Capitol LXXX. Com la senyora delliberant exir de hierusalem se despedi dels sancts vells Symeon: e Anna prophetissa.

Capitol LXXX. Com la senyora delliberant exir de hierusalem se despedi dels sancts vells Symeon: e Anna prophetissa.

Sa senyoria que per vnes dolors no oblidaua les altres: recordas en quant perill staua si Herodes podia hauer sentiment que fos in hierusalem ab lo seu amat fill: Lo qual maluat herodes no hauia altre pensament ne desig sino com poria matar e destroir lo senyor e delir la memoria sua de la terra. E lauors sa merce se leua ab tota sa dolor e dellibera partir prestament de aqui e exir de aquella ciutat hon lo senyor fill seu era axi auorrit e ayrat e despedintse sa altesa del virtuos Symeon e de la deuota viuda: los quals ab moltes lagrimes supplicaren a sa senyoria fos de sa merce que los dos anassen ab ella: no restassen orphens de tal companyia: car pijor que mort los seria la separacio del senyor e sua. E sa merce los respongue que lo senyor fill seu acceptaua la bona voluntat e sanct desig de ells: e que no volia sa magestat que pus peregrinassen en aquesta vall de miseria: ans que prestament anassen als lims hon eren los altres pares e que aqui sperassen la clemencia sua. Lo qual certament finat per mort lo terme de la vida sua seria ab ells: e lauors lo seguirien ab seguretat de james perdre la sua companyia. E lo dit Symeon e Anna sabent que la sua mort seria tan presta aconortaren se de restar: puix la voluntat del senyor era aquella. E agenollantse Symeon prengue les manetes de Jesus besant aquelles moltes vegades ab dolçor no recomptable: e dix. ¶ Puro corde credo: et ore confiteor te esse verum deum et hominem. In manus tuas sanctas ac venerabiles dulcissime domine iesu commendo (o conmendo; cómendo, o nassal) animam meam et corpus meum et me totum quia tempus est vt comendes terre corpus meum. E dit aço la senyora prengue aquella reuerent ma del seu fill e posa la sobre lo cap de aquell venerable vell donant li lo senyor largament la benedictio sua. E lo dit Symeon senti dins en si tanta consolacio que dix ab vna grandissima deuocio e dolçor. In pace in idipm dormiam et requiescam. E besant los peus de sa magestat apartas per fer loch a la sancta viuda: qui a sa clemencia se volia recomanar. E acostantse la dita feruentissima Anna prostras tota en terra: adora lo senyor ab feruor no recomptable: e dreçantse besa los peus e les mans sues no podentse partir de la sua real presencia: e comanant se carament a la magestat sua: dixli. ¶ Custodi animam meam et erue me non erubescam quoniam speraui in te. Nam et si ambulauero in medio vmbre mortis non timebo mala quoniam tu mecum es. E apres prenint les mans de la senyora ab moltes lagrimes dixli. O filla mia deixau me besar aquestes vostres mans: car mare sou del meu senyor: e reyna general del cel e de la terra O senyora quim haguera dit a mi quant yous tenia chicheta açi en lo temple: que durant la vida mia yous hagues a veure mare de deu restant verge pura. O ma senyora gracies infinides faç al meu creador de tanta misericordia a mi indigna feta: ara senyora finare la vida mia ab gran repos puix he vist lo meu redemptor nat de vos senyora e vida mia: qui sou la pus cara persona que en aquest mon yo he tengut. Car com vostra merce ixque del temple morir cuydi de enyorament: car semblant a vostra senyoria noy hauia en totes les que restauen. Ara senyora me parteixch alegra de aquesta vida puix vos he vist. Ab tot senyora que no oblide ni oblidare les vostres dolors: ans men porte la anima trauessada de aquelles: e les vos volria ajudar a portar si al senyor plahia: car ab tot lo viure me sia molta pena: si a vos la mia senyora hauia a seruir la mia vida: yo la pendria ab paciencia Empero vos senyora maueu recaptat aquesta gracia que passe de aquesta vida prest: que no veja les dolors del senyor fill vostre: les quals vos trauessaran la anima e les sentireu per propries: Al pare eternal vos coman ell sia lo consolador vostre y ajudador en totes les angusties e dolors vostres. E dient aço abraçaua y estrenyia sa senyoria ab tanta amor que separarse della no podia: e dix. ¶ Dulcis est memoria tua super mel et fauum: et amor tuus super omnia aromata. E la senyora excellent qui de cor ama als qui la amen: sabent que amor nos pot pagar sino ab la mateixa moneda: vehent la tanta feruor de la virtuosa dona: comunicas a ella ab tanta caritat y amor: com si propriament li fos mare: e dixli. O anna mare mia siau certa que lo fill meu vos ha en singular amor e vol molt premiar la vostra virtuosa vida en la gloria sua e que siau exemplar a totes les viudes e vergens special a aquelles qui en collegis de religio viuran les quals vos deuen hauer en singular deuocio: e lo meu fill per amor vostra fara grans e asenyalades gracies a aquelles qui a vos se recomanaran. E sa senyoria comunica a aquella sancta dona molts secrets diuinals e misteris singulars de que la dita Anna recomplida de grandissima admiracio comença a dir. ¶ Audiui archana verba que non licet homini loqui. E resta la virtuosa viuda de aquest rahonament axi aconsolada e contenta que li paria ja posseir paradis puix la senyora reyna de aquell li donaua seguretat de la saluacio sua: dientli certament esser li perdonats tots los seus peccats per lo senyor fill seu qui era ver redemptor e perdonador de peccats per sa sola clemencia. E la sancta dona tornant a pendre les mans de la senyora besant aquelles ab deuocio inestimable despedint se de sa merce dix. ¶ O dulcissima domina me: spes mea: dulcedo mea: consolatio mea post dominum: in manus tuas domina comendo animam meam et corpus meum. E axi despedida Anna de sa merce parti sa senyoria prestament exint del temple deixant Symeon e anna molt inflammats en deuocio: los quals en breu temps finiren la vida. ¶ De quibus dignus non erat mundus. Car lo mon no era digne de posseir pus largament tales dos persones.

Capitol LXXIX. Com aquella sancta gent ordenada en processo: portaren lo senyor al altar per fer de aquell offerta

Capitol LXXIX. Com aquella sancta gent ordenada en processo: portaren lo senyor al altar per fer de aquell offerta: e Symeon propheta a la senyora: les dolors que hauia de sentir.

Apres ordenarense en processo per anar al altar a fer sa offerta: e anuen primers los dos ansians singulars en sanctedat de vida: ço es lo gran sacerdot Symeon e lo glorios verge spos de la senyora lo virtuos sanct Joseph: e aquests dos anauen cantant. ¶ Suscepimus deus misericordiam tuam in medio templi tui. E la excellent senyora anaua apres portant aquella offerta impreciable en los seus braços e mana sa senyoria a aquella virtuosa Anna que anas al seu costat: la qual ho recusa molt no tenint se per digna de tanta honor e gracia: e sa altesa tornant loy a manar ella lo hi obey ab molta vergonya posant se al costat esquerre de sa merce tirant se atras tant com podia. E axi anaren fins als graons del altar. E symeon entra en lo loch hon se acostumauen vestir los sacerdots: e vestit de aquelles pontificals vestidures vingue al altar e feta profunda reuerencia giras a la senyora qui staua agenollada al grao del dit altar: e dix a sa merce. Senyora molt excellent yo so açi com a sindich de tota natura humana per rebre lo preu de la redempcio sua: axi senyora sia de vostra merce donarlom per quel offira a la magestat del seu pare en paga e satisfactio de tots los peccats e deutes de Adam: e dels seus fills. E sa senyoria ab moltes lagrimes dona lo seu amat fill en mans de aquell sanct sacerdot per quen fes offerta a la diuinal clemencia. E prenint lo senyor lo dit sacerdot Symeon ab multissima reuerencia dix en presencia de tots alçant lo senyor en alt ab gran alegria. ¶ Intuemini quantus sit iste: Ipse est rex iustitie: cuius generatio non habet finem: precursor pro nobis ingreditur secundum ordinem melchisedech pontifex factus in eternum. E dit aço posa lo senyor sobre laltar e retorna a la senyora mare sua per pendre la offerta de les sues mans: e sa senyoria offeri segons costuma de la gent pobra. ¶ Par turturum aut duos pullos columbarum. E de aquells ocells ell feu sacrifici en presencia de sa senyoria. en lo qual sacrifici sa merce contempla largament tota la passio e mort del seu amat fill. Qui pot pensar quantes lagrimes escampa sa senyoria mirant lo dit sacrifici: e quant turment passa en aquella jornada de tan doloros recort. E finit lo sacrifici la senyora reme lo seu fill per preu de cinch cicles de argent: segons acostumauen fer dels primogenits. E aço no sens gran misteri: car significaua que aquella archa o caixa dels thresos diuinals: qui era la persona sagrada del fill de deu seria trencada en cinch parts principals e de aqui exiria la moneda impreciable e molt habundosa a rembre natura humana. ¶ E stant la senyora en aquesta dolorosa contemplacio escampant infinides lagrimes retorna a sa merce Symeon portant li lo seu fill. Vehent sa altesa axi abundosament plorar e coneixent que ab molta raho se dol de les extremes dolors que spera veure de aquell fill seua a ella tan car: dix a sa senyoria. O senyora excellent si de la sola figura que haueu vist sou axi turmentada per extrema dolor que fareu vos senyora quant en presencia vostra veureu aquest senyor fill vostre sofferir dolors sens nombre: e en aquelles finir la vida sua. Car nous vull callar senyora ço que en aquest sacrifici me es stat reuelat. ¶ Ecce positus est hic in ruinam et in resurrectionem multorum in israel: et in signum cui contradicetur: et tuam ipsius animam pertransibit gladius. Car vostra senyoria pot esser molt certa que ab tot lo fill vostre sia general redemptor e molt sufficient a largament saluar natura humana: molts se dampnaran per sa propria culpa no volent hoir ni creure aquest senyor. E los qui a sa magestat seguiran e amaran seran resuscitats de vida viciosa a vida virtuosa: seguint lo capita de virtuts: qui es lo senyor fill vostre e auorriran de cor totes les coses terrenals que amar solien: e sera dit a ells. ¶ Si consurrexistis cum christo que sursum sunt querite: non que super terram. E los que aço faran apres de aquesta vida per los merits de aquest senyor hauran aquella immortalitat gloriosa: e de aço ha supplicat lo dit senyor a la magestat del seu pare: dient. ¶ Pater quos dedisti mihi volo vt vbi ego sum et illi mecum: vt videant claritatem meam: et sicut tu pater in me et ego in te: ita ipsi in nobis sint. O senyora que aquest fill vostre sera posat en senyal a tots los fills dels homens al qual molts contradiran perseguint les obres sues: abominant totes les sues paraules: res que dell sia hoir ni veure no volran. O excellent senyora que mes vos dire: car podeu esser certa que aquest poble judaych al qual principalment es stat trames: lo perseguira en tan crua manera que sols vn dia de repos no li daran en tota la vida sua: de que senyora vistes per vostra merce les dolors e persecucions de aquest tan amat fill sereu nafrada dins la vostra sanctissima anima de coltell doloros quius trauessara les entramenes (entrames). Car lo martiri vostre passara a tots los martiris: que nenguna pena corporal nos pot acomparar a la que vostra senyoria sofferra e portara dins la anima: car singular sou en amor e singular sereu en dolor. E hoyda per sa excellencia la prophetia tant dolorosa de Symeon fon axi trauessada de amargosa compassio de les penes que speraua veure en aquella persona del seu fill tan delicada que li paria ja sentirles: e aqui tantost comença sa senyoria a sperimentar quant era agut e doloros lo dit coltell: de que Symeon parlat li hauia. E per la gran pena que sa altesa dins la sua piadosa anima sentia: fon la sua cara axi alterada e mudada: que mirant la aquella virtuosa viuda Anna teme sa merce no se smortis: perque prestament supplica sa senyoria: que fos de sa merce volerse seure: e posali la falda sua per estrado: e la senyora baxant se en terra fallirenli les forçes per sobres de dolor que dins si sentia. E aqui feu un doloros e piados plant contemplant lo senyor fill seu qui en la falda tenia. O que be pot esser comptada aquesta dolor per vna de les principals que sa senyoria hague: car james li oblida aquesta penosa jornada: ans la tingue en continuat recort en tota la vida sua. E symeon e Anna qui veyen sa senyoria axi plorar e dolorosament suspirar ab tanta prudencia e modo: foren moguts a grandissima pietat e compassio de sa merce: e amaren mes morir que veure aquella senyora en tanta pena.

Capitol LXXVIII. Com la mare de deu dona lo seu fill al sanct sacerdot Symeon:

Capitol LXXVIII. Com la mare de deu dona lo seu (sen) fill al sanct sacerdot Symeon: e a la sanctissima viuda anna prophetissa. los quals adoraren e magnificaren lo senyor en presencia de tot lo poble.

La senyora vehent la gran deuocio del sanct vell volgue contentar lo seu desig e comunicali lo seu fill tan amat: De que lo venerable symeon rebe tanta consolacio en sols tocarlo ab los propris braços que fon content finir la vida sua apres de vna tan singular alegria no restant li ja res a desijar en la present vida: e dix ab vn goig no recomptable. ¶ Nunc dimittis seruum tuum domine secundum verbum tuum in pace. Quia viderunt occuli mei salutare tuum. Quod parasti ante faciem omnium populorum. Lumen ad reuelationem gentium et gloriam plebis tue israel. Volent dir. O senyor meu vida e consolacio mia placia a la clemencia vostra licenciar la anima mia que ixqua del carcer de aquest miserable cors: puix largament haueu complit lo que promes me hauia la pietat vostra: ço es que no tancaria los vlls per mort fins hagues vist lo redemptor de humana natura per vos pare eternal promes. Lo qual yo seruent vostre tinch en lo meu braç. Ara senyor reposare en pau e dormire ab los meus pares: puix yo he vist ab los vlls propris lo saluador del mon: per vos pare eternal trames. Lo qual haueu posat dauant la faç de tot lo poble: perque sia reuelada e mostrada la lum a totes les gents: e coneguen la gran gloria de la casa de israel: a la qual aquest senyor principalment es trames. E per ells sera tant desconegut e mal rebut que la gloria los tornara en confusio. E perço sols desije molt exir de aquesta vida per no veure la crueldat e ferea de aquest miserable poble: Lo qual abominara e perseguira lo ben factor e redemptor seu: e haura en oblit tots los beneficis seus: segons Dauid testifica: dient. ¶ Obliti sunt benefactorum eius: et mirabilium eius que ostendit eis. E perço senyor torne a supplicar vostra magestat demanant merce a aquella: dient. ¶ Educde custodia animam meam: me expectant iusti donec retribuas mihi. Car los pares del lim sabuda la promesa que a mi es stada feta de veure lo redemptor me speren ab vn grandissim desig quels compte noues certes de sa clemencia. E dient lo sanct vell aquestes rahons sobreuingue aquella famosa dona viuda de singular vida la qual conexia molt be la senyora. La dita viuda hauia nom Anna era filla de phanuel: aquesta era la gran matrona qui regia les donzelles qui seruien deu en lo temple. E aquesta vehent lo senyor conegue per sperit de prophetia esser aquell lo ver Messies promes en la ley: e alegrant se de goig inestimable adora la magestat sua loant e magnificant la clemencia sua. E dreçant se abraça la senyora mare de deu ab tanta de amor que paria que la volgues metre dins les sues entramenes: e dix. ¶ O filia mea dulcissima dimidium anime mee dies letitie per te ortus est nobis: quia per te fructum vite comunicauimus. Volent dir. O la mia filla e senyora que de tres anys vingues en mon poder com fos offerta al temple yo senyora vos he criada e seruida tant com alli aturas. Benedictio e gloria sia donada a vos la mia senyora: car per lo mija vostre lo fruyt de vida a nosaltres es donat e comunicat: e lo dia de salut per vostra merce sobre nosaltres ha resplandit e clarejat. E demana de merce a sa senyoria li volgues donar licencia prengues lo seu glorios fill en los seus braços: lo qual encara tenia symeon en les sues mans no podentlo partir de si. ¶ E haguda licencia de la senyora la virtuosa Anna se acosta a Symeon: dientli. O reuerent senyor e pare comunicau a mi aqueix tresor inestimable: tingal yo en los meus braços: toque y palpe aquell qui ama la mia anima: tota la mia vida lo he desijat e famejat per amor sua he seruat viduytat fins al dia de huy: auorrint lo mon e tots los delits de aquell: no exint del temple denit ni de dia: occupant me en continues oracions e deiunis: escampant moltes lagrimes desijant veure la sua cara: he la he vista e som alegrada de goig inrecomptable. ¶ O pare symeon quina gracia es aquesta que en nostres dies hajam vist lo creador del cel e de la terra fet home passible e mortal per reparar e illuminar lo mon: e donar salut e vera beatitut als homens en sa magestat crehens. Araus dich reuerent pare que podem dir. ¶ O vere secula aurea christi presencia illustrata. O felitia tempora nostra: in quibus omnes qui volunt scire possunt: perfecta beatitudo consistit in deo. E la feruentissima dona prenint lo senyor en los braços inflamada de goig inestimable sentint dins si alegria no recomptable: dix. ¶ Cor meum et caro mea exultauerunt in deum viuum. E ballant lo senyor e alegrant se ab ell conuidaua tota la gent a adorar e coneixer lo redemptor a ells trames: dient. ¶ Venite et videte opera domini: quia dominus angelorum factus est homo: et deus inuisibilis seruis suis similis factus est. Volent dir. Veniu tots acostau vos açi e veureu les grans e marauelloses obres de nostre senyor deu. Car lo senyor dels angels se es fet home: e lo deu e senyor inuisible se es fet semblant dels seus seruents vestint se de la sua liurea. E la gent que aquis trobaua no la cregue gens: ans sen tragueren joch dient que desmemoriejaua: que de molt vellar e orar tenia ja lo ceruell buyt. E moltes altres iniuries de que la sancta dona stigue molt torbada vehent la gran ceguedat e malicia de aquella gent. E lo glorios symeon coneixent la turbacio sua confortala: dient. O senyora viuda y no sabeu que aquest senyor es vengut en lo mon per sofferir iniuries e dolors e moltes congoixes e vol sa excellencia que tots los seruents seus segueixquen la via sua no estimant res en la present vida: e diguen publicament. ¶ Nos stulti propter christum: nos autem prudentes in christo: tamquam purgamenta huius mundi facti sumus. De mi senyora viuda us (viudaus) dich que he passades moltes congoixes e dolors: perque lo que deya e preycaua del adueniment de aquest senyor: ara que conech lo profit que porten les tribulacions e quant ajusten lome ab deu so tant esforçat a pendre les ab paciencia. Que non solum alligari sed et mori in hierusalem paratus sum pro nomine domini nostri iesu christi: quem vidi quem amaui in quem credidi quem dilexi. E de aqui auant senyora vos e yo no pensem en lo parlar de les gents ne en la estima de aquelles: car dich vos certament. ¶ Nec valde gaudere debemus qño laudamur: nec contristari quando vituperamur: quia nec dampnare iniuria: nec coronare potest falsa laus. Sols lo pensament e ansia nostra sia en amar e seruir aquest senyor qui de la sua presencia nos ha tant alegrats e aconsolats. ¶ E respongue la virtuosa Anna al sanct vell: dient. Siau cert pare reuerent que yo nom sent de les iniuries propries: car certa so. ¶ Quoniam per multas tribulationes oportet nos intrare in regnum dei. Sols la mia dolor es com veig lo meu senyor tan poch conegut e axi desestimat que podem dir. ¶ In propria venit et sui eum non receperunt. E de aço feren vn piados plant Symeon e Anna. E la senyora los ajuda molt largament que sentia pus viuament les desconeixences fetes al seu diuinal fill per aquell poble judaych. ¶ E apres que per gran peça hagueren plorat e recomptat les grans obres e marauelles de nostre senyor deu per lo mon no conegudes la senyora recobra lo excellent fill seu dels braços de la virtuosa viuda Anna que encara lo tenia.