Capitol XXVII. Com la noble e gentil donzella sperança: induhi la senyora al consentiment.

Capitol XXVII. Com la noble e gentil donzella sperança: induhi la senyora al consentiment.

Acabant misericordia e pietat de animar la senyora al consentiment sobreuingue altra donzella sperança nomenada e dix. O senyora y tan largament he yo sostenguts los homens ab paraules: e ara que som a les obres vostra senyoria se dete: yo senyora so del tot perduda si vostra merçe mes tarda a consentir: car ja defall la forca humana de tant sperar: ajudau los senyora no pereixquen al port. Car a vostra senyoria criden dient. ¶ Spes nostra tu es. Car la speransa dels nauegants per la mortal vida vos sou: mostrau los senyora aquella claredat diuina qui en vos se vol humanar. Aparellau li la vestidura puix de carn se vol arrerar: no tardeu senyora: car aço es lo que spera e desija natura humana ¶ O senyora quant sera de aci auant la dita natura inclinada a amar lo creador seu: e a sperar en la clemencia sua contemplant la gran bonea e larguea de la majestat diuina: e pora dir. ¶ O diuini amoris inmensitas: diuine pietatis superhabundantia: diuine affluentia largitatis: qp singularis et admiranda liberalitas. vbi donator venit in donum et est idem penitus cum datore. Volent dir: O diuina amor y quant sou inmensa e incomprehensible: o inestimable pietat de la habundosa larguea e liberalitat diuina. Quant es singular e admirable aquesta liberal clemencia hon lo donador ve ab lo do: e dona si mateix ab la cosa donada (primera a invertida). ¶ O qp larga et prodiga largitas tanto plenius adimpleta: quanto copiosius est effusa. O senyora y quant es larga y habundosa aquesta largitat diuina: E tant resta pus plena: quant pus copiosament se dona. E tot aquest be infinit vol la potencia diuina: sia tancat e clos dins lo vostre ventre: segons diu lo ecclesiastich. ¶ Deus in terram respexit: et impleuit illam bonis suis. Volent dir: que la gran clemencia de nostre senyor deu ha mirat la terra sancta del vostre virginal ventre: e delibera vmplir aquella dels seus diuinals bens: e donar se a vos en fill: e que vostra merce lo comunique a natura humana. ¶ E per ço senyora nous marauelleu si los homens criden sens cessar e sius son tan importuns: car cinch milia anys ha que speren lo que ara los haueu a donar: e tant com mes se acosta lo temps: mes pena los es lo sperar. E perço han recorregut a totes nosaltres donzelles de la cort de vostra altesa que continuament supliquen vostra excellent senyoria desempache aquesta fahena en que sta tota la salut sua. E de aço senyora importunen specialment a mi perque he agut gran familiaritat ab Adam e ab tots sos fills: els (y los) he molt ajudat en totes les dolors sues: prometent los la venguda de aquest senyor que dins vostra merce se vol aposentar: sia de vostra senyoria no li negueu la posada. Car en tot lo vniuersal mon noy ha loch digne: ni a sa magestat accepte aposar sino sols lo vostre ventre: donau loy senyora sens tardar: ajudau per merce aquesta gent: que tot son (lo seu) be de vos spera. ¶ Quia magna est clementia et benignitas tua domina: et nunquam deseris sperantes in te. Car gran es la clemencia e benignitat vostra senyora excellent: e nunqua falliu ni lexau als sperants en vos. E aço sols senyora soste natura humana la sperança ferma que te en vostra merce. E continuament criden a vostra altesa tots los fills de Adam dient. ¶ Inueniant peccatores gratiam apud deum per te inuentricem gratie et salutis. Volent dir: o senyora a vos suplicam: troben los peccadors gracia dauant nostre senyor deu per lo mija vostre: qui sou inuentora de gracia tan alta: per la qual tots los reclamants a vostra merce a (espacio, espay, aconseguirem) conseguirem salut. ¶ O senyora placiaus hoir aquestos clams: socorreu als qui ab tanta dolor ajuda a vostra merce demanen. Car longa sperança parenta es de mort E dit aço aquella gentil donzella sperança besa la ma a la senyora despedint se de sa merçe: per fer loch a sa jermana fe: qui ab gran feruor venia a suplicar la senyora prestament consentis.