Capitol XVI, 16, pietat, veritat, dauant magestat diuina, suplicaren redempcio humana

Ca. (Capitol) XVI. Com pietat e veritat: prestant fe dauant la magestat diuina: suplicaren per la redempcio humana.

Leuant se les virtuts de la disputa postraren se totes ab profunda humilitat dauant la real cadira de la majestat (igual se trobe en g com en j) diuina: e feta adoracio: dreçaren se stan agenollades: per la pietat per totes e dix O inmense magestatis deus: aqua bona cuncta procedunt: oia (omnia, i nassal) tibi possibilia sunt: ostende nobis domine misericordiam (mi+algo paregut a la ß+icordi+a nassal) et salutare tuum da nobis. ¶ Volent dir: o magestat sens terme: a la qual es natura e molr propri vsar de clemencia: car de la vostra infinida bonea senyor proceeix tota virtut e be: nous es dificil ans certament totes coses vos son possibles: e en aço termena la fi de la nostra disputa que sola la potencia e sauiesa vostra pot fer aquesta reparacio de natura humana ab concordia de justicia e misericordia a les quals vostra magestat no delibera descomplaure. E trobam en molts lochs de la sancta scriptura que vostra magestat ha promes trametrels vn reparador e redemptor per saluar aquests miserables catius fills de adam que continuament criden e demanen a la clemencia vostra. Entre los altres parla d´aço molt clarament lo gran propheta ysayes dient. Clamabunt enim ad domini a facie (afacie) tribulantis et mittet eis saluatorem et propugnatorem qui liberet eos. Volent dir que trobant se lome circuit de tantes tribulacions (t´bulaci+o nassal+s) ab multitut (ml´titut) d´enemichs dins si e fora si: no te altre recors sino a la clemencia vostra de la qual spararemey (s+p en rayeta+aremey). e cridant e demanant aquella: vostra majestat li trametria lo saluador qui pugnant per ells los deliuraria dels mals infinits que sofiren. Aquesta senyor es la misericordia que demanen aquest que te a venir del qual es dit. ¶ Ipse erit expectatio gentium: et desideratus earum: Car aquest senyor spera (spa) e desija tota natura humana: no tardeu senyor rompeu los cels e deuallau: car aquesta obra de tanta excellencia a vostra magestat solas pertany hauer la gloria de aquella e no a nengun altre: e perço ha dit ysayes en persona de vostra clemencia. ¶ Gloriam meam alteri non dabo E lo home senyor ques veura axi tirat: e per vos deliurat e tant amat: girar sa de tot son cor e forçes a amar e seruir vostra magestat: regonexent esser a aquella obligat per infinides vies: e aço volia dir lo dit Ysayes quant dix. ¶ In die illa inclinabitur homo ad factorem suum: et occuli eius ad sanctum israel respitient. Volent dir que aquell dia que vos senyor fareu aquesta gran e asenyalada misericordia a la natura humana: lome se inclinara e adorara la magestat vostra regonexent vos per senyor e creador seu e reparador de les culpes sues: e los vlls dels dits miserables homens contemplaran ab gran delit la sanctedat e magnificencia vostra. E ab tot siam molt certes aquestes senyores e yo a vostra real majestat eser totes coses manifestes e molt clares deliberam recitar a vostra clemencia les rahons allegades dient entre nosaltres. Nunciare (nuntiare a datres fonts) debemus regi omnes sermones istos. Desijoses de inclinar la senyoria vostra a fer prest aquesta misericordissima obra: de la qual ab grandissima fe suplicam vostra clemencia de part de tota natura humana.