. E aqui feu un doloros e piados plant contemplant lo senyor fill seu qui en la falda tenia. O que be pot esser comptada aquesta dolor per vna de les principals que sa senyoria hague: car james li oblida aquesta penosa jornada: ans la tingue en continuat recort en tota la vida sua. E symeon e Anna qui veyen sa senyoria axi plorar e dolorosament suspirar ab tanta prudencia e modo: foren moguts a grandissima pietat e compassio de sa merce: e amaren mes morir que veure aquella senyora en tanta pena.