Capitol CVI. Com lo senyor dix a la sua sagrada mare com era necessari se partis della:

Capitol CVI. Com lo senyor dix a la sua sagrada mare com era necessari se partis della: e entendre en la redempcio humana.

Venint lo dia per la diuinal sauiesa ordenat que lo seu fill hauia a començar aquesta fahena de la manifestacio sua e preycacio euangelica: lo senyor parla largament a la senyora mare sua dels secrets de la redempcio humana: dientli com deliberaua donar fi a la ley judayca: e començar lo stament de christianisme: e que ell com a cap de la sglesia catholica volia esser batejat e consagrar les aygues ab lo tocament de la sua persona donant los virtut de denejar (nedea; nedejar; netejar) los peccats: e que per fer aquesta obra tan excellent volia anar al gran flum Jorda: e que aquest viatge ell lo te a fer sols sens altra companyia. O quant se alteraren les entramenes de la senyora excellent hoint que lo senyor fill seu de ella se hauia a partir: la companyia del qual no volguera perdre sols per vn moment. E ab infinides lagrimes li dix. ¶ Quocumquem (Quo + salte línea + c + u nassal + q + 3) prexeris (p+rexeris) pergam: vbi moratus fueris et ego pariter morabor. Volent dir. O vida mia y hon se vulla que vos aneu ab vos ire (jre): y hon seuulla que atureu ensemps ab vos stare: tot loch sera a mi delitos per aspre que sia puix tinga la companyia vostra. E lo senyor clement vehent la senyora mare sua en tanta angustia mogut de pietat començaren a correr abundoses lagrimes per la sua preciosa e delicada cara: e dixli ab vn gran suspir. O mare mia y no sabeu que yous he dit diuerses vegades que no delibere manar nenguna cosa als seruents meus: que yo nou haja posat primer per obra. E en les mies preycacions delibere dir a aquells qui coneixere desijosos de anar per la via de paradys. ¶ Omnis qui reliquerit domum vel fratres aut sorores aut patrem aut matrem propter nomen meum vitam eternam possidebit. E perço com en lo desemparar de aquestes coses y ha molta difficultat: vull ara mostrar exemple als que seguir me volran: apartant me de vos mare mia en lo començ de la penitencia: perque los ymitadors meus que la major penitencia que poden fer en aquest mon es la separacio de les coses que carament amen. Car tota pena se conuerteix en delit de aquell qui te present la persona que molt ama: car la comunicacio e vista de aquella li es descans de tot treball. E perço maueu hoyt dir moltes vegades. ¶ Veni enim separare hominem aduersus patrem suum: et filiam aduersis matrem suam et inimici hominis domestici eius. Car so vengut en aquesta vall de miseria per separar los fills dels pares seus e les filles de les mares sues: e la penitencia e la solitut qui es enemiga del home humanal qui appeteix excessiuament dellits e plaers yo lay fare lo exemple meu esser accepta e domestica. Car nols dich aldre sino que aprenguen de mi: e quem segueixquen: e puix coneixen en mi quels ame de perfeta amor: vull per ells esser amat sobre totes coses: e axiu preycare publicament en los meus sermons: dient. ¶ Qui amat patrem aut matrem plusquam me non est me dignus. Car no vull egual en la amor mia: ans vull esser singular en lo cor del home: e tot lo restant que amara sia per amor mia. e aquesta amor no la delibere demanar ab menaçes ni ab forsa: sino sols ab obres de tant feruent amor: que tots los homens justats no faran tant per mi com yo he fet e fare per cascu dells. De amor infinida los he amat: de amor finida sere content: puix cascu me done de si ço que donar me pot: car a molt basta la forsa humana com la voluntat es ençesa per amor. E per inflammar lo home en aquesta amor e per fer li leixar totes coses per cares que sien e seguir a mi: delibere ara partir me de vos mare mia quim sou tan cara y tan amada. E dient lo senyor aquestes paraules agenollas per pendre benedictio de la senyora mare sua: e la dita senyora prostrada en terra lo adora com a son deu e senyor: e sa magestat alçant la de terra ab molta amor se abraçaren los dos: tant stretament que de gran peça nos pogueren partir. E la senyora ab vn gran suspir dixli. o vida mia y puix axi voleu que yo reste y vos aneu. Non mea voluntas sed tua fiat. Car ab tot lo cors meu reste açi: la anima mia us (miaus) seguira en la peregrinacio vostra: lo cor e pensa mia de vos nos partira sols vn moment. Acoman vos a vostre eternal pare supplicant lo haja pietat de la delicada humanitat vostra. E axis despedi lo senyor de la senyora mare sua leixant sa senyoria en molta soledat e tristicia. e parti sa magestat trauessat de pietat de la dolor e angustia en que dexaua la amada mare sua. E anant tot sol per aquell cami aspre e pedregos e ple d´agudes spines qui nafrauen los seus delicats peus que portaua descalsos: e lo cami era molt larch. Car de nazaret fins a jorda y ha setanta e quatre milles. e aquest viatge tan larch feu lo senyor sens prouisio deguna de vianda: perque li fon necessari acceptar les almoynes per a son menjar. O quanta admiracio fon aquesta a tota natura angelica que lo creador de totes coses hagues a demanar almoyna a les sues creatures: e aço per enamorar los homens de la sancta pobrea voluntaria.